Malenconia

Aquest cap de setmana he sentit la malenconia, que com diu l'Institut d'Estudis Catalans, és "una tristesa vaga, ombrívola i duradora". El setembre de per si ja acostuma a ser un mes complicat, tornada de vacances, els dies s'escurcen, sents el fred més proper,... I jo li sumo que dissabte, baixant de Barcelona cap a Bellvei, vaig sentir les vinyes més aprop que mai. S'amagava el sol d'un cel clar i serè, el de després de les pluges, amb els pàmpols que brillaven, la terra humida, que deixa crèixer les males herbes al costat d'uns ceps ja veremats. Vaig somriure, "com m'agrada el Penedès".

La plana, les vinyes, les oliveres, el mar al fons, pobles blancs, tractors matiners, en bicicleta pels camins, la verema, l'avi, trencar ametlles, prendre la fresca, ... Algunes d'aquestes coses encara les puc gaudir, les puc sentir, altres... malauradament, ja costa més.

I és això el que em fa estar trista, estimar una terra que mica en mica es desengruna. Polígons, urbanitzacions, pisos, cases iguals una a l'altra,... I ara què? Pisos buits, casas tristes, cada cop més atur.

Aquest cap de setmana pancartes han irromput Bellvei "Salvem el casc antic". L'ajuntament ha canviat les normes subsidiàries i, quina sorpresa!, això fa que el projecte de 16 pisos més piscina al bellmig del casc antic de Bellvei, allà on ara hi ha la casa més antiga del poble i un dels patis més bonics que encara queden desaparegui. Si a Calafell s'ha fet, han aconseguit una protecció del casc antic, potser és hora que a Bellvei fem alguna cosa, o serà massa tard.

No es pot seguir com fins ara, veient com apareixen noves promocions allà on hi ha cases velles, amb història; no podem deixar que l'obra vista de les façanes noves deteriori uns carrers blancs, amb llum; no podem deixar que s'utilitzin materials que no acorden per res amb els de la casa del costat; si us plau, una mica d'ordre!

Progrés, si, però no a qualsevol preu. No vull tornar a posar-me trista quan deixi el Penedès que m'enamora a la meva esquena.

debatdevi a la PodCamp Barcelona

Des d'avui, 26 de setembre i fins diumenge, 28, se celebra a El Masnou la PodCamp Barcelona. Com diu el Ricard Espelt al seu blog: Una PodCamp és una UnConference dirigida als entusiastes i professionals de la new media, inclosos els bloggers, podcasters, YouTubers, membres de les xarxes socials i qualsevol persona que tingui curiositat per aquest tema. La primera PodCamp va tenir lloc del 8 al 10 de setembre de 2006 a Boston, Massachusetts. Des de llavors se celebren PodCamp a tot el món.

Així doncs, els de la PodCamp Barcelona han trobat interessant debatdevi: El futur del vi a Catalunya i volen conèixer d'aprop la seva vessant no presencial i com s'ha conjugat un debat sectorial amb la web 2.0.

Demà dissabte, a les 12:30, presentaré la web www.debatdevi.cat, a l'Edifici Centre, Carrer Itàlia 50 a El Masnou

Debatdevi Podcamp Barcelona

View SlideShare presentation or Upload your own. (tags: vi debatdevi)

XVIII Mostra de Vins i Caves de Catalunya

A partir de demà, 20 de setembre, i fins el dia de la Mercè, 24 de setembre, torna la Mostra de Vins i Caves de Catalunya. Es tracta d'una cita ja històrica (porta 28 edicions!!) amb un públic molt fidel i en un espai idoni, al Moll de la Fusta.

A més, en aquesta edició s'ha fet una aposta a l'enoturisme i Denominacions d'Origen i Patronats de turisme de diferents regions del vi comptaran amb l'espai "Vi i Territori" on proposaran rutes i sortides amb el vi com a pilar central.

Us passo informació de les activitats que es faran:

Dissabte, 20 de setembre
18:00 hores: Inauguració de la XVIII Mostra de Vins i Caves de Catalunya a càrrec del conseller d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural, Joaquim Llena, acompanyat pel director general de l’INCAVI, Joan Aguado,

Diumenge, 23 de setembre
10:00 hores: Trobada de coleccionistes de plaques de cava

Dilluns, 22 de setembre
12:00 hores: Matins professionals. Showroom del cellers presents a la Mostra de Vins i Caves dirigit per Toni Massanès, director de la Fundació Alícia amb l’assistència del director general de l’INCAVI, Joan Aguado. S’espera l’assistència de restauradors, distribuidors, botigues i premsa especialitzada.
19:00 hores: Presentació de la I Guia de Vins i Caves de Catalunya, editada per El Periódico de Catalunya.

Dimarts, 23 de setembre
10:00 hores: Jornada “Protagonistes de la comercialització” de Debatdevi: El futur del vi a Catalunya. Dirigida a professionals del sector vitivinícola. Cal confirmar assistència al mail info@debatdevi.cat. Per més informació: www.debatdevi.cat
19:00 hores: Lliurament del Premi del I Concurs Blog DOCAT, al millor blog vitivinícola català. Organitzat per la DO Catalunya.

Diumenge 21 de setembre i dijous 24 de setembre hi haurà sessions d’iniciació al tast a càrrec d’enòlegs de l’INCAVI.

Vindreu?

2.0 i vi a l'Ateneu Igualadí

Connectat A Una Xarxa

View SlideShare presentation or Upload your own. (tags: paraanoia)

El Ricard Espelt i servidora hem preparat una petita presentació sota el lema "Connecta't a una xarxa. Connectat" a instàncies de l'associació Paranoia Accions . Així que demà dijous, a partir de les 20:00, a l'Ateneu Igualadí, el Ricard i jo parlarem d'internet, dels nous reptes que aporta i, sobretot, de com aquest nou món 2.0 facilita la comunicació entre persones i organitzacions arribant a una democratització que cal anar escampant. I ho farem amb exemples, com Copons 2.0 i Debatdevi: El futur del vi a Catalunya .

Intentarem ser clars i amens. Si no, sempre us quedarà una bona degustació de vi amb els comentaris de l'enòleg Albert Gonzalo, de l'INCAVI.

Salut!

Comunicació 2.0

L’associació X es vol donar a conèixer, vol difondre les seves activitats amb la finalitat, evidentment, d’obtenir més ingressos. Pensen que potser es podria fer una campanya de publicitat en un diari d’abast nacional. X compta amb un pressupost molt petit. Després de demanar tarifes a un parell de diaris, veu que és impensable anar en aquesta direcció, una pàgina quasi costa més que el seu pressupost total.

L’empresa Y, que està creixent any rera any es vol consolidar. Compta amb un pressupost acceptable de comunicació i, evidentment, el vol destinar a publicitat. Pensa que estaria bé fer un salt a la televisió ja que aquesta, pel que li diuen els especialistes, arriba a tothom. Després de demanar pressupostos a agències de mitjans, de controlar GRPS, shares i mandangues, veu que se li escapa de la previsió.

Z treballa en un gabinet de comunicació. S’encarreguen de fer notes de premsa i dossiers de premsa per enviar a aquells contactes que tenen i intentar que li publiquin la informació d’un o un altre client. Els redactors, locutors, periodistes, a més de la seva nota de premsa, en rep una mitjana de 100 més. Difícilment hi haurà espai per la informació que Z li ha enviat.

Mentrestant, des de fa força temps, per internet es mouen nous canals de comunicació, noves eines que faciliten la comunicació. Alguns com M, o com N, se n’han adonat i treballen en aquesta direcció. Utilitzen la nova web 2.0 per fer veritables campanyes, es fan també plans de comunicació 2.0 amb aquestes noves eines amb una doble finalitat: aconseguir i enriquir una millor comunicació i, la novetat, que aquesta és de manera directa, amb resposta i sense filtres amb els “influentials” i el consumidor final.

El passat juliol, a Londres, vaig comprar el llibre de Deirdre Breakenridge, “PR 2.0: New Media, New Tools, New Audiences”. Va ser una grata sorpresa trobar-me’l sense buscar-lo ni saber-ne res de l’escriptora. Ara, no puc evitar seguir els seus posts i acabo de començar el llibre.

La nova comunicació corporativa deixa d’emetre per començar a connectar. Et connectes?

Türkiye II - L'hora de l'oració

Gràcies Adrià, el teu comentari m'ha empès a continuar amb una segona part sobre aquest viatge a Turquia. No he pogut escriure abans, he estat uns dies al Marroc (intentaré explicar en un altre moment què m'ha fet visitar aquest altre país que tenim ben aprop), i aquesta setmana he començat a la feixuga rutina diària després d'un estiu genial.

Turquia, com Marroc, és un país musulmà, que no àrab. Em permeto l'incís de remarcar que un bon amic marroquí em va dir contundentment fa uns mesos: tots els marroquins són musulmans, però no tots els musulmans som àrabs. Bé, al que anàvem, segons les dades, el 98% dels turcs són musulmans.

Així doncs, entre un viatge i l'altre, he estat més de 20 dies en països musulmans i, curiosament, el que més he trobat a faltar un cop he arribat a casa ha estat despertar-me entre 4 i 5 de la matinada amb els cants del müezzin que recita l'adhan des del minaret per cridar a l'oració. Tinc el son lleuger i, tant al Marroc com a Turquia, podem dir que hi ha una mesquita a cada cantonada!

Un dels pilars de l'islam és resar 5 cops al dia, a l'alba, al migdia, a mitja tarda, quan s'amaga el sol i cap a mitja nit. Així doncs, en aquests dos viatges sempre he tingut un so i una cançó recorrent que, pel que m'han dit, repeteix "Alà és gran! No hi ha cap més Déu que Alà i Mahoma és el seu profeta". Això si, hi havia cops que el müezzin tenia més o menys gràcia. Pel que a mi em va semblar, els turcs ho feien d'una manera més melòdica, més suau, en canvi al Marroc, més que un càntic, semblava, en alguns casos, un sermó o un grapat de crits.

Un dels millors moments del viatge a Turquia ha estat creuar el Pont de Gàlata d'Istambul quan s'amaga el sol i sentir totes les mesquites que, com una coral, arrencaven a cantar. Senties una més aprop que s'avançava; de lluny, una altra que anava com a descompensada, i, molt fluixet et semblava sentir que un muezzin ja acabava. I així durant uns 3 minuts. Mentrestant, però, la gent del carrer seguia fent el mateix sense ni immutar-se (excepte en algun bar que baixaven el volum de la música). Els turcs realment senten aquest càntic? O el tenen tant familiaritzat que ja ni se n'adonen?

Adrià, com a músic que ets, tens alguna resposta a aquest dubte?

Us deixo aquest article que he trobat googlejant "Es perjudicial el muecín para el turismo?". Jo, com a turista que he estat, no ho considero perjudicial, trobo que sense muecins es treuria autenticitat a un país. I si no, ja saben aquella dita popular de qui no vulgui pols, que no vagi a l'era.

Istambul o la ciutat dels oficis. Türkiye I

Pescadors aficionats amb foquet de carbó que vénen entrepans de tot allò que pesquen, netejadors de sabates amb uniforme, uns que fan negoci amb uns cucs que es veu que et treuen taques de la pell, d'altres que fan blat de moro. També hi ha aparcacotxes, o nois que, si pares a una gasolinera un minut, aprofiten per netejar-te amb celeritat els vidres del cotxe. Si fa sol, un grapat d'homes disposats a encolomar-te ulleres de sol, si plou una mica, aquests mateixos canvien de material i, ja tenen paraigües a la teva disposició. Venedors de tirites que s'acosten als turistes per oferir el seu remei, impressors ambulants que, amb una EPSON o una HP d'última generació sobre un carretó et fan còpies de DNI, fotocòpies, els que són els reis mostrant alfombres i kilims i fer-les rodar per l'aire,...

I per descomptat, no podien faltar els venedors de tè, amb una gran "cantimplora de ferro", els de fruita, amb els seus carretons, els de peix, ...

Qualsevol ofici pot ser bo i si li sumem que són uns grans comerciants... doncs tot llest. I si no, prova de sortir del Gran Bazar amb les mans buides