Gemma Urgell - Viniesfera

Trasllado la viniesfera a wordpress!

2009-09-09T21:07:00.002+02:00

Porto uns dies de mudances. Trasllado el blog a wordpress, però ara amb domini propi.

Així doncs, a partir d'ara, em podeu seguir a:

http://www.viniesfera.com

Gràcies a l'ajuda del Ricard Espelt, hem aconseguit traslladar tots els continguts d'una plataforma a l'altra, amb una plantilla que ell ha treballat i que ja ha aplicat al seu blog (però en vermell)

I, evidentment, podeu seguir el blog per RSS, però no us oblideu a actualitzar els feeds ;-)

#talkingabout VII - Taxi Driver

2009-09-04T08:32:00.006+02:00

Taxi Driver from redall on Vimeo.

El Ricard Tomàs de Copons és un emprenedor. Fa uns mesos va decidir emprendre i aprendre una nova professió per ell: la de taxista. Va comprar la llicència, el cotxe i va començar a moure's per buscar clients. Fins aquí tot normal. El que fa el projecte del Ricard interessant és la seva voluntat de recerca constant per oferir un valor afegit en el seu servei. I, amb decisió i davant la incomprensió de molts dels seus companys de taxi (que haguéssin invertit en un nou cotxe o en un tub d'escapament) ell ofereix wifi als seus clients en tots els seus trajectes.

L'AVE no disposa de wifi, però el taxi del Ricard si. Pioner a Espanya oferint aquest servei, el Ricard no es queda només aquí. Tot i ser el taxista més nou d'Igualada, té el domini http://www.taxisigualada.com/ (cap taxista igualadí havia pensat mai en tenir web...), i el Facebook li servei com un nou canal de comunicació amb clients i usuaris.

I recordant una xerrada que ens fa oferir Lorena Ubierna farà uns mesos a l'InnovaCamp09 i que tan bé va definir el mot innovació, el que està fent el Ricard Tomàs amb el seu taxi, és innovador. Així doncs que, des d'aquí, l'encoratjo a continuar amb aquesta motivació i entusiasme per seguir fent bé la seva feina i pensant en què oferir de millor als seus clients.

Ricard Espelt is talkingabout too

Lloc de gravació: Entre Igualada i Sant Quintí de Mediona

Dia: 31.08.2009

Material: Càmera Sony HDD DCR-SR52

Muntatge: iMovie

Un dissabte de setembre

2009-09-02T17:57:00.005+02:00

El protocol sempre és el mateix. Tot fent un menú en un restaurant, el meu pare ens avisa: “Nenes, aquest dissabte es cull per l'avi i dissabte vinent per nosaltres”. No hi ha dret a rèplica, ni a tenir l'agenda de dissabte plena de mil coses interessants. A casa tot s'atura quan toca anar a veremar. Ma germana i jo ens mirem i esbufeguem. Només de pensar-hi, ens fa mal la ronyonada i les cervicals.

Arriba el dia. A les 7 del matí ja estem tots a punt. El meu pare fa ullets, els nervis de tenir-ho tot llest li han fet una mala passada: que si el remolc del tractor net, ben carregat de gasoil el dipòsit, si les tisores estan engrasades,... Tot això li treu la son. Riem d'aquest “neguit” i ens esbotza: “ara rai, que només hi anem un dia, però abans, que eren 15 dies de verema, ni el teu avi, ni jo, ni ningú dormia”. Buff, millor no recordar aquells dies! Allò si que era dur...

Ens repartim per rengleres, amb un “pandero” i unes tisores cada un. Se sent el soroll de les tisores al tallar raïm, mentre ens mullem les mans de la rosada que ha caigut durant la nit. El sol es va aixecant i la calor comença apretar. De tant en tant ens aixequem, carreguem el “pandero” a l'espatlla i cap al tractor, on aboquem el raïm.

La calor ens fa suar, l'esquena ens apreta poc acostumada als esforços físics, però hi ha rialles, converses amb el veremador del costat, amb el de l'altra renglera, amb el que porta el tractor. Parlem de com està el raïm, de si tindrà molt de grau o no. Recordem altres veremes i comparem. I així, xerrant xerrant, tallant tallant, veiem omplir el remolc del tractor fins a tres vegades i acabem el dia amb el nostre crit de guerra: “Això ja és nostre!”. Trinxats però feliços ens despedim fins la setmana vinent.

Al Penedès i a moltes parts de Catalunya, el setembre ha anat sempre associat a la verema, molts anys (o sempre) rodejada de polèmica pel preu que en cobren els pagesos; per les negociacions que fan elaboradors, cooperatives i “xatarreros”; per la polèmica dels inspectors de treball que controlen que tots els cullen tinguin papers.

A casa, a més és una festa familiar on l'esforç físic es barreja amb la festivitat i l'alegria. La contradicció ens atrapa quan toca anar a veremar; la duresa d'aquesta feina s'esvaeix ràpid perquè sabem del cert que val la pena anar-hi ni que sigui un cop l'any, per sentir més aprop aquell cep, la vinya o la terra; per riure i conversar entre els pàmpols amb la família; i també, evidentment, per gaudir encara més d'una copa de vi.

Amb la tieta Teresa i la meva germana Laia

El meu avi i el meu cosí Oriol negociant qui portaria el tractor a la cooperativa

Una part dels veremadors

Les fotografies són del Josep Josa, 29/08/2009.

El meu BlogDay 2009

2009-08-31T13:54:00.005+02:00

Avui és el BlogDay . Aquí la meva tria, però recordem abans les instruccions:

Trobar 5 nous blogs que consideris interessants.
Informar als autors seleccionats de la recomanació pel BlogDay
Escriure una descripció curta de cada blog i enllaçar-los
Publicar una entrada el 31 d'agost.
Agregar el tag de Technorati i un enllaç a BlogDay,

Per fer la feina més senzilla, destaco un blog per cada un dels àmbits que més m'apassionen i més consulto d'internet:

- Periodisme - Comunicació: e-Contenidos, de Pau Llop (@paullop); per la visió que té del futur dels mitjans de comunicació, per l'esperit crític i constructiu dels seus articles al voltant del món de la comunicació, el periodisme i la política; i per l'apartat Mesa Reservada del seu blog, un tumblr on recull articles, vídeos, fotografies allò que es troba a la xarxa i li crida l'atenció.

- Política: PDF Europe (@PDF_Europe) perquè és un dels propers grans esdeveniments dels propers mesos. Per primera vegada, Personal Democracy Forum, se celebra a Europa i, concretament, a la ciutat de Barcelona el 20 i el 21 de novembre. En aquest blog es poden seguir articles que giren al voltant de les noves formes de relació entre els ciutadans, els polítics, la comunicació i l'administració, mitjançant la xarxa i internet; amb experiències i exemples de projectes desenvolupats arreu del món.

- Potencialitats d'internet: El Caparazón de Dolors Reig (@dreig) és per mi com el llibre de capçalera sobre tot allò que em crida l'atenció i m'afanyo a aprendre d'internet: e-learning, eines col·laboratives, gestió del coneixement, ... Utilitats, noves eines i materials, per aprendre i provar a la xarxa, explicats d'una forma clara i senzilla i amb múltiples suports, links i referències. Una delícia!

- Sobre el vi: Aquest és un espai una mica complicat per mi. Hi ha múltiples blogs que parlen de vins, de producte, de les seves característiques, de com es pot maridar,... N'hi ha molts i de molt bons. Però a mi, del vi, a part de què m'agrada beure-me'l, m'agrada el que l'envolta, la comunicació, la seva història, la sociologia del producte, el seu entorn,... Fa poc, arrel d'una jornada de Debatdevi, vaig conèixer aquest blog: Observatorio del Vino, on Malena Fabregat, amb l'ajuda d'alguns col·laboradors, expliquen d'una forma fresca, clara i sense embuts com creuen que hauria de ser la comunicació del vi.

- Amistats que m'il·lusionen: Si, l'amistat m'apassiona i, per tant, es mereixia un espai en el BlogDay. Entre les persones que conec, quasi de tota la vida, i que tenen blog, en vull destacar una: la Montse i el seu blog, La vida no es así, on, des del 2006, explica detalls i vivències sobre la seva feina, com a cooperant en diferents països d'Àsia, Àfrica, i ara a Sud-Amèrica. Per la il·lusió i l'alegria que hi posa en tot.

#talkinabout VI - Les revolucions perdudes

2009-08-28T13:54:00.004+02:00

Les revolucions perdudes from redall on Vimeo.

Ara farà dos anys, quan em m'acomiadava d'una feina anterior, una companya, la Blanca, em va regalar un llibre: "Les revolucions perdudes". Contenta i orgullosa, me'l va lliurar, no era per menys, l'havia escrit el seu pare, el Josep M. Quintana. Des que conec a la Blanca que segueixo els posts del seu pare, reflexió, opinió de la bona, de la de lliurepensador sense embuts. Per això, per mi va ser un regal del destí, de la casualitat, que el Ricard em proposés dedicar-li a Quintana el proper #talkingabout, quan el va descobrir tot navegant per la xarxa; com diu el Josep M., "caient" al seu blog.

No vaig poder estar a l'entrevista per impediments de destins vacacionals, i, com em dedicà Quintana al llibre, malauradament vaig ser "la gran absent de la conversa". Només pels 9 minuts del vídeo, un es fa la idea de la vitalitat d'aquesta entrevista; on Quintana va parlar d'una generació (la dels meus pares), que es resumeix molt bé amb el mot desencís. Desencís respecte un projecte democràtic i per haver perdut la innocència que, durant la seva joventut, els donava força per revelar-se davant els sistemes fixats. Un terme molt ben explicat en la seva darrera novel·la, "Les revolucions perdudes", on partint de la guerra civil i de la revolució del 68, Quintana retrata la seva generació i la dels seus pares i fa una reflexió sobre la història dels vençuts i els vencedors.

També parla sense embuts del nostre sistema polític, reflexionant al voltant del sistema dels partits i la manca de lideratge dels nostres representants. S'atura a parlar de la revolució tecnològica, de com ja no es poden silenciar realitats i de què, possiblement, estem immersos en un canvi.

Però aquest canvi, cap a on ens portarà? Quintana manifesta que no ho sap, jo tampoc; però coincideixo amb ell quan diu que "els canvis importants només es fan a partir de les revolucions, de les crisis profundes". Ara, només falta treballar i lluitar perquè aquesta no sigui una revolució perduda.

També podeu llegir la reflexió que en fa el Ricard Espelt al seu blog

Lloc de gravació: Al jardi de casa Josep Ma Quintana, a Maó
Dia: 04.08.2009
Material: Càmera Sony HDD DCR-SR52
Muntatge: iMovie

Article publicat a ACEnologia sobre la xarxa i el vi

2009-08-27T15:37:00.004+02:00

És motivador que la Revista de l'Associació Catalana d'Enòlegs dediqui el seu darrer número al poder de la xarxa per difondre, comunicar, promocionar, generar coneixement al voltant del món del vi; sens dubte, una mostra de la transcendència que internet pot tenir en un sector com el del vi i que s'estan produint molts canvis positius al nostre país que giren entorn a aquests conceptes. D'una forma paulatina, comparant amb altres països com als Estats Units, però, crec que la revolució està començant ;-)

I per mi, va ser un regal i un honor que em demanessin publicar un article sobre els canvis que la xarxa està produint al mercat del vi i com i perquè, a través d'ella, aquest producte pot ser més pròxim als joves (un dels públics clau i molt necessari).

Us deixo aquí l'article, que també es pot consultar a la revista en format digital .

Innovar es evolucionar y la clave es la actitud

Gemma Urgell
Viniesfera.com

Nunca persona alguna había tenido en sus manos la cantidad de información de la que actualmente se dispone, nunca se había podido compartir documentos y, por tanto, conocimientos con la actual riqueza de matices; nunca habíamos podido contactar con la gente de todo el mundo de una forma tan rápida y económica, y hasta hace muy poco, no se había podido debatir, escuchar y ser visibles como ahora. Y ello se debe, básicamente, a las redes sociales, a los denominados social media, y esta nueva web, conocida como 2.0, donde cambia completamente la forma de entender y utilizar internet y la comunicación.

Porque tener un blog, perfil en Twitter o Facebook, abrir una wiki o trabajar un Google Docs (por nombrar alguno de los social media más conocidos) no es una frivolidad, todo lo contrario. Se trata de una nueva manera de entender la relación de un individuo/marca/empresa con los otros: digamos amigos, empresas, marcas, políticos. Es una era en la que, mediante internet, todos podemos crear contenido, formarnos una identidad digital y compartir y crear una red de personas a nuestro alrededor, en las que nos apoyamos, valoramos, compartimos y aprendemos. Todo va a un ritmo vertiginoso, no sabemos cuáles de estas herramientas triunfaran, cuáles perdurarán, o qué otras vendrán, pero es que dichas herramientas no son lo más importante. Lo que verdaderamente es vital es la actitud que tomamos frente a esta nueva etapa, la actitud de asumir estos cambios y nuevos roles: la actitud de innovar para evolucionar.

¿Y en el mundo del vino?

Como en muchos otros sectores, internet tiene dos vertientes muy interesantes para el sector del vino: por un lado, la comunicativa, la relacional con los clientes, prescriptores, distribuidores, y proveedores, y por otro, la de compartir y gestionar el conocimiento, el trabajo en red y favorecer el networking.

Por un lado, internet para las empresas, los pequeños negocios y, evidentemente, para las bodegas, está abriendo un nuevo marco relacional dónde todos podemos tener nuestro propio espacio en la red (tanto si somos una bodega grande como pequeña, estamos a un clic de distancia de nuestro consumidor; es el poder democrático que posee internet). La web 2.0 nos permite crear una identidad digital personal o colectiva, generar una comunidad a nuestro alrededor, y lo que es más importante, nos permite establecer una conversación con nuestros clientes sin intermediarios, y de una forma global, en todo el mundo.

Pero, eso no es todo, la web 2.0 nos permite nuevas formas de trabajar y relacionarnos, crea entornos colaborativos. Se genera lo que conocemos por «inteligencia colectiva», es decir, la suma de los conocimientos a través de internet provoca que el resultado sea superior a la suma de conocimientos individuales. Internet nos ofrece los útiles para introducir y compartir conocimiento y, tal como recalca la publicación Iníciate en marketing 2.0¹: «de esta forma conseguiremos, por un lado, recopilar y almacenar nuestros conocimientos en un punto (beneficio personal), permitiendo que terceros puedan acceder a este conocimiento (beneficio social) y, a través del uso de este conocimiento, crear un nuevo contenido que revierta tanto en nosotros como en el conjunto de usuarios que acceden al mismo (beneficio global)». Imaginad las oportunidades que la red está ofreciendo a este sector: desde redes de investigadores a foros donde los consumidores valoran los vinos; a rutas enoturísticas comentadas en las que, en un mismo grupo de debate se hallen bodega, experto en turismo, visitante, restaurante, hotel; a redes profesionales del vino donde compartir información sobre distribuidores, proveedores, tendencias, etc.

¿Qué pasa con los jóvenes? Los nativos digitales

Mark Prensky, en 2001,² fue el primero en utilizar las denominaciones nativo digital e inmigrante digital. Los nativos digitales son los comprendidos entre 16 y 26 años, que usan con normalidad las tecnologías digitales desde que tienen uso de razón. El inmigrante digital es aquel de mayor edad que se ha visto forzado a incorporar este conocimiento y las habilidades tecnológicas.

Hay que estar atento a los nativos digitales, tanto desde el punto de vista educativo como político, y empezar a diseñar estrategias para dirigirse a ellos (futuros clientes, votantes, líderes, etc.). Ginés Roca³ ha identificado algunas de sus características culturales: dominan los medios de producción digitales, les gusta crear, todo se desarrolla a escala global, la red como elemento socializador donde relacionarse con personas de intereses similares a los suyos, aprenden en red y de la red, dan importancia a la identidad digital, compran por internet y participan del diálogo.

Figura 1: Usos y artículos tecnológicos de los jóvenes, según una encuesta de respuesta múltiple realizada a dos mil encuestados). Fuente: Adaptada de Nokia (junio de 2009).

Según un estudio realizado por Panda Security y presentado en enero de 2009, el 95% de los jóvenes entre 18 y 35 años se conecta a internet diariamente, y el 48% pasa entre 4 y 6 horas navegando. Además, un 61% participa en redes sociales. Otro estudio encargado por Nokia revela cuáles son los usos tecnológicos de los jóvenes y se evidencia una nueva tendencia: el 24% de los jóvenes ya se conecta a internet vía teléfono móvil.

Por otro lado, es revelador el estudio del Observatorio Español del Mercado del Vino, Los jóvenes y el vino en España.⁴ Entre los 18 y 25 años, sólo un 5,5% de los jóvenes son consumidores habituales de vino y, entre los 26 y 35 años, sólo un 10%. Además, un 40% de los jóvenes no se siente identificado con el vino y un 28% admite abiertamente que nunca consume vino.

Quizás, pues, es el momento de diseñar estrategias comunicativas enfocadas a este segmento de mercado. Es evidente que los jóvenes españoles no se identifican con el vino y, raramente, en los canales comunicativos que ellos utilizan (internet, móvil) encuentran información sobre este producto o en los formatos que ellos desean.

El poder del diálogo y las comunidades

El «boca oreja» es aquel concepto que siempre ha interesado a la comunicación. Siempre se han recomendado cosas, pero con la llegada de la web 2.0, los diálogos en redes son «boca a boca» y se han amplificado. El vino, una bodega, una experiencia enoturística, un enólogo, un curso sobre vinos, son diferentes productos fácilmente recomendables y que generan diálogo. Es importante saber cómo es este diálogo, qué atributos se le dan a la marca, al producto. Saber cómo los clientes ven lo que nosotros les ofrecemos y escuchar sus mensajes, porque así podremos comunicarnos más fácilmente con sus necesidades y experiencias. Ha llegado el momento en que, el cliente también puede aportar mucho a nuestra empresa, marca o producto.

La sobrecarga de información y mensajes que reciben diariamente o la pérdida de credibilidad de los medios de comunicación tradicionales están cambiando la forma de comunicación. Cada vez el cliente es más inteligente, cuenta con más información. Los líderes de opinión cambian, con la llegada de los social media, los clientes se informan en los blogs, en las redes sociales, buscan aquellos interlocutores cercanos, parecidos a ellos. Los clientes fácilmente pueden relacionarse entre ellos, aparecen grupos de amigos de una marca de vino, comunidades de profesionales del vino, grupos de soporte a una determinada denominación de origen, bloggers que son realmente prescriptores del vino… Es preciso saber dónde están en la red, escuchar qué dicen y conversar con ellos con un lenguaje también cercano al suyo.

Figura 2: Las recomendaciones de conocidos u opiniones personales publicadas por consumidores on-line son las formas de publicidad más viables, según la última encuesta Nielsen Global Consulter, realizada a más de 25 000 consumidores de 50 países.

(algunos, de los muchos) ejemplos de éxito en vino y web 2.0

Seth Godin, en Tribus: Necesitamos que tú nos lideres⁵ parte de la base que, para que una comunidad o tribu funcione, es necesario un interés común y un modo de comunicación. Internet ha eliminado la geografía y ha facilitado la explosión de nuevos instrumentos, los social media, que ayudan a liderar estas tribus. Internet es el instrumento con el que crear y comunicarse con esta tribu. Y «el marketing actual tiene que ver con involucrar a la tribu y distribuir productos y servicios con historias que se propaguen». Hay muchos ejemplos como éste en el mundo del vino y Godin ya destaca uno de ellos en su libro: Gary Vaynerchuck, un estadounidense que ha creado http://tv.winelibrary.com, donde millones de personas de todo el mundo se acercan a este portal a escuchar sus particulares críticas y, al mismo tiempo al dialogar con él, transmiten la pasión que sienten por el vino. Vaynerchuck se ha convertido en el líder de una comunidad que gestiona con mensajes que llegan a sus miembros, frescos, nuevos y bajo la premisa: changing the wine world.
Open Wine Consortium (www.openwineconsortium.org), una comunidad formada por más de 4000 profesionales del mundo del vino que, sobre una plataforma de software libre como Ning, han creado una red social con el fin de mejorar el mundo del vino a partir de networking. Se crean grupos de discusión, se buscan los contactos, se generan nuevas ideas… Se comparte conocimiento.
Aparte del Facebook, donde se han creado miles de grupos de amigos del vino, de una bodega, de una marca, de una DO… en internet existen diferentes redes sociales donde el vino es el tema principal y los usuarios comentan, puntúan, se realizan listas de sus vinos preferidos, se relacionan y recomiendan vinos y también se compran. Principalmente estas redes son de Estados Unidos como www.snooth.com, www.wine.com, www.winezap.com, entre otras. Pero también existen otras más próximas, como la portuguesa www.adegga.com.
Respecto de las aplicaciones del móvil (móviles 3G, con conexión a internet) es un campo a abarcar, teniendo en cuenta la gran aceptación que se ha generado entre la población y, particularmente, entre los jóvenes. Aplicaciones como que, en un restaurante, por ejemplo, puedas consultar críticas que se hacen de un vino, y así ayudarte en la decisión de escoger; a través de GPS saber dónde se puede encontrar una tienda de vinos cerca, o saber qué restaurante sirve aquel vino que tanto te gusta. Se han desarrollado muchos API (Application Programming Interface) por iPhone de páginas web ya existentes (y en el punto anterior mencionadas) y otras nuevas.
En el mundo del vino e internet, ya existe el primer think tank: Vintank, www.vintank.com, formado por expertos que analizan cómo interactúa la tecnología con la industria del vino. Éstos, por ejemplo, el pasado mes de mayo colgaron un documento (de lectura 100% recomendable) donde se publican las claves del éxito que puede suponer internet para el vino. Algunas de las líneas maestras que explican en este documento son que, por ejemplo, la mayor parte de las tiendas de vinos on-line se han convertido también en redes sociales; que los top 20 blogs de vinos representan una mayor audiencia que el Wine Spectator on-line, o que la publicidad y el marketing on-line ofrecen muchas más posibilidades a la industria del vino (por ejemplo, las restricciones de publicidad del alcohol en internet aún no están reguladas).

Pero también existen ejemplos más cercanos:

Más de 450 profesionales del vino de todo el mundo, principalmente españoles y catalanes, comparten información, actualidad, conocimientos, ideas y proyectos en http://www.sommelieralumni.org. Una red social creada por el sommelier y conocedor del mundo del vino e internet, Àlex Duran, sobre la plataforma de software libre Ning e ideal para el networking.
Desde INCAVI, hace un año, se puso en marcha www.debatdevi.cat, donde se podía seguir vía on-line y a través de social media como Slideshare, Youtube y Facebook, el debate que se iba generando alrededor de cinco jornadas presenciales con profesionales del sector del vino y de fuera del mismo, con el objetivo de encontrar mejoras a la situación del vino en Cataluña. En estos momentos, «debatdevi» continúa en la red, a través de comunidades de práctica cuyos miembros, en entornos colaborativos on-line y de forma horizontal, articulan las diferentes acciones fruto del debate previo. Por la importancia que internet está teniendo actualmente, se ha creado una comunidad de expertos denominada «Vino e internet», que dotará al sector de las herramientas necesarias para facilitar la gestión del vino. La red, en este caso, se utiliza para compartir conocimientos, trabajo común y transferencia al sector.

¿Y por qué todo esto?

Los ejemplos anteriormente citados evidencian un cambio de actitud en muchos profesionales y éstas son, en resumen, algunas de las características de esta evolución:

la innovación es la cultura del cambio dentro de la propia empresa,
el liderazgo es necesario en momentos de cambio y se requieren visión y estrategia para gestionar el cambio,
la información es de todo el mundo, por tanto, los usuarios/clientes saben más de nosotros que nosotros mismos. Es preciso escucharlos y hablar con ellos (comunicarnos con ellos),
se pasa de la relación de jerarquía a una relación horizontal dentro y fuera de la empresa,
colaboración, compartir, formación son las palabras clave de este nuevo entorno,
la transparencia se premia; el engaño es fácilmente detectable. Seamos honestos y generemos confianza en la red,
perder el miedo a experimentar, no sabemos dónde nos puede llevar este nuevo paradigma, pero es preciso estar atento y actuar.

Tal como rezaba el título del artículo, innovar es evolucionar. Sin innovación el sector no avanza. Pero innovación no sólo es investigación, sino que innovar significa plantearse los problemas y hallar soluciones de distintas maneras; voluntad de cambiar para mejorar, voluntad de cambiar para adaptarse a las nuevas realidades sociales, culturales y económicas. En momentos de cambio, la clave está en la actitud que se toma frente a una situación que no controlamos o desconocemos. Podemos mantenernos a la expectativa, ponernos una venda en los ojos y continuar como hasta ahora, o bien perder el miedo y experimentar una realidad que ya es evidente y que lo será aún más en los próximos años.

Bibliografía

«Iníciate en el marketing 2.0» de M. Cortés y E. Burgos, Netbiblo 2009

http://www.markprensky.com. Nativo digital

http://www.genisroca.com/tag/nativo-digital

http://www.oemv.es

Tribus de Seth Godin, Gestión 2000, 2009.

Nit dels vins de Torroja del Priorat

2009-08-25T10:36:00.004+02:00

A finals d'agost inicia un calendari lúdico-festiu al voltant del món del vi que s'allarga fins el novembre. Poblacions d'arreu de Catalunya celebren tastos, festes de la verema, fires i mostres on el vi (i també el cava) és el protagonista principal. Coincideixen amb els dies que viticultors, elaboradors i comercials tenen més feina: que si la verema, les nits perdudes controlant la fermentació, viatges amunt i avall col·locant producte per les festes de Nadal,...

Acostumen a ser festes populars, on el sector es troba amb el client, amb el consumidor. Hi ha converses al voltant de la verema, molts cops, converses pessimistes que giren al voltant del preu del raïm, de les dificultats per col·locar-lo als cellers i, aquests, les proeses per vendre (i més enguany amb el rerafons de la crisi econòmica). Però bé, això donaria per fer-ne un altre post...

Avui, però, voldria parlar d'una d'aquestes festes: la Nit dels vins de Torroja del Priorat, que es va celebrar el passat dissabte i, malauradament, no hi vaig poser assistir. A Torroja, un petit poble al cor del Priorat, organitzen, per segona vegada, un tast dels vins del poble, de quinze vins elaborats amb raïm de les vinyes de Torroja, amb la presència de professionals, sumillers, tècnics, premsa i, enguany, també bloggers. No es tractava de trobar el millor vi de Torroja, sinó classificar els millors vins en deu paràmetres diferents.

Com diu Joan Nebot a l'article que dedica a aquesta festa a vadevi.cat, "es demostra que el vi és un producte complex i que sovint vins que no destaquen especialment en cap aspecte concret, poden agradar més". Us animo a provar-los!

Els vins més ben classificats, segons aquests 10 paràmetres van ser:

- Vi més fresc: Elix 2006 del Celler Melis

- Vi més càlid: Melis 2006 del Celler Melis

- Vi amb més fruita: Torroja 2006 de Terroir al Límit

- Vi més equilibrat: Brogit 2005 de Mayol Viticultors i Rampell 2007 de Francès-Bretón

- Vi amb més mineralitat: Arbossar 2006 de Terroir al Límit

- Vi amb més intensitat aromàtica: Torroja 2006 de Terroir al Límit

- Vi amb més permanència gustativa: Rampell 2007 de Francès- Bretón i 2/3 Trio Infernal (Combier-Fischer-Guerin)

- Vi amb més intensitat de color: 2/3 Trio Infernal (Combier-Fischer-Guerin)

- Vi amb més cos: Brogit 2005 de Mayol Viticultors

- Vi amb millor presentació: l’Arbossar 2006 de Terroir al Límit i l’Hereu de les Planes 2007 d’Escoda-Pallejà.

I, si voleu seguir aquest calendari enològico-festiu, no us perdeu, el 29 i 30 d'agost la Festa de la Verema de l'Espluga de Francolí (Conca de Barberà), una de les més antigues de Catalunya que enguany celebra la seva 39a edició.

Foto cedida per l'Ajuntament de Torroja del Priorat

Tens una idea innovadora per impulsar el medi rural?

2009-08-18T18:35:00.004+02:00

La innovació, la gestió del coneixement, la prestació de serveis, són mots sovint vinculats només amb el món urbà; malauradament, aquest vincle és evident perquè la major part de centres de coneixement, investigació, emprenedors que treballen al voltant de la innovació, universitats,... estan situats a les ciutats o al seu voltant i; dels productes que se'n desprenen, molts cops també són pensats pel món urbà.

D'altra banda, també és pal·lès que, gràcies a les noves tecnologies i als nous sistemes de comunicació, les distàncies són més curtes i, per tant, mica en mica, el coneixement i la innovació travessa les fronteres de la urbanitat i la ruralitat. Una mostra de què això és així és el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (CTFC), a 1 hora i 30 minuts de Barcelona, a Solsona. Un espai, entre feixes i muntanyes, en un edifici sostenible i integrat al paisatge, on més de 100 persones pensen, projecten, investiguen i treballen per millorar social, econòmica i mediambientalment el món rural, i principalment, del sector forestal. Es tracta d'un centre de referència a nivell europeu i, curiosament, no està a Barcelona.

Doncs des del CTFC organitzen el 1r Concurs de projectes innovadors, que té com objectiu fomentar l'esperit emprenedor i premiar aquelles iniciatives que promoguin la innovació i la creativitat en el món rural. Així doncs, si tens una idea innovadora per impulsar el món rural, prova de presentar-t'hi i, sort!

El veredicte del jurat se sabrà en el marc del InnovaRural - VIII Congrès Internacional de Desenvolupament Rural (@innovarural a Twitter) que se celebrarà a Solsona del 28 de setembre al 2 d'octubre i que compta amb un programa interessant sobre projectes i iniciatives vinculades a la innovació i al món rural.

Un sac d'entusiasme

2009-07-30T18:02:00.003+02:00

Sempre diuen que la felicitat de la bona és la que dura un instant, només un moment. Que et fa somriure, sol o en companyia, i et sents flotar. Aquest estat de goig l'he tingut ara mateix, quan he arribat a casa i m'he trobat un paquet: “Un viñedo en la Toscana: El sueño de un amante del vino”, un llibre de Ferenc Máté que una amiga m'ha fet arribar. Amb una nota: “He pensat que et faria gràcia i pot ser una bona lectura vacacional. Elena”.

Són aquestes petites coses les que ens fan moure. Gestos, somriures, converses, complicitats. I perquè aquests instants màgics hi siguin sovint i ens provoquin l'ansiada felicitat, cal també entusiasme per detectar-los, per provocar-los, per assaborir-los.

I perquè dic tot això? Doncs perquè aquest matí, literalment, m'he quedat sense retrovisor i he conduït 30 quilòmetres sense ell i he somrigut (un altre moment màgic) mentre pensava que deuria ser una senyal que em deia: cal mirar endavant. I, una senyal perquè ha estat justament avui, que el juliol ja s'acaba i, amb això, deixo enrera un curs per avançar-ne cap a un altre (amb un agost que no compta al bellmig).

Deixo enrera un curs ple de moments màgics i molts d'aquests, més que en altres etapes, van precedits per la paraula nou/va: nous companys de viatge, nous reptes professionals, noves converses, noves eines, nous paisatges, nova casa, nous amics, nous projectes, noves ciutats, nou ordinador, nous costums, ... Podria fer una llista ben llarga, i sumar-li infinites llistes més de tot allò que no és nou però que fa que em mantingui dreta i que em dóna força, constància i estabilitat. I de tota la suma de vivències em surt un sac de felicitat i un altre d'entusiasme ben plens per fer front a un nou curs, al setembre, amb els llapis en punxa i estoig nou. Com el senyal que em feia avui el retrovisor: mira endavant i amb decisió.

Abans, però, els dies mandrosos d'agost: un saquet que m'espera amb un parell de viatges, nits de Festa Major, converses marítimes, passejades entre vinyes i bones lectures, encetades, evidentment, amb el llibre del moment màgic d'avui.

Gestionar el risc, gestionar la tristesa

2009-07-22T12:34:00.008+02:00

L’octubre passat vaig estar als Ports, a aquella Catalunya oblidada que ara es crema i que ja ha causat quatre morts i dos ferits greus que formaven part del GRAF (Grup de Recolzament d'Actuacions Forestals), un equip d'especialistes en la gestió de focs forestals, creat després dels grans incendis del 98. Aquests bombers especials, durant l'incendi, es dediquen a planificar l'extinció del foc identificant les oportunitats sobre el terrany, tant amb la distribució de mitjans com en l'ús del foc tècnic o actuacions sobre la vegetació per evitar la propagació del foc. Sens dubte una tasca heroica que mereix l'agraïment de tota la societat.

Porto dos dies colpida per aquest gran incendi en un territori que m’estimo i que hi tinc amics. Perquè els efectes d’un incendi no són només en un bosc, sinó que és a tot un territori, provocant una problemàtica socioeconòmica i ambiental molt gran; i, evidentment, també emocional. I més, en aquest cas, quan també és una tragèdia humana.

Dues terceres parts de la superície total de Catalunya és forestal i, la gran majoria d’aquests boscos són de titularitat privada. Els incendis d’ara són diferents dels de fa un temps. I, no només per la climatologia, sinó, sobretot, per l’abandonament de l’activitat agrària, l’èxode de la població rural i que els boscos no suposen la rendibilitat econòmica d’abans. A més, es produeix un increment de l’ús “urbà” de la muntanya. I aquests són factors que incrementen el risc. Tot això no ho dic jo, sinó que ho diuen experts, com els del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya, un centre que té com a objectiu la millora de la competitivitat del sector forestal, especialment en l’àmbit mediterrani, per mitjà de la recerca, la formació i la transferència de tecnologia.

La prevenció i l’extinció d’incendis és important, així com brillant la tasca del cos dels bombers. Però cal minimitzar els riscos d’incendi. Cal que incendis com aquest no tornin a passar. I, per això, és necessària una correcta gestió forestal i del risc d’incendis, buscar de nou la rendibilitat dels boscos, cercar noves oportunitats pels propietaris forestals (com la biomassa, les plantacions de plantes aromàtiques, les pastures a dins dels boscos, ...), contribuir en què no incrementi l’abandonament rural, així com generar, en la consciència social, els valors i la importància que tenen aquests espais en el nostre ecosistema.

Us recomano que llegiu el “Manual per a la comprensió i tractament informatiu dels incendis forestals”, obra de l'àrea d’Incendis Forestals i territori del CTFC, amb la col·laboració del cos de Bombers de la Generalitat de Catalunya. A mi m’ha servit per entendre millor el perquè dels boscos i dels incendis i, sobretot, què es pot fer per minimitzar el risc i gestionar-ho. Crec que els focs no són una batalla perduda. Cal consciència i, sobretot, molta gestió.

I, des d’aquí, el meu condol a les famílies i companys dels 4 bombers morts i els dos ferits, que, per les darreres informacions, el seu diagnòstic és força greu. Ànims a tot l'equip del GRAF, perquè continuïn amb aquesta valentia i professionalitat. I també, el meu més sincer suport a les persones d’Horta de Sant Joan, dels Ports de Besseit i de la Terra Alta.

(vull agrair als tècnics del CTFC, sobretot a l'Eduard Plana, per ajudar-me a entendre i a tenir consciència de la perillositat dels incendis i la importància de la seva gestió per disminuir els riscos)

#talkingabout V - Classiques d'ara

2009-07-11T09:20:00.005+02:00

Clàssiques d'ara from redall on Vimeo.

L'educació a les escoles i instituts, el sistema educatiu català, tal com diu Trina Milán, cap del servei d'Innovació del Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya, és l'empresa més gran del nostre país. Milers de treballadors en tenen cura diàriament, apliquen mètodes, currícula, adquireixen nous reptes que fa uns anys anaven destinats a les famílies, a la societat. L'escola sempre està al punt de mira, de fet, a tots ens afecta el que passi al sistema educatiu (o més aviat, ens hauria d'afectar). És allà on la societat adquireix nous hàbits, actituds, coneixement (i, malauradament, cada cop l'escola està més sola en aquesta tasca, el ritme trepidant del nostre món fa que l'educació a casa hagi passat a un segon terme). Per això som encara més exigents.

L'escola s'enfronta a nous reptes. Compta amb una nova llei aprovada (la LEC) en vistes a innovar i millorar els serveis que l'escola dóna d'acord a la nova realitat social, cultural i econòmica. Ara, què passarà amb l'adequació de nous continguts, matèries, ús de noves tecnologies a classe, noves relacions amb les AMPA, empreses,...? Està l'escola preparada per tants canvis? Pot un professor canviar el seu sistema de fer classe, passar de classes magistrals a classes més creatives comptant amb la participació i, per tant motivació, de tots els seus alumnes? Pot un equip directiu d'una escola buscar nous recursos i noves aliances al seu entorn?

Jo sóc optimista i crec que si. Tinc la sort d'estar rodejada de professors, a la família, entre els amics,... i que, m'expliquen el seu dia a dia i els veig desperts, motivats a canviar i a trobar el millor de cada un dels seus alumnes; a construir nous reptes a l'escola o a l'institut. Per tant, és l'actitud el que compta. No serà d'un dia per l'altre, està clar, però trobem símptomes de què les escoles volen i estan adaptant els serveis que doten d'acord a les noves realitats. Però no obviem que cal també el suport dels pares i mares, de l'entorn de l'escola perquè aquests canvis es duguin a terme i tinguin una extensió arreu.

I, quan parlo d'actituds és perquè trobem exemples, arreu de Catalunya que ens ho demostren. Com la Margalida Capellà, professora de Clàssiques de l'IES Cristófol Ferrer, de Premià de Mar. Que un bon dia va obrir un bloc per la seva assignatura, on ampliava continguts, penjava documents, imatges, vídeos de treballs dels seus alumnes i aquests l'han respost amb motivació i empenta. La Margalida ha adaptat la seva forma de fer classe buscant allò que desperta l'alumne. Que aquests volen internet, volen acció, rapidesa, històries atractives, creativitat,... doncs endavant, aprofitem-ho i intentem treure el millor de cada alumne, ensenyem també què és la xarxa i el profit que en poden treure, en aquest cas, sobre les clàssiques. I transmetre també que la xarxa és un espai per compartir, on es pot treballar col·laborativament, entre professors (com Chiron, pels professors de clàssiques) i entre alumnes. Un blog, El fil de les clàssiques, que ha rebut premis i que aquests han estat motivació pels alumnes a continuar. I els professors? Segur que n'hi haurà que no ho entendran, però n'hi ha d'altres que ja ho apliquen, que busquen una nova forma de fer classe; hi ha equips directius que es plantegen crear comunitat a través de la xarxa, amb pares, alumnes, professors i el propi entorn.

Això no és general, ho sé, però espero que a cada escola hi hagi una o dues Margalida Capellà que, com una taca d'oli, extenguin motivació i entusiasme, permetent noves actituds.

També en parla el Ricard Espelt

Lloc de gravació: Pati de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona
Dia: 08.07.2009
Material: Càmera Sony HDD DCR-SR52
Muntatge: iMovie
Música: Rap de les clàssiques, de Deka, alumne de l'IES Cristófol Ferrer

El jazz i el vi o sobre els relats del vi

2009-07-09T11:55:00.005+02:00

(Inspirada pel post de l’Alicia Estrada sobre “els vestits del vi”, i després d’un cap de setmana genial maridant vi i jazz a Vilafranca del Penedès, crec toca abandonar la ressaca de posts sobre vi en aquesta pàgina, que per algun motiu vaig anomenar Viniesfera, no?).

Rebem milers de missatges diaris, en format d’anuncis, webs, mails, twiits, cartells, notícies,... Això no és nou, però tampoc és nou l’evidència que, només ens sentim propers d’aquells missatges que responen a la nostra experiència; que ens connecten, que ens suggereixen sensacions o que ens semblen nous i innovadors.

Davant d’aquests milers de missatges, un cop més es fa evident la importància del relat, de les històries (o dels “vestits” com anomena Alicia) que es poden crear al voltant d’un producte o d’una persona i de com aquests són transmesos.

L’storytelling, que se sent (de nou) en articles i llibres sobre lideratge i management, pot ser una eina de comunicació útil pel sector del vi. Si es tracta d’explicar històries, anècdotes, relats sobre el vi i que aquests connectin amb el record i la memòria de qui ho escolta, aquest producte tan propi, en té moltes.

Perquè el vi marida amb moltes experiències. Vi amb gastronomia; amb medi ambient; amb joventut; amb història; amb paisatge; amb cultura; amb tradició; amb innovació; amb sostenibilitat; amb internet; amb comunicació; amb persones; amb cinema; amb música, amb l’art, i amb milers de coses més ... I no només el vi, sinó també el celler, la vinya, les persones que s’hi dediquen, segur que tenen milers d’històries per explicar i que aquestes poden calar en un client, un consumidor, un visitant d’una bodega.

Per això m’ha agradat el ViJazz Penedès. M’agrada pel concepte de maridar el vi amb una música com el Jazz, universal, pensada per la improvisació, que abarca molts gèneres i artistes. M’agrada que es vesteixi el vi del Penedès amb la universalitat del jazz; que seguidors d’aquesta música d’arreu del món es trobin amb una copa de xarel·lo en una plaça de Vilafranca i parlin amb l’enòleg i aquest els hi digui que aquell vi és com una cançó de Louis Amstrong: que té una mica d’improvisació, un toc de subtilesa; què és enèrgic i espontani; i, sobretot, que està elaborat per ser degustat amb molt bona música.

Tenim un producte amb moltes històries. Me n’expliques tu alguna?

(Us deixo una cançó de John Scofield que recomano que es begui amb un xarel·lo del Penedès)

V Congrés d'Internet, Política i Dret de la UOC (2na part)

2009-07-07T17:16:00.004+02:00

Aquests són alguns apunts de la taula Participació política i xarxes socials. Només unes notes sobre les coses interessants que s'han dit:

Marta Cantijoch – UAB

Participació convencional – la que es desenvolupa en els marcs formals de les institucionals
Participació no convencional – desenvolupades i decidides per la pròpia ciutadania
(manifestacions,...)

Cau la militància en partits polítics i la forma de participació més gran, les eleccions. Així doncs, es pot dir que la participació convencional està disminuint i la no convencional està incrementant; i la insatisfacció ciutadana indiquen un creixement.

Hi ha 3 tipus de ciutadans: desafectats, crítics i institucionalitzats. Els crítics es mouen, participen.

Segons Cantijonch, Internet i les xarxes socials provoquen els següents canvis:
- alt nivell d'informació disponible i més pluralitat i en augment (els mitjans tradicionals marcaven l'agenda mediàtica – això a internet canvia).
- Incrementen els contactes a nivell horitzontal entre ciutadà i ciutadà – contactem amb gent diferent a nosaltres i, d'aquesta pluralitat aprenem.
- Rebem informació no sol·licitada (FB, Twitter,...) però que ens pot resultar interessant.
- Tenim el control sobre els continguts o la informació que hi ha a la xarxa- som capaços d'introduir temes a l'agenda “mediàtica” d'internet.

L'ús d'internet, especialment les xarxes socials promouen la participació en els mètodes no convencionals.

Es poden consultar aquests estudis sobre política i internet a www.polnetuab.net

José Antonio Donaire, diputat pel PSC al Parlament de Catalunya

Avisa que farà una intervenció molt personal. Sap què no és la política 2.0, però no el que és la política 2.0. La política 2.0 és un canvi de paradigma que és possible perquè hi ha un canvi tecnològic.

La política 2.0 és la crisi de l'autoritat (autoritas) – el model polític en el que funcionem està en crisis (partits polítics, institucions,...). Aquest canvi de les “autoritas” i un sistema de representació general provoca decepció i obliga a un canvi de paradigma.

La democràcia participativa incorpora el concepte d'intel·ligència col·lectiva; però el de democràcia deliberativa, a més d'incorporar aquest concepte és en si mateix un fi (que ciutadans discuteixin el que han de fer, és l'objectiu d'aquesta democràcia – no tant en quina conclusió arribem, sinó com arribem a aquesta determinada conclusió).

La democràcia deliberativa és incorporar l'autoritas en la intel·ligència col·lectiva

Models de Política 2.0:

Polítics 2.0 – serien la fase 1 (ús de les eines 2.0 per part dels polítics – blog, twitter,...).
Aporten transparència (Donaire té la seva agenda publicada al blog)
Interacció – facilitat d'interpel·lar directament amb un representant polític
Primera persona – parla com individu, al marge de les opinions generals de partit
Generen proximitat, afinitat
Però amb això no es va enlloc

Medis polítics 2.0 – les institucions polítiques comencen a adoptar mecanismes 2.0
Cal participació
Permet el tal·lent col·lectiu
Pots incorporar complexitat
Incorpores el concepte de meritocràcia
La xarxa crea autoritat, autoritas (i allò que diuen aquestes persones de la xarxa té més valor que una persona normal).
Parlament 2.0 tindrà participació legislativa directa properament (ara no està donant els resultats previstos).

Medis polititzats 2.0 – la política es farà fora de la política
Grups socials ciutadans que creen un sistema de coneixement i reforcen la posició
creació d'idees i intercanvi d'idees
creació de comunitats
ciberactivisme
ràpidament es partiditza

Espais polítics 2.0 - el model al qual aspirem és aquest
espai de trobada transevrsal
de diàleg i intercanvi
atenta contra la partitocràcia
amb identitats complexes.

Considera que la política es farà fora de la política i cal obrir espais transversals on es pugui opinar i contrastar idees.

"Defensem models de democràcia participativa, però cal que deliberem entre tots i que decideixin els que tenen legitimitat – no té clar que la xarxa per si sola decideixi pq pot generar conflictes (bretxa digital o l'efecte Chikiliquatre)"

Ricard Espelt, regidor de Copons

Un cas d'èxit que resumeix com hauria de ser la política 2.0: Copons 2.0

Espelt ha explicat el projecte de Copons 2.0; com un municipi fa que els ciutadans, troben solucions als seus problemes.

La finalitat de Copons 2.0 és diluir el mot problemes per buscar construcció, solucions, oportunitats,... Es busquen processos participatius per tal de buscar solucions als problemes on, l'administració, pels seus recursos limitats, no hi arriben.

Els joves intervenen en la política, perquè els canals són nous i són pròxims per ells. D'altra banda, la gent gran també hi arriba gràcies a jornades espontànees on gent introduïda a la xarxa i a internet, ensenya a l'altra gent a entra-hi, a crear el seu perfil, a com es creen els debats,...

Per arribar a aquesta finalitat s'han usat xarxes socials esteses i de programari lliure.

La política 2.0 et demana un canvi d'actitud, més propera i més constant.

Es pot veure la seva presentació aquí

V Congrés d'Internet, Política i Dret de la UOC

2009-07-07T13:00:00.005+02:00

Notes sobre el panel: Accès a la informació pública i xarxes socials

Publico les notes que he apuntat de la taula rodona "Accès a la informació pública i xarxes socials", del V Congrés d'Internet, Política i Dret de la UOC.

(això, que només són apunts ;-) )

Jose Manuel Alonso, Fundación CTIC / World Wide Web Consortium (W3C)

(La seva presentació la podeu consultar aquí)

Josema Alonso no creu que desapareguin els portals de les administracions, però si que cal que es puguin reutilitzar els seus continguts. Segons Alonso, la gent no utilitza en general els portals de les administracions i, principalment per aquest motiu, cal un canvi cultural en com es gestionen les dades públiques. S'està generant un moviment ciutadà que, gràcies a la 2.0, es pugui pensar que cal passar de la propietat de les dades per part de les administracions, a la custodia.

Per exemple, una de les idees més votades per la Iniciativa EU Ministerial Declaration (on es poden votar idees, iniciatives sobre open Governement perquè es traslladin a les polítiques públiques de la UE); és la de la reutilització dels continguts.

Segons Josema Alonso cal que les administracions facin els següents passos a l'hora de failitar la reutiltizació de les dades públiques:

1- Identificar els conjunt de dades que volem exposar i l'interés que poden tenir pels ciutadans i pels reutilitzadors
2- Representar les dades fent servir formats estàndards i que aquests es puguin barrejar amb altres continguts.
3- Com s'exposen aquestes dades (web, enllaços,...)

Exemples de projectes que usen dades públiques i es reutilitzen i mesclen amb altres dades amb finalitats socials i de servei:

DC.gov
Apps for Democracy – (concurs destinats a persones amb perfils informàtics perquè dissenyin i programin aplicacions en pro a finalitats socials i públiques)
Data.Gov
Mapumental (My Society). Pròximament en marxa – vincula dades de preus d'habitatge amb preu del transport públic i temps de trajecte).
Cruzar, Ajuntament de Saragossa. - es generen rutes amb informació sobre monuments, si pots anar amb nens, i les dades estan disponibles i oberts i es poden reutilitzar gratuïtament (l'aplicació té 2 vistes, una per persones i una per màquines)

Però el camí no es fàcil, hi ha molts reptes abans per convèncer les administracions; i aquests són els arguments que aquests apliquen per no fer el pas: seguretat, capacitats, règims de llicències entre països,... Això no ho ha de frenar.

Alberto Ortiz de Zárate, director d'Atenció Ciutadana País Basc

Es marca com a repte que, el 2033, un ciutadà no entengui el conte de “Vuelva usted mañana” de Larra.

E-Government està montat des dels Governs, però no s'aconsegueix la participació ciutadana; hi ha una adopció molt baixa de l'e-Gov per part de la ciutadania i això posa en evidència que estem en una crisi del model d'e-Gov.

Ara estem davant d'un nou paradigma: l'opengovernment que s'introdueix des del ciutadà; que té 3 pilars:
- serveis codissenyats amb els ciutadans
- transparència i la rendició de comptes (accountability)
- impuls a la innovació i ràpida implementació de propostes.

Davant l'opengovernment, tots els ciutadans som treballadors públics (i no només els funcionaris); i, en aquest nou paradigma, l'obertura de dades és un requisit per l'Open Government

Però l'Administració no és la única que ha de fer Open Government.

Per exemple, la web del ministeri d'energia va publicar la situació de totes les gasolineres a Espanya i, un ciutadà, partint d'aquella informació, va crear una aplicació molt més bona: http://elpreciodelagasolina.com , on pots consultar i contrastar situacions, preus de la gasolina,... Així doncs, es demostra que els ciutadans podem contribuir molt en l'Open Government.

O, un altre exemple, Conmidinero.com , una plataforma on es valora i es puntua si les administracions s'estan gastant bé els diners públics o no.

Jordi Graells, Subdirector de Continguts i Innovació d'Atenció Ciutadana

Aquí podeu trobar la seva presentació.

Cal reutilitzar la informació pública per canviar la pròpia administració; innovar és transformar el coneixement en valor. Segons Hammel, el nou lideratge ha de ser més distribuït i que compti amb la inteligència colectiva.

Si tothom està reutilitzant la informació que es troba en la xarxa, perquè no l'Administració?

Les publicacions de la Generalitat, sempre que estiguin protegides per drets d'autor, s'han de fer en llicències de Creative Commons (així ho diu en una normativa).

La informació que es genera al sector públic passi a ser domini públic (això no es permet, a hores d'ara, a nivell de legislació espanyola).

Graells ha explicat també les diferents iniciatives que s'estan duent a terme a la Generalitat de Catalunya en matèria d'Open Government.

La història del meu avi és també la història de tots

2009-06-28T18:49:00.005+02:00

En els propers dies farà un any que es va morir el meu avi. Una sèrie de circumstàncies m'han donat valor per publicar aquest post (la esfereïdora història que publica el Jordi Graells al seu bloc en a propòsit de la futura Llei de fosses o que he acabat de llegir-me El lector, de Bernhard Schlink ).

Aquest document que penjo és una part de la història de vida del meu avi, el Joan Urgell i Vives, que vaig elaborar per una assignatura de Periodisme a la UAB, l'any 1999. N'he extret una recopil·lació de les seves “batalletes” des del 1931 fins al 1945, on va passar pel Front d'Aragó, la Batalla de l'Ebre i una desena de presons i camps de concentració; fins aconseguir la plena llibertat el 1945.

Gràcies a aquest treball (que vaig fer fa 10 anys i que he intentat milers de cops reescriure) vaig compartir moltes hores de conversa amb el meu avi i, el més important, ell es va obrir i em va explicar coses que ni la meva àvia, ni el meu pare, ni ningú de la família sabia. El recordo emocionant-se, pensatiu, amb moments de silenci, però conscient que calia transmetre uns episodis d'una història, la seva, la meva, la de tots, massa sovint silenciada. La guerra, la postguerra i el franquisme el van mantenir callat, com si volgués oblidar un passat que, en els darrers anys de la seva vida, tenia massa present.

Ara, un any després de la seva mort, vull contribuir en la nostra "Memòria Històrica" amb la seva pròpia història. Ara, que queden pocs avis de més de 90 anys, potser va sent hora que anem recopil·lant històries, per construir un millor present i futur.

I, tot i que ell va lluitar al bàndol dels republicans, tot i que s'autonomenava republicà i comunista, d'esquerres i catalanista; era conscient que, potser si hagués nascut en un altre poble, en un altre lloc, li hagués tocat lluitar a l'altre costat. Perquè, com diu Ismael Serrano en aquella cançó, “explícame tú quien gana cuando se acaba la guerra, si a los muertos los entierras, ganadores, perdedores, da igual del bando que sea”

Espero que, allà on sigui, estigui content per compartir la seva història, que és també la de molts.

Els anys de la guerra de l'avi

#talkingabout IV - Yes WE did

2009-06-21T16:33:00.006+02:00

Rahaf Harfoush from redall on Vimeo.

Fa uns dies, amb el Ricard Espelt, vam conèixer Rahaf Harfoush. Estava a Bilbao, presentant el seu llibre Yes we did, un recull de les notes que va fer durant la campanya de Barack Obama als Estats Units. Rahaf va cedir-nos uns minuts per explicar-nos què significa ser voluntari d'un moviment que està sent estudiat per tot el món; com hi va arribar a formar part i, sobretot, la importància del contacte, la presencialitat, la transmissió d'un relat i un missatge que la societat americana va saber fer-se propi i traslladar al veí, als amics, als companys de feina,... Com una taca d'oli, l'esperit Obama es va estendre de la mà de voluntaris i persones anònimes que creien en ell perquè creien un relat, uns valors, un missatge. Com diu Rahaf a la pregunta, "i ara què", el primer pas ja està fet, només falta seguir caminant entre tots plegats.

Una entrevista a una noia molt jove que ens va recordar els amics que vam fer als Estats Units. Joves compromesos amb el seu país, i que empraven eines tecnològiques per fins socials i polítics, que creien que el futur passava per donar poder a la ciutadania i que, per això, Obama, se'n va sortir. Marshall Ganz, el menys jove de tots els que vam entrevistar a Boston va col·laborar formant voluntaris i establint tota una xarxa arreu dels Estats Units. Ens va descriure com eren alguns d'aquests voluntaris. A Bilbao vam tancar el cercle i vam conèixer la Rahaf, una voluntària optimista, entusiasta, fidel a les seves idees que, tot i ser canadenca i no nordamericana, creia en uns valors i un missatge global: nosaltres, els ciutadans, podem.

Ricard Espelt is talkinabout too.

Lloc de gravació: ESI (Eurepean Software Instiute)/ Bilbao
Dia: 03.06.2009
Material: Càmera Sony HDD DCR-SR52
Muntatge: iMovie

Conclusions de la taula de política i internet a la Penedesfera 09

2009-06-14T19:00:00.003+02:00

Escoltar, obrir-se, ser transparent, treballar en xarxa, adopció i adaptació de nous llenguatges; la importància del contingut per sobre de les eines; o que el futur passa per l'opinió de les persones són algunes de les conclusions que els ponents de la taula "Com la nova comunicació està transformant la política actual" de les 2nes jornades de la Penedesfera van resumir què és la política 2.0

Aquí en teniu el vídeo-conclusions:

Les conclusions que jo en treuria, de què és la política 2.0 i si aquesta nova forma de comunicar-se canviarà alguna cosa, són les següents:

- És evident que gran part de la societat està desencantada amb els polítics, fet que es remarca amb l'alt nivell d'abstencionisme que hi ha en les eleccions. Si els polítics adopten noves formes d'acostar-se amb els ciutadans, això pot canviar, però cal que aquestes noves formes siguin transparents, sinceres, i amb contingut.

- Però també cal un nou model polític, una nova forma de fer política que parteixi de l'escolta i la conversa amb la pròpia societat civil. Per això, cal que la societat s'organitzi, pressioni i demani una nova forma de ser governada.

- La nova política no vindrà desde dins de la pròpia política (polítics, partits polítics, institucions,...), sinó des de l'organització de la pròpia societat civil i la participació d'aquesta en les decisions.

- La societat en xarxa permet l'existència de noves organitzacions polítiques i nous models i, posa en evidència els sistema dels partits polítics tradicionals, on les decisions es prenen només en les altes esferes d'aquestes organitzacions.

- Existeixen polítics 2.0, però no política 2.0. Perquè aquesta existeixi realment cal que es defineixin polítiques que comptin amb una alta participació de la societat i una obertura en les decisions de les cúspides dels partits polítics. Així com les organitzacions empresarials, les organitzacions polítiques s'han adaptar a aquests canvis i redefinir-se.

- Les eines 2.0 només són eines. El que importa és el contingut i l'ús que se'n fan; no poden ser només un aparador. Requereixen d'un nou estil i un nou llenguatge que, ara per ara, usen molt pocs polítics.

Totes aquestes conclusions (i moltes més que es poden extreure de la taula rodona), posen en evidència la lentitud de les organiztacions polítiques i l'administració per adaptar-se i preparar-se als nous reptes. Hi ha polítics 2.0, però cal una política 2.0. D'altra banda, calen nodes i organització entre la societat civil on canalitzar la pressió cap al canvi per aconseguir una vertadera transformació de la política.

Comença les 2nes Jornades Penedesfera: Primer, política 2.0, avui a les 18:00

2009-06-12T09:53:00.002+02:00

Avui a les 18h comença la Taula de Política 2.0 a la Penedesfera: “Com les noves eines de comunicació estan transformant la política actual”.

La idea es poder visualitzar cinc visions: Ernest Benach, Izaskun Bilbao, Héctor Pérez, Genís Roca i Max Vives-Fierro i Planas, amb projectes darrera i observar que esta passant.

Podeu assistir virtualment a les Jornades de la Penedesfera per la retransmissió en directe i on-line que fa Ràdio i Televisió El Vendrell i participar en aquest liveblogging i/o també pel twitter posant el hashtag #Penedesfera als twitts.

Us convidem a fer-ho, el debat serà més ric i intens. (via @ricardespelt)

Avi, serà possible una nova forma de fer política?

2009-06-07T21:56:00.002+02:00

Avui el meu avi hagués fet 91 anys. Si encara fos aquí, entre nosaltres, aquest matí m'hagués trucat i m'hagués demanat per acompanyar-lo en cotxe al col·legi electoral. Tot i que en els darrers anys estava molt descontent de la classe política, d'un sistema democràtic que no era el que ell havia somiat i pel que havia lluitat, considerava que, el seu vot era vital, un dret i un deure com a ciutadà. Aconseguir-ho li va costar una guerra, presó, amics i companys morts i una dictadura amb la por al cos. I com ell, milions de persones més. Massa sang per prendre-s'ho a la valenta.

I, ara, que ja es comencen a conèixer els primers resultats, m'enfado en saber que, a Catalunya, només un 37% hem exercit el dret a vot. M'enfado amb la classe política, m'enfado amb la gent que no ha anat a votar, m'enfado amb els mitjans de comunicació, m'enfado amb la dificultat per entendre què coi passa allà a Europa.

Ara és moment de parar-se a preguntar què està passant i intentar aprendre d'aquest gran fracàs. El descontentament de la societat civil; la primacia dels partits polítics enfront la independència del representant polític; l'estil i contingut de les campanyes electorals; la crítica feroç enlloc de la construcció positiva entre els partits; el seguidisme d'aquesta manera de fer dels polítics pels mitjans de comunicació i els tertulians de torn; la llunyania d'Europa i les seves institucions; l'ús d'un llenguatge i un estil que ja no és el que els ciutadans esperem. Aquests (i evidentment l'alt nivell d'abstenció) són alguns dels signes que ens mostren que això ja no funciona.

Tots ens hem de preguntar què està passant. Però sobretot, els partits polítics, els nostres representants, les institucions europees (però també les catalanes i espanyoles), i els mitjans de comunicació han de fer autocrítica i mirar de construir una nova forma de fer política. I nosaltres, els ciutadans, exigir que això es faci.

Avui, aquests resultats, haguéssin fastiguejat la celebració dels 91 anys del meu avi (segur que s'estaria pujant per les parets, i amb raó).

Internet, una oportunidad para el vino catalán - La Vanguardia

2009-06-04T12:47:00.004+02:00

El periodista Ramon Francàs publica avui a La Vanguardia un article titulat: Internet, una oportunitat pel vi català, on fa esment d'algunes de les principals iniciatives que s'estan fent a Catalunya i vinculen el vi i internet. Cal agrair al Ramon, l'aposta per aquest article, molt didàctic, i que rarament trobes en els mitjans de comunicació generalistes, on és difícil trobar informació sobre l'ús de les noves eines 2.0 en la societat actual.

Us el deixo aquí:

Internet, una oportunidad para el vino catalán -
LA VINOTECA CATALANA - La Vanguardia

RAMON FRANCÀS - Barcelona
Tras cursar estudios de dirección hotelera, Àlex Duran se inició como ayudante de sumiller del desaparecido restaurante barcelonés Reno antes de convertirse en jefe de sumillería del Drolma. En este restaurante del Hotel Majestic permaneció hasta que el establecimiento cuyos fogones regenta Fermí Puig obtuvo la estrella Michelin. Tras una etapa en el Hotel Great Eastern de Liverpool Street, en Londres, decidió cerrar su etapa como sumiller en el restaurante L´Orangerie del Gran Hotel La Florida e iniciar un nuevo camino personal centrado en la formación y enel asesoramiento. Ha formado a profesionales en la Escuela Superior de Hostelería y Turismo Sant Ignasi-Sarrià y desarrolla un proyecto con la Universitat Oberta de Catalunya también para formar a profesionales. Pero su gran apuesta, convencido de la importancia de las redes sociales en internet, ha sido sommelieralumni. org: una red vinícola independiente donde compartir conocimiento y actualidad sobre la cultura del vino o, lo que es lo mismo, un punto de encuentro para profesionales. Àlex Duran cree que la comunicación es "esencial" en el mundo del vino. A su juicio, "no se puede dar la espalda ni a internet ni a los social media".Duran entiende que la red "supone una vía directa de comunicación e interacción entre productores y consumidores que pasan a ser elementos de decisión que hay que tener en cuenta".
Uno de los prescriptores vinícolas a nivel mundial que mayor partido ha sacado a internet ha sido Gary Vaynerchuk. Su videoblog: (http:// garyvaynerchuk. com) y su sitio http:// tv. winelibrary. com se han convertido en referencia obligada para los amantes del vino.
En el Debatdevi impulsado por el Institut Català de la Vinya i el Vi (Incavi) de la Generalitat para buscar las soluciones que permitan revertir el bajo consumo de vinos catalanes en Catalunya se subrayó que el futuro de la comunicación y del comercio pasa por internet. De hecho, una de las conclusiones del Debatdevi recomendó incrementar la presencia de los vinos catalanes en Internet. Se cree necesario "fomentar que los vinos catalanes tengan presencia en las redes sociales del vino, y que las diferentes campañas de comunicación del sector cuenten con los social media".Para la responsable de comunicación del Incavi, Gemma Urgell, la irrupción de fenómenos como el del web 2.0 es "una gran oportunidad". Destaca la interacción y la posibilidad de "escuchar de forma directa a los consumidores de los vinos catalanes". Las nuevas tecnologías han permitido, según Urgell, que "todos nos podamos convertir en prescriptores".
Los pasos del vino catalán en internet, pese a lo incipiente de la dinámica, están siendo crecientes. Se han creado portales como www. vadevi. cat (un diario electrónico de vinos catalanes) o tiendas on line como las de las DO Montsant y Tarragona. La DO Montsant se ha lanzado a la utilización del Facebook o los códigos QR (un sistema para almacenar información en una matriz de puntos o un código de barras bidimensional), mientras que la DO Catalunya premia los mejores blogs. También se ha empezado a utilizar Facebook como vía comercial para dar a conocer vinos y bodegas, y a catar vinos catalanes de forma simultánea en diversos lugares aprovechando la red social Twitter (lo que se ha bautizado como un Taste Live Wine). El próximo 13 de junio, en el marco de la segunda edición de las jornadas de la Penedesfera (comunidad que reúne a los autores de blogs del Penedès), se celebrará en la Vil · la Casals de Sant Salvador (El Vendrell) la iniciativa Cava& Twitts para analizar los nuevos retos en Internet del vino y el cava. El Incavi también prepara para este año diversas jornadas sobre comercialización e innovación vinculadas al Debatdevi

Talkingabout III - Rellotge

2009-05-27T18:35:00.004+02:00

Rellotge from redall on Vimeo.

Citilab és un espai que convida a la creació, al diàleg, a la innovació. I, això és el que va fluir el passat dissabte, en el marc d'InnovaCamp Mediterranea, on vam tenir la sort de talkingabout els media i el futur dels mitjans de comunicació amb Sílvia Cobo, també coneguda com @lolacomomola.

La Sílvia fa dos anys i mig que omple el seu blog amb continguts molt interessants sobre els mitjans de comunicació i els reptes que tenen (han tingut i tindran) davant la irrupció de nous canals i noves vies de comunicació. La Sílvia és periodista però, com molts, no treballa en cap mitjà i això li aporta una visió molt independent i personal sobre el que estan fent els grans media i com estan actuant en aquests moments.

La crisi econòmica està afectant arreu, però els mitjans de comunicació, a més, pateixen un "tsunami", com diu la Sílvia. Per una banda, a part de perdre gran part del finançament publicitari, tenen una crisi quasi identitària. Quin és el paper que han de tenir els mitjans de comunicació davant una societat cada cop més informada i més avesada a utilitzar, compartir i crear continguts d'actualitat a la xarxa? Com serà el periodisme del futur? El periodisme ciutadà existeix? Els mitjans de comunicació tenen entre els seus objectius el de divulgar, "ensenyar" a la societat. Estan fent aquesta tasca per la divulgació de les noves eines comunicatives?

Em quedo amb dues frases:

el futur passarà per micromitjans per microaudiències
les grans empreses de comunicació no han invertit en innovació i ara en paguen les conseqüències

Si una cosa està clara, és que el futur dels mitjans encara és incert. Però, sobretot, el temps va molt ràpid, costa pujar al tren de la innovació i, a les grans organitzacions, encara més. Qui sobreviurà?

El rellotge comença a marcar el temps.
___________________________________________________

Ricard Espelt is talkinabout too.

Lloc de gravació: Citilab/ Cornellà
Dia: 23.05.2009
Material: Càmera Sony HDD DCR-SR52
Muntatge: iMovie
Música: Rellotge, Joan Miquel Oliver

Jornades de la Penedesfera - Com les noves eines de comunicació canvien la política

2009-05-21T18:16:00.006+02:00

Ja fa cosa d'uns mesos, amb el Ricard Espelt ens vam aventurar a organitzar una de les taules rodones de les 2nes Jornades de la Penedesfera, un moviment en el qual, des del seu inici, els nostres blogs s'hi han vinculat. Després de mails, trucades, twitters i missatges de facebook, estem contents amb els ponents que hem aconseguit: Genís Roca, Héctor Pérez, Ernest Benach, Izaskun Bilbao i Max Vives (és el que té la xarxa, que et permet contactar amb gent de forma directa, sense filtres). Serà el dia 12, a partir de les 18:00 hores, a la Vil·la Casals de Sant Salvador – El Vendrell i porta per títol “Com les noves eines de comunicació estan canviant la política actual”.

Entre el Ricard i jo, representant a NuestraCausa, intentarem que sigui una taula fluida, que realment hi hagi comunicació entre els ponents i els assistents. No es pot entendre una taula rodona que parla de 2.0, sense conversa, sense escoltar i respondre (i em remeto a un post de @alorza).

Intentarem estructurar la jornada amb una breu intervenció d'uns 5-10 minuts per cada un dels ponents, per obrir un debat real 2.0 entre públic (on-line i off-line) i ponents. I, per fer-ho encara més obert, suggeriu preguntes, temes a debatre. Jo poso sobre la taula aquests:

Com veuen els partits polítics l'ús d'eines 2.0? Dónen llibertat als polítics perquè siguin sincers o els polítics no acaben de transmetre allò que volen per “por al partit”?

L'ús de les eines 2.0 s'han estés molt entre polítics europeus (i per tant, catalans i espanyols) arrel de Barack Obama. Aquestes eines, però, demanen un llenguatge i uns continguts molt diferents que la comunicació tradicional. Usen realment bé aquestes eines? Saben que també serveixen per escoltar?

S'ha de ser valent per tirar endavant projectes com Parlament 2.0 o Partido de Internet, per posar un exemple. Què és el que us mou a fer-ho?

Proposeu doncs, aquí mateix, al blog del Ricard Espelt o properament al de NuestraCausa altres preguntes i temes a tractar. Volem que sigui una taula 2.0 de veritat, on la veu de tots s'hi reflecteixi. Treurem aquests temes a debat i, sobretot, volem mans alçades demanant intervenir i preguntar (i, també, evidentment, a través de la xarxa amb els diferents canals que s'obriran).

I, sobretot, veniu a les 2nes Jornades de la Penedesfera, on entre un grup de bloggers amb molt d'entusiasme (Sònia, Sylvie, Ricard, Sergi, Guillem, Miquel, Josep i l'ànima mater de la Penedesfera, el Daniel) hem “suat” per aconseguir un programa que creiem molt digne i que reflecteix que aquest nou paradigma d'internet està provocant una revolució en la música, els mitjans de comunicació, l'empresa, la política i, evidentment, també en el vi.

Apunts sobre la jornada "Dinamització de comunitats virtuals"

2009-05-20T12:48:00.005+02:00

Estic al VI Seminari especialitzat en gestió del coneixement del Programa Compartim, del Centre d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada. Aquestes són algunes notes que he apuntat de la intervenció de Dolors Reig sobre dinamització d'entorns virtuals, que crec que poden ser molt útils:

Algunes eines de participació:
A internet avui tot és possible, la tecnologia està avançant molt i, a més, cap al camí del software lliure. Prima la senzillesa (ex. Google, Twitter) i, per la dinamització de comunitats cal buscar també eines simples:
- E-Catalunya, és com el facebook, un entorn tancat, de transició entre la nova web i l'anterior. E-Catalunya pot servir com un primer entorn d'aprenentatge, un entorn controlat que donarà més flexibilitat. Són plataformes evangelitzadores de la web 2.0
- Eines útils pel treball en equip:

wikimatrix

EyeOs

Netvites

Huddle

Wiziq – per presentacions virtuals (videoconferència) on també s'admeten els chats

Microblogging

No només el twitter. També hi ha altres eines:

Tumbelogs – ofereixen l'avantatge de crear un grup de persones que creen un grup dins de Tumbelogs on poden interactuar entre elles. Ideal per comunitats en pràctica.

Posterous – d'una llista de distribució, amb mails, automàticament queda penjat el mail en un blog. Seria el primer pas d'alfabetització en la ment 2.0

A Twitter, tots en algun cop ens hem mostrat desconfiats al principi, però ara hi estem ben enganxats. Permet:

notícies a temps real

buscadors

apareixen eines en que pots extreure els enllaços que ells et proposen: Microplaza o Twitterfeed

Els usos que li donem a twitter, no se'ls podria arribar a imaginar ningú. També proporcionen els hashtags #, per afavorir els buscadors, o els tribes o grups.

Participació a les comunitats
És important la positivització en aquests espais. La participació va des d'enllaçar, veure, aprendre i liderar. Hi ha diferents rols: els trolls, els hoigans, l'spam els lunkers o participants

Si els participants de la comunitat participen o no, no és tan important com elevar el coneixement col·lectiu; el dinamitzador de la comunitat ha d'actuar com si tots els participants són líders potencials. És més important els objectius de la comunitat que els objectius individuals.

La visita ja és participació, cal, però:

publicar els resultats perquè reforça la participació

resumir i explicar l'evolució de la participació (a més, no cal tenir por, perquè a internet normalment tot acaba incrementant)

explicitar diferents nivells de participació

Què són els community manager – persona que s'encarrega de construir i fer crèixer i gestionar comunitats al voltant d'una marca o d'una causa.

És important el Peer to Peer, el diàleg, la comunicació horitzontal. Cal directivitat des del principi, lideratge (usar eines per fomentar aquest lideratge i participació).

Per l'èxit d'una comunitat cal:

Passió: Si volem ser experts en dinamització, cal esforç i passió.

Autenticitat: Amb internet, som més autèntics, cal ser nosaltres mateixos i tenir un llenguatge i un to propi de la conversa casual. Busquem persones, no grups, empreses, “support team”.

Escoltar, connectar, moderar

Distribuir la moderació de la comunitat, buscar líders interns

Ser experts en l'objecte social i en la tecnologia

Obrir canals múltiples de conversa (wiki, blogs, xarxes socials)

Definir bé els objectius, la cultura, les regles de participació

Comunicació amb l'exterior: diversitat, buscar connexions amb xarxes externes; buscar la cooperació.

Ser l'evangelista, el mediador entre la cultura de l'empresa i la de la comunitat. És interessant que el mediador sigui intern, però cal combinar amb col·laboració externa, perquè hi hagi una visió també més objectiva.

Cal buscar la participació allà on hi ha la gent (Social Media)

Les noves e-competències, segons Howard Gardner "Five minds for the future"

Mentalitat ètica
Disciplina
Síntesis
Creativitat
Respecte
Habilitats Socials

Us deixo aquí part de la presentació que ha fet la Dolors i que podeu trobar al seu blog:

Herramientas Dinamización Comunidades Online

View more presentations from dreig.

Talkingabout II - Viva la vida

2009-05-13T07:15:00.004+02:00

Viva la Vida from redall on Vimeo.

Els gestos, les mirades, les complicitats formen part de l'inici de festeig. I això és el que es transpira entre el Joan Jiménez, el Toni Mascaró i la Marta Carballo. Tinc la sensació que serà un amor d'aquells fructífers i que deixarà petjada. La prova és el +branworkmeeting, un projecte iniciat per aquests tres emprenedors que es basa en reunir 8 directius d'alt nivell en un mateix espai i veure com flueixen, com comparteixen, com es comuniquen i si això es trasllada en les seves marques i, per tant, als seus clients, usuaris, consumidors i, per tant, persones.

"Les marques són persones que s'han de comunicar com persones". Gran frase que resumeix un canvi de paradigma que estem vivint a tots els terrenys: social, polític, empresarial, cultural. Amb internet, els manuals de marketing, branding, comerç, comunicació, queden obsolets en dos dies. No hi ha normes escrites, ni decàlegs, ni cursos que t'ensenyin on ens portarà aquest nou paradigma. L'únic que ens queda, i que és molt, és escoltar. Escoltar a aquells que comprem, que consumim, que som infidels en les marques, que ens enamorem d'uns productes. Escoltar i seduir, conversar, enamorar, com diu el Joan Jiménez, fer l'amor amb els nostres clients a través de les nostres marques.

Això si, si volem sortir airosos d'aquest nou paradigma cal obrar amb ètica, bon fer i creativitat. Cal mostrar-nos com som en aquest món anomenat internet social, on aviat es veu l'engany i aquest pot ser ràpidament transmés a gran velocitat i, per tant, perjudicar una reputació que ha costat esforços i temps a obtenir. Però siguem positius i optimistes, perquè aquest nou paradigma és oportunitat per les persones entusiastes, creatives, emprenedores i, sobretot, sinceres.

La conversa va ser a l'Hotel Barceló Raval, envoltats de disseny. Amb el Joan i el Marc "desvirtualitzats" i la Marta via skype, recuperant-se d'un accident.

Podeu llegir més sobre el +brandworkmeeting meeting als blogs del Toni, el Joan, i la Marta. I podeu llegir les reflexions sobre aquest 2n talkingabout, al blog del Ricard Espelt.

Lloc de gravació: Hotel Barceló Raval, BCN
Dia: 08.05.2009
Material: Càmera Sony HDD DCR-SR52
Muntatge: Windows Movie Maker

El valor de les Denominacions d'Origen - conclusions debatdevi

2009-05-04T12:41:00.003+02:00

Malgrat que aquest any m'he perdut una de les meves cites ineludibles, la Fira del Vi de Falset a causa d'unes mudances ben cansades, el dijous vaig acostar-me a Falset per participar en una taula rodona: El valor de les Denominacions d'Origen juntament amb el Salustià Àlvarez, president de la DOQ Priorat; Josep Ribes, director de la DO Penedès; Roger Viusà, sumiller, i Steven Tolliver, expert en marketing i autor del blog Tempranillo.

Se'm va demanar que parlés de debatdevi, de les seves conclusions i de com continuarà i aquí us deixo amb la presentació:

Conclusions Debatdevi Fira del Vi del Priorat

View more presentations from Debatdevi .

talkingabout I - Children of the revolution

2009-04-27T22:54:00.003+02:00

Children of the revolution from redall on Vimeo.

Començo amb un tòpic, ho sé. Però és així... Recordeu el famós anunci del Renault Clio, aquell que parlava de la generació JASP (Jóvenes aunque sobradamente preparados?). Doncs en el moment de gravació d’aquest vídeo vaig veure com, l’anunci, quedava petit al costat dels nostres tres protagonistes. Són el Pol Gomà, el Marc Pallarès i el Sergi Sabaté. Segur que si els seguiu al Twitter, penseu que són amics, que queden de tant en tant, o que van junts a classe. Doncs no. Dimecres passat va ser el primer cop que es veien els tres en persona i, des de fora, un té la sensació que es coneixen de tota la vida, per com coincideixen, per com s’interrelacionen, per com somriuen, per tot el que saben un de l’altre a través de la xarxa.

El Pol Gomà, és el més petit, 19 anys, però ja despunta com a emprenedor. És breu, concís, reflexiu i amb gran capacitat analítica. El Marc Pallarès, 23 anys, té fusta de polític, però dels bons, amb ideari propi, convincent i segur. El Sergi Sabaté té aquella curiositat innata que tenen els bons periodistes i, amb 21 anys, està a punt de recollir el Premi Ràdio Associació en la secció d’Innovació pel programa “Toc d’Hoquei”.

Quasi dues hores de conversa pindolades en 8 minuts. Dues hores dedicades a parlar d’internet, de com aquesta generació utilitza la xarxa; de política i l’ús que fan o haurien de fer els polítics de la xarxa; i dels mitjans de comunicació i la llibertat del periodista.

No us vull avançar res més. Jutgeu per vosaltres mateixos.
Oi que són joves promeses que de segur que ens revolucionaran el món? Jo crec que si.

Us animo a llegir la reflexió que en fa el Ricard Espelt d'aquest primer talkingabout ideat entre els dos.

Lloc de gravació: Les Comes / Igualada
Dia: 22.04.2009
Material: Càmera Sony HDD DCR-SR52
Muntatge: Windows Movie Maker

About talkingabout...

2009-04-27T08:13:00.005+02:00

Talkingabout és un experiment que demà publicarem el Ricard Espelt i jo en els nostres respectius blogs. És conversa, és diàleg, són mirades, són somriures, són compartir en el món analògic, en el que ens podem tocar i mirar, allò que diferents persones ens han transmés en el món digital, en el 2.0.
Seguim persones al Twitter, tenim desenes d'amics al Facebook, llegim molts blogs, ens fem una idea sobre aquesta gent que anem admirant, que ens sorprén, que ens enriqueix en coneixements. Per què no fer un pas més i quedar amb ells? Per desmitificar o per acabar de mitificar persones que entren a formar part del nostre dia a dia sense ni haver compartit una conversa de viva veu.
Això serà doncs talkingabout, un vídeo de pocs minuts que intentarà resumir converses i trobades amb diferents persones que coneixem via 2.0. Un vídeo on l'edició no serà allò important (tot molt casolà), sinó el contingut; i que anirà acompanyat de reflexions pròpies sobre què ha estat per nosaltres aquesta trobada, què ha significat conèixer en persona gent que ens és realment familiar en el món 2.0.

Fes Europa! Fes sentir la teva veu

2009-04-26T21:53:00.003+02:00

Sabeu que el 7 de juny hi ha eleccions al Parlament Europeu? Sabies que el Parlament Europeu és l’única institució transacional, multilingüe i elegida en sufragi universal directe que hi ha al món? Saps què representa el teu vot? Consideres que els partits polítics creuen de veritat en aquesta institució? Per què no se'n parla massa als mitjans de comunicació? Per què sentim Europa tan llunyana si realment és tan important?

Tenint en compte tot això que esmento, la Fundació Catalunya Europa impulsa el projecte FesEuropa, que pretén contribuir en què els ciutadans catalans es relacionin amb la classe política partint de la conversa i el diàleg que ofereix internet i, concretament, la eina www.feseuropa.cat. Aquest projecte, que m’ha pres hores aquestes darreres setmanes, igual que a tots els membres de NuestraCausa (col•laboradors de la iniciativa), neix amb molta il•lusió, amb un cert punt d’incertesa i de neguit (com tots aquells projectes innovadors)

Durant aquests dies difondrem FesEuropa, no només a la xarxa, sinó també a organitzacions polítiques, als candidats, als mitjans de comunicació, a la xarxa, a les persones que creiem que han de respondre les preguntes que els hi fem. Tenim el dret de saber què els mou, què els preocupa, com defensaran els nostres interessos els responsables polítics que aniran a Brussel•les aquest mes de juny.

Pots participar-hi formulant preguntes als candidats, compartint reflexions, votant aquelles qüestions que consideres més important, penjar vídeos, imatges, articles. La plataforma ha sortit aquest passat dissabte en fase beta, és a dir, susceptible a millores. Per tant, estem obert a rebre suggerències per poder arribar a un nivell òptim d’usabilitat i funcionalitat. També pots seguir FesEuropa al Twitter, al grup Facebook, o al blog, on publicarem tots allò referent a aquesta iniciativa, així com a qüestions que considerem d’interès de cara a les properes eleccions. En el blog, tu també hi pots participar aportant-nos articles.

És un projecte que em fa realment molta il•lusió. És el primer fillet de Nuestracausa, formada per un grup de professionals que volem impulsar nous marcs de relació entre representants polítics i institucions públiques i ciutadans. Creiem que la saviesa popular, la intel•ligència col lectiva i la col•laboració de totes les parts implicades poden contribuir a què els governs prenguin millors decisions.

Participa i FesEuropa!

Dia W3C España. Privacitat i tendències

2009-04-17T20:04:00.004+02:00

Xarxes socials i protecció de dades. Aquest és el tema que em va cridar l’atenció i pel qual vaig assistir al Día W3C, el passat dijous, 16 d’abril de 2009, a la Torre Agbar de Barcelona. La resta de ponències i taules rodones també eren molt interessants, però, tenint en compte el meu perfil no tecnològic, diguem que em van costar força de seguir. (Crec que encara no han penjat les ponències)

Sobre les xarxes socials, què més afegir que no s’hagi dit: doncs que les xarxes socials responen a les tres C de la web 2.0 (comunicació, comunitat i cooperació) i els seus usuaris tenen, com a trets característics, la disposició a compartir dades personals i la interacció entre tots els membres de la comunitat. És en aquest punt on rau l’interès d’aquesta taula rodona. Què passa amb aquestes dades personals, amb aquests continguts que generem?

Les xarxes socials introdueixen com a fet novedós l’intercanvi de documents massiu, la presència de menors, i el fet de compartir documents de tercers. Tot això dificulta el que fa referència al tractament i protecció de dades. En relació a les fotografies, continguts de la web que apareixen i poden afectar la nostra reputació o la nostra privacitat (sempre i quan no haguem penjat nosaltres aquests continguts), el dret ens empara. És a dir, quan es publica alguna cosa que va en contra nostra o que ens pot perjudicar i això està demostrat, evidentment tenim dret a reclamar i, segons Miguel Acosta, advocat de Garrigues, s’acostuma a guanyar aquestes reclamacions i normalment s’acaba despenjant aquest contingut.

On rau el problema és que només podem reclamar un cop el dany ja està fet, és a dir, la publicació ja està feta i, per tant, la nostra reputació o integritat ja està malmesa. Segons Hugo Zaragoza, de Yahoo Research, estem davant d’un canvi radical, i no es pot entendre la web d’avui en dia tenint com a referents normes i lleis antigues per suports comunicatius diferents, com són els mitjans de comunicació, el telèfon, les adreces postals,…

Segons la Memòria de 2008 de l’Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD), hi ha una creixent preocupació per la protecció de la privacitat a internet. En el portal 233grados, expliquen que el director de l’AEPD, Artemi Rallo, constata que hi ha grans reptes per la defensa de la privacitat i que s’estan iniciant contactes amb plataformes i aplicacions digitals com, per exemple, amb Tuenti, que s’ha compromès que en 3 mesos, buscarà els instruments per depurar els usuaris menors de 14 anys i cancel•larà tots els continguts d’algú quan es doni de baixa.

Per tant, el proper repte, ara que ja hi ha un ús molt ampli de les xarxes socials, és saber, com usuaris i generadors de contingut que som, què passa amb les dades que hi bolquem, què passa amb el nostre contingut quan ens donem de baixa, com es pot controlar l’accés de menors en determinades xarxes socials, entre moltes d’altres qüestions. I, el que també és important, qui ho controlarà?

Una altra idea del W3C que també vaig trobar molt interessant la va explicar Hugo Zaragoza de Yahoo Research, sobre les noves tendències a la web. Hugo, sobre la dada de què el 10% dels continguts de les xarxes socials són continguts interessants i la resta, un 90% és contingut “brossa”, considera que no és negatiu, “que el 10% d’un nombre molt elevat de contingut pot ser realment molt important i el repte en la investigació actual és com mostrar i donar més visibilitat als bons continguts i com, sense arribar a eliminar-la, “amagar” la informació “brossa”. La idea, doncs de la web 3.0, altrament anomenada web semàntica, és que cada vegada s’incrementarà la generació de continguts dels objectes estructurats i la capacitat de la web de llegir aquests objectes. Es passarà, doncs, de buscadors de web per pàgines a una buscadors d’objectes.

Experiment col·laboratiu per un nou periodisme

2009-04-06T20:38:00.004+02:00

Aquest matí ha sorgit un debat breu però molt interessat al twitter. @ricardespelt ha obert la caixa de Pandora queixant-se del baix nivell d’anàlisi d’alguns dels tertulians de la radio. Jo, que més d’un cop me n’he queixat públicament, he remarcat que sempre, en aquests espais radiofònics i televisius, hi ha les mateixes persones i es debaten els mateixos temes. Aquí s’hi ha animat en @jomiralb i el @jplanas i, vistes les propostes que anàven sorgint, he proposat montar un “Moviment pro cares noves i nous temes de ràdio i TV”, on també s’hi ha apuntat la @JessicaFillol, el @cataspanglish, el @cristofoljosep, la @ultrasonica, el @baldergod i el @thegnobo.

O sigui que, en 30 minuts, ja èrem 10 que creiem (en resum, les aportacions de tots):
- que cal ser agosarats i demanar canvis en els models de programes, més informació i menys opinió
- més periodisme d’investigació i menys “experts de sobretaula”
- incloure el Twitter a les tertúlies
- canviar el rol emisor-receptor
- el tertulià ha de tenir perfil investigador
- moderador que eviti la demagogia i el parlar sense dir res
- suprimir les quotes dels partits als debats, no reflecteixen la societat
- més important les idees que les representacions

Amb tot això es posa de manifest que els mitjans de comunicació s’estan quedant obsolets; disminueix l’“audiència” dia a dia; perden el control en l’organització i la jerarquització de les notícies; la posició del periodista està canviant perquè “tots junts sabem més que un”, els mitjans no presten la suficient atenció a la xarxa i als canvis socials que aquesta està suposant. En resum, que està canviant la producció, l’organització i la distribució de la informació.

El blogger i periodista Jeff Jarvis, diu que el periodisme com l’entenem ara ha mort; “els periodistes no han de ser els generadors d’actualitat, sinó els moderadors de les converses que conduiran a aquesta actualitat”. També, en el blog Periodismo Social y Educativo, un projecte on diferents periodistes publiquen reportatges d’investigació, reflexionen sobre la necessitat de recuperar la funció social en la pràctica periodística davant una realitat en constant canvi. Diuen que el nou periodisme “ha de ser capaç de reflectir els canvis socials que s’estan produint i l’articulació d’un discurs on es doni la veu als nous actors socials protagonistes d’aquests canvis”.

Ha canviat la societat, les demandes, les audiències. S’està demanant a crits que el periodisme i els mitjans de comunicació s’hi adaptin.

Podem col•laborar en propiciar aquest canvi? Jo crec que si.

Per això, la proposta és preparar un manifest sobre com creiem que haurien de ser els nous mitjans de comunicació, per tant, els periodistes, els espais comunicatius, els tertulians. He obert un GoogleDocs amb les primeres frases d’aquest manifest. Està obert a què hi participem tots, només cal que es deixi el mail als comentaris i envio invitació. Si no, també pots comentar en aquest post. Segur que aquest manifest pot desembocar en accions concretes que podem definir tots plegats.

Tot un treball col•laboratiu per un nou periodisme. Provem com va l’experiment i hi posem un granet de sorra?

Gastronomia a Ca La Florinda - casa rural de Bellvei del Penedès

2009-04-02T09:51:00.002+02:00

Tinc el plaer de presentar-vos les Primeres Jornades Gastronòmiques de Ca La Florinda, a Bellvei del Penedès. La meva mare, gran amant de la cuina i persona molt activa i que tira endavant la casa rural (entre moltes altres coses) ha organitzat aquestes jornades amb el vi i la cuina com a protagonistes.
Seran tots els dimarts del mes de maig i dirigides als veïns de Bellvei, de la comarca i amics de Ca La Florinda.
El programa (la veritat és que molt interessant), és el següent:

Dimarts 5 i 19 de maig, de 19:00 a 21:00 - Descobreix el vi: Taller de tast de vins
Impartit per Josep Mas, enòleg del Priorat, que ens aproparà al món del vi i de la seva cultura, descobrint la tècnica del tast i les característiques dels diferents tipus de vins

Dimarts 12 de maig, de 19:00 a 21:00 - Taller monogràfic d'arrossos amb sopar degustació
Impartit per Immaculada Negra, de l'Escola de Cuina Peka de Barcelona. Personalment, he anat a alguns tallers que organitza la Peka a Barcelona i, són genials. Per tant, no us podeu perdre aquesta oportunitat. Es mostrarà les diferents maneres de cuinar l'arrós (melós, caldós, mariner, xinès,...).

Dimarts 26 de maig, de 19:00 a 21:00 - Taller de cuina tradicional catalana amb sopar degustació
Impartit per Frank Ferrero, chef del restaurant La Chavela, de La Gornal.

Per inscripcions, ho podeu fer de l'1 al 27 d'abril al tel. 977 16 87 91 o bé per mail, calaflorinda@calaflorinda.com

Els preus són 50 euros per assistir als 4 tallers, o 35 euros pels 2 de cuina o 25 euros pels 2 de vins.

No us ho perdeu (jo, intentaré anar-hi a tots!)

PD- El cartell, és obra de l'artista Ricard Espelt

Les 2nes Jornades de la Penedesfera ja tenen seu: al Vendrell

2009-04-01T08:46:00.006+02:00

Em va agradar sentir ahir en Daniel Garcia Peris dient que el caràcter de les 2nes Jornades de la Penedesfera seria universal i va posar el símil de Pau Casals, músic vendrellenc, català i universal que, com intèrpret, va aportar canvis innovadors en com tocar el violoncel amb una gran profunditat expressiva i, a més, va popularitzar aquest instrument transformant cançons populars com El cant dels Ocells en himnes de la pau.

És que les properes jornades de la Penedesfera, que seran el 12 i 13 de juny, es faran a Vil·la Casals, a Sant Salvador - El Vendrell; gràcies a la implicació de l'Ajuntament del Vendrell i, sobretot, a les ganes que hi posa el seu regidor de Noves Tecnologies, Raül Buira, un gran coneixedor de les TIC, i que s'implicarà, a més, en l'organització d'una de les taules, on es debatran les dificultats encara existents perquè tota la població hi tingui accés, l'anomenada "escletxa digital" des d'un punt de vista tecnològic.

Però, la intenció de tots és també intentar fer més petita aquesta "escletxa digital" en el sentit social i cultural. En aquestes jornades no només volem que hi assisteixin webactors (com anomena Pisani), és a dir usuaris actuals que participen i s'impliquen en la xarxa i/o creen llocs webs amb la voluntat de crear valor i coneixement. La idea d'aquestes jornades és fer crèixer la curiositat en aquesta nova manera de relacionar-se; que els assistents no "geeks" vegin els beneficis que es poden generar en el seu dia a dia amb la utilització d'aquestes noves xarxes i d'aquesta nova manera de comunicar-se. Per això, és molt encertat l'organització d'un taller sobre web 2.0 que està previst fer.

I, d'altra banda, si les 1res Jornades van ser des del Penedès i pel Penedès; on es van donar a conèixer moltes iniciatives relacionades amb el coneixement i les TIC en aquestes comarques; les 2nes Jornades tenen un caràcter més paucasalià . És a dir, s'escoltaran iniciatives d'arreu, amb ponents del Penedès i de fora, amb experiències d'aquí i d'allà.

Per tot això, aquesta 2na edició de la Penedesfera, té molt de Pau Casals.

Us deixo amb aquesta cançó i el mestre:

La crisi del quart poder

2009-03-25T10:59:00.004+01:00

Fa una setmana es va presentar la iniciativa Parlament 2.0. A la xarxa hi ha força posts que en parlen, per tant, no vull repetir el que altres han dit (Ricard Espelt, José Antonio Donaire, Juan Varela, …). Varela, fa un post molt interessant i que conclou amb un “¿Servirá la iniciativa catalana? Mejora el acceso de los ciudadanos a la actividad parlamentaria y aumenta el contacto con sus representantes políticos. Pero los ciudadanos todavía no están acostumbrados a la ciberpolítica y muy pocos participan”.
I, em quedo amb això perquè, a la Facultat de Periodisme, en diferents assignatures es parlava del paper educatiu que els mitjans de comunicació van tenir durant la revolució industrial a tot Europa, o a Espanya, durant la transició a la democràcia, per posar un exemple. Els mitjans de comunicació, que ja eren llavors mitjans de comunicació de masses, explicaven a través de les ones i el paper, els detalls d’aquests canvis polítics, socials i culturals; transmetien a la societat uns canvis i unes noves normes i rutines. I em xoca, doncs, que ara la major part dels mitjans (o les mega-empreses de comunicació) no facin esment de què, mitjançant la tecnologia, la societat està canviant les seves relacions, està creant nous nodes de coneixement i està demanant nous vincles amb les organitzacions. I que, aquestes organitzacions, enteses com els centres de poder actuals, hauran de redefinir-se i canviar si no volen passar a formar part de la irrellevància institucional.
Estic cansada de què en alguns mitjans i programes es parli de forma “folklòrica” de les xarxes socials, del Facebook, del Twitter; sentir que tots els pederastes i criminals varis estan a internet; que els joves d’avui en dia només viuen immersos en la xarxa i no es relacionen amb ningú del seu voltant; que tot això és una moda i que tot tornarà a la normalitat.
I tot això ho dic perquè, l’endemà de la presentació/roda de premsa del Parlament 2.0 a càrrec del president del Parlament Ernest Benach, vaig repassar tots els diaris catalans. Només un breuet llistant les aplicacions de Parlament 2.0, sense anar al fons del tema, sense explicar què pot suposar pels polítics i pels ciutadans aquest projecte. Sense transmetre als ciutadans què pot suposar aquesta acció i fomentar la seva participació. Potser els hi fa por? Potser veuen que el seu paper de filtre, de canal s’està esvaint?
Potser sóc una romàntica, però jo creia que els periodistes i els mitjans de comunicació podíem ajudar a canviar el món. Potser aquest quart poder està massa anclat en organitzacions tradicionals, massa relacionat amb els altres poders, massa poc lliure, massa immers en una crisi econòmica i no troba cap sortida més o menys creativa. Per això, quan veig iniciatives com http://www.lainformación.com (no us perdeu el vídeo), m'entusiasmo i penso que un nou i millor periodisme és possible.

Celler Somni 2.0

2009-03-11T09:56:00.002+01:00

El Pau es fa un cafè mentre mira els darrers twitts al mòbil. “Finally I’ve found your XWine in 200 East 40 St of NY. I’m happy to taste it tonight, I will give you my opinion”. El Pau somriu, i contesta “@loverwine I’m happy to hear from you, I’ll be glad to know what do you thing about it”.

“Bon dia, fa un sol espatarrant al Penedès, avui toca conèixer la maduració del xarel•lo a les vinyes del Sorrenc” i adjunta un googlemaps al twitt. A la vinya, l’espera la Maria, la tècnica en viticultura, que, enganxada al mòbil li ensenya el vídeo que el Xin Lin, el distribuïdor xinès, ha penjat al You Yube sobre la presentació dels seus vins a Shangai. “Pau, està ple de gent! Mira què em diu el Xin: Tus vinos han gustado mucho, mira en Facebook, verás que opiniones en el grupo “Cellers Somni””. Si ho veiés el seu pare... en només 30 minuts ha intercanviat opinions amb un client dels Estats Units que no coneix personalment i està veient desenes de xinesos provant els seus vins i, alguns d’ells, opinen i li recomanen com millorar el seu vi. Pot saber què pensen els seus clients, sense intermediaris ni estudis cars de mercat.

Ja a l’oficina, rep una trucada per l’Skype. És en Lluís. “Pau, aquesta tarda tenim la reunió de Cellers dels Àngels (una xarxa de cellers que treballen plegats temes com la distribució, la promoció i la innovació, per unir esforços i projectes). “Hem quedat a les 20:00 via Skype. Dóna un cop d’ull a la wiki que he preparat amb l’ordre del dia i mira al Google Calendar, que tenim més presentacions agendades. A veure si et van bé. Ens veiem després!”.

Mentre llegeix el contingut de la wiki, amb els canvis que ha afegit el Lluís a l’ordre del dia, va rebent twitts de la Fira de Barcelona. Un dels seus comercials està a la fira, presentant la seva gamma de productes. Li hagués encantat ser-hi, però no es pot estar a tot arreu. Sort dels twitts de la Fira i del seu comercial, que li van transmeten tot el que està passant allà. Està anant bé, li diuen. Somriu.

Dina amb la Rosa, la seva dona i qui porta la comunicació del celler. “Has entrat al blog? És impressionant la quantitat de comentaris que hem rebut des dels Estats Units! Només fa una setmana que tenim el vi en aquella cadena de botigues, i els clients ens comenten que està agradant molt. La vam encertar amb els codis QR, que els informen del nostre blog i web. Algú diu que se li nota molt el sulfurós, has parlat amb el Manel del laboratori, a veure què ha debut passar amb alguna remesa?; estic frisant per contestar-los tots!”. El Pau, li comenta que podria vincular al blog el vídeo de la presentació de la Xina. “Ja ho he fet!”, diu la Rosa mentre li fa un petó. “Per cert, has parlat amb l’Enric? Té molt bones notícies. Estem incrementant les vendes per internet, sobretot als Estats Units; gairebé el 60% de la producció la venem per internet”.

Mentre s’acaba el cafè, el Pau pensa “ja tenia raó ja, la Rosa, com sempre, que no es pot ser tant escèptic com sóc, que hi ha milers d’eines que ens poden ajudar a millorar el nostre dia a dia; només cal ser obert, curiós, i amb ganes d’experimentar”. Rep una foto pel Twitxr. És la seva filla, la Laia, “Papa, mira què he trobat a Londres: el nostre vi!”.

NOTA: Qualsevol semblança amb la realitat és pura coincidència - tot i que seria genial que fos real. Aquest post està inspirat en la transmissió via twitter que SommelierAlumni va fer de l’acte Cuvee3000.

La setmana dels vins catalans

2009-03-03T19:35:00.006+01:00

No és una promoció de El Corte Inglés. És el que ha estat aquesta setmana: la dels vins catalans.No hi ha hagut dia que no hagi aparegut en algun mitjà de comunicació tradicional i en els anomenats Social Media alguna notícia sobre els vins catalans i, a més, en positiu. Això és molt bó!!
Tot va començar un dissabte que TV3 va fer una peça pel TN migdia que ja apuntava maneres (gràcies Esther!!):

Després, dimecres 25 de febrer va ser el dia del debatdevi, el dia on més de 150 persones del sector vitivinícola, polítics, periodistes i consumidors i amics del vi van explicar i escoltar les idees i suggerències fruit de més de 9 mesos de debat on i off line. A la web www.debatdevi.cat, aviat es podran veure els vídeos de la sessió, però, per anar obrint boca, podem veure aquesta altra notícia de TV3, que es va emetre al TN el mateix 25 al vespre:

I, al llarg de la setmana, altres mitjans on-line i off line han fet ressó d'aquestes idees debatdevi que ara cal, aplicar-les amb èxit i han posat de manifest que s'ha consolidat un espai innovador d'intercanvi de coneixements del món del vi.

Però no tot acaba aquí: també aquesta setmana, s'estrena el primer portal informatiu dels vins catalans: www.vadevi.cat
, una web dirigida per Joan Nebot i on ens expliquen històries dels cellers i apropa el món del vi al consumidor novell i al expert.

I, encara més, Oriol Pérez de Tudela continua amb les seves Tertúlies "Les Presències del Vi" al Restaurant ATN, de l'Ateneu Barcelonès, tertúlies amb bona companyia, per parlar del vi i la seva cultura. Aquest cop la convidada va ser la DO Catalunya. Si us la vau perdre, teniu una cita cada darrer dimecres de cada mes, sempre una DO diferent, però catalana.

Si no n'heu tingut prou, doncs aquesta setmana el crític que fa incrementar o no les vendes de vins als EUA, Robert Parker, ha donat a conèixer la Top 100 Spanish Wines Values, la llista dels millors vins espanyols de menys de 25 dòlars als EUA. 28 vins catalans (10 del Montsant, 7 del priorat, 5 de la Terra Alta, 4 de Cava, 1 Costers del Segre i 1 Empordà) estan en aquestes primeres posicions. I, tots els mitjans n'han fet ressó. El Parker no és sant de la meva devoció, però mira, si ha de servir per sortir als diaris, doncs endavant!

Però això no acaba aquí. El proper dissabte, 7 de març, a les 12:00, en el marc del saló Barcelona Degusta tindrà lloc un fet quasi històric: tots els municipis vitivinícoles catalans (crec que més de 200), a través dels seus alcaldes i regidors; representants de les organitzacions vinícoles, cellers i enòlegs signaran la Declaració del Vi, la Nutrició i la Salut, gaudeix del vi amb moderació. Una declaració en pro del vi com aliment de la Dieta Mediterrània, com a part fonamental de la nostra cultura. És important aquest acte, almenys demostra la unitat d'un territori i d'un sector en pro d'un producte i en contra de la seva criminalització. El vi és cultura, el vi també és vida! (com dirien els de l'Ebre).

Si, ha estat la setmana llarga dels vins catalans però espero, de veritat que les properes ho segueixin sent, que el món del vi apareixi als mitjans de comunicació, a internet, que es parli de vi i, sobretot, que es begui. En bona companyia i gaudint-ne amb moderació, evidentment ;)

"Tia, sempre estàs al facebook!" o què respondre quan em diuen coses semblants.

2009-03-01T19:23:00.004+01:00

En un sopar amb amics ahir a la nit, entre plat i plat, i copa i copa, algunes de les converses es van iniciar amb un: “Tia, estàs sempre al Facebook!”; “Perquè canvies tant l’estat del Facebook?”; “Què és això del Twitter, quina gràcia té?”,... o d’altres com “vaig estar seguint l’evolució de debatdevi del passat dimecres a través del teu twitter, va anar bé, no?”; o la Pepa Loves, una altra lover del 2.0, que em va dir que a través del twitter estava aprenent molt i coneixent gent interessant i, fins i tot, es planteja crear un videoblog.

Les converses d’ahir em porten a recordar el programa Digitals, de COM Ràdio, on Marc Lòpez deia que al ciutadà ens falta saber que aquests canals són útils per moltes més coses a part de penjar fotos o estar en contacte amb els teus amics.

Així doncs, intentaré fer un exercici i així, tenir a punt respostes per converses com les d’ahir; idees per la gran pregunta:

Què em proporciona tenir perfil al facebook, al linkedin o al twitter; tenir un blog propi i un blog “comunitari”?

- fa incrementar la meva curiositat (que no és poca) i, per tant, em genera més ganes d’aprendre i més coneixement
- em permet conèixer gent amb inquietuds semblants a les meves; per tant, es creen noves xarxes de relació
- projectes en els quals estic implicada tenen més visibilitat;
- perquè crec que és molt més important ser-hi que no
- perquè diàriament em justifica que aquestes i d’altres xarxes socials construeixen ciutadania i trenquen fronteres
- perquè em permet seguir esdeveniments sense haver-hi de ser presencialment
- perquè puc saber què fan alguns polítics (no tots els que voldria seguir), i puc interrelacionar amb ells sense filtres
- perquè es construeix ciutadania
- perquè puc posar el meu gra de sorra en aquelles idees o causes que em preocupen, per tant, em sento més participativa amb el meu entorn
- perquè sóc periodista i actualment, la meva feina no pot prescindir d'aquestes eines
- perquè em dedico a la comunicació i, en molts casos, aquestes eines són l'eix del meu dia a dia
- perquè si, perquè m’agrada i perquè hi crec
- perquè constantment li vaig trobant noves utilitats i aquesta llista podria no tenir fi.

La alquímia de las multitudes, de F. Pisani i D. Piotet

2009-02-20T10:53:00.004+01:00

"Les multituds produeixen la quantitat d'informació de la xarxa i l'alquimia és que, de l'ús que les xarxes en fan d'aquesta informació, sorgeixen productes que són or o pols; genialitats o estupideses". Aquesta va ser alguna de les frases que Francis Pisani ens va regalar en la presentació del seu llibre, "La Alquímia de las Multitudes: cómo la web está cambiando el mundo", a Barcelona.

Deixo anar només algunes de les idees que ens va transmetre:

- La xarxa fomenta una actitud participativa i crítica; considera que a Espanya s'està criminalitzant el poder de la xarxa sobre els adolescents, Pisani creu que els joves se saben protegir molt bé dels perills que hi poden haver en les xarxes socials. És la intel·ligència i la importància de l'experiència el que està en joc.

- Les xarxes socials no han inventat res. Tot el que està allà, també està en la vida real, en l'off line.

- Pisani considera que "l'escletxa digital" no resideix tant en l'edat sinó més en la possibilitat d'accès a internet; fet que s'està ressolent en la implntació ràpida de les noves tecnologies dins la societat.

- El concepte d’intel·ligència compartida / col·lectiva com a font de coneixement.

- L'eficàcia avui ve en la capacitat de fer circular el missatge i no en com organitzar-se.

Em quedo, doncs, en una de les darreres frases que va dir Pisani: El líder actual ja no sorgeix de la mateixa manera que abans, sinó que el lideratge és la capacitat d'emetre missatges que la societat reconeix com a propis i que la societat fa circular.

Francis Pisani està també avui a Barcelona, ofereix una conferència sobre "L'oportunitat de la web 2.0 en temps de crisis" al Cibernàrium, de 12:30 a 14 hores, al Parc Tecnològic Barcelona Nord (C/Marie Curie s/n). Pisani avui també està a Barcelona. Si podeu, aneu-hi!

Un any o La Caixa de Pandora

2009-02-11T23:33:00.002+01:00

Sóc d’aquelles persones que es tira a la piscina sense saber ben bé si hi ha aigua. I això vaig fer ara farà un any. Aventurar-me a obrir un blog sense tenir massa clar per quin motiu i quina mena d’interès podria tenir. Com que també sóc un poc indecisa i no tenia clar si això havia de ser molt personal o potser només professional; o si volia parlar d’un món que m’apassiona, el del vi; o d’un altre, el de la comunicació; o si, perquè no, de coses que m’interessen sobre internet; doncs he anat deixant que el pas del temps definís una mica la Viniesfera (si és que té alguna definició).

La Viniesfera ha estat un aprenentatge que m’ha arribat en un moment molt dolç i a través d’ella, rellegint els 57 posts i comentaris, m’adono de la quantitat de coses que he aprés i les ànsies de conèixer que tinc. Però sobretot, que tinc una addicció a escriure aquí, que si fa temps que no hi penjo res tinc remordiments i que rebre un comentari és com una festa. Cal anar al metge? (si només el fos el blog rai, però és també el Facebook, el Twitter, i les lectures que se m’acumulen al Google Reader).

Continuo pensant que al món del vi li falta humilitat; les plantes que em va regalar el Jordi no han suportat les ventades d’aquests dies (i la manca d’aigua) i que el paradigma del vi català encara continua i que amb debatdevi s’espera trobar alguna solució. Que el món rural necessita noves vies de comunicació i que m’ho vaig passar molt bé en aquella xerrada d’Igualada, o com crec que contribueixen els Social Media en la comunicació. Un any de descobertes amb grans companys de viatge a Londres o a Nova York.

També m’ha servit per explicar, sempre des del meu punt de vista, que no es pot governar donant l’esquena a aquells que representes, i tot i la meva sorpresa, “l’afer de la ràdio de Bellvei” va portar polseguera i més d’un comentari fora de lloc. I, sincerament, me’n sento molt satisfeta d’haver contribuït a fer soroll.

He tingut moments de fluixera, com l’enyorança que sento pel meu avi, un dels meus referents vitals. Però, com bé em van aconsellar en un comentari, no hi ha dia que no el recordi o expliqui alguna batalleta seva.

No sé què passarà a partir d’ara, la Viniesfera ja camina. La caixa de pandora ja està oberta i jo tinc ganes de què passin moltes coses per poder-les explicar. Com aquesta nova capçalera (gràcies Ricard), la vinya ja està plantada i estic frisosa per tastar el nou vi.

I tu, si em llegeixes, gràcies per fer-me sentir acompanyada.

Quina crec que ha estat l'aportació de debatdevi?

2009-02-08T11:40:00.003+01:00

El 25 de febrer se celebra l’acte final (si se li pot dir així) del debatdevi: El Futur del Vi a Catalunya, on sortiran algunes de les idees i suggerències de més de 9 mesos de debat online i offline sobre com millorar la presència del vi català a Catalunya. És un acte de valentia que, fa quasi un any, des de dalt de l’INCAVI, s’apostés per fer un pas més i utilitzar internet per facilitar un debat més enllà de la presencialitat física, que es donés llum verda a la posada en marxa de la plataforma virtual www.debatdevi.cat; amb la utilització de diferents Social Media com el Facebook o el You Tube; en un moment on, l’Administració catalana tenia pocs exemples com aquest (a part del genial Compartim, del departament de Justícia, i liderat pel Jordi Graells).

D’aquest ús dels Social Media en podem treure lectures positives: s’ha facilitat la introducció d’aquestes eines d’una forma natural dins del sector del vi. I ara, cellers, empresaris del vi, consumidors, enòlegs,... les utilitzen i, en molts casos, formen ja part del seu dia a dia professional. O que s’ha facilitat l’intercanvi de coneixement, de contactes i de continguts útils pel sector i que es veu gràcies al gran nivell de descarregues de la web. O l’interés que ha despertat, ja sigui pel seu nombre de visites o pel nombre de persones que han sol•licitat informació i accés a la web quan encara no era pública. També es pot fer alguna lectura negativa, com que, per una més ràpida introducció de debatdevi, hagués fet falta formació i pedagogia sobre l’ús d’aquestes eines, sobretot a una part d’aquest col•lectiu, més poc avesats a l’ús de les noves tecnologies; o la necessitat de crear més lideratge a la xarxa, ja que aquesta no s’alimenta.

Com ja ens va dir el flamant president dels EUA en el seu discurs inaugural, el món canvia i, per tant, les organitzacions, la comunicació o la societat, entre d’altres també han de canviar per tal d’adaptar-se amb èxit a aquestes noves realitats si no es vol desaparèixer o diluir-se en el pas del temps. Internet és una d’aquestes noves realitats del nostre món canviant, Internet és l’instrument i la tecnologia on, el llenguatge i el coneixement prenen forma per tal d’obrir noves vies de comunicació, noves relacions entre emissor, missatge i receptor.

En només un any, els vins catalans també s’han adaptat a aquestes noves realitats, i l’INCAVI ha demostrat capacitat d’adaptació als canvis. A més, el propi sector cada cop han guanyat més presència a internet, ja sigui a través de blogs, de xarxes socials, de wikis; com a través de webs de comerç electrònic de vins o pàgines d’entreteniment. I són els consumidors, els elaboradors, la pròpia Administració els responsables de crear aquests nous continguts i de facilitar una conversa de tu a tu entre ells; aquesta aproximació d’un món atractiu i propi a un grapat de gent que es mostra interessada per aquest.

I debatdevi ara tindrà més sentit per continuar existint. Ara que s’ha consolidat una xarxa, un grup de gent al seu voltant amb interessos comuns, que han sabut organitzar-se a través d’aquests instruments, per compartir experiències, inquietuds, comentaris. Debatdevi passarà a ser una eina on el sector del vi a Catalunya, des de tots els seus territoris, estructures econòmiques, departaments d’empresa i professions, podran compartir bones pràctiques de manera on-line i off-line; podran incrementar la xarxa, establir nous contactes; en fi, millorar la comunicació entre ells, conèixer allò que fa el veí i, si cal, sumar-se a ell per aconseguir un millor objectiu.

Marató de coneixements a Nova York i Boston

2009-01-31T15:15:00.003+01:00

Ara que sembla que el procés de jet lag ja és història i que ja he descomprimit força de tota la informació rebuda aquests darrers dies a Nova York i a Boston, és moment de posar ordre a cinc dies d’autèntica marató, trobades i visites a persones que han desenvolupat projectes vinculats amb la política i la participació ciutadana i internet.

Per començar, explicar que els “alumnes” d’aquest mega màster personalitzat hem estat el Marc, el Ricard, la Maria, el Javier i jo. Dos d’ells, companys de fatigues de ja fa temps, els altres dos, m’aventuro a dir que ja som amics o almenys, molt més que amics de Facebook. Com esponges, escoltavem les explicacions i respostes que ens donaven els nostres “professors”: Rafael Chamorro, Josh Levy, Andrew Rasiej, Jeremy Heimans, Ari Melber, Marshall Ganz, David Colarusso i Vanessa Scanfeld. Els projectes analitzats, change.org; Personal Democracy Forum, Meet up, 10 questions, The Nation i Mixedink .

Són moltes les coses explicades, les preguntes i respostes que ens han regalat aquests coneixedors d’internet i el seu poder per mobilitzar la societat. A tall de resum, cito fets que m’han sorprès i opinions que m’han fet canviar alguns conceptes i adquirir-ne de nous:

- la joventut dels projectes i, sobretot, la joventut dels que els lideren. Josh, Vanessa, David, Jeremy, Ari, estan entre els 28 i 35 anys. A més, joves amb un gran bagatge, implicació en la societat i una gran capacitat de reflexió que crec que als joves d’aquí, en general, ens manca.

- el sentiment de comunitat que tenen els nord-americans. Són individualistes (sobretot a Nova York), però, quan toca, i els darrers fets històrics ho han demostrat, saben mobilitzar-se i organitzar-se en comunitats per fer sentir la seva veu.

- les comunitats, les xarxes no creixen ni funcionen de forma espontània, cal organització i jerarquia. Per això calen líders que motivin i moguin els missatges en múltiples direccions, creant més nodes de lideratge i deixar fluir el diàleg i el debat de dalt a baix i de baix a dalt, buscant la democràcia i la implicació de tot el grup.

- els mitjans de comunicació tradicionals no veuen els Social Media com a competidors, ni en parlen de forma superficial com passa aquí, sinó que se n’aprofiten i els utilitzen per reforçar la seva marca i crear seguidors al seu voltant, fent-los protagonistes del seu dia a dia i establint nous punts de relació.

- Obama és present en format cartell i samarretes en molts locals comercials de Nova York; a totes les cadenes televisives, però els americans tenen els peus a terra. Estan contents amb el canvi, esperançats, però a l’expectativa.

- un bon blogger és un activista, un motivador. Els periodistes no acostumem a ser bons bloggers perquè transmetem la realitat d’una manera massa neutra, sense buscar la mobilització.

- segons Andrew Rassiej, el llenguatge d’internet és WE, nosaltres, i Obama ha estat el primer president dels EUA que ha sabut utilitzar el WE amb autenticitat.

- en matèria dels Social Media i l’anomenada web 2.0 no hi ha gurús, ni aquí, ni als EUA; ningú en pot ser expert si els canvis tecnològics i socials són tan ràpids.

Sens dubte, si Nova York ja és en si una experiència única, les persones que hem conegut, les relacions que hi hem establert i les connexions entre nosaltres, han fet d’aquest viatge una experiència especial i enriquidora

I bé, no em puc deixar de dir que, el que també m’ha sorprès d’aquest viatge és la dificultat d’entendre el funcionament del metro de Nova York ...

20 de gener de 2009

2009-01-22T08:45:00.002+01:00

El 20 de gener vaig tenir la sensació que vivia un moment històric. Com cada dia, des del primer moment del dia vaig estar connectada a internet, però aquest cop, a www.cnn.com i seguint desenes de blogs que diàriament m’obren els ulls i em fan reflexionar sobre el poder que té la paraula i el llenguatge si s’utilitzen les noves tecnologies i internet. Barack Obama va pronunciar el seu primer discurs com a President dels Estats Units davant de 3 milions de persones a Washington i gran part del món per la TV i, també, com a novetat, per internet. Un fet que passarà a la història per diversos motius, entre ells, que és el primer President negre d’un país que, no fa pas gaire, aquests només eren esclaus.

El 20 de gener vaig sentir-me esperançada i feliç perquè el President Obama em transmet il•lusió i confiança. Em dóna més motius per creure en una classe política més justa, propera i més compromesa amb els seus ciutadans; més motivadora, més mobilitzadora; per creure en una societat més generosa i uns ciutadans més involucrats, més connectats i partícips de la realitat i el context que vivim.

El 20 de gener em va servir per autoconfirmar-me que diàriament es creen vincles i simpaties amb molta gent del món que no conec físicament però, d’alguna manera, si a través d’internet; ja sigui perquè els llegeixo als blogs, perquè els segueixo al Twitter o perquè són amics meus al Facebook. I que, aquell dia, els meus pensaments coincidien molt amb els d’ells. També he vist que molts amics (dels que puc anomenar físics) han creat un perfil i una personalitat pròpia digital i m’encanta seguir aquestes dues facetes, que, no deixen de ser una, al cap i a la fi, i que em provoca encara més proximitat.

El 20 de gener em vaig sentir feliç perquè aquesta nova era m’ha portat nous amics, noves oportunitats i noves esperances. M’ha obert un espai que vull entendre, raonar i viure’l. Per aquest motiu i molts altres, estic contenta per emprendre un viatge dissabte, a Nova York i a Boston, amb 4 persones més, algunes de les quals acabo de conèixer (coses que, sense la proximitat d’internet potser seria més complicat).

No anem a fer el turista, anem a aprendre, i a conèixer com persones, a través de les noves tecnologies i amb un bon ús de les idees i del llenguatge, han creat projectes motivadors que més persones han utilitzat per canviar de mica en mica el nostre món i fer-lo més just i més pròxim; projectes on tots som els protagonistes i ajuden a que tots poguem canviar aquest món. Yes, we can!

I, com va dir el flamant President: The world has changed and we must change with it.

Social media i els directors de comunicació

2009-01-15T19:24:00.002+01:00

Crec que demà sortirà publicat al setmanari El 3 de vuit un article sobre el Facebook i el vi, enfocat en com aquesta gran xarxa social està contribuint en un producte, el vi, en el seu sector, i, sobretot, en les opinions que en tenen els consumidors. Així doncs, via Facebook em van fer algunes preguntes sobre perquè des de l’INCAVI vam introduir-nos en el món Facebook ara farà nou mesos creant el grup debatdevi.

La resposta és ben senzilla: perquè a hores d’ara no podem oblidar-nos d’aquestes xarxes socials per crear opinions, per intercanviar coneixements, per comunicar-nos i, debatdevi va néixer amb aquest objectiu: buscar respostes i solucions a una millora del consum de vi català a Catalunya partint de la col•laboració de tots els membres de la cadena. Si volem escoltar el consumidor, que aquest es relacioni amb l’elaborador, veure què diu un restaurador o saber què pensen els joves hem d’escoltar el que ens diuen i Facebook ens permet això: escoltar opinions, debatre-les, crear comunitat, fer contactes, compartir documents, i milers de coses més.

De fa uns mesos cap aquí he rebut peticions d’amics que viuen i treballen pel vi a Catalunya, m’he fet de grups d’amics de cellers catalans, m’he fet fan de vins, de guies de vins, ... A facebook hi ha molta gent, i tots es relacionen des d’un mateix nivell, sense jerarquies. Per tant, debatdevi hi ha de ser.

Ara, el proper pas serà que tots sapiguem treure’n el veritable profit del Facebook. El grup Bevem vi i cava català n’ha tret profit amb més de 2.000 membres ha fet que s’afegissin més caves catalans en lots de Nadal d’una empresa valenciana; ha organitzat tastos de vins a cegues; ha fet que alguns dels seus membres demanessin a Caixa Catalunya que enlloc de regalar un lot de vins de La Rioja potser seria millor, donada la seva procedència, que aquest obsequi comptés amb productes catalans,... I encara en poden treure molt més profit.

Per això, a l’entrevista vaig voler deixar clar que, actualment, no es pot entendre la comunicació d’un celler, d’una empresa o d’un polític sense els Social Media. Qualsevol director de comunicació ha de conèixer aquests noves eines 2.0, saber les seves potencialitats i aplicar-les a les diferents campanyes de comunicació. Us animo a llegir aquestes entrevistes que Marc Cortés fa diferents experts en comunicació sobre el paper que tindran els Social Media per al 2009.

I després, animo als dels cellers que no mirin tant les vinyes, el laboratori o les bòtes i que escoltin més als seus consumidors. Ara és molt més senzill conèixer la seva opinió.

Predicciones Social Media 2009

Publish at Scribd or explore others: Business Research marketing blogs

Wine Pleasures Congreso

2009-01-08T18:12:00.007+01:00

Del 24 al 27 de gener tindrà lloc a Sitges, el Wine Pleasures Congreso i Workshop d’Enoturisme. S’esperen més de 300 professionals de 30 països per presentar les principals iniciatives vinculades amb el turisme i el vi. Es tracta de la primera edició d’un certamen així a Catalunya i que comptarà amb assistents provinents de moltes regions vinícoles de tot el món.

A més, els assistents poden confeccionar el seu programa a mida, escollint aquelles ponències que més li interessin.

També, per fomentar el networking entre els participants s’oferirà un programa d’activitats enoturístiques per les tardes amb visites a cellers així com activitats relacionades amb el vi.

L'INCAVI hi participa amb la ponència "Xarxa social i intercavi de coneixement: la iniciativa debatdevi a Catalunya", a càrrec del director general, Joan Aguado. Aquesta conferència serà el dissabte 24, a les 09:30, al Port Sitges Resort.

Com a fet remarcable, el congrés compta amb una xarxa social a internet: Wine Pleasures International Wine Tourism Conference & Workshop; on s'actualitzen les novetats sobre el congrès i els assistents i conferenciants comencen a intercanviar informació.

Bones Festes!

2008-12-24T18:32:00.006+01:00

Són dies de recolliment familiar; nens que poden pujar de peus a la cadira només per recitar el vers; torrons d'Agramunt o de Xixona o de Suchard; somriures, petons i abraçades; molt de cava i vi amb alguna copeta de licor; l'escudella de la iaia del peix fent la competència a l'ànec de la iaia de baix; els cosins que es fan grans i, de retruc, tu també; l'avi Josep que ens demanarà que toquem el piano (per alguna cosa el vaig pagar!, dirà); carretera i cap a Binèfar, a passar un segon Nadal i Sant Esteve; celebrar el tió sense tió; vespres de digestió amb més cava i a casa dels amics; paper de regal rebregat a la bossa de la brossa; calces, mitjons, calçotets, pijames, sabatilles; la Laia i jo fent de cambreres; l'explicació a càrrec del papa sobre el vi que beurem; la mama atrafegada a la cuina amb totes les seves delicadeses; el Jordi intentant seguir el ritme mastegador del Josep (i passant una tarda amb àlmax); el Sergi fent-nos riure; els de l'Arboç arribant puntuals,... Tot això passarà aquests dies a Ca l'Àngel, llàstima que enguany no sentirem com l'avi Joan rondina perquè no el deixem parlar... serà estrany, trist, però segur que també serà un Bon Nadal...

Bones Festes a tots i totes!

(la postal és obra del Ricard Espelt, un artista polifacètic i un bon amic; i Ca La Florinda, una casa rural amb molt d'encant - què he de dir!!).

No faré cap comentari al respecte

2008-12-15T18:24:00.004+01:00

No té despercidi. Quina generalització més generalitzada. No faré cap més comentari, només que a través del Facebook del Pol Gomà m'ha arribat aquest article d'un "intel·lectual" espanyol publicat a El Semanal de El País, el passat diumenge:

JAVIER MARÍAS LA ZONA FANTASMA
Una región ocultamente furibunda

Antes de nada, debo dar las más sorprendidas gracias a cuantos lectores de esta página han tenido la amabilidad, por vía directa o indirecta -a través de la sagaz procuradora cuyo nombre mencioné hace tres semanas, y a la que no sé si hice una faena con ello-, de ofrecerme sus máquinas de escribir o indicarme cómo podría hacerme con una del modelo que he empleado durante años y que ha dejado de fabricarse. No puedo aceptar los generosos ofrecimientos de los primeros, pues nunca estaría dispuesto a privar a nadie de algo de su propiedad, y en cuanto a las oportunidades que aparecen en Internet y sobre las que se me ha informado, se trata de Olympias de segunda mano, de cuyo funcionamiento no me puedo fiar enteramente, o bien habría que hacerlas venir desde Hong-Kong o Chile, y esto me parecería una extravagancia exagerada. Así que he optado por lo más sensato: comprar otro modelo, de otra marca, con el que aún no estoy escribiendo este artículo porque de momento hay una tecla que no me obedece y de la que dependen los márgenes y el interlineado. Ya veremos si logro doblegarla (a la tecla fundamental y rebelde), pero en todo caso un millón de gracias.

Eso sí, no me pregunten con qué diablos estoy escribiendo. Lo que sí puedo confesarles es que la semana pasada, al estar fuera de Madrid y en un sitio en el que era imposible comprar máquina alguna, no me quedó otro remedio que tomar prestado un ordenador de la casa en la que me alojaba y teclear con él, tanto el artículo de rigor como algunas líneas de una posible novela nueva (que si es no será larga, descuiden). El ordenador ha vuelto a no gustarme, lo siento; pero ya que lo tenía en mis manos durante unos días, aproveché para navegar un poco por Internet, por primera vez en mi vida o casi. Así, logré visitar por fin, al cabo de unos diez años desde su creación, la web que lleva mi nombre y que montó por propia iniciativa una lectora de Gijón, Montse Vega, a la que, visto lo visto, debo mucho más de lo que jamás podré devolverle. También me quedé admirado de que en la Red existan datos sobre todo lo habido y por haber, aunque demasiados no sean de fiar o estén equivocados. Es decir, aquello parece una enciclopedia de vastedad incomparable, pero de calidad muy dudosa y variable. Comprendo ahora de dónde salen muchas "documentaciones" de periodistas y -lo que es más grave- novelistas, y por qué tantos de éstos se atreven hoy a hacer novelas históricas sin saber nada sobre el periodo elegido antes de empezar a redactarlas.

Pero de todo esto estarán la mayoría de ustedes al cabo de la calle, y disculpen que les diga nada sobre mediterráneos que habrán descubierto hace siglos. Lo que más me ha desagradado, sin embargo, son los llamados blogs y foros, por algunos de los cuales me he dado un paseo. No entiendo que tantos escritores tengan un blog propio y le dediquen, por fuerza, numerosas horas de su tiempo, porque me parece equivalente a esto: uno va a un bar, se sienta a una mesa y habla de lo que sea, y a continuación está expuesto a que cualquiera coja una silla y le suelte a su vez su rollo o -con demasiada frecuencia- sus imprecaciones. O bien a esto otro: uno inicia una conversación telefónica particular, y cualquier individuo puede colarse en ella y opinar lo que le plazca o ponerle verde a uno. No sé, para mí sería una pesadilla tener que escuchar pacientemente a personas que no he elegido, y con las que en algunos casos no quisiera ni cruzar media palabra. ¿Cuál es la gracia de estas tertulias escritas? ¿Ver que uno provoca reacciones? ¿Tener la comprobación inmediata de que lo que expone no cae en el vacío? ¿Llevar una vida "interactiva" (y perdonen el adjetivo)? Debe de haber mucha gente solitaria, o que aguanta la soledad -ese gran bien- pésimamente. Pero lo que más me ha desagradado es el frecuente tono insultante de los comentarios y el veneno que a menudo destilan. Amparados en el anonimato cobarde de los llamados nicks, no hay asunto que no les merezca a unos cuantos blogueros toda suerte de improperios. No veo que se discuta ni argumente apenas, sino que más bien se lanzan denuestos y groserías como en las tabernas más zafias. Hay en este mundo, o eso parece, una desproporcionada cantidad de odiadores, o llámenlos negativistas, resentidos, amargados, venados. No tantos en los blogs o foros en inglés. En esa lengua la gente es más propensa a emitir sus opiniones, a discutir civilizadamente, a pedir una información o aportar otra interesante y útil. En los españoles, en cambio, veo una sobreabundancia de rabiosos y cabreados, de individuos a los que todo parece una mierda, o que dedican horas y horas a estudiar la obra de un autor, por ejemplo, con el solo ánimo de ponerla a caldo, en vez de abstenerse -como quizá sería lo lógico- de seguirla leyendo. También se lleva uno sorpresas en este mundo, y ve intervenir, con su nombre, a personas de las que se distanció hace años, sólo para comprobar que la edad no las ha hecho más sabias ni gratas sino todo lo contrario, que el gusto por despotricar sin razones les ha ido en aumento y que ni siquiera han variado sus obsesiones durante tan larga ausencia. No sé, pero asomarse a esa inmensa taberna que son los blogs y foros de Internet, en España, le hace tener a uno la sensación de vivir en una región ocultamente furibunda, en la que más vale no entrar, si es posible.

Polítics 2.0 i Polítics 0.0

2008-12-10T11:36:00.004+01:00

El primer bloc que vaig començar a llegir i a seguir va ser Debat a Bat, de l'amic Donaire. Un blog que parla de política, educació, turisme, societat i moltes altres coses d'una manera propera i amena, i amb coneixement de la causa, com ell diu, "basat en un fet real i amb apunts del natural". I si us parlo d'aquest blog ara no és només per animar-vos a seguir-lo; sinó perquè em serveixo de 3 posts del Donaire ( Diez usos políticos del facebook i Lo que hemos aprendido de Obama , Parlament 2.0, entre molts altres que giren al voltant de la política 2.0) per animar a alguns polítics a fer un pas més, a baixar de les "estrelles" i a donar la cara, a mostrar-se tal com són, a deixar participar i a no tenir por a escoltar opinions que no són com la seva, a debatre-les.

I tot això ho dic perquè no pot ser que després de la creació d'un fòrum de debat per part d'un grup de joves del meu poble: "Bellvei, expressa't en llibertat", on veïns de forma continuada han parlat de la necessitat de fer un debat públic i presencial sobre com volem que sigui el nostre poble, el nostre casc antic; on s'ha demanat repetides vegades la participació de l'alcalde en aquest espai donant el seu parer sobre el que s'està debatent, sobre les seves preocupacions; que l'ajuntament ha rebut més de 500 al·legacions en contra d'unes normes subsidiàries perquè entenen que aquestes perjudiquen el nucli antic; la única resposta sigui la més poc democràtica, la unidireccional: la d'un butlletí informatiu a la porta de totes les cases.

El diumenge, tots els bellveïns vam poder llegir a casa un butlletí de 4 planes a tot color amb les opinions de l'alcalde sobre el casc antic i sobre aquells que no estan d'acord en com s'ha portat tot plegat. Només us transcriuré una frase, la darrera: "No em puc permetre perdre el temps, en causes tan grises com la que patim i si algú vol seguir aquest camí, allà ell… ni amb mi ni a l’equip de govern ens hi tobarà". Causes grises? Doncs donem-li color i oferim un debat com déu mana, on els veïns poguem escoltar totes les parts, totes les opinions i ens poguem fer una idea més o menys clara sobre tot plegat. Perdre el temps és escoltar als veïns?

Davant d'una nova forma de fer política, on polítics de tots els colors estan veient com cal obrir les portes a la socialització 2.0, a mostrar-se transparents, de fàcil accès, a facilitar les eines d'interrelació, a crear ciutadania, ... ens trobem com un alcalde veu només en un butlletí a tot color, enviat per via "sota la porta", sense dret a rèplica com la única manera de fer política, d'escoltar i de ser escoltat.

Experiències interessants 2.0 en el món del vi a Catalunya

2008-11-28T17:38:00.004+01:00

Aquesta setmana m'he trobat amb dos agradables sorpreses, per una banda, el Celler Espelt, de la DO Empordà, s'està introduint a les noves eines 2.0 com el You Tube amb vídeos ben divertits com aquest. Una forma divertida i alegre de mostrar el món del vi i el seu celler, amb la implicació de tots els seus treballadors i versionant una famosa cançó dels Monty Phyton. Una nova visió de l'enoturisme:

I, d'altra banda, el Consell Regulador de la DO Catalunya, un dels més actius i més innovadors, enceta un blog , entès com una eina de comunicació més àgil i propera amb els seus consumidors, clients i cellers, facilitant la interrelació amb ells a través d'aportacions i comentaris.

Així doncs, una setmana feliç pel 2.0 i el món del vi a Catalunya.

Vins catalans, amb els ulls tancats!

2008-11-19T23:02:00.002+01:00

Per quart any consecutiu, l’Institut Català de la Vinya i el Vi (INCAVI) i les Denominacions d’Origen catalanes engeguen una campanya promocional dels vins catalans sota el paraigües de “Catalunya, País de Grans Vins”.

L’anunci d’aquesta campanya té com a slogan “Vins catalans, amb els ulls tancats” i compta com a protagonista el preescriptor i sumiller Roger Viusà, campió d’Europa de sumillers. Amb aquest lema i amb la figura del prescriptor, es pretén comunicar un contingut de confiança plena, de seguretat, amb la tria de qualsevol vi de les onze Denominacions d’Origen catalanes.

Així doncs, finalment, tenim anunci. Ja em direu què us sembla!

Sadness

2008-11-18T17:48:00.003+01:00

La tardor sempre ve acompanyada d'unes dosis de tristesa, o això és el que penso per reconfortar-me. Avui he conduït força i a més, sola. Per mi, aquest és el millor moment per posar ordre, però sobretot per pensar. I suposo que la meteorologia i el paisatge han fet que tingués una píndola de tristesa. He pensat en ell, que ens va deixar fa uns mesos, que el trobo a faltar molt i que m'encantaria explicar-li milers de coses que m'han passat. I, si allà on siguis tens internet i llegeixes aquest blog: "Avi, t'estimo molt".

Gaudir amb el vi

2008-11-13T15:46:00.005+01:00

Un dels darrers posts de l'Oriol Pérez de Tudela , que he trobat molt encertat (vaja com tots els seus), m'ha inspirat a començar aquest i m'ha recordat un que vaig fer uns mesos, titulat Esnobisme i vi.

L'Oriol parla de la diferència entre Gaudir AMB el vi i Gaudir DEL vi. Si ens situem dins del món professional del vi (sumillers, enòlegs, productors, elaboradors), és normal que es gaudeixi del vi, és la seva font de riquesa, és el seu món. Llavors parlen de tanins, de resveratrol, de glicerina, de colors abstractes, d'aromes inensumables. Però crec que s'equivoquen aquells que utilitzen aquest mateix llenguatge quan es dirigeixen als consumidors. Ens trobem llavors, que no parlem el mateix idioma i, molts cops, aquell que gaudeix AMB el vi no se sent proper del que gaudeix DEL vi.

El que el consumidor vol és gaudir AMB el vi, d'una bona conversa, d'un bon sopar, d'una bona companyia. I sinó, entreu al Facebook i mireu algun dels darrers grups que hi ha: "Bevem vi i cava català", amb gairebé 1.400 consumidors i amants del nostre vi; o el grup de la vinateria del Vendrell 7 de vi, amb quasi 70 membres; entre molts d'altres en tots els idiomes i d'un munt de països.

I, dirigint-me a aquells que gaudeixen DEL vi: mireu quin llenguatge utilitzen i com recomanen productes. I sobretot, penseu que potser són clients vostres. Els voleu conèixer millor? Doncs, a parlar clar i senzill. Després, i només si us pregunten, ja els hi parlareu de tanins i de polifenons.

Us deixo una cançó preciosa del Jorge Drexler on es gaudeix AMB vi:

Els ajuntaments i internet

2008-11-05T18:16:00.004+01:00

Amb la importància que està assolint avui en dia internet i les noves tecnologies, les administracions haurien d'esforçar-se i, primer de tot, tenir una web i, després, oferir a l'usuari les noves possibilitats de la societat de la informació. L'ajuntament d'un municipi és un espai clau per transmetre als usuaris, als ciutadans, què són aquestes eines que cada cop més copen diferents espais de la vida d'una persona. L'ajuntament ha de visualitzar en la seva web com és el seu municipi pels de fora, mostrar les atraccions que té, i, al mateix temps, oferir informació i diàleg al ciutadà. Un exemple que, des de la localitat es pot treballar la globalitat.

I tot això ho dic perquè l'estudi web Redall ofereix als ajuntaments fer webs a cost 0. Si, això mateix, de forma totalment gratuïta. I si no us ho creieu, ho podeu llegir al blog del Ricard Espelt.

Ja no hi ha excusa per no tenir una bona web!

FE DE ERRATES: En un principi, deia en aquest post que l'ajuntament de Falset no tenia web. Però, un amic m'ha comentat que si que en tenen: www.falset.org, el que passa que no està ben posicionada a Google. Accepteu les meves disculpes per aquest error. Gràcies!

Debat sobre el casc antic

2008-11-01T07:42:00.006+01:00

Si voleu saber què s'ha dit al debat radiofònic sobre el Casc Antic que s'ha emès aquest vespre a Bellvei Ràdio, podeu escoltar-ho:

D'altra banda, he aprofitat per acomiadar-me del programa. S'ha acabat "Tardes de Parxís". Això és el que he dit:

"Aquest és el meu darrer programa, m’acomiado de tots vostès per iniciativa pròpia. L’alegria, les ganes de col•laborar amb Bellvei Ràdio, el voler explicar allò que passa al poble en boca dels propis bellveïns s’ha esvaït i en aquests darrers dies s’ha convertit en maldecaps i en molta pressió. Jo vull estar còmoda en les coses que faig i més si ho faig d’una forma altruista. I sé que a la ràdio, almenys ara, no hi estaré a gust.
Així doncs, molta sort, i intentem fer, entre tots, un Bellvei més obert, més participatiu i, que s’expressi amb llibertat, amb educació i sense perdre’s el respecte".

Més 2.0, a Lleida

2008-10-29T18:50:00.006+01:00

Més conferències sobre web 2.0. Aquest cop a Lleida, en una jornada organitzada per la Diputació de Lleida sota el títol Turisme 2.0.

La primera a intervenir ha estat l'argentina Maria Vitoria Rodríguez, blocaire d'un dels espais més llegits i que més crea tendència entre els turistes de parla hispana: Diario del Viajero. A més d'aquest blog, Rodríguez també treballa creant blogs corporatius i, sota aquest tema ha anat la seva ponència:

Per què un blog corportiu?
Perquè és una nova forma de veure el negoci, un instrument més i, sobretot, una via de comunicació, amb el risc de què ens diguin coses que no ens agraden. Cal tenir la ment oberta, estar disposat a ser criticat. És un compromís de l’empresa cap als clients. Compromís de ser obert.

Avantatges:
- contacte directe, immediatesa de la resposta, participació, reacció, facilitat d’ús (si els nostres clients utilitzen aquestes eines, doncs perquè no nosaltres), posicionament, construcció de marca (per mantenir-nos i actualitzar-nos).

Desafiaments:
- un blog requereix d’actualització amb continguts d’interès
- mantenir la moderació dels continguts, dels comentaris. Moderar per temperar els continguts negatius. Millor respondre que ignorar.
- dedicació i, per tant, temps.
- transparència.

Fer un estudi de mercat per saber com és el nostre client és molt car. En canvi, saber llegir els comentaris que apareixen a internet i fer-ne un seguiment, ens permet conèixer com és el client i què vol. Cal passar del full de reclamacions a un diàleg amb el client.

La segona intervenció ha anat a càrrec de Marc Vidal, un dels blocaires més seguits d'Espanya, visionari sobre l'economia actual i futura i un dels directius de l'empresa d'agitació 2.0 Cink

Economia 2.0 talent social

Segons Vidal, estem davant d'una de les crisis més grans de la història, i, per tant, davant d’uns nous temps i d’unes noves opcions. La web 2.0 ens aporta nous espais comunicatius que cal tenir en compte davant de tot aquest context.

Un dels exemples que Vidal sempre acostuma a ressaltar per explicar el nou sistema comunicatiu és que, el 7 de juliol de 2008, a Londres, hi van haver atemptats al metro a les 8:30 del matí. A les 8:48, ja hi havia informació a WIKIPEDIA i, a les 23:00, 2.500 persones havien confomat el relat més exhaustiu mai escrit sobre un succés. Els diaris, encara no havien sortit.

Exemples de projectes/negocis comunicatius 2.0 que estan triomfant arreu:
- Wilogo és un lloc on, dissenyadors treballen en xarxa per crear logotips a 150€
- Floor planner, arquitectes en xarxa que treballen de forma col·lectiva fent planos de cases, pisos,...
- Vive la ciudad (NH), blog de NH amb informació turística de les ciutats.
- Ideastorm, un espai on comunicar idees per executar projectes
- MizPee, et busca el lavabo més proper i t'explica en quines condicions està.

La intel·ligència col·lectiva genera el talent social i, si a això li sumem un intercanvi de coneixements i d’experiències, obtenim la web 2.0. El prosumidor és el consumidor+productor. Els clients, quan deixen missatges als blogs també es converteixen en productors perquè et diuen com millorar-lo, et dóna la seva opinió,...

Finalment, ha intervingut Jordi Pi, director de Publicitat Internet a CCRTVi. Ha explicat el fenòmen de Muchachada Nuí. Programa de TV2 que no obtenia ni un 1% de share, però, a través d’internet i del canal You Tube tenia milers de seguidors. Finalment, no tenir audiència va significar que el retiressin de la pantalla.

La relació entre marques, mitjans de comunicació i consumidors estan canviant. Es busca diàleg, franquesa. Les marques estan intentant donar el poder al consumidor per fer de prescriptor del nostre producte. Reben propostes de consumidors per fer creativitat.

La comunicació actual ens obliga a crear xarxes transversals i utilitzar tots els mitjans possibles amb un mateix fi: internet, TV, mòbil,...

FOTO CEDIDA PEL RICARD ESPELT

La Catalunya oblidada

2008-10-26T20:34:00.005+01:00

Això és el primer que ens va dir dissabte un bon amic del meu pare d'Horta de Sant Joan: "Som la Catalunya oblidada". Llunyana i ferèstega, però també amable i ordenada, així és la Terra Alta, el paradís rural. Hi he estat desenes de vegades, per feina, pel vi, d'escapada, per caminar,... I sempre és una descoberta. La gent és curtida, lligada a la terra, ells s'estimen allà on són; saben que per molta gent la Catalunya acaba a Falset o com a molt a Mòra, però a ells tant els hi fa, excepte mar, tenen de tot: bon vi, bon oli, els ports, rius... I uns pobles cuidats amb carrers amb vida i història.

Dissabte, de bon matí, cotxe i avall. Fins que no vaig ser a Mòra, no em vaig despertar. I llavors, enganxada al vidre gaudia dels marges, de les vinyes, de les oliveres, d'aquella comarca feta curosament amb les mans de l'home. Gandesa, Bòt, Horta de Sant Joan, canvi de cotxe (un 4x4) i cap als Ports. Camí amunt, ens vam creuar amb un senglar, vam veure alguna cabra salvatge i aquelles muntanyes, altes, rocalloses, i els boscos de pins i boix, frondosos. Després, cotxe aparcat, vam caminar, i tant que vam caminar, per cingles, creuant boscos,... fins que va arribar el primer rovelló, i el segon, i el tercer. Caminar amb el cap cot, mirant a sota els boixos, vam omplir un cistell per cap. Satisfets i molls, camí de tornada, darrera mirada als Ports, "Allò és Arnes, i allò Calaceit" i fins la propera.

Un bon dinar al Miralles d'Horta (rovellons, és clar!) un bon vi de la DO Terra Alta, concretament del Celler Xavier Clua, i carretera i amunt, cap a casa amb el cistell ben ple.

La Terra Alta té això, que t'abstreu, que et fa sentir autèntic. Que et mostra la millor simbiosi entre l'home i la natura, creant un paisatge que, ara, és únic al nostre país.

I, una excusa per tornar-hi? La setmana que ve, amb la XXI Festa del Vi de Gandesa

Hi haurà debat sobre el casc antic!

2008-10-22T18:44:00.005+02:00

Si senyors i senyores! Finalment es podrà dedicar un programa de ràdio a parlar del casc antic de Bellvei i els canvis en les normes subsidiàries. Ahir em van convocar a una reunió des de la ràdio i des de l'Ajuntament per tal de buscar una sortida a tot plegat. Jo tenia molt clar que només tornaria a la ràdio si es podia tractar el tema del casc antic i fer-ne un debat (que considero de vital importància a Bellvei). Així doncs, l'alcalde, el regidor de mitjans de comunicació i el director de la ràdio em van brindar a fer-lo.

Si tot va bé el 31 d'octubre es farà el programa (però ja confirmaré més endavant la data, dependrà de si, al ser vigília de festiu i la castanyada, no tingui problemes per localitzar tots els convidats). La meva intenció és que, a les "Tardes de Parxís" de Bellvei Ràdio hi participi un representant de l'Ajuntament, de l'empresa constructora i de l'Associació Salvem el Casc Antic de Bellvei. Així doncs, em poso a treballar i ja us aniré informant.

I, vist el rebombori que s'ha fet a internet i que gràcies a ell es podrà fer aquest programa, o almenys és el que jo penso, m'encantaria que em fessiu arribar aquí o al Fòrum de Bellvei que han engegat el Ramon i l'Adri i que ja compta amb forces entrades, aquelles preguntes o aquells temes concrets que voldrieu fer arribar a alguna de les parts implicades en tot aquest tema del Casc Antic de Bellvei.

Pels que no puguin escoltar el programa "en vivo y en directo", també el penjaré al blog.

Ara, a treballar i a buscar els convidats i preparar el debat!

Gràcies a tots per fer-ho possible!

Cal fer un pas més i deixar l'anonimat!

2008-10-19T17:16:00.003+02:00

Vull aprofitar per donar les gràcies a les persones que han enriquit el meu post passat amb 38 comentaris. S'han creat debats paral·lels i, fins i tot, alguns s'han entusiasmat en anar més enllà i obrir un Fòrum per parlar d'aquelles qüestions que els preocupa de Bellvei amb l'objectiu de millorar el poble i la seva convivència.
Com molt bé diu el Ricard al seu blog The plate is hot, internet té una força i un poder enorme per informar, per donar a conèixer fets, per denunciar, per opinar, per contrastar i, sobretot, per compartir. És un nou mitjà de comunicació que neix amb la força de què només pot ser censurat per un mateix.
Vull felicitar aquests anònims que han creat el fòrum "Bellvei Expressa't en Llibertat", però crec que haurien de fer un pas més. Cal ser valents i no amagar-nos en pseudònims, cal posar un nom i un rostre a cada comentari per fer, així, la conversa i el debat encara més democràtic i més obert. Que tots sapiguem qui som, de quin peu calcem i, sobretot, per demostrar que darrera d'aquest Fòrum no hi ha interessos polítics (que, pel que em sembla, no hi són) i així ningú podrà utilitzar-lo com un instrument de batalla. Ha de quedar clar, que el Fòrum és fet per gent de Bellvei que es preocupa i vol millorar el que passa a Bellvei.
Per això, us animo a prendre nota del que es fa a municipis com Copons. Té només 300 habitants, però l'ajuntament ha fet una web www.copons.net on tothom hi pot fer comentaris. I, el que trobo més interessant i que tots en podriem prendre exemple (o si més no copiar) és que, a través de la xarxa social Facebook han creat el grup Copons 2.0. Tothom, amb foto, nom i cognom, opina i fa propostes sobre com millorar el poble. En el cas de Copons, això s'ha liderat des de l'Ajuntament. No cal que ho faci un ajuntament, també pot nèixer per inciativa ciutadana, com el grup Igualadins també al Facebook. Algú s'anima a fer-ne un per Bellvei? I pel Fòrum, perquè no s'abandona l'anonimat i es posa com a requisit deixar el nom i el cognom?

Censura local

2008-10-14T20:53:00.004+02:00

M'han prohibit parlar d'un tema d'interès local a Bellvei Ràdio. Si, així mateix. Aquest divendres tornava el programa "Tardes de Parxís" després de la pausa de l'estiu; el programa que he estat emetent des de Bellvei Ràdio de manera altruista i amb ganes de col·laborar amb una iniciativa del poble.
Doncs bé, ahir mateix em vaig despedir perquè no entenc com, als temps que estem, des de l'Ajuntament se'm prohibeix que parli d'un tema candent que tots els mitjans de comunicació locals i comarcals han tractat: el projecte de 16 duplex al casc antic de Bellvei i que està provocant rebuig per molts veïns del poble.
Ja farà 10 anys que sóc periodista, llicenciada a la UAB, i he col·laborat sense remuneració en múltiples mitjans de comunicació: Ràdio El Vendrell, TV El Vendrell, El 3 de vuit,... i també he treballat en mitjans de comunicació com la Cadena SER; tot i que la meva vinculació professional actual va més dedicada a la comunicació institucional i empresarial.
Doncs bé, amb tots aquests anys dedicats al periodisme, ja sigui des d'un costat de la barrera com des de l'altre, mai m'havien prohibit parlar de determinat tema. Et poden suggerir un canvi d'enfocament, que convidis a altres parts per discutir un tema, demanar-te que no siguis massa subjectiva,... Però mai m'he sentit tractada com m'he sentit a la ràdio municipal del meu poble.
He treballat en oficines de comunicació d'institucions prou importants i mai, des d'allà, s'ha censurat a cap periodista. Al contrari, cal tenir mà dreta i saber que un pas així se't pot girar a la contra.
Considero que una ràdio municipal com la de Bellvei, si realment vol ser del poble, ha de poder enriquir-se amb l'opinió de tots els seus ciutadans. No pot només comunicar sobre allò que l'equip de govern vol. Entenem que la ràdio la paguem tots, per tant, hi ha de tenir cabuda tothom.
Una de les sustentacions de la democràcia és, sens dubte, la llibertat d'expressió. A Bellvei Ràdio, aquesta democràcia s'ha demostrat que no hi és present. Em sap greu deixar la ràdio de Bellvei, perquè realment m'ho he passat molt bé, conversant amb els diferents personatges que han anat passant per allà, amb el Bubu a l'altre banda del vidre. Però ho havia de fer.

Potser ja va sent hora que, en aquests moments tèrbols de crisi econòmica a tots els nivells, nosaltres, els ciutadans, exigim tenir espais on comunicar les nostres idees, les nostres opinions. I, si la ràdio no t'ho permet, doncs internet pot obrir les portes a generar aquests espais de debat i de democràcia. Per això intentaré grabar l'entrevista que se m'ha prohibit fer i penjar-la a través de l'ivoox aquí mateix. Internet té això, que no et censura.

Economia de butxaca

2008-10-08T19:13:00.004+02:00

Quina tarda! Jo, que sempre he estat una negada amb els números, que a la Facultat havia fet alguna assignatura d'Introducció a l'Economia que feinada a entendre-la; ara estic fent un màster en la qüestió.

Tot ha començat quan aquest migdia m'ha trucat ma mare (corresponsal de tot allò que pot afectar a la butxaca) i m'ha dit:
"- Gemma, no saps la bomba? Doncs que el BCE baixa mig punt els tipus d'interés".
- I...?
- Que tindrem més liquitat, nena. Mira que no sé on vius... Bueno, vindreu diumenge a dinar?
- ..."

Porto tota la tarda donant-li voltes... algú em podria respondre? Si baixa el tipus d'interés, doncs la meva hipoteca no pujarà tant com esperava... però, si em van fer la revisió l'1 d'octubre i l'1 de novembre ja hauré de pagar la nova quota, tindré la quota que m'esperava l'1 d'octubre o una altra d'inferior amb aquesta baixada de tipus?

Recoi de crisis! Porto tota la tarda mirant blogs, diaris digitals, fòrums,... i, com bon hipocondríaca que sóc, m'estic "acollonint".

En fi, millor que, com m'ha dit el Ricard, vagi a prendre un gin tonic... Potser millor faré una copa de vi (en tinc de xarel·lo, a la nevera).

Malenconia

2008-09-29T18:05:00.005+02:00

Aquest cap de setmana he sentit la malenconia, que com diu l'Institut d'Estudis Catalans, és "una tristesa vaga, ombrívola i duradora". El setembre de per si ja acostuma a ser un mes complicat, tornada de vacances, els dies s'escurcen, sents el fred més proper,... I jo li sumo que dissabte, baixant de Barcelona cap a Bellvei, vaig sentir les vinyes més aprop que mai. S'amagava el sol d'un cel clar i serè, el de després de les pluges, amb els pàmpols que brillaven, la terra humida, que deixa crèixer les males herbes al costat d'uns ceps ja veremats. Vaig somriure, "com m'agrada el Penedès".

La plana, les vinyes, les oliveres, el mar al fons, pobles blancs, tractors matiners, en bicicleta pels camins, la verema, l'avi, trencar ametlles, prendre la fresca, ... Algunes d'aquestes coses encara les puc gaudir, les puc sentir, altres... malauradament, ja costa més.

I és això el que em fa estar trista, estimar una terra que mica en mica es desengruna. Polígons, urbanitzacions, pisos, cases iguals una a l'altra,... I ara què? Pisos buits, casas tristes, cada cop més atur.

Aquest cap de setmana pancartes han irromput Bellvei "Salvem el casc antic". L'ajuntament ha canviat les normes subsidiàries i, quina sorpresa!, això fa que el projecte de 16 pisos més piscina al bellmig del casc antic de Bellvei, allà on ara hi ha la casa més antiga del poble i un dels patis més bonics que encara queden desaparegui. Si a Calafell s'ha fet, han aconseguit una protecció del casc antic, potser és hora que a Bellvei fem alguna cosa, o serà massa tard.

No es pot seguir com fins ara, veient com apareixen noves promocions allà on hi ha cases velles, amb història; no podem deixar que l'obra vista de les façanes noves deteriori uns carrers blancs, amb llum; no podem deixar que s'utilitzin materials que no acorden per res amb els de la casa del costat; si us plau, una mica d'ordre!

Progrés, si, però no a qualsevol preu. No vull tornar a posar-me trista quan deixi el Penedès que m'enamora a la meva esquena.

debatdevi a la PodCamp Barcelona

2008-09-26T09:28:00.002+02:00

Des d'avui, 26 de setembre i fins diumenge, 28, se celebra a El Masnou la PodCamp Barcelona. Com diu el Ricard Espelt al seu blog: Una PodCamp és una UnConference dirigida als entusiastes i professionals de la new media, inclosos els bloggers, podcasters, YouTubers, membres de les xarxes socials i qualsevol persona que tingui curiositat per aquest tema. La primera PodCamp va tenir lloc del 8 al 10 de setembre de 2006 a Boston, Massachusetts. Des de llavors se celebren PodCamp a tot el món.

Així doncs, els de la PodCamp Barcelona han trobat interessant debatdevi: El futur del vi a Catalunya i volen conèixer d'aprop la seva vessant no presencial i com s'ha conjugat un debat sectorial amb la web 2.0.

Demà dissabte, a les 12:30, presentaré la web www.debatdevi.cat, a l'Edifici Centre, Carrer Itàlia 50 a El Masnou

Debatdevi Podcamp Barcelona

View SlideShare presentation or Upload your own. (tags: vi debatdevi)

">Debatdevi al PodCamp Barcelona

XVIII Mostra de Vins i Caves de Catalunya

2008-09-19T10:55:00.003+02:00

A partir de demà, 20 de setembre, i fins el dia de la Mercè, 24 de setembre, torna la Mostra de Vins i Caves de Catalunya. Es tracta d'una cita ja històrica (porta 28 edicions!!) amb un públic molt fidel i en un espai idoni, al Moll de la Fusta.

A més, en aquesta edició s'ha fet una aposta a l'enoturisme i Denominacions d'Origen i Patronats de turisme de diferents regions del vi comptaran amb l'espai "Vi i Territori" on proposaran rutes i sortides amb el vi com a pilar central.

Us passo informació de les activitats que es faran:

Dissabte, 20 de setembre
18:00 hores: Inauguració de la XVIII Mostra de Vins i Caves de Catalunya a càrrec del conseller d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural, Joaquim Llena, acompanyat pel director general de l’INCAVI, Joan Aguado,

Diumenge, 23 de setembre
10:00 hores: Trobada de coleccionistes de plaques de cava

Dilluns, 22 de setembre
12:00 hores: Matins professionals. Showroom del cellers presents a la Mostra de Vins i Caves dirigit per Toni Massanès, director de la Fundació Alícia amb l’assistència del director general de l’INCAVI, Joan Aguado. S’espera l’assistència de restauradors, distribuidors, botigues i premsa especialitzada.
19:00 hores: Presentació de la I Guia de Vins i Caves de Catalunya, editada per El Periódico de Catalunya.

Dimarts, 23 de setembre
10:00 hores: Jornada “Protagonistes de la comercialització” de Debatdevi: El futur del vi a Catalunya. Dirigida a professionals del sector vitivinícola. Cal confirmar assistència al mail info@debatdevi.cat. Per més informació: www.debatdevi.cat
19:00 hores: Lliurament del Premi del I Concurs Blog DOCAT, al millor blog vitivinícola català. Organitzat per la DO Catalunya.

Diumenge 21 de setembre i dijous 24 de setembre hi haurà sessions d’iniciació al tast a càrrec d’enòlegs de l’INCAVI.

Vindreu?

2.0 i vi a l'Ateneu Igualadí

2008-09-17T20:12:00.003+02:00

Connectat A Una Xarxa

View SlideShare presentation or Upload your own. (tags: paraanoia)

El Ricard Espelt i servidora hem preparat una petita presentació sota el lema "Connecta't a una xarxa. Connectat" a instàncies de l'associació Paranoia Accions . Així que demà dijous, a partir de les 20:00, a l'Ateneu Igualadí, el Ricard i jo parlarem d'internet, dels nous reptes que aporta i, sobretot, de com aquest nou món 2.0 facilita la comunicació entre persones i organitzacions arribant a una democratització que cal anar escampant. I ho farem amb exemples, com Copons 2.0 i Debatdevi: El futur del vi a Catalunya .

Intentarem ser clars i amens. Si no, sempre us quedarà una bona degustació de vi amb els comentaris de l'enòleg Albert Gonzalo, de l'INCAVI.

Salut!

Comunicació 2.0

2008-09-01T20:24:00.005+02:00

L’associació X es vol donar a conèixer, vol difondre les seves activitats amb la finalitat, evidentment, d’obtenir més ingressos. Pensen que potser es podria fer una campanya de publicitat en un diari d’abast nacional. X compta amb un pressupost molt petit. Després de demanar tarifes a un parell de diaris, veu que és impensable anar en aquesta direcció, una pàgina quasi costa més que el seu pressupost total.

L’empresa Y, que està creixent any rera any es vol consolidar. Compta amb un pressupost acceptable de comunicació i, evidentment, el vol destinar a publicitat. Pensa que estaria bé fer un salt a la televisió ja que aquesta, pel que li diuen els especialistes, arriba a tothom. Després de demanar pressupostos a agències de mitjans, de controlar GRPS, shares i mandangues, veu que se li escapa de la previsió.

Z treballa en un gabinet de comunicació. S’encarreguen de fer notes de premsa i dossiers de premsa per enviar a aquells contactes que tenen i intentar que li publiquin la informació d’un o un altre client. Els redactors, locutors, periodistes, a més de la seva nota de premsa, en rep una mitjana de 100 més. Difícilment hi haurà espai per la informació que Z li ha enviat.

Mentrestant, des de fa força temps, per internet es mouen nous canals de comunicació, noves eines que faciliten la comunicació. Alguns com M, o com N, se n’han adonat i treballen en aquesta direcció. Utilitzen la nova web 2.0 per fer veritables campanyes, es fan també plans de comunicació 2.0 amb aquestes noves eines amb una doble finalitat: aconseguir i enriquir una millor comunicació i, la novetat, que aquesta és de manera directa, amb resposta i sense filtres amb els “influentials” i el consumidor final.

El passat juliol, a Londres, vaig comprar el llibre de Deirdre Breakenridge, “PR 2.0: New Media, New Tools, New Audiences”. Va ser una grata sorpresa trobar-me’l sense buscar-lo ni saber-ne res de l’escriptora. Ara, no puc evitar seguir els seus posts i acabo de començar el llibre.

La nova comunicació corporativa deixa d’emetre per començar a connectar. Et connectes?

Türkiye II - L'hora de l'oració

2008-08-27T17:47:00.004+02:00

Gràcies Adrià, el teu comentari m'ha empès a continuar amb una segona part sobre aquest viatge a Turquia. No he pogut escriure abans, he estat uns dies al Marroc (intentaré explicar en un altre moment què m'ha fet visitar aquest altre país que tenim ben aprop), i aquesta setmana he començat a la feixuga rutina diària després d'un estiu genial.

Turquia, com Marroc, és un país musulmà, que no àrab. Em permeto l'incís de remarcar que un bon amic marroquí em va dir contundentment fa uns mesos: tots els marroquins són musulmans, però no tots els musulmans som àrabs. Bé, al que anàvem, segons les dades, el 98% dels turcs són musulmans.

Així doncs, entre un viatge i l'altre, he estat més de 20 dies en països musulmans i, curiosament, el que més he trobat a faltar un cop he arribat a casa ha estat despertar-me entre 4 i 5 de la matinada amb els cants del müezzin que recita l'adhan des del minaret per cridar a l'oració. Tinc el son lleuger i, tant al Marroc com a Turquia, podem dir que hi ha una mesquita a cada cantonada!

Un dels pilars de l'islam és resar 5 cops al dia, a l'alba, al migdia, a mitja tarda, quan s'amaga el sol i cap a mitja nit. Així doncs, en aquests dos viatges sempre he tingut un so i una cançó recorrent que, pel que m'han dit, repeteix "Alà és gran! No hi ha cap més Déu que Alà i Mahoma és el seu profeta". Això si, hi havia cops que el müezzin tenia més o menys gràcia. Pel que a mi em va semblar, els turcs ho feien d'una manera més melòdica, més suau, en canvi al Marroc, més que un càntic, semblava, en alguns casos, un sermó o un grapat de crits.

Un dels millors moments del viatge a Turquia ha estat creuar el Pont de Gàlata d'Istambul quan s'amaga el sol i sentir totes les mesquites que, com una coral, arrencaven a cantar. Senties una més aprop que s'avançava; de lluny, una altra que anava com a descompensada, i, molt fluixet et semblava sentir que un muezzin ja acabava. I així durant uns 3 minuts. Mentrestant, però, la gent del carrer seguia fent el mateix sense ni immutar-se (excepte en algun bar que baixaven el volum de la música). Els turcs realment senten aquest càntic? O el tenen tant familiaritzat que ja ni se n'adonen?

Adrià, com a músic que ets, tens alguna resposta a aquest dubte?

Us deixo aquest article que he trobat googlejant "Es perjudicial el muecín para el turismo?". Jo, com a turista que he estat, no ho considero perjudicial, trobo que sense muecins es treuria autenticitat a un país. I si no, ja saben aquella dita popular de qui no vulgui pols, que no vagi a l'era.

Istambul o la ciutat dels oficis. Türkiye I

2008-08-13T15:46:00.007+02:00

Pescadors aficionats amb foquet de carbó que vénen entrepans de tot allò que pesquen, netejadors de sabates amb uniforme, uns que fan negoci amb uns cucs que es veu que et treuen taques de la pell, d'altres que fan blat de moro. També hi ha aparcacotxes, o nois que, si pares a una gasolinera un minut, aprofiten per netejar-te amb celeritat els vidres del cotxe. Si fa sol, un grapat d'homes disposats a encolomar-te ulleres de sol, si plou una mica, aquests mateixos canvien de material i, ja tenen paraigües a la teva disposició. Venedors de tirites que s'acosten als turistes per oferir el seu remei, impressors ambulants que, amb una EPSON o una HP d'última generació sobre un carretó et fan còpies de DNI, fotocòpies, els que són els reis mostrant alfombres i kilims i fer-les rodar per l'aire,...

I per descomptat, no podien faltar els venedors de tè, amb una gran "cantimplora de ferro", els de fruita, amb els seus carretons, els de peix, ...

Qualsevol ofici pot ser bo i si li sumem que són uns grans comerciants... doncs tot llest. I si no, prova de sortir del Gran Bazar amb les mans buides

Tancat per vacances

2008-07-29T12:46:00.003+02:00

Per fi han arribat, les vacances.

Demà marxo a Turquia i no m'emporto ordinador ni cap aparell suscebtible de ser connectat a internet. Per tant, crec que intentaré no trobar cap moment per actualitzar el blog.

Tornem l'11 i, suposo que tot Turquia estarà plagat de polis, exèrcit,...vetllant per la seguretat dels turistes i dels turcs. Això del terrorisme, quina lacra!!

Ens veiem a la tornada i que tingueu un molt bon estiu!

London - Barcelona

2008-07-24T22:14:00.004+02:00

Londres és una de les ciutats que més m'atrapa. Potser perquè és la primera capital europea que vaig visitar, o perquè d'adolescent m'hi van enviar amb l'esperança de què millorès l'anglès, potser pel clima, pels seus mercats, per ser una ciutat oberta. És la ciutat que més he repetit i mai deixa de sorprendre'm.

Ara hi he estat uns dies i he tornat a corraborar que el vi segueix estant de moda. No hi ha pub anglès que no compti amb una carta de vins a copes, no hi ha carrer que no tingui la seva botiga de vins. Els londinencs més a la última, enlloc de cerveseta després de la feina, es relaxen davant d'una copa de vi.

I, curiosament, tot i que és un país sense tradició vinícola, compta amb una mena de museu-parc temàtic, anomenat Vinopolis, que fa un recorregut per totes les zones amb vi del món, on pots degustar vins diferents, aprendre a degustar-los, conèixer com s'elabora,... Té un barri, Boroughs, amb un mercat que no té gaire a envejar a la Boqueria, farcit de parades de vins; té un parell de carrers, al voltant del Vinopolis, on hi ha unes vinacoteques que enamoren; a la major part de restaurants pots beure vi a copes.

No puc evitar sentir enveja.

Avui, al Periódico, llegeixo que Barcelona obre un debat ciutadà sobre com ha de ser el turisme dels propers anys. Serà un debat a través de la web (em recorda molt debatdevi). Diuen que volen apostar per un turisme de qualitat.

I penso, perquè no treure'n profit d'allò que Barcelona té molt a la vora? Vinyes, cellers, cultura del vi,... elements poc presents a una ciutat que vol ser cosmopolita i elements que, entre d'altres, poden ajudar a entendre la nostra ciutat com un espai modern, amb múltiples cultures, però sobretot, amb tradicions arrelades, vinculada a la terra i que compta amb productes de gran qualitat. Seria un èxit que, el turista tipus que arriba a Barcelona marxés recordant que, a Barcelona, a part de la Sagrada Família, la Barceloneta i Les Rambles, també s'hi fa bon vi.

Diuen que el nou turista busca experiències i sensacions. I el vi i tot allò que l'envolta reuneix aquestes condicions.

Com que tothom pot aportar les seves idees a través d'aquesta web ciutadana que, pel que he llegit, es posa en marxa al setembre, doncs jo ho introduiré. I tu?

I Concurs BLOGDOCAT

2008-07-17T19:58:00.004+02:00

Gran iniciativa la que ha posat en marxa la DO Catalunya. Felicitats!

Ha creat el I Concurs BLOGDOCAT al millor blog vitivinícola català i, el premi, és força interessant (3.000 €). Llàstima que, a les bases del concurs deixin molt clar que els blogs han de ser NOMÉS de temàtica vitivinícola (i el meu, és una mica miscel·lània...). Hi ha de temps per inscriure's fins el 12 de setembre i, el guanyador se sabrà el 23 de setembre en el marc de la Mostra de Vins i Caves de Catalunya, a Barcelona.

Aquesta notícia és molt bona, un cop més la DO Catalunya ha demostrat que està al dia i és moderna. M'alegra saber que cada cop hi ha més gent que creu que, un dels més interessants prescriptors de vins és aquell com tu o com jo, la tieta, el cosí, aquell amic, aquell company de feina, el veí... I això és el que fan molts dels bloggers de vins del nostre país, difondre, en el seu llenguatge, aquells coneixements que tenen sobre aquest món tan apassionant. Per això, a aquests també cal cuidar-los!

Debatdevi: els 2 primers àmbits de treball

2008-07-12T23:27:00.004+02:00

L'àmbit "Nous consumidors i nous hàbits de consum" i el de "Qualitat" del debatdevi: El futur del vi a Catalunya van tenir lloc a principis de mes de juliol. Així doncs, pausa a l'estiu i al setembre, tornem-hi amb els 3 que manquen.

Després de 2 dies intensos, amb ponents i panelistes o dinamitzadors de nivell, amb debats interessants entre els assistents, van sortir un bon grapat de propostes i bones intencions.

Només una pega: perquè costa tant moure el sector del vi? Se'ls ofereix un dia d'intercanvi d'informació i coneixements amb professionals de nivell, amb l'objectiu de crear sinèrgies dins d'un sector que s'enfronta amb importants reptes de futur, per tal de unir esforços i crear missatges i accions útils per a tots... per què, em pregunto?

A més, es facilita aquest intercanvi d'informació amb una web 2.0 on es pengen les ponències, els vídeos de les intervencions, on es poden afegir comentaris. Tot, per intentar que el sector en tregui el màxim profit.

En fi, a veure si amb les jornades que manquen, veiem més productors i elaboradors.

Al meu padrí

2008-07-03T17:57:00.003+02:00

Tenies 90 anys, però això sempre arriba per sorpresa.
Padrí, són tantes les imatges i els records que he tingut aquests dies:
els ous que et preníem de les gallines del pati,
o quan, de petits, ens deixaves menjar amb els dits,
o les teves col·leccions del barça al menjador,
les vivències per aquell treball de la facultat al sofà de casa,
i aquelles sobretaules on tot era la batalla de l’ebre.

Ens has ensenyat com és un avi ideal,
atent, simpàtic, ocorrent
també tossut i rampellut
sempre amb alguna cosa per explicar,
eres el rei de la casa (tot i ser un republicà)

Dissabte celebràvem els teus 90 anys
I així, bufant espelmes i rient,
et vam dir adeu i fins sempre.

Abans de marxar ens vas dir: estimeu-vos molt

Així ho farem.

Debatdevi a l'Internauta de Catalunya Radio

2008-06-25T10:48:00.003+02:00

Dissabte passat es va emetre el programa l'Internauta, dirigit pel Vicent Partal i on es va parlar de debatdevi: el futur del vi a Catalunya.

Si voleu, us el podeu descarregar i escoltar:
http://www.catradio.cat/reproductor/audio.htm?ID=259726

És notícia el món rural?

2008-06-18T17:42:00.003+02:00

Amb aquest encapçalament s’iniciava aquest matí una jornada de debat organitzada per la Fundació del Món Rural que girava entorn a la pluralitat territorial als mitjans de comunicació o com traslladar allò que passa al món rural a tota la societat.

El debat ha estat interessant, amb un públic format per responsables de comunicació d’associacions i institucions vinculades al món rural, periodistes,… Les conclusions han estat que el món rural té poca incidència en les pàgines dels principals diaris del país i, quan apareix, és per efectes negatius o d’alarma (incendis, tractorades, ús ineficient de l’aigua, increment dels preus dels aliments,...). Per aquest motiu s’han obert diferents propostes com que des del món rural cal donar un missatge més humanista i no tant victimista, que el món rural no és només agricultura, que cal fomentar l’orgull de pertànyer a la Catalunya no urbana, que cal incidir i fer pedagogia als periodistes, que caldria establir unes recomanacions sobre pluralitat territorial als mitjans públics,...

Però la jornada ha estat mancada de propostes més ambicioses i més actuals, des del meu punt de vista. Si es vol traslladar allò que passa al món rural cal apuntar en nous instruments de comunicació, nous mitjans més participatius que, actualment, tenim a la nostra disposició. No només tenim un corresponsal per província que escriu a un mitjà d’abast nacional, sinó que comptem amb centenars de blocs a Catalunya, molts d’ells vinculats en xarxa (Penedesfera, Osonosfera, Blocaires dels Pirineus,...) que són els periodistes del món rural, que expliquen què passa al seu voltant, què els preocupa i que, a més, molts d’ells són seguits i comentats per milers de persones més. I comptem amb eines 2.0 que poden facilitar aquest intercanvi de coneixement.

Considero que institucions com la Fundació del Món Rural, organitzadora de l’esdeveniment, sindicats com Unió de Pagesos, administracions locals, centres de recerca en desenvolupament rural, institucions del territori han d’aprofitar aquestes noves eines 2.0 per compartir el coneixement que ells tenen sobre el món rural i traslladar aquestes inquietuds directament a la societat, sense intermediaris. I, a més, podran rebre, al moment, visions, respostes, vincles, amb aquesta societat més urbana.

Projectes com Copons 2.0 és un model d'integració del món rural i el món urbà. Un exemple de com, des d'un poble petit de l'Anoia, es pretén crear xarxa i vincles forts entre els seus habitants i, al mateix temps comunicar una manera de fer i viure el món rural d'una forma fàcil, entenedora, de ciutadà a ciutadà i amb unes eines universals.

No és cosa de dos dies. Per exemple, no tot el món rural compta amb banda ampla, ni tothom té accés o sap què és això de la 2.0. Però recordem que les generacions més joves (que són les que ens seguiran) ens empenyen amb grans nocions d’internet i saben com utilitzar moltes d’aquestes eines 2.0 que a nosaltres ens poden semblar estranyes.

I, el que està clar és que, si parlem de traslladar informació a la societat no es poden obviar aquests altres mitjans. Unim distàncies, trenquem mites, canviem el missatge i fem un Món Rural 2.0.

Jornades de la Penedesfera

2008-06-14T17:17:00.002+02:00

Ahir i avui, a Gelida s'han reunit els blocaires del Baix i Alt Penedès, Garraf i l'Anoia per primera vegada, gràcies a una iniciativa promoguda pel Daniel Garcia-Peris (felicitats Daniel!) i anomenada Penedesfera.
Jo només hi vaig anar ahir, acompanyada per dos amics, que també són pedagogs i predicadors de la web 2.0, el Marc Lòpez i el Ricard Espelt. Vaig assistir a una taula rodona sobre blocs i moviments ciutadans. Força interessant.
Però el moment per mi més engrescador va ser la xerrada empresa 2.0 que va fer el Marc Vidal, el blocaire més llegit a Catalunya. Durant uns 30 minuts va parlar d'aquells conceptes que, de fa un parell de mesos cap aquí, em tenen ben emocionada:
- reputació digital
- organització oberta
- intel·ligència col·lectiva
- economia transparent
- xarxa social, club de clients
En resum, cal que les empreses treguin profit de les eines 2.0; i no només les grans multinacionals, sinó també el petit forn de pa de la cantonada, el taller mecànic o el colmado de barri.
I només triomfaran aquelles empreses pròximes, transparents, obertes, honestes, que tinguin poc a amagar. I, en aquest mateix camí, també les administracions.

debatdevi

2008-06-11T19:16:00.003+02:00

Ahir es va donar el tret de sortida al debatdevi: el Futur del vi a Catalunya, una iniciativa engegada per l'INCAVI amb l'objectiu de què tothom, sector vitivinícola, distribució, restauració, consumidors i administració adquireixin compromisos per tal d'incrementar la presència i el consum de vi català a Catalunya.

Es tracta d'asseure professionals del sector amb experts en marketing, comunicació, comercialització, ... d'àmbits diferents del de vi per tal d'obrir el ventall de possibilitats que el món canviant està oferint. Entenc que la intenció és donar aire fresc al sector del vi, noves vies, noves solucions, noves oportunitats. 5 àmbits de treball, 5 trobades.

I, no podem pujar al carro d'aquestes noves oportunitats sense mirar internet i les múltiples i variables possibilitats que ofereix tant a empreses, com a comunitats, associacions,... Per això, debatdevi inclou una web 2.0. Cal treure profit del bagatge professional que té aquests sector i intentar que sigui compartit per tots; només amb les trobades presencials no n'hi ha prou, cal també un diàleg online.

Per això debatdevi compta amb una web on tothom podrà dir la seva, podrà aportar el seu background, podrà enriquir de solucions i propostes el futur del vi a Catalunya. I les eines hi són: un grup Facebook, un canal Slideshare i un canal You Tube.

Hi vols participar? Doncs registra't a la web.

Salut!

avui va de metges

2008-06-03T18:42:00.002+02:00

Fa un mes, Catalunya es va posar molt malalta, molt malalta, molt malalta i va anar a Urgències. Allà, a l'hospital, uns metges vestits amb tratges negres i corbata li van dir que estava força malament, que si no es cuidava tot plegat podia empitjorar. Així doncs, a la Catalunya li van fer certes restriccions en la seva dieta. Al cap d'una setmana, la Catalunya va tornar al metge. Allà, un metge alt, prim i amb ulleres li va dir: "Ui, està ben malament, millor que la ingressem a la UVI". Així doncs, la nostra protagonista va estar a la UVI uns dies més. Mentrestant, fora de la UVI, el metge alt rebia diagnòstics per tot costat: uns metges de Madrid li deien que no, que millor que treiés la Catalunya de la UVI, que tot s'arreglaria, altres li deien que calia fer una tranfussió a la francesa, d'altres deien que aquest metge els estava prenent el pèl i d'altres es feien el boig i pensaven que allò no anava amb ells. El metge, doncs, va decidir baixar-la a planta.
Fins avui, que finalment han donat l'alta a la nostra Catalunya. Li han donat l'alta després d'un mes de llamps i trons, d'aigua a tort i a dret. Això si, ha puntualitzat el metge que ara caldrà que la Catalunya es faci cures ambulatòries, que s'ha de cuidar.

Quines metàfores que utilitzen els polítics...

I mentrestant, un altre metge (ara una dona), diu que ens falten 150 metges...
(això també és una metàfora... o és una ironia??)

28!

2008-05-28T18:08:00.003+02:00

El dia 28, i en faig 28!!
Encara em fa il·lusió fer anys, celebrar-los, compartir-los,...
28 anys de somriures, llàgrimes, alegries, amistats, amors, família, feines, estudis,...
En resum, 28 anys molt dignes amb múltiples experiències.
I no sé perquè, però avui no em puc treure el somriure de sobre!! Que guai!

Bellvei Ràdio i els blogs

2008-05-24T10:32:00.004+02:00

Ahir vaig poder gaudir d'una molt bona companyia al programa de ràdio on col·laboro, a Bellvei Ràdio. Va ser un programa inusual perquè, per començar, vaig contactar amb 4 persones més de la meva comarca que només coneixia virtualment. Segueixo els seus blogs perquè parlen de coses que em són properes, perquè el fet de viure a Barcelona i tenir una part important de mi a Bellvei, fa que necessiti saber què passa al Baix Penedès, què sent la gent d'aquesta comarca, com són, ... En definitiva, establir vincles i xarxes amb gent que em sento propera, ja sigui només perquè viuen en un territori que jo em sento molt meu.
Abans d'arribar a la ràdio, on haviem quedat puntualment a les 17:00 hores, pensava com deurien ser el Miquel, el Daniel, la Laia o el Josep. A partir d'alguns dels seus posts me'ls imaginava i, la veritat és que no em vaig equivocar pas gaire. Un blog és un mirall d'un mateix, et permet ser transparent, dir el que penses, posar-hi sentiments en alguns casos, fer denúncies, crítiques, però també lloances, esperances, joies. Realment, quan ahir els vaig conèixer físicament em va semblar que ja els coneixia. I és així, els coneixia virtualment.
Vam parlar de blogs, vam parlar de la democràcia que permet aquesta web 2.0, de les xarxes socials que s'estableixen ja sigui per territoris, interessos comuns, amistats, feina,... I sobretot, van venir al programa per parlar de la Penedesfera, aquesta comunitat de blocaires que el Daniel ha sapigut anar creant. Una Penedesfera que viurà la seva primera trobada els propers 13 i 14 de juny a Gelida, uns dies on els més de 245 blocaires de l'Alt i Baix Penedès, Garraf i l'Anoia ens podrem conèixer físicament i compartir les experiències que internet ens ha otorgat.

Al programa tampoc hi va faltar els tres debats clau que tenim a la comarca: vegueria Penedès si o no, el CIM i, com a novetat, la canonada d'aigua que travessarà els nostres municipis. Amb opinions contraposades, però sobretot, amb un respecte i un debat obert que ens donaria per molts programes més.
Moltes gràcies Laia, Miquel, Josep i Daniel! I ens seguim trobant per internet.

Paradigmes i misteris

2008-05-08T19:45:00.002+02:00

Els consumidors catalans coneixen i valoren els vins amb DO de Catalunya, però en consumeixen poc. Aquesta és la conclusió que s'extreu del darrer estudi de l'Institut Català de la Vinya i el Vi encarregat a Nielsen (en podeu veure més detalls demà -això espero- a la web de l'INCAVI: www.incavi.cat).
Una conclusió que ens pot portar a pensar perquè passa això? Perquè els catalans no arribem a consumir vins d'aquí? No ho sé del cert, però m'arrisco a apuntar algunes causes:
- Comptem amb una DO àmpliament estesa a tot Espanya i que és líder de mercat arreu de l'estat. Si, és la DOQ Rioja. A més, per raons històriques de èpoques passades (si, em remeto a Franco), va ser la DO del país i la que més ajut va rebre per implantar-se arreu i ser un estandard i ambaixador espanyol.
- Quants cops heu anat a un restaurant de menú a Barcelona i, al demanar el vi de la casa, us han portat vi de la Mancha, o cosechero de rioja,... Rarament trobareu un vi amb DO de Catalunya, tot i que n'hi han amb bona qualitat/preu i que fàcilment podria ser el vi de cada dia (penso en vins joves de cooperatives catalanes, per exemple).
- Proveu d'anar a un supermercat i compteu quantes ampolles catalanes hi ha en els líneals i, en quina posició estan... a més, molts dels vins catalans que agraden, que coneixes, no acostumen a estar al supermercat perquè l'elaborador no veu aquest canal en bons ulls (i creu que li pot anar la reputació)
- Analitzeu les cartes de vins de qualsevol restaurant, sigui del preu que sigui. En rares excepcions, trobareu que apareixen les 11 DO catalanes amb els seus respectius vins
- L'empresari, l'elaborador, ha trobat més facilitats en exportar producte que en vendre'l al propi país, perquè el mercat nacional ja estava molt saturat.
- Llegiu crítiques de vins als diaris i revistes, escolteu la ràdio, ... oi que en rares ocasions parlen de productes d'aquí?
Aquestes només en són unes quantes, però en podríem trobar moltíssimes més.
Ja hi poden haver consumidors que valorin molt bé els vins catalans, que coneguin la diversitat de DO's de Catalunya, però si aquests no tenen oportunitats per consumir-los o han de trobar aquests vins en botigues especialitzades i amagades, rarament s'aconseguirà liderar el mercat català.
No sé, potser seria hora que, tothom, els cellers, els viticultors, la distribució, la restauració, els líders d'opinió, l'administració i la societat en general s'unís i intentés remontar aquesta situació. Potser és una utopia, però crec que no ha de ser complicat: tenim uns vins bons, amb diferents gammes de preus i, sobretot, amb uns consumidors que necessiten una "empententa" per consumir-los. Doncs vinga!!

Que quedi clar que no dic que no es consumeixi altre vi que no sigui català. NO, clar que NO. Hem de provar productes diferents, d'arreu, (en la diversitat està el gust) però cal que tinguem també la possibilitat de trobar més vins catalans en el nostre dia a dia.

Coses que et va oferint l'experiència

2008-04-30T19:48:00.004+02:00

A través d'Infonomia he arribat a un divertit article publicat al Chicago Tribune: 50 things I've learn in 50 years, a particular list in no particular order de l'Eric Zorn. M'ha fet riure i recordar algunes situacions compromeses. I, com que tenim per endavant aquests dies de festa, he pensat que estaria bé que tinguessim en compte aquestes lliçons que ha après l'Eric Zorn i, que segur, molts de nosaltres també hem anat assimilant.
N'apunto només unes quantes:

La puntualitat mostra respecte
És inevitable no ofrendre mai. Si ho fas sense voler, disculpa't, si ho fas volent, accepta les conseqüències
No et preocupis quan la gent no comparteix els teus gustos per la música, l'esport, la literatura, el menjar. Si no fos així, no trobaríem entrades per anar enlloc.
El xarop de la tos mai funciona
L'empatia és la més gran virtut. Si la tens, totes les teves altres virtuts flueixen soles
És 10 vegades més fàcil enamorar-se que estar enamorat
El rencor és verí
Si s'està en una conversa i no es pregunta, això no és una conversa, és un monòleg
Posar una rentadora és més fàcil si tots els mitjons són iguals
Quan no ets el més mal vestit d'una festa no hi ha motiu per preocupar-se
A la gent els hi encanta les llistes. Oi que heu arribat fins aquí?

Heu après alguna cosa més? A mi, per exemple, em costa assimilar aquella clàssica lliçó de "pensar-se les coses abans de dir-les", o "comptar fins a 10 abans d'explotar", o "mossegar-se la llengua de tant en tant" ... hauré d'anar a suficiències...

La mama també té un blog

2008-04-21T19:26:00.005+02:00

Divendres passat, a la tarda, com de costum, a casa els pares de visita, vaig veure la meva mare com introduia unes receptes a l'ordinador. Però com en els vells temps, en Word. Inclús hi posava fotos d'aquells plats que molt disciplinadament cada dimecres aprén al curs de cuina que han montat a Bellvei. Volia fer un simple receptari.
Jo, que venia envelada d'una gran sessió d'en Genís Roca i en Jordi Graells a l'Escola de l'Administració Pública, "Liderar x internet", li vaig dir la gran frase que ens van repetir tot el matí: "Però mama, el kit Word, Excel i Power Point ja no es porta!"
Així doncs, amb una mini sessió pràctica li vaig parlar de blogs, del facebook, del youtube i de milers de paraules que, en un principi li sonaven raro. En resum, li vaig dir, "comparteix amb els altres els teus coneixements i fés un blog".
I mira, la mama té un blog. Ella, que té infinita experiència en milers de coses, que és professora en un institut, tira endavant una casa rural i és el puntal familiar, que és la millor cuinera que conec i milers de coses més, ha estrenat un blog: http://bitacolaculinaria.blogspot.com/. I com que és persistent i metòdica, no tinc cap dubte que serà un blog viu i molt curiós.
Així que, si us animeu, proveu les seves receptes i ja em direu (i a ella també, que això de rebre comentaris, li fa molta gràcia).
Bon profit!

tarda jardinera...

2008-04-15T20:26:00.002+02:00

Torno a tenir plantes a la terrassa. Me les va regalar ahir el Jordi, coneixedor del meu disgust perquè, com diu canta el Mazoni, "se'm moren les plantes". Tenia les torretes tristes, amb branquillons secs i avui he fet neteja. Se'm moren pels paletes que vaig tenir instal·lats 2 mesos al terrat, però també per la sequera.

Aquest any, però, no en plantaré més, hem d'estalviar aigua. Espero que les meves noves companyes no tinguin massa set i m'aguantin força.

No perdo l'esperança, ni de regar-les, ni de poder tenir aigua aquesta tardor. I espero no haver d'anar a Montserrat.

Esnobisme i vi

2008-03-26T18:49:00.002+01:00

Ahir un article de l'Anton M. Espadaler a La Vanguardia em va fer riure i em va fer pensar molt, sobretot quan cita al príncep de Talleyrand que, responent a un portugués sorprès per la concentració dels seus veïns de taula observant les seves copes de vi, va preguntar: "Després d'haver ponderat les aromes, el color i la textura del vi, finalment, se'l beuen?". I el príncep, mig ofès, li va repondre, "No senyor, on en parle!"

A mi m'agrada que es parli d'un vi, al·lucino escoltant les paraules que els experts (o no) utilitzen per evocar les sensacions que aquest els transmet, penso que m'encantaria tenir la seva memòria, el vocabulari i la inventiva. Però, fins a un punt. Crec que per degustar un bon vi cal un cert ritual, però aquesta no pot ser una comèdia, una parafernàlia ni una tònica general.

Ens preocupem perquè el consum de vi disminueix, perquè la majoria dels joves el vi el veuen com un element pedant i antiquat; però ens entestem a donar-li encara una àureola més elitista i snob utilitzant paraules i descripcions que no tothom coneix ni identifica (intenteu entendre algunes de les crítiques de vins que es fan en alguns suplements de cap de setmana...).

El vi és universal i pot tenir múltiples espais i situacions i no sempre cal comentar que aquest vi té aromes a fruits del bosc, a quadra de cavall o a vainilla. Simplement, en la majoria dels casos, el vi ha d'acompanyar converses, converses d'amics, de futbol, d'amor, de feina o de metafísica. Simplement una copa, o dues, poden fer passar una estona d'allò més agradable i menys snob.

Setmana Santa

2008-03-23T13:03:00.002+01:00

Estan sent uns dies curiosos. A casa els meu pares (sense ells, són a NY), fent guàrdia a la casa de turisme rural Ca La Florinda, amb bona companyia i amb un ull posat a tots els avis (encara els tinc als 4, una gran sort).

Ahir va ser un gran dia, feia temps que, d'una bona sobretaula regada amb cava, no ens aixecàvem a les 8 del vespre. I, ben tips, a les 10 encara teníem humor i gana per sopar una mica de peixet a Calafell.

Mal de peus = INTERVIN

2008-03-10T20:34:00.002+01:00

Balanç del primer dia a Intervin:

Expositors il·lusionats i amb ganes d'establir contactes i, per tant, moure producte
Retrobada feliç amb companys de fatigues de moltes fires
Degustació de pollastre i carxofes del prat i regat amb cava: boníssim
Estands grans i de disseny. Estands petits i de disseny. Estands grans i horrorosos. Estands petits que destilen aires de grandesa
Molt de vi, cava, champagne,...
Professionals que van per feina barrejats amb gent que només vol "gorrejar" i omplir la bossa
Conferència sobre blogs i vins... queda tan per fer a internet. Ens hem de posar les piles
Cartellets anunciant els punts Parker que havia guanyat tal vi
Els prínceps i una llarga comitiva inaugurant la fira
Cellers que s'han treballat l'agenda, i d'altres que assalten al primer que passa esperant que els compri un contenidor de vi

Després, degustació a cal Quim Vila i el seu La Música del Vi, a la Llotja de Mar. Espectacular el nombre i la qualitat dels vins que tenia, llàstima que hi he estat poc temps i era tard i s'havia acabat lo milloret que tenien. Impressionant la gentada degustant, fent crítiques i comentaris dels vins que tastaven. Un any més, un èxit més.

Balanç final: tinc els peus que no me'ls sento!

I encara queda molta fira!

Parker i les seves noves puntuacions

2008-03-06T16:04:00.003+01:00

El gurú del vi ha tornat a tastar vins espanyols: Robert Parker ha puntuat 7 vins catalans amb més de 98 punts: un de la DO Montsant i 6 de la DOQ Priorat. Es tracta de la llista dels 100 millors vins espanyols publicada a The Wine Advocate.

100 punts - Clos Erasmus (Priorat)
99 punts - Espectacle (Montsant)
98 punts - L'Ermita (Priorat)
98 punts - Mas del Compte (Priorat)
98 punts - Clos Mogador (Priorat)
98 punts - Doix Costers de Vinyes Velles (Priorat)
98 punts - Nit de Nin (Priorat)

Estar en aquesta llista significa, a més d'un gran reconeixement, aconseguir un major nombre de ventes als Estats Units, on tots van com bojos darrera els vins que puntua en Parker.

Cal destacar que entre les puntuacions més altes hi ha poc Rioja: cap Rioja situat amb 99 punts i, dels 16 vins valorats amb 98 punts, només 3 són d'aquesta zona (a veure si acabem amb la riojitis catalana). La DOQ Priorat se situa com la zona vinícola d'Espanya amb un major reconeixement en aquest rànking. A més, trobem moltíssims vins catalans puntuats per sobre de 90 punts.

Se'ns dubte, una molt bona notícia que segur que sentirem molts dies (a Alimentaria -Intervin, tots els estands tindran, de segur, un cartellet amb la puntuació que Parker els hi ha posat).

Felicitats a tots!

Les tòfones

2008-03-03T19:03:00.003+01:00

Aquest cap de setmana he estat a Sarrión (Teruel) de visita a plantacions tofoneres.

Impressionant. Un cultiu que mou milers d'euros, que ha canviat la vida de desenes de persones d'aquelles terres àcides, frèstegues, que, en resum, no en donaries un duro.

És un clar exemple del que pot fer la ciència: investigar com cultivar un producte asilvestrat, en aquest cas la tòfona. El secret, doncs micoritzar amb espores de tòfona una alzina, plantar-la i esperar uns 5 anys a què comenci a donar els seus fruits. Clar que la planta ha de ser bona, no te la pots jugar... és una inversió a llarg termini.

França i Itàlia, l'alta restauració i els paladars més rics van darrera d'aquest producte que, la setmana passada, es venia a 850€ el quilo.

A Catalunya, el Centre Tecnològic Forestal ja fa temps que estudia i potencia la seva plantació a Catalunya. Sens dubte, un cultiu que pot ajudar a l'economia agrària de les comarques pre-pirenaiques i altres zones no gaire aptes per cap cultiu.

El celler de les Terres de l'Ebre

2008-02-28T16:02:00.011+01:00

Gran iniciativa la que es va presentar ahir a Tortosa. La Denominació d'Origen Terra Alta ha iniciat una campanya dirigida als restaurants de les comarques de les Terres de l'Ebre per tal de promocionar els vins de la Terra Alta. Pot semblar una obvietat de campanya, però la realitat és que ningú és profeta a la seva terra, i, malauradament, a Catalunya tenim molt camí per recòrrer per tal que restaurants, botigues, supermercats,... tinguin els vins de la zona.

El celler de les Terres de l'Ebre, aquest és el nom de la campanya, ha de ser entès com un projecte comú pels sectors econòmics d'aquestes comarques del sud: l'agricultura, la restauració i el turisme i una eina pels restauradors a l'hora de confeccionar una carta de vins prou atractiva per tot tipus de clients.

Realment em fa feliç veure iniciatives com aquesta, empreses per gent activa i dinàmica, amb ganes de fer coses, de crear unió i de treballar plegats. És un bri d'esperança per pensar que, amb optimisme i amb energia, al sector del vi català es poden fer moltes coses.

Aquestes actuacions es poden fer a tants punts a Catalunya... Us heu fixat mai amb les cartes de vins de Lleida, per exemple. De la DO Costers del Segre, com a molt, podeu trobar un o dos vins (ja deveu imaginar-vos quins...). Però aquesta DO no acaba només aquí, compta amb més de 25 cellers! I la culpa no és tota del restaurador, també la té el celler, l'elaborador, el viticultor i la pròpia DO, i també l'Administració, que no han apostat pel seu mercat més pròxim i no s'han esforçat prou per mostrar la varietat de productes que tenen.

Però no només passa a Costers del Segre. malauradament, passa a molts més regions vinícoles catalanes... per no citar Barcelona, on, els vins catalans, gairebé estan extingits.

Per això em fa feliç aquesta iniciativa de la Terra Alta. A veure si a tots se'ns encomana una mica d'aquesta energia...

Canvi climàtic i vi (II)

2008-02-17T19:05:00.000+01:00

Per raons professionals (i també per curiositat), aquests dies he estat parlant amb enòlegs i amb viticultors sobre la possible amenaça del canvi climàtic. Tots ells m'han respós que no podem parlar encara d'amenaça, que si, que la climatologia està canviant, però encara no tenim suficients proves per veure fins a quin punt es tracta d'un canvi climàtic permanent o d'una etapa cíclica. Solució que dónen: adaptar el cultiu de la vinya a les noves temperatures i a l'escassetat hídrica i, des del celler, estudiar a fons quines són les varietats de raïm que més s'ajusten a la nova climatologia (que tot apunta que seran les autòctones... tema que ja discutirem en un altre post).

Fins ara, aquest augment de temperatures no ha afectat, en gran manera, al sector del vi català, al contrari. Es pot afirmar que la maduració ha estat òptima en molts casos i que, a més, ha servit per regular el mercat (poca producció) després d'un 2003 i un 2004 amb feinada per col·locar vi.

Cal alarmar-nos? No, cal seguir investigant i adaptant-nos als nous canvis.

Canvi climàtic i vi (I)

2008-02-11T20:47:00.000+01:00

Aquests darrers dies, com a compta gotes, van apareixent notícies sobre els efectes que pot tenir el canvi climàtic en la vinya i en el vi. El País i El Mundo en feien ressò aquest cap de setmana.

"La subida de temperaturas y la irregularidad en las lluvias que provocará el calentamiento global cambiarán los vinos españoles. Bodegas y enólogos buscan fórmulas para frenar sus efectos" diu El País.

Aquestes notícies no són casualitat... els mecanismes de comunicació estan en marxa per informar-nos que, properament, el 15 i el 16 de febrer, tindrà lloc a Barcelona: la II Conferencia sobre el cambio climático y el vino, organitzada per The Wine Academy amb la col·laboració de l'Institut Català de la Vinya i el Vi (INCAVI).

Són dies per fer bullir l'olla. Afectarà el canvi climàtic a un sector econòmic tan important com el del vi? Estem preparats? S'està exagerant un pèl? O, com diu el cosí de Rajoy, no cal que se li doni gaire importància?

Primera entrada...

2008-02-11T20:31:00.000+01:00

És curiós. He començat molt directa seguint els passos que Blogger em deia per crear el blog i ara sento una mica de vergonya. Després d'anys resseguint blogs m'he decidit a encetar-ne un, amb molta modèstia.

Accepteu les meves disculpes.

Sobre mi

2007-02-10T12:38:00.001+01:00

Els meus pares sempre em recorden que de petita, en les sobretaules familiars, m'agradava quedar-me entre els grans i seguir les seves convserses i preguntar, preguntar molt. Suposo que aquesta curiositat, que m'ha acompanyat durant quasi 30 anys, i un punt de romanticisme, va fer que em decantés per estudiar Periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona. Vaig començar creient que sent periodista podria posar el meu granet de sorra per fer un món més just, però vaig acabar convençuda que treballar en una redacció d'un diari, assistir a rodes de premsa o fer reportatges televisius no era sant de la meva devoció. I em vaig decantar per la sortida, potser més fàcil i que molts de la meva promoció han seguit: la comunicació empresarial i institucional. Així doncs, després de pocs i varis “bolos” a la ràdio, premsa i la televisó, em vaig especialitzar en allò que anomenen Direcció de Comunicació a la Universitat Pompeu Fabra mentre treballava en un organisme públic dedicat a la promoció dels vins catalans (el vi, una altra de les meves passions). Des de llavors he treballat en gabinets de comunicació d'administacions públiques (Generalitat de Catalunya) i també en empreses privades. He col·laborat en diferents projectes de comunicació i web per centres d'investigació, organitzacions sectorials i administracions públiques, i intento col·laborar a la casa rural familiar (Ca La Florinda, al Penedès), i en el hobby vinícola del meu pare al Priorat (Celler Costers del Priorat); petites empreses que em permeten experimentar i, al mateix temps, em posen els peus al terra.

Internet va aparèixer a la meva vida farà 15 anys, quan la meva mare es va matricular a la Universitat Oberta de Catalunya. Ella em va introduir, davant el meu escepticisme, en un món que ara em fascina i alimenta la meva curiositat. M'agrada pensar que internet és un mitjà democràtic i que la nostra participació a la xarxa, la participació de tots, pot ser un desafiament a les organitzacions tradicionals del poder i ens pot portar a una societat més justa. Per aquest motiu, m'agrada ser membre i co-fundadora de NuestraCausa, un moviment ciutadà que pretén això: fer més partícep la veu del ciutadà en les decisions polítiques. En aquest blog doncs, parlo de les meves petites passions: la comunicació, el vi, internet i la política.

Estic a Twitter, Facebook i Linkedin.