El jazz i el vi o sobre els relats del vi

(Inspirada pel post de l’Alicia Estrada sobre “els vestits del vi”, i després d’un cap de setmana genial maridant vi i jazz a Vilafranca del Penedès, crec toca abandonar la ressaca de posts sobre vi en aquesta pàgina, que per algun motiu vaig anomenar Viniesfera, no?).

Rebem milers de missatges diaris, en format d’anuncis, webs, mails, twiits, cartells, notícies,... Això no és nou, però tampoc és nou l’evidència que, només ens sentim propers d’aquells missatges que responen a la nostra experiència; que ens connecten, que ens suggereixen sensacions o que ens semblen nous i innovadors.

Davant d’aquests milers de missatges, un cop més es fa evident la importància del relat, de les històries (o dels “vestits” com anomena Alicia) que es poden crear al voltant d’un producte o d’una persona i de com aquests són transmesos.

L’storytelling, que se sent (de nou) en articles i llibres sobre lideratge i management, pot ser una eina de comunicació útil pel sector del vi. Si es tracta d’explicar històries, anècdotes, relats sobre el vi i que aquests connectin amb el record i la memòria de qui ho escolta, aquest producte tan propi, en té moltes.

Perquè el vi marida amb moltes experiències. Vi amb gastronomia; amb medi ambient; amb joventut; amb història; amb paisatge; amb cultura; amb tradició; amb innovació; amb sostenibilitat; amb internet; amb comunicació; amb persones; amb cinema; amb música, amb l’art, i amb milers de coses més ... I no només el vi, sinó també el celler, la vinya, les persones que s’hi dediquen, segur que tenen milers d’històries per explicar i que aquestes poden calar en un client, un consumidor, un visitant d’una bodega.

Per això m’ha agradat el ViJazz Penedès. M’agrada pel concepte de maridar el vi amb una música com el Jazz, universal, pensada per la improvisació, que abarca molts gèneres i artistes. M’agrada que es vesteixi el vi del Penedès amb la universalitat del jazz; que seguidors d’aquesta música d’arreu del món es trobin amb una copa de xarel·lo en una plaça de Vilafranca i parlin amb l’enòleg i aquest els hi digui que aquell vi és com una cançó de Louis Amstrong: que té una mica d’improvisació, un toc de subtilesa; què és enèrgic i espontani; i, sobretot, que està elaborat per ser degustat amb molt bona música.

Tenim un producte amb moltes històries. Me n’expliques tu alguna?


(Us deixo una cançó de John Scofield que recomano que es begui amb un xarel·lo del Penedès)

Conclusions de la taula de política i internet a la Penedesfera 09

Escoltar, obrir-se, ser transparent, treballar en xarxa, adopció i adaptació de nous llenguatges; la importància del contingut per sobre de les eines; o que el futur passa per l'opinió de les persones són algunes de les conclusions que els ponents de la taula "Com la nova comunicació està transformant la política actual" de les 2nes jornades de la Penedesfera van resumir què és la política 2.0

Aquí en teniu el vídeo-conclusions:




Les conclusions que jo en treuria, de què és la política 2.0 i si aquesta nova forma de comunicar-se canviarà alguna cosa, són les següents:

- És evident que gran part de la societat està desencantada amb els polítics, fet que es remarca amb l'alt nivell d'abstencionisme que hi ha en les eleccions. Si els polítics adopten noves formes d'acostar-se amb els ciutadans, això pot canviar, però cal que aquestes noves formes siguin transparents, sinceres, i amb contingut.

- Però també cal un nou model polític, una nova forma de fer política que parteixi de l'escolta i la conversa amb la pròpia societat civil. Per això, cal que la societat s'organitzi, pressioni i demani una nova forma de ser governada.

- La nova política no vindrà desde dins de la pròpia política (polítics, partits polítics, institucions,...), sinó des de l'organització de la pròpia societat civil i la participació d'aquesta en les decisions.

- La societat en xarxa permet l'existència de noves organitzacions polítiques i nous models i, posa en evidència els sistema dels partits polítics tradicionals, on les decisions es prenen només en les altes esferes d'aquestes organitzacions.

- Existeixen polítics 2.0, però no política 2.0. Perquè aquesta existeixi realment cal que es defineixin polítiques que comptin amb una alta participació de la societat i una obertura en les decisions de les cúspides dels partits polítics. Així com les organitzacions empresarials, les organitzacions polítiques s'han adaptar a aquests canvis i redefinir-se.

- Les eines 2.0 només són eines. El que importa és el contingut i l'ús que se'n fan; no poden ser només un aparador. Requereixen d'un nou estil i un nou llenguatge que, ara per ara, usen molt pocs polítics.

Totes aquestes conclusions (i moltes més que es poden extreure de la taula rodona), posen en evidència la lentitud de les organiztacions polítiques i l'administració per adaptar-se i preparar-se als nous reptes. Hi ha polítics 2.0, però cal una política 2.0. D'altra banda, calen nodes i organització entre la societat civil on canalitzar la pressió cap al canvi per aconseguir una vertadera transformació de la política.

Internet, una oportunidad para el vino catalán - La Vanguardia

El periodista Ramon Francàs publica avui a La Vanguardia un article titulat: Internet, una oportunitat pel vi català, on fa esment d'algunes de les principals iniciatives que s'estan fent a Catalunya i vinculen el vi i internet. Cal agrair al Ramon, l'aposta per aquest article, molt didàctic, i que rarament trobes en els mitjans de comunicació generalistes, on és difícil trobar informació sobre l'ús de les noves eines 2.0 en la societat actual.

Us el deixo aquí:

Internet, una oportunidad para el vino catalán -
LA VINOTECA CATALANA - La Vanguardia

RAMON FRANCÀS - Barcelona
Tras cursar estudios de dirección hotelera, Àlex Duran se inició como ayudante de sumiller del desaparecido restaurante barcelonés Reno antes de convertirse en jefe de sumillería del Drolma. En este restaurante del Hotel Majestic permaneció hasta que el establecimiento cuyos fogones regenta Fermí Puig obtuvo la estrella Michelin. Tras una etapa en el Hotel Great Eastern de Liverpool Street, en Londres, decidió cerrar su etapa como sumiller en el restaurante L´Orangerie del Gran Hotel La Florida e iniciar un nuevo camino personal centrado en la formación y enel asesoramiento. Ha formado a profesionales en la Escuela Superior de Hostelería y Turismo Sant Ignasi-Sarrià y desarrolla un proyecto con la Universitat Oberta de Catalunya también para formar a profesionales. Pero su gran apuesta, convencido de la importancia de las redes sociales en internet, ha sido sommelieralumni. org: una red vinícola independiente donde compartir conocimiento y actualidad sobre la cultura del vino o, lo que es lo mismo, un punto de encuentro para profesionales. Àlex Duran cree que la comunicación es "esencial" en el mundo del vino. A su juicio, "no se puede dar la espalda ni a internet ni a los social media".Duran entiende que la red "supone una vía directa de comunicación e interacción entre productores y consumidores que pasan a ser elementos de decisión que hay que tener en cuenta".
Uno de los prescriptores vinícolas a nivel mundial que mayor partido ha sacado a internet ha sido Gary Vaynerchuk. Su videoblog: (http:// garyvaynerchuk. com) y su sitio http:// tv. winelibrary. com se han convertido en referencia obligada para los amantes del vino.
En el Debatdevi impulsado por el Institut Català de la Vinya i el Vi (Incavi) de la Generalitat para buscar las soluciones que permitan revertir el bajo consumo de vinos catalanes en Catalunya se subrayó que el futuro de la comunicación y del comercio pasa por internet. De hecho, una de las conclusiones del Debatdevi recomendó incrementar la presencia de los vinos catalanes en Internet. Se cree necesario "fomentar que los vinos catalanes tengan presencia en las redes sociales del vino, y que las diferentes campañas de comunicación del sector cuenten con los social media".Para la responsable de comunicación del Incavi, Gemma Urgell, la irrupción de fenómenos como el del web 2.0 es "una gran oportunidad". Destaca la interacción y la posibilidad de "escuchar de forma directa a los consumidores de los vinos catalanes". Las nuevas tecnologías han permitido, según Urgell, que "todos nos podamos convertir en prescriptores".
Los pasos del vino catalán en internet, pese a lo incipiente de la dinámica, están siendo crecientes. Se han creado portales como www. vadevi. cat (un diario electrónico de vinos catalanes) o tiendas on line como las de las DO Montsant y Tarragona. La DO Montsant se ha lanzado a la utilización del Facebook o los códigos QR (un sistema para almacenar información en una matriz de puntos o un código de barras bidimensional), mientras que la DO Catalunya premia los mejores blogs. También se ha empezado a utilizar Facebook como vía comercial para dar a conocer vinos y bodegas, y a catar vinos catalanes de forma simultánea en diversos lugares aprovechando la red social Twitter (lo que se ha bautizado como un Taste Live Wine). El próximo 13 de junio, en el marco de la segunda edición de las jornadas de la Penedesfera (comunidad que reúne a los autores de blogs del Penedès), se celebrará en la Vil · la Casals de Sant Salvador (El Vendrell) la iniciativa Cava& Twitts para analizar los nuevos retos en Internet del vino y el cava. El Incavi también prepara para este año diversas jornadas sobre comercialización e innovación vinculadas al Debatdevi

Talkingabout III - Rellotge

Rellotge from redall on Vimeo.

Citilab és un espai que convida a la creació, al diàleg, a la innovació. I, això és el que va fluir el passat dissabte, en el marc d'InnovaCamp Mediterranea, on vam tenir la sort de talkingabout els media i el futur dels mitjans de comunicació amb Sílvia Cobo, també coneguda com @lolacomomola.

La Sílvia fa dos anys i mig que omple el seu blog amb continguts molt interessants sobre els mitjans de comunicació i els reptes que tenen (han tingut i tindran) davant la irrupció de nous canals i noves vies de comunicació. La Sílvia és periodista però, com molts, no treballa en cap mitjà i això li aporta una visió molt independent i personal sobre el que estan fent els grans media i com estan actuant en aquests moments.

La crisi econòmica està afectant arreu, però els mitjans de comunicació, a més, pateixen un "tsunami", com diu la Sílvia. Per una banda, a part de perdre gran part del finançament publicitari, tenen una crisi quasi identitària. Quin és el paper que han de tenir els mitjans de comunicació davant una societat cada cop més informada i més avesada a utilitzar, compartir i crear continguts d'actualitat a la xarxa? Com serà el periodisme del futur? El periodisme ciutadà existeix? Els mitjans de comunicació tenen entre els seus objectius el de divulgar, "ensenyar" a la societat. Estan fent aquesta tasca per la divulgació de les noves eines comunicatives?

Em quedo amb dues frases:

• el futur passarà per micromitjans per microaudiències
• les grans empreses de comunicació no han invertit en innovació i ara en paguen les conseqüències

Si una cosa està clara, és que el futur dels mitjans encara és incert. Però, sobretot, el temps va molt ràpid, costa pujar al tren de la innovació i, a les grans organitzacions, encara més. Qui sobreviurà?

El rellotge comença a marcar el temps.
___________________________________________________

Ricard Espelt is talkinabout too.

Lloc de gravació: Citilab/ Cornellà
Dia: 23.05.2009
Material: Càmera Sony HDD DCR-SR52
Muntatge: iMovie
Música: Rellotge, Joan Miquel Oliver

Jornades de la Penedesfera - Com les noves eines de comunicació canvien la política

Ja fa cosa d'uns mesos, amb el Ricard Espelt ens vam aventurar a organitzar una de les taules rodones de les 2nes Jornades de la Penedesfera, un moviment en el qual, des del seu inici, els nostres blogs s'hi han vinculat. Després de mails, trucades, twitters i missatges de facebook, estem contents amb els ponents que hem aconseguit: Genís Roca, Héctor Pérez, Ernest Benach, Izaskun Bilbao i Max Vives (és el que té la xarxa, que et permet contactar amb gent de forma directa, sense filtres). Serà el dia 12, a partir de les 18:00 hores, a la Vil·la Casals de Sant Salvador – El Vendrell i porta per títol “Com les noves eines de comunicació estan canviant la política actual”.

Entre el Ricard i jo, representant a NuestraCausa, intentarem que sigui una taula fluida, que realment hi hagi comunicació entre els ponents i els assistents. No es pot entendre una taula rodona que parla de 2.0, sense conversa, sense escoltar i respondre (i em remeto a un post de @alorza).

Intentarem estructurar la jornada amb una breu intervenció d'uns 5-10 minuts per cada un dels ponents, per obrir un debat real 2.0 entre públic (on-line i off-line) i ponents. I, per fer-ho encara més obert, suggeriu preguntes, temes a debatre. Jo poso sobre la taula aquests:

• Com veuen els partits polítics l'ús d'eines 2.0? Dónen llibertat als polítics perquè siguin sincers o els polítics no acaben de transmetre allò que volen per “por al partit”?

• L'ús de les eines 2.0 s'han estés molt entre polítics europeus (i per tant, catalans i espanyols) arrel de Barack Obama. Aquestes eines, però, demanen un llenguatge i uns continguts molt diferents que la comunicació tradicional. Usen realment bé aquestes eines? Saben que també serveixen per escoltar?

• S'ha de ser valent per tirar endavant projectes com Parlament 2.0 o Partido de Internet, per posar un exemple. Què és el que us mou a fer-ho?

Proposeu doncs, aquí mateix, al blog del Ricard Espelt o properament al de NuestraCausa altres preguntes i temes a tractar. Volem que sigui una taula 2.0 de veritat, on la veu de tots s'hi reflecteixi. Treurem aquests temes a debat i, sobretot, volem mans alçades demanant intervenir i preguntar (i, també, evidentment, a través de la xarxa amb els diferents canals que s'obriran).

I, sobretot, veniu a les 2nes Jornades de la Penedesfera, on entre un grup de bloggers amb molt d'entusiasme (Sònia, Sylvie, Ricard, Sergi, Guillem, Miquel, Josep i l'ànima mater de la Penedesfera, el Daniel) hem “suat” per aconseguir un programa que creiem molt digne i que reflecteix que aquest nou paradigma d'internet està provocant una revolució en la música, els mitjans de comunicació, l'empresa, la política i, evidentment, també en el vi.

Apunts sobre la jornada "Dinamització de comunitats virtuals"

Estic al VI Seminari especialitzat en gestió del coneixement del Programa Compartim, del Centre d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada. Aquestes són algunes notes que he apuntat de la intervenció de Dolors Reig sobre dinamització d'entorns virtuals, que crec que poden ser molt útils:

Algunes eines de participació:
A internet avui tot és possible, la tecnologia està avançant molt i, a més, cap al camí del software lliure. Prima la senzillesa (ex. Google, Twitter) i, per la dinamització de comunitats cal buscar també eines simples:
- E-Catalunya, és com el facebook, un entorn tancat, de transició entre la nova web i l'anterior. E-Catalunya pot servir com un primer entorn d'aprenentatge, un entorn controlat que donarà més flexibilitat. Són plataformes evangelitzadores de la web 2.0
- Eines útils pel treball en equip:

• wikimatrix
  

• EyeOs

• Netvites

• Huddle

• Wiziq – per presentacions virtuals (videoconferència) on també s'admeten els chats

Microblogging

No només el twitter. També hi ha altres eines:

• Tumbelogs – ofereixen l'avantatge de crear un grup de persones que creen un grup dins de Tumbelogs on poden interactuar entre elles. Ideal per comunitats en pràctica.

• Posterous – d'una llista de distribució, amb mails, automàticament queda penjat el mail en un blog. Seria el primer pas d'alfabetització en la ment 2.0

A Twitter, tots en algun cop ens hem mostrat desconfiats al principi, però ara hi estem ben enganxats. Permet:

• notícies a temps real

• buscadors

• apareixen eines en que pots extreure els enllaços que ells et proposen: Microplaza o Twitterfeed

Els usos que li donem a twitter, no se'ls podria arribar a imaginar ningú. També proporcionen els hashtags #, per afavorir els buscadors, o els tribes o grups.

Participació a les comunitats
És important la positivització en aquests espais. La participació va des d'enllaçar, veure, aprendre i liderar. Hi ha diferents rols: els trolls, els hoigans, l'spam els lunkers o participants

Si els participants de la comunitat participen o no, no és tan important com elevar el coneixement col·lectiu; el dinamitzador de la comunitat ha d'actuar com si tots els participants són líders potencials. És més important els objectius de la comunitat que els objectius individuals.

La visita ja és participació, cal, però:

• publicar els resultats perquè reforça la participació

• resumir i explicar l'evolució de la participació (a més, no cal tenir por, perquè a internet normalment tot acaba incrementant)

• explicitar diferents nivells de participació

Què són els community manager – persona que s'encarrega de construir i fer crèixer i gestionar comunitats al voltant d'una marca o d'una causa.

És important el Peer to Peer, el diàleg, la comunicació horitzontal. Cal directivitat des del principi, lideratge (usar eines per fomentar aquest lideratge i participació).

Per l'èxit d'una comunitat cal:

• Passió: Si volem ser experts en dinamització, cal esforç i passió.

• Autenticitat: Amb internet, som més autèntics, cal ser nosaltres mateixos i tenir un llenguatge i un to propi de la conversa casual. Busquem persones, no grups, empreses, “support team”.

• Escoltar, connectar, moderar

• Distribuir la moderació de la comunitat, buscar líders interns

• Ser experts en l'objecte social i en la tecnologia

• Obrir canals múltiples de conversa (wiki, blogs, xarxes socials)

• Definir bé els objectius, la cultura, les regles de participació

• Comunicació amb l'exterior: diversitat, buscar connexions amb xarxes externes; buscar la cooperació.
  

• Ser l'evangelista, el mediador entre la cultura de l'empresa i la de la comunitat. És interessant que el mediador sigui intern, però cal combinar amb col·laboració externa, perquè hi hagi una visió també més objectiva.

• Cal buscar la participació allà on hi ha la gent (Social Media)

Les noves e-competències, segons Howard Gardner "Five minds for the future"

• Mentalitat ètica
• Disciplina
• Síntesis
• Creativitat
• Respecte
• Habilitats Socials
  

Us deixo aquí part de la presentació que ha fet la Dolors i que podeu trobar al seu blog:

Herramientas Dinamización Comunidades Online

View more presentations from dreig.

Talkingabout II - Viva la vida

Viva la Vida from redall on Vimeo.

Els gestos, les mirades, les complicitats formen part de l'inici de festeig. I això és el que es transpira entre el Joan Jiménez, el Toni Mascaró i la Marta Carballo. Tinc la sensació que serà un amor d'aquells fructífers i que deixarà petjada. La prova és el +branworkmeeting, un projecte iniciat per aquests tres emprenedors que es basa en reunir 8 directius d'alt nivell en un mateix espai i veure com flueixen, com comparteixen, com es comuniquen i si això es trasllada en les seves marques i, per tant, als seus clients, usuaris, consumidors i, per tant, persones.

"Les marques són persones que s'han de comunicar com persones". Gran frase que resumeix un canvi de paradigma que estem vivint a tots els terrenys: social, polític, empresarial, cultural. Amb internet, els manuals de marketing, branding, comerç, comunicació, queden obsolets en dos dies. No hi ha normes escrites, ni decàlegs, ni cursos que t'ensenyin on ens portarà aquest nou paradigma. L'únic que ens queda, i que és molt, és escoltar. Escoltar a aquells que comprem, que consumim, que som infidels en les marques, que ens enamorem d'uns productes. Escoltar i seduir, conversar, enamorar, com diu el Joan Jiménez, fer l'amor amb els nostres clients a través de les nostres marques.

Això si, si volem sortir airosos d'aquest nou paradigma cal obrar amb ètica, bon fer i creativitat. Cal mostrar-nos com som en aquest món anomenat internet social, on aviat es veu l'engany i aquest pot ser ràpidament transmés a gran velocitat i, per tant, perjudicar una reputació que ha costat esforços i temps a obtenir. Però siguem positius i optimistes, perquè aquest nou paradigma és oportunitat per les persones entusiastes, creatives, emprenedores i, sobretot, sinceres.

La conversa va ser a l'Hotel Barceló Raval, envoltats de disseny. Amb el Joan i el Marc "desvirtualitzats" i la Marta via skype, recuperant-se d'un accident.

Podeu llegir més sobre el +brandworkmeeting meeting als blogs del Toni, el Joan, i la Marta. I podeu llegir les reflexions sobre aquest 2n talkingabout, al blog del Ricard Espelt.

Lloc de gravació: Hotel Barceló Raval, BCN
Dia: 08.05.2009
Material: Càmera Sony HDD DCR-SR52
Muntatge: Windows Movie Maker

Fes Europa! Fes sentir la teva veu

Sabeu que el 7 de juny hi ha eleccions al Parlament Europeu? Sabies que el Parlament Europeu és l’única institució transacional, multilingüe i elegida en sufragi universal directe que hi ha al món? Saps què representa el teu vot? Consideres que els partits polítics creuen de veritat en aquesta institució? Per què no se'n parla massa als mitjans de comunicació? Per què sentim Europa tan llunyana si realment és tan important?

Tenint en compte tot això que esmento, la Fundació Catalunya Europa impulsa el projecte FesEuropa, que pretén contribuir en què els ciutadans catalans es relacionin amb la classe política partint de la conversa i el diàleg que ofereix internet i, concretament, la eina www.feseuropa.cat. Aquest projecte, que m’ha pres hores aquestes darreres setmanes, igual que a tots els membres de NuestraCausa (col•laboradors de la iniciativa), neix amb molta il•lusió, amb un cert punt d’incertesa i de neguit (com tots aquells projectes innovadors)

Durant aquests dies difondrem FesEuropa, no només a la xarxa, sinó també a organitzacions polítiques, als candidats, als mitjans de comunicació, a la xarxa, a les persones que creiem que han de respondre les preguntes que els hi fem. Tenim el dret de saber què els mou, què els preocupa, com defensaran els nostres interessos els responsables polítics que aniran a Brussel•les aquest mes de juny.

Pots participar-hi formulant preguntes als candidats, compartint reflexions, votant aquelles qüestions que consideres més important, penjar vídeos, imatges, articles. La plataforma ha sortit aquest passat dissabte en fase beta, és a dir, susceptible a millores. Per tant, estem obert a rebre suggerències per poder arribar a un nivell òptim d’usabilitat i funcionalitat. També pots seguir FesEuropa al Twitter, al grup Facebook, o al blog, on publicarem tots allò referent a aquesta iniciativa, així com a qüestions que considerem d’interès de cara a les properes eleccions. En el blog, tu també hi pots participar aportant-nos articles.

És un projecte que em fa realment molta il•lusió. És el primer fillet de Nuestracausa, formada per un grup de professionals que volem impulsar nous marcs de relació entre representants polítics i institucions públiques i ciutadans. Creiem que la saviesa popular, la intel•ligència col lectiva i la col•laboració de totes les parts implicades poden contribuir a què els governs prenguin millors decisions.

Participa i FesEuropa!

Experiment col·laboratiu per un nou periodisme

Aquest matí ha sorgit un debat breu però molt interessat al twitter. @ricardespelt ha obert la caixa de Pandora queixant-se del baix nivell d’anàlisi d’alguns dels tertulians de la radio. Jo, que més d’un cop me n’he queixat públicament, he remarcat que sempre, en aquests espais radiofònics i televisius, hi ha les mateixes persones i es debaten els mateixos temes. Aquí s’hi ha animat en @jomiralb i el @jplanas i, vistes les propostes que anàven sorgint, he proposat montar un “Moviment pro cares noves i nous temes de ràdio i TV”, on també s’hi ha apuntat la @JessicaFillol, el @cataspanglish, el @cristofoljosep, la @ultrasonica, el @baldergod i el @thegnobo.

O sigui que, en 30 minuts, ja èrem 10 que creiem (en resum, les aportacions de tots):
- que cal ser agosarats i demanar canvis en els models de programes, més informació i menys opinió
- més periodisme d’investigació i menys “experts de sobretaula”
- incloure el Twitter a les tertúlies
- canviar el rol emisor-receptor
- el tertulià ha de tenir perfil investigador
- moderador que eviti la demagogia i el parlar sense dir res
- suprimir les quotes dels partits als debats, no reflecteixen la societat
- més important les idees que les representacions

Amb tot això es posa de manifest que els mitjans de comunicació s’estan quedant obsolets; disminueix l’“audiència” dia a dia; perden el control en l’organització i la jerarquització de les notícies; la posició del periodista està canviant perquè “tots junts sabem més que un”, els mitjans no presten la suficient atenció a la xarxa i als canvis socials que aquesta està suposant. En resum, que està canviant la producció, l’organització i la distribució de la informació.

El blogger i periodista Jeff Jarvis, diu que el periodisme com l’entenem ara ha mort; “els periodistes no han de ser els generadors d’actualitat, sinó els moderadors de les converses que conduiran a aquesta actualitat”. També, en el blog Periodismo Social y Educativo, un projecte on diferents periodistes publiquen reportatges d’investigació, reflexionen sobre la necessitat de recuperar la funció social en la pràctica periodística davant una realitat en constant canvi. Diuen que el nou periodisme “ha de ser capaç de reflectir els canvis socials que s’estan produint i l’articulació d’un discurs on es doni la veu als nous actors socials protagonistes d’aquests canvis”.

Ha canviat la societat, les demandes, les audiències. S’està demanant a crits que el periodisme i els mitjans de comunicació s’hi adaptin.

Podem col•laborar en propiciar aquest canvi? Jo crec que si.

Per això, la proposta és preparar un manifest sobre com creiem que haurien de ser els nous mitjans de comunicació, per tant, els periodistes, els espais comunicatius, els tertulians. He obert un GoogleDocs amb les primeres frases d’aquest manifest. Està obert a què hi participem tots, només cal que es deixi el mail als comentaris i envio invitació. Si no, també pots comentar en aquest post. Segur que aquest manifest pot desembocar en accions concretes que podem definir tots plegats.

Tot un treball col•laboratiu per un nou periodisme. Provem com va l’experiment i hi posem un granet de sorra?

La crisi del quart poder

Fa una setmana es va presentar la iniciativa Parlament 2.0. A la xarxa hi ha força posts que en parlen, per tant, no vull repetir el que altres han dit (Ricard Espelt, José Antonio Donaire, Juan Varela, …). Varela, fa un post molt interessant i que conclou amb un “¿Servirá la iniciativa catalana? Mejora el acceso de los ciudadanos a la actividad parlamentaria y aumenta el contacto con sus representantes políticos. Pero los ciudadanos todavía no están acostumbrados a la ciberpolítica y muy pocos participan”.
I, em quedo amb això perquè, a la Facultat de Periodisme, en diferents assignatures es parlava del paper educatiu que els mitjans de comunicació van tenir durant la revolució industrial a tot Europa, o a Espanya, durant la transició a la democràcia, per posar un exemple. Els mitjans de comunicació, que ja eren llavors mitjans de comunicació de masses, explicaven a través de les ones i el paper, els detalls d’aquests canvis polítics, socials i culturals; transmetien a la societat uns canvis i unes noves normes i rutines. I em xoca, doncs, que ara la major part dels mitjans (o les mega-empreses de comunicació) no facin esment de què, mitjançant la tecnologia, la societat està canviant les seves relacions, està creant nous nodes de coneixement i està demanant nous vincles amb les organitzacions. I que, aquestes organitzacions, enteses com els centres de poder actuals, hauran de redefinir-se i canviar si no volen passar a formar part de la irrellevància institucional.
Estic cansada de què en alguns mitjans i programes es parli de forma “folklòrica” de les xarxes socials, del Facebook, del Twitter; sentir que tots els pederastes i criminals varis estan a internet; que els joves d’avui en dia només viuen immersos en la xarxa i no es relacionen amb ningú del seu voltant; que tot això és una moda i que tot tornarà a la normalitat.
I tot això ho dic perquè, l’endemà de la presentació/roda de premsa del Parlament 2.0 a càrrec del president del Parlament Ernest Benach, vaig repassar tots els diaris catalans. Només un breuet llistant les aplicacions de Parlament 2.0, sense anar al fons del tema, sense explicar què pot suposar pels polítics i pels ciutadans aquest projecte. Sense transmetre als ciutadans què pot suposar aquesta acció i fomentar la seva participació. Potser els hi fa por? Potser veuen que el seu paper de filtre, de canal s’està esvaint?
Potser sóc una romàntica, però jo creia que els periodistes i els mitjans de comunicació podíem ajudar a canviar el món. Potser aquest quart poder està massa anclat en organitzacions tradicionals, massa relacionat amb els altres poders, massa poc lliure, massa immers en una crisi econòmica i no troba cap sortida més o menys creativa. Per això, quan veig iniciatives com http://www.lainformación.com (no us perdeu el vídeo), m'entusiasmo i penso que un nou i millor periodisme és possible.

Social media i els directors de comunicació

Crec que demà sortirà publicat al setmanari El 3 de vuit un article sobre el Facebook i el vi, enfocat en com aquesta gran xarxa social està contribuint en un producte, el vi, en el seu sector, i, sobretot, en les opinions que en tenen els consumidors. Així doncs, via Facebook em van fer algunes preguntes sobre perquè des de l’INCAVI vam introduir-nos en el món Facebook ara farà nou mesos creant el grup debatdevi.

La resposta és ben senzilla: perquè a hores d’ara no podem oblidar-nos d’aquestes xarxes socials per crear opinions, per intercanviar coneixements, per comunicar-nos i, debatdevi va néixer amb aquest objectiu: buscar respostes i solucions a una millora del consum de vi català a Catalunya partint de la col•laboració de tots els membres de la cadena. Si volem escoltar el consumidor, que aquest es relacioni amb l’elaborador, veure què diu un restaurador o saber què pensen els joves hem d’escoltar el que ens diuen i Facebook ens permet això: escoltar opinions, debatre-les, crear comunitat, fer contactes, compartir documents, i milers de coses més.

De fa uns mesos cap aquí he rebut peticions d’amics que viuen i treballen pel vi a Catalunya, m’he fet de grups d’amics de cellers catalans, m’he fet fan de vins, de guies de vins, ... A facebook hi ha molta gent, i tots es relacionen des d’un mateix nivell, sense jerarquies. Per tant, debatdevi hi ha de ser.

Ara, el proper pas serà que tots sapiguem treure’n el veritable profit del Facebook. El grup Bevem vi i cava català n’ha tret profit amb més de 2.000 membres ha fet que s’afegissin més caves catalans en lots de Nadal d’una empresa valenciana; ha organitzat tastos de vins a cegues; ha fet que alguns dels seus membres demanessin a Caixa Catalunya que enlloc de regalar un lot de vins de La Rioja potser seria millor, donada la seva procedència, que aquest obsequi comptés amb productes catalans,... I encara en poden treure molt més profit.

Per això, a l’entrevista vaig voler deixar clar que, actualment, no es pot entendre la comunicació d’un celler, d’una empresa o d’un polític sense els Social Media. Qualsevol director de comunicació ha de conèixer aquests noves eines 2.0, saber les seves potencialitats i aplicar-les a les diferents campanyes de comunicació. Us animo a llegir aquestes entrevistes que Marc Cortés fa diferents experts en comunicació sobre el paper que tindran els Social Media per al 2009.

I després, animo als dels cellers que no mirin tant les vinyes, el laboratori o les bòtes i que escoltin més als seus consumidors. Ara és molt més senzill conèixer la seva opinió.

Predicciones Social Media 2009

Publish at Scribd or explore others: Business Research marketing blogs

2.0 i vi a l'Ateneu Igualadí

Connectat A Una Xarxa

View SlideShare presentation or Upload your own. (tags: paraanoia)

El Ricard Espelt i servidora hem preparat una petita presentació sota el lema "Connecta't a una xarxa. Connectat" a instàncies de l'associació Paranoia Accions . Així que demà dijous, a partir de les 20:00, a l'Ateneu Igualadí, el Ricard i jo parlarem d'internet, dels nous reptes que aporta i, sobretot, de com aquest nou món 2.0 facilita la comunicació entre persones i organitzacions arribant a una democratització que cal anar escampant. I ho farem amb exemples, com Copons 2.0 i Debatdevi: El futur del vi a Catalunya .

Intentarem ser clars i amens. Si no, sempre us quedarà una bona degustació de vi amb els comentaris de l'enòleg Albert Gonzalo, de l'INCAVI.

Salut!

Comunicació 2.0

L’associació X es vol donar a conèixer, vol difondre les seves activitats amb la finalitat, evidentment, d’obtenir més ingressos. Pensen que potser es podria fer una campanya de publicitat en un diari d’abast nacional. X compta amb un pressupost molt petit. Després de demanar tarifes a un parell de diaris, veu que és impensable anar en aquesta direcció, una pàgina quasi costa més que el seu pressupost total.

L’empresa Y, que està creixent any rera any es vol consolidar. Compta amb un pressupost acceptable de comunicació i, evidentment, el vol destinar a publicitat. Pensa que estaria bé fer un salt a la televisió ja que aquesta, pel que li diuen els especialistes, arriba a tothom. Després de demanar pressupostos a agències de mitjans, de controlar GRPS, shares i mandangues, veu que se li escapa de la previsió.

Z treballa en un gabinet de comunicació. S’encarreguen de fer notes de premsa i dossiers de premsa per enviar a aquells contactes que tenen i intentar que li publiquin la informació d’un o un altre client. Els redactors, locutors, periodistes, a més de la seva nota de premsa, en rep una mitjana de 100 més. Difícilment hi haurà espai per la informació que Z li ha enviat.

Mentrestant, des de fa força temps, per internet es mouen nous canals de comunicació, noves eines que faciliten la comunicació. Alguns com M, o com N, se n’han adonat i treballen en aquesta direcció. Utilitzen la nova web 2.0 per fer veritables campanyes, es fan també plans de comunicació 2.0 amb aquestes noves eines amb una doble finalitat: aconseguir i enriquir una millor comunicació i, la novetat, que aquesta és de manera directa, amb resposta i sense filtres amb els “influentials” i el consumidor final.

El passat juliol, a Londres, vaig comprar el llibre de Deirdre Breakenridge, “PR 2.0: New Media, New Tools, New Audiences”. Va ser una grata sorpresa trobar-me’l sense buscar-lo ni saber-ne res de l’escriptora. Ara, no puc evitar seguir els seus posts i acabo de començar el llibre.

La nova comunicació corporativa deixa d’emetre per començar a connectar. Et connectes?