El jazz i el vi o sobre els relats del vi

(Inspirada pel post de l’Alicia Estrada sobre “els vestits del vi”, i després d’un cap de setmana genial maridant vi i jazz a Vilafranca del Penedès, crec toca abandonar la ressaca de posts sobre vi en aquesta pàgina, que per algun motiu vaig anomenar Viniesfera, no?).

Rebem milers de missatges diaris, en format d’anuncis, webs, mails, twiits, cartells, notícies,... Això no és nou, però tampoc és nou l’evidència que, només ens sentim propers d’aquells missatges que responen a la nostra experiència; que ens connecten, que ens suggereixen sensacions o que ens semblen nous i innovadors.

Davant d’aquests milers de missatges, un cop més es fa evident la importància del relat, de les històries (o dels “vestits” com anomena Alicia) que es poden crear al voltant d’un producte o d’una persona i de com aquests són transmesos.

L’storytelling, que se sent (de nou) en articles i llibres sobre lideratge i management, pot ser una eina de comunicació útil pel sector del vi. Si es tracta d’explicar històries, anècdotes, relats sobre el vi i que aquests connectin amb el record i la memòria de qui ho escolta, aquest producte tan propi, en té moltes.

Perquè el vi marida amb moltes experiències. Vi amb gastronomia; amb medi ambient; amb joventut; amb història; amb paisatge; amb cultura; amb tradició; amb innovació; amb sostenibilitat; amb internet; amb comunicació; amb persones; amb cinema; amb música, amb l’art, i amb milers de coses més ... I no només el vi, sinó també el celler, la vinya, les persones que s’hi dediquen, segur que tenen milers d’històries per explicar i que aquestes poden calar en un client, un consumidor, un visitant d’una bodega.

Per això m’ha agradat el ViJazz Penedès. M’agrada pel concepte de maridar el vi amb una música com el Jazz, universal, pensada per la improvisació, que abarca molts gèneres i artistes. M’agrada que es vesteixi el vi del Penedès amb la universalitat del jazz; que seguidors d’aquesta música d’arreu del món es trobin amb una copa de xarel·lo en una plaça de Vilafranca i parlin amb l’enòleg i aquest els hi digui que aquell vi és com una cançó de Louis Amstrong: que té una mica d’improvisació, un toc de subtilesa; què és enèrgic i espontani; i, sobretot, que està elaborat per ser degustat amb molt bona música.

Tenim un producte amb moltes històries. Me n’expliques tu alguna?


(Us deixo una cançó de John Scofield que recomano que es begui amb un xarel·lo del Penedès)

Jornades de la Penedesfera - Com les noves eines de comunicació canvien la política

Ja fa cosa d'uns mesos, amb el Ricard Espelt ens vam aventurar a organitzar una de les taules rodones de les 2nes Jornades de la Penedesfera, un moviment en el qual, des del seu inici, els nostres blogs s'hi han vinculat. Després de mails, trucades, twitters i missatges de facebook, estem contents amb els ponents que hem aconseguit: Genís Roca, Héctor Pérez, Ernest Benach, Izaskun Bilbao i Max Vives (és el que té la xarxa, que et permet contactar amb gent de forma directa, sense filtres). Serà el dia 12, a partir de les 18:00 hores, a la Vil·la Casals de Sant Salvador – El Vendrell i porta per títol “Com les noves eines de comunicació estan canviant la política actual”.

Entre el Ricard i jo, representant a NuestraCausa, intentarem que sigui una taula fluida, que realment hi hagi comunicació entre els ponents i els assistents. No es pot entendre una taula rodona que parla de 2.0, sense conversa, sense escoltar i respondre (i em remeto a un post de @alorza).

Intentarem estructurar la jornada amb una breu intervenció d'uns 5-10 minuts per cada un dels ponents, per obrir un debat real 2.0 entre públic (on-line i off-line) i ponents. I, per fer-ho encara més obert, suggeriu preguntes, temes a debatre. Jo poso sobre la taula aquests:

• Com veuen els partits polítics l'ús d'eines 2.0? Dónen llibertat als polítics perquè siguin sincers o els polítics no acaben de transmetre allò que volen per “por al partit”?

• L'ús de les eines 2.0 s'han estés molt entre polítics europeus (i per tant, catalans i espanyols) arrel de Barack Obama. Aquestes eines, però, demanen un llenguatge i uns continguts molt diferents que la comunicació tradicional. Usen realment bé aquestes eines? Saben que també serveixen per escoltar?

• S'ha de ser valent per tirar endavant projectes com Parlament 2.0 o Partido de Internet, per posar un exemple. Què és el que us mou a fer-ho?

Proposeu doncs, aquí mateix, al blog del Ricard Espelt o properament al de NuestraCausa altres preguntes i temes a tractar. Volem que sigui una taula 2.0 de veritat, on la veu de tots s'hi reflecteixi. Treurem aquests temes a debat i, sobretot, volem mans alçades demanant intervenir i preguntar (i, també, evidentment, a través de la xarxa amb els diferents canals que s'obriran).

I, sobretot, veniu a les 2nes Jornades de la Penedesfera, on entre un grup de bloggers amb molt d'entusiasme (Sònia, Sylvie, Ricard, Sergi, Guillem, Miquel, Josep i l'ànima mater de la Penedesfera, el Daniel) hem “suat” per aconseguir un programa que creiem molt digne i que reflecteix que aquest nou paradigma d'internet està provocant una revolució en la música, els mitjans de comunicació, l'empresa, la política i, evidentment, també en el vi.

Les 2nes Jornades de la Penedesfera ja tenen seu: al Vendrell

Em va agradar sentir ahir en Daniel Garcia Peris dient que el caràcter de les 2nes Jornades de la Penedesfera seria universal i va posar el símil de Pau Casals, músic vendrellenc, català i universal que, com intèrpret, va aportar canvis innovadors en com tocar el violoncel amb una gran profunditat expressiva i, a més, va popularitzar aquest instrument transformant cançons populars com El cant dels Ocells en himnes de la pau.

És que les properes jornades de la Penedesfera, que seran el 12 i 13 de juny, es faran a Vil·la Casals, a Sant Salvador - El Vendrell; gràcies a la implicació de l'Ajuntament del Vendrell i, sobretot, a les ganes que hi posa el seu regidor de Noves Tecnologies, Raül Buira, un gran coneixedor de les TIC, i que s'implicarà, a més, en l'organització d'una de les taules, on es debatran les dificultats encara existents perquè tota la població hi tingui accés, l'anomenada "escletxa digital" des d'un punt de vista tecnològic.

Però, la intenció de tots és també intentar fer més petita aquesta "escletxa digital" en el sentit social i cultural. En aquestes jornades no només volem que hi assisteixin webactors (com anomena Pisani), és a dir usuaris actuals que participen i s'impliquen en la xarxa i/o creen llocs webs amb la voluntat de crear valor i coneixement. La idea d'aquestes jornades és fer crèixer la curiositat en aquesta nova manera de relacionar-se; que els assistents no "geeks" vegin els beneficis que es poden generar en el seu dia a dia amb la utilització d'aquestes noves xarxes i d'aquesta nova manera de comunicar-se. Per això, és molt encertat l'organització d'un taller sobre web 2.0 que està previst fer.

I, d'altra banda, si les 1res Jornades van ser des del Penedès i pel Penedès; on es van donar a conèixer moltes iniciatives relacionades amb el coneixement i les TIC en aquestes comarques; les 2nes Jornades tenen un caràcter més paucasalià . És a dir, s'escoltaran iniciatives d'arreu, amb ponents del Penedès i de fora, amb experiències d'aquí i d'allà.

Per tot això, aquesta 2na edició de la Penedesfera, té molt de Pau Casals.

Us deixo amb aquesta cançó i el mestre:

Malenconia

Aquest cap de setmana he sentit la malenconia, que com diu l'Institut d'Estudis Catalans, és "una tristesa vaga, ombrívola i duradora". El setembre de per si ja acostuma a ser un mes complicat, tornada de vacances, els dies s'escurcen, sents el fred més proper,... I jo li sumo que dissabte, baixant de Barcelona cap a Bellvei, vaig sentir les vinyes més aprop que mai. S'amagava el sol d'un cel clar i serè, el de després de les pluges, amb els pàmpols que brillaven, la terra humida, que deixa crèixer les males herbes al costat d'uns ceps ja veremats. Vaig somriure, "com m'agrada el Penedès".

La plana, les vinyes, les oliveres, el mar al fons, pobles blancs, tractors matiners, en bicicleta pels camins, la verema, l'avi, trencar ametlles, prendre la fresca, ... Algunes d'aquestes coses encara les puc gaudir, les puc sentir, altres... malauradament, ja costa més.

I és això el que em fa estar trista, estimar una terra que mica en mica es desengruna. Polígons, urbanitzacions, pisos, cases iguals una a l'altra,... I ara què? Pisos buits, casas tristes, cada cop més atur.

Aquest cap de setmana pancartes han irromput Bellvei "Salvem el casc antic". L'ajuntament ha canviat les normes subsidiàries i, quina sorpresa!, això fa que el projecte de 16 pisos més piscina al bellmig del casc antic de Bellvei, allà on ara hi ha la casa més antiga del poble i un dels patis més bonics que encara queden desaparegui. Si a Calafell s'ha fet, han aconseguit una protecció del casc antic, potser és hora que a Bellvei fem alguna cosa, o serà massa tard.

No es pot seguir com fins ara, veient com apareixen noves promocions allà on hi ha cases velles, amb història; no podem deixar que l'obra vista de les façanes noves deteriori uns carrers blancs, amb llum; no podem deixar que s'utilitzin materials que no acorden per res amb els de la casa del costat; si us plau, una mica d'ordre!

Progrés, si, però no a qualsevol preu. No vull tornar a posar-me trista quan deixi el Penedès que m'enamora a la meva esquena.