#talkingabout IV - Yes WE did

Rahaf Harfoush from redall on Vimeo.

Fa uns dies, amb el Ricard Espelt, vam conèixer Rahaf Harfoush. Estava a Bilbao, presentant el seu llibre Yes we did, un recull de les notes que va fer durant la campanya de Barack Obama als Estats Units. Rahaf va cedir-nos uns minuts per explicar-nos què significa ser voluntari d'un moviment que està sent estudiat per tot el món; com hi va arribar a formar part i, sobretot, la importància del contacte, la presencialitat, la transmissió d'un relat i un missatge que la societat americana va saber fer-se propi i traslladar al veí, als amics, als companys de feina,... Com una taca d'oli, l'esperit Obama es va estendre de la mà de voluntaris i persones anònimes que creien en ell perquè creien un relat, uns valors, un missatge. Com diu Rahaf a la pregunta, "i ara què", el primer pas ja està fet, només falta seguir caminant entre tots plegats.

Una entrevista a una noia molt jove que ens va recordar els amics que vam fer als Estats Units. Joves compromesos amb el seu país, i que empraven eines tecnològiques per fins socials i polítics, que creien que el futur passava per donar poder a la ciutadania i que, per això, Obama, se'n va sortir. Marshall Ganz, el menys jove de tots els que vam entrevistar a Boston va col·laborar formant voluntaris i establint tota una xarxa arreu dels Estats Units. Ens va descriure com eren alguns d'aquests voluntaris. A Bilbao vam tancar el cercle i vam conèixer la Rahaf, una voluntària optimista, entusiasta, fidel a les seves idees que, tot i ser canadenca i no nordamericana, creia en uns valors i un missatge global: nosaltres, els ciutadans, podem.


Ricard Espelt is talkinabout too.

Lloc de gravació: ESI (Eurepean Software Instiute)/ Bilbao
Dia: 03.06.2009
Material: Càmera Sony HDD DCR-SR52
Muntatge: iMovie

Marató de coneixements a Nova York i Boston

Ara que sembla que el procés de jet lag ja és història i que ja he descomprimit força de tota la informació rebuda aquests darrers dies a Nova York i a Boston, és moment de posar ordre a cinc dies d’autèntica marató, trobades i visites a persones que han desenvolupat projectes vinculats amb la política i la participació ciutadana i internet.

Per començar, explicar que els “alumnes” d’aquest mega màster personalitzat hem estat el Marc, el Ricard, la Maria, el Javier i jo. Dos d’ells, companys de fatigues de ja fa temps, els altres dos, m’aventuro a dir que ja som amics o almenys, molt més que amics de Facebook. Com esponges, escoltavem les explicacions i respostes que ens donaven els nostres “professors”: Rafael Chamorro, Josh Levy, Andrew Rasiej, Jeremy Heimans, Ari Melber, Marshall Ganz, David Colarusso i Vanessa Scanfeld. Els projectes analitzats, change.org; Personal Democracy Forum, Meet up, 10 questions, The Nation i Mixedink .

Són moltes les coses explicades, les preguntes i respostes que ens han regalat aquests coneixedors d’internet i el seu poder per mobilitzar la societat. A tall de resum, cito fets que m’han sorprès i opinions que m’han fet canviar alguns conceptes i adquirir-ne de nous:

- la joventut dels projectes i, sobretot, la joventut dels que els lideren. Josh, Vanessa, David, Jeremy, Ari, estan entre els 28 i 35 anys. A més, joves amb un gran bagatge, implicació en la societat i una gran capacitat de reflexió que crec que als joves d’aquí, en general, ens manca.

- el sentiment de comunitat que tenen els nord-americans. Són individualistes (sobretot a Nova York), però, quan toca, i els darrers fets històrics ho han demostrat, saben mobilitzar-se i organitzar-se en comunitats per fer sentir la seva veu.

- les comunitats, les xarxes no creixen ni funcionen de forma espontània, cal organització i jerarquia. Per això calen líders que motivin i moguin els missatges en múltiples direccions, creant més nodes de lideratge i deixar fluir el diàleg i el debat de dalt a baix i de baix a dalt, buscant la democràcia i la implicació de tot el grup.

- els mitjans de comunicació tradicionals no veuen els Social Media com a competidors, ni en parlen de forma superficial com passa aquí, sinó que se n’aprofiten i els utilitzen per reforçar la seva marca i crear seguidors al seu voltant, fent-los protagonistes del seu dia a dia i establint nous punts de relació.

- Obama és present en format cartell i samarretes en molts locals comercials de Nova York; a totes les cadenes televisives, però els americans tenen els peus a terra. Estan contents amb el canvi, esperançats, però a l’expectativa.

- un bon blogger és un activista, un motivador. Els periodistes no acostumem a ser bons bloggers perquè transmetem la realitat d’una manera massa neutra, sense buscar la mobilització.

- segons Andrew Rassiej, el llenguatge d’internet és WE, nosaltres, i Obama ha estat el primer president dels EUA que ha sabut utilitzar el WE amb autenticitat.

- en matèria dels Social Media i l’anomenada web 2.0 no hi ha gurús, ni aquí, ni als EUA; ningú en pot ser expert si els canvis tecnològics i socials són tan ràpids.

Sens dubte, si Nova York ja és en si una experiència única, les persones que hem conegut, les relacions que hi hem establert i les connexions entre nosaltres, han fet d’aquest viatge una experiència especial i enriquidora

I bé, no em puc deixar de dir que, el que també m’ha sorprès d’aquest viatge és la dificultat d’entendre el funcionament del metro de Nova York ...