El celler de les Terres de l'Ebre

Gran iniciativa la que es va presentar ahir a Tortosa. La Denominació d'Origen Terra Alta ha iniciat una campanya dirigida als restaurants de les comarques de les Terres de l'Ebre per tal de promocionar els vins de la Terra Alta. Pot semblar una obvietat de campanya, però la realitat és que ningú és profeta a la seva terra, i, malauradament, a Catalunya tenim molt camí per recòrrer per tal que restaurants, botigues, supermercats,... tinguin els vins de la zona.

El celler de les Terres de l'Ebre, aquest és el nom de la campanya, ha de ser entès com un projecte comú pels sectors econòmics d'aquestes comarques del sud: l'agricultura, la restauració i el turisme i una eina pels restauradors a l'hora de confeccionar una carta de vins prou atractiva per tot tipus de clients.

Realment em fa feliç veure iniciatives com aquesta, empreses per gent activa i dinàmica, amb ganes de fer coses, de crear unió i de treballar plegats. És un bri d'esperança per pensar que, amb optimisme i amb energia, al sector del vi català es poden fer moltes coses.

Aquestes actuacions es poden fer a tants punts a Catalunya... Us heu fixat mai amb les cartes de vins de Lleida, per exemple. De la DO Costers del Segre, com a molt, podeu trobar un o dos vins (ja deveu imaginar-vos quins...). Però aquesta DO no acaba només aquí, compta amb més de 25 cellers! I la culpa no és tota del restaurador, també la té el celler, l'elaborador, el viticultor i la pròpia DO, i també l'Administració, que no han apostat pel seu mercat més pròxim i no s'han esforçat prou per mostrar la varietat de productes que tenen.

Però no només passa a Costers del Segre. malauradament, passa a molts més regions vinícoles catalanes... per no citar Barcelona, on, els vins catalans, gairebé estan extingits.

Per això em fa feliç aquesta iniciativa de la Terra Alta. A veure si a tots se'ns encomana una mica d'aquesta energia...

Canvi climàtic i vi (II)

Per raons professionals (i també per curiositat), aquests dies he estat parlant amb enòlegs i amb viticultors sobre la possible amenaça del canvi climàtic. Tots ells m'han respós que no podem parlar encara d'amenaça, que si, que la climatologia està canviant, però encara no tenim suficients proves per veure fins a quin punt es tracta d'un canvi climàtic permanent o d'una etapa cíclica. Solució que dónen: adaptar el cultiu de la vinya a les noves temperatures i a l'escassetat hídrica i, des del celler, estudiar a fons quines són les varietats de raïm que més s'ajusten a la nova climatologia (que tot apunta que seran les autòctones... tema que ja discutirem en un altre post).

Fins ara, aquest augment de temperatures no ha afectat, en gran manera, al sector del vi català, al contrari. Es pot afirmar que la maduració ha estat òptima en molts casos i que, a més, ha servit per regular el mercat (poca producció) després d'un 2003 i un 2004 amb feinada per col·locar vi.

Cal alarmar-nos? No, cal seguir investigant i adaptant-nos als nous canvis.

Canvi climàtic i vi (I)

Aquests darrers dies, com a compta gotes, van apareixent notícies sobre els efectes que pot tenir el canvi climàtic en la vinya i en el vi. El País i El Mundo en feien ressò aquest cap de setmana.

"La subida de temperaturas y la irregularidad en las lluvias que provocará el calentamiento global cambiarán los vinos españoles. Bodegas y enólogos buscan fórmulas para frenar sus efectos" diu El País.

Aquestes notícies no són casualitat... els mecanismes de comunicació estan en marxa per informar-nos que, properament, el 15 i el 16 de febrer, tindrà lloc a Barcelona: la II Conferencia sobre el cambio climático y el vino, organitzada per The Wine Academy amb la col·laboració de l'Institut Català de la Vinya i el Vi (INCAVI).

Són dies per fer bullir l'olla. Afectarà el canvi climàtic a un sector econòmic tan important com el del vi? Estem preparats? S'està exagerant un pèl? O, com diu el cosí de Rajoy, no cal que se li doni gaire importància?

Primera entrada...

És curiós. He començat molt directa seguint els passos que Blogger em deia per crear el blog i ara sento una mica de vergonya. Després d'anys resseguint blogs m'he decidit a encetar-ne un, amb molta modèstia.



Accepteu les meves disculpes.