Esnobisme i vi

Ahir un article de l'Anton M. Espadaler a La Vanguardia em va fer riure i em va fer pensar molt, sobretot quan cita al príncep de Talleyrand que, responent a un portugués sorprès per la concentració dels seus veïns de taula observant les seves copes de vi, va preguntar: "Després d'haver ponderat les aromes, el color i la textura del vi, finalment, se'l beuen?". I el príncep, mig ofès, li va repondre, "No senyor, on en parle!"

A mi m'agrada que es parli d'un vi, al·lucino escoltant les paraules que els experts (o no) utilitzen per evocar les sensacions que aquest els transmet, penso que m'encantaria tenir la seva memòria, el vocabulari i la inventiva. Però, fins a un punt. Crec que per degustar un bon vi cal un cert ritual, però aquesta no pot ser una comèdia, una parafernàlia ni una tònica general.

Ens preocupem perquè el consum de vi disminueix, perquè la majoria dels joves el vi el veuen com un element pedant i antiquat; però ens entestem a donar-li encara una àureola més elitista i snob utilitzant paraules i descripcions que no tothom coneix ni identifica (intenteu entendre algunes de les crítiques de vins que es fan en alguns suplements de cap de setmana...).

El vi és universal i pot tenir múltiples espais i situacions i no sempre cal comentar que aquest vi té aromes a fruits del bosc, a quadra de cavall o a vainilla. Simplement, en la majoria dels casos, el vi ha d'acompanyar converses, converses d'amics, de futbol, d'amor, de feina o de metafísica. Simplement una copa, o dues, poden fer passar una estona d'allò més agradable i menys snob.

Setmana Santa

Estan sent uns dies curiosos. A casa els meu pares (sense ells, són a NY), fent guàrdia a la casa de turisme rural Ca La Florinda, amb bona companyia i amb un ull posat a tots els avis (encara els tinc als 4, una gran sort).

Ahir va ser un gran dia, feia temps que, d'una bona sobretaula regada amb cava, no ens aixecàvem a les 8 del vespre. I, ben tips, a les 10 encara teníem humor i gana per sopar una mica de peixet a Calafell.

Mal de peus = INTERVIN

Balanç del primer dia a Intervin:

1. Expositors il·lusionats i amb ganes d'establir contactes i, per tant, moure producte
2. Retrobada feliç amb companys de fatigues de moltes fires
3. Degustació de pollastre i carxofes del prat i regat amb cava: boníssim
4. Estands grans i de disseny. Estands petits i de disseny. Estands grans i horrorosos. Estands petits que destilen aires de grandesa
5. Molt de vi, cava, champagne,...
6. Professionals que van per feina barrejats amb gent que només vol "gorrejar" i omplir la bossa
7. Conferència sobre blogs i vins... queda tan per fer a internet. Ens hem de posar les piles
8. Cartellets anunciant els punts Parker que havia guanyat tal vi
9. Els prínceps i una llarga comitiva inaugurant la fira
10. Cellers que s'han treballat l'agenda, i d'altres que assalten al primer que passa esperant que els compri un contenidor de vi

Després, degustació a cal Quim Vila i el seu La Música del Vi, a la Llotja de Mar. Espectacular el nombre i la qualitat dels vins que tenia, llàstima que hi he estat poc temps i era tard i s'havia acabat lo milloret que tenien. Impressionant la gentada degustant, fent crítiques i comentaris dels vins que tastaven. Un any més, un èxit més.

Balanç final: tinc els peus que no me'ls sento!

I encara queda molta fira!

Parker i les seves noves puntuacions

El gurú del vi ha tornat a tastar vins espanyols: Robert Parker ha puntuat 7 vins catalans amb més de 98 punts: un de la DO Montsant i 6 de la DOQ Priorat. Es tracta de la llista dels 100 millors vins espanyols publicada a The Wine Advocate.

• 100 punts - Clos Erasmus (Priorat)
• 99 punts - Espectacle (Montsant)
• 98 punts - L'Ermita (Priorat)
• 98 punts - Mas del Compte (Priorat)
• 98 punts - Clos Mogador (Priorat)
• 98 punts - Doix Costers de Vinyes Velles (Priorat)
• 98 punts - Nit de Nin (Priorat)
  
  Estar en aquesta llista significa, a més d'un gran reconeixement, aconseguir un major nombre de ventes als Estats Units, on tots van com bojos darrera els vins que puntua en Parker.
  
  Cal destacar que entre les puntuacions més altes hi ha poc Rioja: cap Rioja situat amb 99 punts i, dels 16 vins valorats amb 98 punts, només 3 són d'aquesta zona (a veure si acabem amb la riojitis catalana). La DOQ Priorat se situa com la zona vinícola d'Espanya amb un major reconeixement en aquest rànking. A més, trobem moltíssims vins catalans puntuats per sobre de 90 punts.
  
  Se'ns dubte, una molt bona notícia que segur que sentirem molts dies (a Alimentaria -Intervin, tots els estands tindran, de segur, un cartellet amb la puntuació que Parker els hi ha posat).
  
  Felicitats a tots!

Les tòfones

Aquest cap de setmana he estat a Sarrión (Teruel) de visita a plantacions tofoneres.

Impressionant. Un cultiu que mou milers d'euros, que ha canviat la vida de desenes de persones d'aquelles terres àcides, frèstegues, que, en resum, no en donaries un duro.

És un clar exemple del que pot fer la ciència: investigar com cultivar un producte asilvestrat, en aquest cas la tòfona. El secret, doncs micoritzar amb espores de tòfona una alzina, plantar-la i esperar uns 5 anys a què comenci a donar els seus fruits. Clar que la planta ha de ser bona, no te la pots jugar... és una inversió a llarg termini.

França i Itàlia, l'alta restauració i els paladars més rics van darrera d'aquest producte que, la setmana passada, es venia a 850€ el quilo.

A Catalunya, el Centre Tecnològic Forestal ja fa temps que estudia i potencia la seva plantació a Catalunya. Sens dubte, un cultiu que pot ajudar a l'economia agrària de les comarques pre-pirenaiques i altres zones no gaire aptes per cap cultiu.

El celler de les Terres de l'Ebre

Gran iniciativa la que es va presentar ahir a Tortosa. La Denominació d'Origen Terra Alta ha iniciat una campanya dirigida als restaurants de les comarques de les Terres de l'Ebre per tal de promocionar els vins de la Terra Alta. Pot semblar una obvietat de campanya, però la realitat és que ningú és profeta a la seva terra, i, malauradament, a Catalunya tenim molt camí per recòrrer per tal que restaurants, botigues, supermercats,... tinguin els vins de la zona.

El celler de les Terres de l'Ebre, aquest és el nom de la campanya, ha de ser entès com un projecte comú pels sectors econòmics d'aquestes comarques del sud: l'agricultura, la restauració i el turisme i una eina pels restauradors a l'hora de confeccionar una carta de vins prou atractiva per tot tipus de clients.

Realment em fa feliç veure iniciatives com aquesta, empreses per gent activa i dinàmica, amb ganes de fer coses, de crear unió i de treballar plegats. És un bri d'esperança per pensar que, amb optimisme i amb energia, al sector del vi català es poden fer moltes coses.

Aquestes actuacions es poden fer a tants punts a Catalunya... Us heu fixat mai amb les cartes de vins de Lleida, per exemple. De la DO Costers del Segre, com a molt, podeu trobar un o dos vins (ja deveu imaginar-vos quins...). Però aquesta DO no acaba només aquí, compta amb més de 25 cellers! I la culpa no és tota del restaurador, també la té el celler, l'elaborador, el viticultor i la pròpia DO, i també l'Administració, que no han apostat pel seu mercat més pròxim i no s'han esforçat prou per mostrar la varietat de productes que tenen.

Però no només passa a Costers del Segre. malauradament, passa a molts més regions vinícoles catalanes... per no citar Barcelona, on, els vins catalans, gairebé estan extingits.

Per això em fa feliç aquesta iniciativa de la Terra Alta. A veure si a tots se'ns encomana una mica d'aquesta energia...

Canvi climàtic i vi (II)

Per raons professionals (i també per curiositat), aquests dies he estat parlant amb enòlegs i amb viticultors sobre la possible amenaça del canvi climàtic. Tots ells m'han respós que no podem parlar encara d'amenaça, que si, que la climatologia està canviant, però encara no tenim suficients proves per veure fins a quin punt es tracta d'un canvi climàtic permanent o d'una etapa cíclica. Solució que dónen: adaptar el cultiu de la vinya a les noves temperatures i a l'escassetat hídrica i, des del celler, estudiar a fons quines són les varietats de raïm que més s'ajusten a la nova climatologia (que tot apunta que seran les autòctones... tema que ja discutirem en un altre post).

Fins ara, aquest augment de temperatures no ha afectat, en gran manera, al sector del vi català, al contrari. Es pot afirmar que la maduració ha estat òptima en molts casos i que, a més, ha servit per regular el mercat (poca producció) després d'un 2003 i un 2004 amb feinada per col·locar vi.

Cal alarmar-nos? No, cal seguir investigant i adaptant-nos als nous canvis.