La història del meu avi és també la història de tots

En els propers dies farà un any que es va morir el meu avi. Una sèrie de circumstàncies m'han donat valor per publicar aquest post (la esfereïdora història que publica el Jordi Graells al seu bloc en a propòsit de la futura Llei de fosses o que he acabat de llegir-me El lector, de Bernhard Schlink ).

Aquest document que penjo és una part de la història de vida del meu avi, el Joan Urgell i Vives, que vaig elaborar per una assignatura de Periodisme a la UAB, l'any 1999. N'he extret una recopil·lació de les seves “batalletes” des del 1931 fins al 1945, on va passar pel Front d'Aragó, la Batalla de l'Ebre i una desena de presons i camps de concentració; fins aconseguir la plena llibertat el 1945.

Gràcies a aquest treball (que vaig fer fa 10 anys i que he intentat milers de cops reescriure) vaig compartir moltes hores de conversa amb el meu avi i, el més important, ell es va obrir i em va explicar coses que ni la meva àvia, ni el meu pare, ni ningú de la família sabia. El recordo emocionant-se, pensatiu, amb moments de silenci, però conscient que calia transmetre uns episodis d'una història, la seva, la meva, la de tots, massa sovint silenciada. La guerra, la postguerra i el franquisme el van mantenir callat, com si volgués oblidar un passat que, en els darrers anys de la seva vida, tenia massa present.

Ara, un any després de la seva mort, vull contribuir en la nostra "Memòria Històrica" amb la seva pròpia història. Ara, que queden pocs avis de més de 90 anys, potser va sent hora que anem recopil·lant històries, per construir un millor present i futur.

I, tot i que ell va lluitar al bàndol dels republicans, tot i que s'autonomenava republicà i comunista, d'esquerres i catalanista; era conscient que, potser si hagués nascut en un altre poble, en un altre lloc, li hagués tocat lluitar a l'altre costat. Perquè, com diu Ismael Serrano en aquella cançó, “explícame tú quien gana cuando se acaba la guerra, si a los muertos los entierras, ganadores, perdedores, da igual del bando que sea”

Espero que, allà on sigui, estigui content per compartir la seva història, que és també la de molts.

Els anys de la guerra de l'avi