Tens una idea innovadora per impulsar el medi rural?

La innovació, la gestió del coneixement, la prestació de serveis, són mots sovint vinculats només amb el món urbà; malauradament, aquest vincle és evident perquè la major part de centres de coneixement, investigació, emprenedors que treballen al voltant de la innovació, universitats,... estan situats a les ciutats o al seu voltant i; dels productes que se'n desprenen, molts cops també són pensats pel món urbà.

D'altra banda, també és pal·lès que, gràcies a les noves tecnologies i als nous sistemes de comunicació, les distàncies són més curtes i, per tant, mica en mica, el coneixement i la innovació travessa les fronteres de la urbanitat i la ruralitat. Una mostra de què això és així és el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (CTFC), a 1 hora i 30 minuts de Barcelona, a Solsona. Un espai, entre feixes i muntanyes, en un edifici sostenible i integrat al paisatge, on més de 100 persones pensen, projecten, investiguen i treballen per millorar social, econòmica i mediambientalment el món rural, i principalment, del sector forestal. Es tracta d'un centre de referència a nivell europeu i, curiosament, no està a Barcelona.

Doncs des del CTFC organitzen el 1r Concurs de projectes innovadors, que té com objectiu fomentar l'esperit emprenedor i premiar aquelles iniciatives que promoguin la innovació i la creativitat en el món rural. Així doncs, si tens una idea innovadora per impulsar el món rural, prova de presentar-t'hi i, sort!

El veredicte del jurat se sabrà en el marc del InnovaRural - VIII Congrès Internacional de Desenvolupament Rural (@innovarural a Twitter) que se celebrarà a Solsona del 28 de setembre al 2 d'octubre i que compta amb un programa interessant sobre projectes i iniciatives vinculades a la innovació i al món rural.

La Catalunya oblidada

Això és el primer que ens va dir dissabte un bon amic del meu pare d'Horta de Sant Joan: "Som la Catalunya oblidada". Llunyana i ferèstega, però també amable i ordenada, així és la Terra Alta, el paradís rural. Hi he estat desenes de vegades, per feina, pel vi, d'escapada, per caminar,... I sempre és una descoberta. La gent és curtida, lligada a la terra, ells s'estimen allà on són; saben que per molta gent la Catalunya acaba a Falset o com a molt a Mòra, però a ells tant els hi fa, excepte mar, tenen de tot: bon vi, bon oli, els ports, rius... I uns pobles cuidats amb carrers amb vida i història.

Dissabte, de bon matí, cotxe i avall. Fins que no vaig ser a Mòra, no em vaig despertar. I llavors, enganxada al vidre gaudia dels marges, de les vinyes, de les oliveres, d'aquella comarca feta curosament amb les mans de l'home. Gandesa, Bòt, Horta de Sant Joan, canvi de cotxe (un 4x4) i cap als Ports. Camí amunt, ens vam creuar amb un senglar, vam veure alguna cabra salvatge i aquelles muntanyes, altes, rocalloses, i els boscos de pins i boix, frondosos. Després, cotxe aparcat, vam caminar, i tant que vam caminar, per cingles, creuant boscos,... fins que va arribar el primer rovelló, i el segon, i el tercer. Caminar amb el cap cot, mirant a sota els boixos, vam omplir un cistell per cap. Satisfets i molls, camí de tornada, darrera mirada als Ports, "Allò és Arnes, i allò Calaceit" i fins la propera.

Un bon dinar al Miralles d'Horta (rovellons, és clar!) un bon vi de la DO Terra Alta, concretament del Celler Xavier Clua, i carretera i amunt, cap a casa amb el cistell ben ple.

La Terra Alta té això, que t'abstreu, que et fa sentir autèntic. Que et mostra la millor simbiosi entre l'home i la natura, creant un paisatge que, ara, és únic al nostre país.

I, una excusa per tornar-hi? La setmana que ve, amb la XXI Festa del Vi de Gandesa