Coses que et va oferint l'experiència

A través d'Infonomia he arribat a un divertit article publicat al Chicago Tribune: 50 things I've learn in 50 years, a particular list in no particular order de l'Eric Zorn. M'ha fet riure i recordar algunes situacions compromeses. I, com que tenim per endavant aquests dies de festa, he pensat que estaria bé que tinguessim en compte aquestes lliçons que ha après l'Eric Zorn i, que segur, molts de nosaltres també hem anat assimilant.
N'apunto només unes quantes:

• La puntualitat mostra respecte
• És inevitable no ofrendre mai. Si ho fas sense voler, disculpa't, si ho fas volent, accepta les conseqüències
• No et preocupis quan la gent no comparteix els teus gustos per la música, l'esport, la literatura, el menjar. Si no fos així, no trobaríem entrades per anar enlloc.
• El xarop de la tos mai funciona
• L'empatia és la més gran virtut. Si la tens, totes les teves altres virtuts flueixen soles
• És 10 vegades més fàcil enamorar-se que estar enamorat
• El rencor és verí
• Si s'està en una conversa i no es pregunta, això no és una conversa, és un monòleg
• Posar una rentadora és més fàcil si tots els mitjons són iguals
• Quan no ets el més mal vestit d'una festa no hi ha motiu per preocupar-se
• A la gent els hi encanta les llistes. Oi que heu arribat fins aquí?

Heu après alguna cosa més? A mi, per exemple, em costa assimilar aquella clàssica lliçó de "pensar-se les coses abans de dir-les", o "comptar fins a 10 abans d'explotar", o "mossegar-se la llengua de tant en tant" ... hauré d'anar a suficiències...

La mama també té un blog

Divendres passat, a la tarda, com de costum, a casa els pares de visita, vaig veure la meva mare com introduia unes receptes a l'ordinador. Però com en els vells temps, en Word. Inclús hi posava fotos d'aquells plats que molt disciplinadament cada dimecres aprén al curs de cuina que han montat a Bellvei. Volia fer un simple receptari.
Jo, que venia envelada d'una gran sessió d'en Genís Roca i en Jordi Graells a l'Escola de l'Administració Pública, "Liderar x internet", li vaig dir la gran frase que ens van repetir tot el matí: "Però mama, el kit Word, Excel i Power Point ja no es porta!"
Així doncs, amb una mini sessió pràctica li vaig parlar de blogs, del facebook, del youtube i de milers de paraules que, en un principi li sonaven raro. En resum, li vaig dir, "comparteix amb els altres els teus coneixements i fés un blog".
I mira, la mama té un blog. Ella, que té infinita experiència en milers de coses, que és professora en un institut, tira endavant una casa rural i és el puntal familiar, que és la millor cuinera que conec i milers de coses més, ha estrenat un blog: http://bitacolaculinaria.blogspot.com/. I com que és persistent i metòdica, no tinc cap dubte que serà un blog viu i molt curiós.
Així que, si us animeu, proveu les seves receptes i ja em direu (i a ella també, que això de rebre comentaris, li fa molta gràcia).
Bon profit!

tarda jardinera...

Torno a tenir plantes a la terrassa. Me les va regalar ahir el Jordi, coneixedor del meu disgust perquè, com diu canta el Mazoni, "se'm moren les plantes". Tenia les torretes tristes, amb branquillons secs i avui he fet neteja. Se'm moren pels paletes que vaig tenir instal·lats 2 mesos al terrat, però també per la sequera.

Aquest any, però, no en plantaré més, hem d'estalviar aigua. Espero que les meves noves companyes no tinguin massa set i m'aguantin força.

No perdo l'esperança, ni de regar-les, ni de poder tenir aigua aquesta tardor. I espero no haver d'anar a Montserrat.