dimecres, 25 de març del 2009

La crisi del quart poder


Fa una setmana es va presentar la iniciativa Parlament 2.0. A la xarxa hi ha força posts que en parlen, per tant, no vull repetir el que altres han dit (Ricard Espelt, José Antonio Donaire, Juan Varela, …). Varela, fa un post molt interessant i que conclou amb un “¿Servirá la iniciativa catalana? Mejora el acceso de los ciudadanos a la actividad parlamentaria y aumenta el contacto con sus representantes políticos. Pero los ciudadanos todavía no están acostumbrados a la ciberpolítica y muy pocos participan”.
I, em quedo amb això perquè, a la Facultat de Periodisme, en diferents assignatures es parlava del paper educatiu que els mitjans de comunicació van tenir durant la revolució industrial a tot Europa, o a Espanya, durant la transició a la democràcia, per posar un exemple. Els mitjans de comunicació, que ja eren llavors mitjans de comunicació de masses, explicaven a través de les ones i el paper, els detalls d’aquests canvis polítics, socials i culturals; transmetien a la societat uns canvis i unes noves normes i rutines. I em xoca, doncs, que ara la major part dels mitjans (o les mega-empreses de comunicació) no facin esment de què, mitjançant la tecnologia, la societat està canviant les seves relacions, està creant nous nodes de coneixement i està demanant nous vincles amb les organitzacions. I que, aquestes organitzacions, enteses com els centres de poder actuals, hauran de redefinir-se i canviar si no volen passar a formar part de la irrellevància institucional.
Estic cansada de què en alguns mitjans i programes es parli de forma “folklòrica” de les xarxes socials, del Facebook, del Twitter; sentir que tots els pederastes i criminals varis estan a internet; que els joves d’avui en dia només viuen immersos en la xarxa i no es relacionen amb ningú del seu voltant; que tot això és una moda i que tot tornarà a la normalitat.
I tot això ho dic perquè, l’endemà de la presentació/roda de premsa del Parlament 2.0 a càrrec del president del Parlament Ernest Benach, vaig repassar tots els diaris catalans. Només un breuet llistant les aplicacions de Parlament 2.0, sense anar al fons del tema, sense explicar què pot suposar pels polítics i pels ciutadans aquest projecte. Sense transmetre als ciutadans què pot suposar aquesta acció i fomentar la seva participació. Potser els hi fa por? Potser veuen que el seu paper de filtre, de canal s’està esvaint?
Potser sóc una romàntica, però jo creia que els periodistes i els mitjans de comunicació podíem ajudar a canviar el món. Potser aquest quart poder està massa anclat en organitzacions tradicionals, massa relacionat amb els altres poders, massa poc lliure, massa immers en una crisi econòmica i no troba cap sortida més o menys creativa. Per això, quan veig iniciatives com http://www.lainformación.com (no us perdeu el vídeo), m'entusiasmo i penso que un nou i millor periodisme és possible.

dimecres, 11 de març del 2009

Celler Somni 2.0

El Pau es fa un cafè mentre mira els darrers twitts al mòbil. “Finally I’ve found your XWine in 200 East 40 St of NY. I’m happy to taste it tonight, I will give you my opinion”. El Pau somriu, i contesta “@loverwine I’m happy to hear from you, I’ll be glad to know what do you thing about it”.

“Bon dia, fa un sol espatarrant al Penedès, avui toca conèixer la maduració del xarel•lo a les vinyes del Sorrenc” i adjunta un googlemaps al twitt. A la vinya, l’espera la Maria, la tècnica en viticultura, que, enganxada al mòbil li ensenya el vídeo que el Xin Lin, el distribuïdor xinès, ha penjat al You Yube sobre la presentació dels seus vins a Shangai. “Pau, està ple de gent! Mira què em diu el Xin: Tus vinos han gustado mucho, mira en Facebook, verás que opiniones en el grupo “Cellers Somni””. Si ho veiés el seu pare... en només 30 minuts ha intercanviat opinions amb un client dels Estats Units que no coneix personalment i està veient desenes de xinesos provant els seus vins i, alguns d’ells, opinen i li recomanen com millorar el seu vi. Pot saber què pensen els seus clients, sense intermediaris ni estudis cars de mercat.

Ja a l’oficina, rep una trucada per l’Skype. És en Lluís. “Pau, aquesta tarda tenim la reunió de Cellers dels Àngels (una xarxa de cellers que treballen plegats temes com la distribució, la promoció i la innovació, per unir esforços i projectes). “Hem quedat a les 20:00 via Skype. Dóna un cop d’ull a la wiki que he preparat amb l’ordre del dia i mira al Google Calendar, que tenim més presentacions agendades. A veure si et van bé. Ens veiem després!”.

Mentre llegeix el contingut de la wiki, amb els canvis que ha afegit el Lluís a l’ordre del dia, va rebent twitts de la Fira de Barcelona. Un dels seus comercials està a la fira, presentant la seva gamma de productes. Li hagués encantat ser-hi, però no es pot estar a tot arreu. Sort dels twitts de la Fira i del seu comercial, que li van transmeten tot el que està passant allà. Està anant bé, li diuen. Somriu.

Dina amb la Rosa, la seva dona i qui porta la comunicació del celler. “Has entrat al blog? És impressionant la quantitat de comentaris que hem rebut des dels Estats Units! Només fa una setmana que tenim el vi en aquella cadena de botigues, i els clients ens comenten que està agradant molt. La vam encertar amb els codis QR, que els informen del nostre blog i web. Algú diu que se li nota molt el sulfurós, has parlat amb el Manel del laboratori, a veure què ha debut passar amb alguna remesa?; estic frisant per contestar-los tots!”. El Pau, li comenta que podria vincular al blog el vídeo de la presentació de la Xina. “Ja ho he fet!”, diu la Rosa mentre li fa un petó. “Per cert, has parlat amb l’Enric? Té molt bones notícies. Estem incrementant les vendes per internet, sobretot als Estats Units; gairebé el 60% de la producció la venem per internet”.

Mentre s’acaba el cafè, el Pau pensa “ja tenia raó ja, la Rosa, com sempre, que no es pot ser tant escèptic com sóc, que hi ha milers d’eines que ens poden ajudar a millorar el nostre dia a dia; només cal ser obert, curiós, i amb ganes d’experimentar”. Rep una foto pel Twitxr. És la seva filla, la Laia, “Papa, mira què he trobat a Londres: el nostre vi!”.


NOTA: Qualsevol semblança amb la realitat és pura coincidència - tot i que seria genial que fos real. Aquest post està inspirat en la transmissió via twitter que SommelierAlumni va fer de l’acte Cuvee3000.

dimarts, 3 de març del 2009

La setmana dels vins catalans

No és una promoció de El Corte Inglés. És el que ha estat aquesta setmana: la dels vins catalans.No hi ha hagut dia que no hagi aparegut en algun mitjà de comunicació tradicional i en els anomenats Social Media alguna notícia sobre els vins catalans i, a més, en positiu. Això és molt bó!!
Tot va començar un dissabte que TV3 va fer una peça pel TN migdia que ja apuntava maneres (gràcies Esther!!):



Després, dimecres 25 de febrer va ser el dia del debatdevi, el dia on més de 150 persones del sector vitivinícola, polítics, periodistes i consumidors i amics del vi van explicar i escoltar les idees i suggerències fruit de més de 9 mesos de debat on i off line. A la web www.debatdevi.cat, aviat es podran veure els vídeos de la sessió, però, per anar obrint boca, podem veure aquesta altra notícia de TV3, que es va emetre al TN el mateix 25 al vespre:



I, al llarg de la setmana, altres mitjans on-line i off line han fet ressó d'aquestes idees debatdevi que ara cal, aplicar-les amb èxit i han posat de manifest que s'ha consolidat un espai innovador d'intercanvi de coneixements del món del vi.

Però no tot acaba aquí: també aquesta setmana, s'estrena el primer portal informatiu dels vins catalans: www.vadevi.cat
, una web dirigida per Joan Nebot i on ens expliquen històries dels cellers i apropa el món del vi al consumidor novell i al expert.

I, encara més, Oriol Pérez de Tudela continua amb les seves Tertúlies "Les Presències del Vi" al Restaurant ATN, de l'Ateneu Barcelonès, tertúlies amb bona companyia, per parlar del vi i la seva cultura. Aquest cop la convidada va ser la DO Catalunya. Si us la vau perdre, teniu una cita cada darrer dimecres de cada mes, sempre una DO diferent, però catalana.

Si no n'heu tingut prou, doncs aquesta setmana el crític que fa incrementar o no les vendes de vins als EUA, Robert Parker, ha donat a conèixer la Top 100 Spanish Wines Values, la llista dels millors vins espanyols de menys de 25 dòlars als EUA. 28 vins catalans (10 del Montsant, 7 del priorat, 5 de la Terra Alta, 4 de Cava, 1 Costers del Segre i 1 Empordà) estan en aquestes primeres posicions. I, tots els mitjans n'han fet ressó. El Parker no és sant de la meva devoció, però mira, si ha de servir per sortir als diaris, doncs endavant!

Però això no acaba aquí. El proper dissabte, 7 de març, a les 12:00, en el marc del saló Barcelona Degusta tindrà lloc un fet quasi històric: tots els municipis vitivinícoles catalans (crec que més de 200), a través dels seus alcaldes i regidors; representants de les organitzacions vinícoles, cellers i enòlegs signaran la Declaració del Vi, la Nutrició i la Salut, gaudeix del vi amb moderació. Una declaració en pro del vi com aliment de la Dieta Mediterrània, com a part fonamental de la nostra cultura. És important aquest acte, almenys demostra la unitat d'un territori i d'un sector en pro d'un producte i en contra de la seva criminalització. El vi és cultura, el vi també és vida! (com dirien els de l'Ebre).

Si, ha estat la setmana llarga dels vins catalans però espero, de veritat que les properes ho segueixin sent, que el món del vi apareixi als mitjans de comunicació, a internet, que es parli de vi i, sobretot, que es begui. En bona companyia i gaudint-ne amb moderació, evidentment ;)

diumenge, 1 de març del 2009

"Tia, sempre estàs al facebook!" o què respondre quan em diuen coses semblants.





En un sopar amb amics ahir a la nit, entre plat i plat, i copa i copa, algunes de les converses es van iniciar amb un: “Tia, estàs sempre al Facebook!”; “Perquè canvies tant l’estat del Facebook?”; “Què és això del Twitter, quina gràcia té?”,... o d’altres com “vaig estar seguint l’evolució de debatdevi del passat dimecres a través del teu twitter, va anar bé, no?”; o la Pepa Loves, una altra lover del 2.0, que em va dir que a través del twitter estava aprenent molt i coneixent gent interessant i, fins i tot, es planteja crear un videoblog.

Les converses d’ahir em porten a recordar el programa Digitals, de COM Ràdio, on Marc Lòpez deia que al ciutadà ens falta saber que aquests canals són útils per moltes més coses a part de penjar fotos o estar en contacte amb els teus amics.

Així doncs, intentaré fer un exercici i així, tenir a punt respostes per converses com les d’ahir; idees per la gran pregunta:

Què em proporciona tenir perfil al facebook, al linkedin o al twitter; tenir un blog propi i un blog “comunitari”?


- fa incrementar la meva curiositat (que no és poca) i, per tant, em genera més ganes d’aprendre i més coneixement
- em permet conèixer gent amb inquietuds semblants a les meves; per tant, es creen noves xarxes de relació
- projectes en els quals estic implicada tenen més visibilitat;
- perquè crec que és molt més important ser-hi que no
- perquè diàriament em justifica que aquestes i d’altres xarxes socials construeixen ciutadania i trenquen fronteres
- perquè em permet seguir esdeveniments sense haver-hi de ser presencialment
- perquè puc saber què fan alguns polítics (no tots els que voldria seguir), i puc interrelacionar amb ells sense filtres
- perquè es construeix ciutadania
- perquè puc posar el meu gra de sorra en aquelles idees o causes que em preocupen, per tant, em sento més participativa amb el meu entorn
- perquè sóc periodista i actualment, la meva feina no pot prescindir d'aquestes eines
- perquè em dedico a la comunicació i, en molts casos, aquestes eines són l'eix del meu dia a dia
- perquè si, perquè m’agrada i perquè hi crec
- perquè constantment li vaig trobant noves utilitats i aquesta llista podria no tenir fi.

Powered By Blogger

Gemma Urgell - Viniesfera © 2008. Template by Dicas Blogger.

TOPO