Conclusions de la taula de política i internet a la Penedesfera 09
Escoltar, obrir-se, ser transparent, treballar en xarxa, adopció i adaptació de nous llenguatges; la importància del contingut per sobre de les eines; o que el futur passa per l'opinió de les persones són algunes de les conclusions que els ponents de la taula "Com la nova comunicació està transformant la política actual" de les 2nes jornades de la Penedesfera van resumir què és la política 2.0
Aquí en teniu el vídeo-conclusions:
Les conclusions que jo en treuria, de què és la política 2.0 i si aquesta nova forma de comunicar-se canviarà alguna cosa, són les següents:
- És evident que gran part de la societat està desencantada amb els polítics, fet que es remarca amb l'alt nivell d'abstencionisme que hi ha en les eleccions. Si els polítics adopten noves formes d'acostar-se amb els ciutadans, això pot canviar, però cal que aquestes noves formes siguin transparents, sinceres, i amb contingut.
- Però també cal un nou model polític, una nova forma de fer política que parteixi de l'escolta i la conversa amb la pròpia societat civil. Per això, cal que la societat s'organitzi, pressioni i demani una nova forma de ser governada.
- La nova política no vindrà desde dins de la pròpia política (polítics, partits polítics, institucions,...), sinó des de l'organització de la pròpia societat civil i la participació d'aquesta en les decisions.
- La societat en xarxa permet l'existència de noves organitzacions polítiques i nous models i, posa en evidència els sistema dels partits polítics tradicionals, on les decisions es prenen només en les altes esferes d'aquestes organitzacions.
- Existeixen polítics 2.0, però no política 2.0. Perquè aquesta existeixi realment cal que es defineixin polítiques que comptin amb una alta participació de la societat i una obertura en les decisions de les cúspides dels partits polítics. Així com les organitzacions empresarials, les organitzacions polítiques s'han adaptar a aquests canvis i redefinir-se.
- Les eines 2.0 només són eines. El que importa és el contingut i l'ús que se'n fan; no poden ser només un aparador. Requereixen d'un nou estil i un nou llenguatge que, ara per ara, usen molt pocs polítics.
Totes aquestes conclusions (i moltes més que es poden extreure de la taula rodona), posen en evidència la lentitud de les organiztacions polítiques i l'administració per adaptar-se i preparar-se als nous reptes. Hi ha polítics 2.0, però cal una política 2.0. D'altra banda, calen nodes i organització entre la societat civil on canalitzar la pressió cap al canvi per aconseguir una vertadera transformació de la política.
Entrades
Pel que veig l'assumpte queda en mans dels partits polítics, que son els que legalment maneguen la política...
I ara?
Tenim que esperar a que proliferin els polítics 2.0 fins que ells mateixos canviïn els partits o podem fer alguna cosa mes?
No Jordi, no queda en mans dels polítics només. Crec, que una de les conclusions que se'n va extreure és la necessitat de qué la societat pressioni per aquests canvis. Aquesta és la voluntat de nuestracausa i molts altres grups i col·lectius que existeixen a Europa i al món.
Gràcies!!
Calen líders que sàpiguen liderar i escoltar a través de la 2.0. Però sobretot, el que ara ens falta més són "líders".
La 2.0 pot no servir si els polítics no saben liderar o no tenen capacitat de fer-ho.
En definitiva és senzill, és una qüestió d'actituds. Estic d'acord amb l'Oriol, cal trobar els referents polítics que sàpiguen liderar aquest canvi. La societat cívil i tindrà un paper protagonista en el procés.
Els partits, penso, hauràn de vehicular l'elecció dels seus liders en funció dels seus mèrits.
Gemma, et felicito per l'excel·lent síntesi de idees.
Oriol, si, tota la raó, com diu el Ricard calen referents que sàpiguen liderar i, com bé dius (i plantejo jo al post), entendre què és la 2.0 o, millor encara, que és la societat xarxa.
Ricard, 100% d'acord en la meritocràcia i gràcies!
Felicitats, Gemma, per les conclusions!!! Em quedo, per interès molt propi ;-), amb la frase final del vídeo de Genís Roca: «Prefereixo un ajuntament que publica en llicències Creative Commons que no pas un ajuntament amb un alcalde blocaire!»
Jordi, quan el vam filmar i va dir aquesta frase, vaig pensar "el Graells estarà content" ;-)
Felicitarts per la taula,va ser molt interessant,em va encantar l'aportació d'izaskun bilbao.
Cal que el ciutadà digui,es manifesti i "exigeixi" al polític,pero qui te la paella pel manec son els polítics i son ells qui han de portar el canvi,amb la ajuda del ciutadà,si, pero ells han de canviar les estrategies i maneres de fer.
Felicitats!!!:)
Estic molt d'acord amb les conclusions que has extret Gemma, són molt interessants.
Vull afegir, com a politòleg, que els partits són entitats en què un dels seus objectius -com tota organització- és garantir la seva supervivència. Això els condiciona la seva democràcia interna i els fa entitats on la presa de decisions generalment és tancada i rígida -com bé dius a les cúpules o elits-. La Política 2.0 pot ser un espai més on els partits i la seva militància s'obrin i interactuin, i on s'estableixin uns suports socials -de fet hi ha partits que ja ho estan fent i amb molta força i dinamisme-.
D'altra banda, també penso que per tal de potenciar l'interès de la ciutadania en la política -per tal de reduir la desafecció política i, per exemple, augmentar la participació electoral- cal un major coneixement del sistema polític. Em refereixo a que bona part dels adolescents i de joves pugen sense conèixer d'aprop les normes i institucions democràtiques, i això és greu. Falten més assignatures d'Educació pe la Ciutadania i potser no tan d'internet 2.0.
Salutacions.
Me uno a las felicitaciones, estupendas conclusiones Gemma.
Ah, y gracias por todo, no supe explicarme pero ha sido un placer haber estado por allí ;)
Sonia, gràcies pel comentari, la veritat és que era una taula força complicada i espero que hagi estat interessant. És en mans dels polítics, però nosaltres hem d'exigir el canvi!
Pep, ja et vaig dir ahir, internet i les noves eines posen en evidència coses que fa temps que no funcionen!
Héctor, gracias a ti por venir y enriquecernos con tus comentarios y aportaciones. Sin duda, te deseo mucho éxito, tienes una gran idea que no todos comprenden! Un besote!
Hola Gemma!
Òndia quin bloc! quan ahir explicaves al centre Àgora que intentàveu apropar la política a la ciutadania ja se'm venien al cap mil i una opcions, però després de xafardejar una estoneta la viniesfera encare n'estic mes convençut! Endavant amb aquest projecte al 100%!!! Et posso a les Rss!!
Hola Gemma,
Primer de tot, enhorabona novament per aquesta taula rodona a les Jornades. Per la configuració dels ponents i la conducció a la Vil.la Casals. Sens dubte se sentirà a parlar durant temps. D'entrada ja m'he fet fan d'Izaskun Bilbao i no només al Facebook. :-)
Em reafirmo al que vaig comentar al final de la taula que la democràcia directa gràcies a les TIC és una de les solucions per aconseguir apropar la ciutadania a la política. Però no només per estar informat i sentir-se escoltat, sinó també per tenir un poder decisori. Això no ha de ser blanc o negre, no vol dir que hem de prescindir dels representants electes, però sí reservar una quota de decisió, de projectes concrets, a la base de la societat.
Això no és política-ficció, és possible i ho veiem en el dia a dia com l'administració innova per gestionar els serveis però no passa el mateix en l'àmbit polític i tal com va dir l'Izaskun Bilbao: "la innovació en política és una necessitat".
Publica un comentari a l'entrada