Gaudir amb el vi

Un dels darrers posts de l'Oriol Pérez de Tudela , que he trobat molt encertat (vaja com tots els seus), m'ha inspirat a començar aquest i m'ha recordat un que vaig fer uns mesos, titulat Esnobisme i vi.

L'Oriol parla de la diferència entre Gaudir AMB el vi i Gaudir DEL vi. Si ens situem dins del món professional del vi (sumillers, enòlegs, productors, elaboradors), és normal que es gaudeixi del vi, és la seva font de riquesa, és el seu món. Llavors parlen de tanins, de resveratrol, de glicerina, de colors abstractes, d'aromes inensumables. Però crec que s'equivoquen aquells que utilitzen aquest mateix llenguatge quan es dirigeixen als consumidors. Ens trobem llavors, que no parlem el mateix idioma i, molts cops, aquell que gaudeix AMB el vi no se sent proper del que gaudeix DEL vi.

El que el consumidor vol és gaudir AMB el vi, d'una bona conversa, d'un bon sopar, d'una bona companyia. I sinó, entreu al Facebook i mireu algun dels darrers grups que hi ha: "Bevem vi i cava català", amb gairebé 1.400 consumidors i amants del nostre vi; o el grup de la vinateria del Vendrell 7 de vi, amb quasi 70 membres; entre molts d'altres en tots els idiomes i d'un munt de països.

I, dirigint-me a aquells que gaudeixen DEL vi: mireu quin llenguatge utilitzen i com recomanen productes. I sobretot, penseu que potser són clients vostres. Els voleu conèixer millor? Doncs, a parlar clar i senzill. Després, i només si us pregunten, ja els hi parlareu de tanins i de polifenons.

Us deixo una cançó preciosa del Jorge Drexler on es gaudeix AMB vi:

Els ajuntaments i internet

Amb la importància que està assolint avui en dia internet i les noves tecnologies, les administracions haurien d'esforçar-se i, primer de tot, tenir una web i, després, oferir a l'usuari les noves possibilitats de la societat de la informació. L'ajuntament d'un municipi és un espai clau per transmetre als usuaris, als ciutadans, què són aquestes eines que cada cop més copen diferents espais de la vida d'una persona. L'ajuntament ha de visualitzar en la seva web com és el seu municipi pels de fora, mostrar les atraccions que té, i, al mateix temps, oferir informació i diàleg al ciutadà. Un exemple que, des de la localitat es pot treballar la globalitat.

I tot això ho dic perquè l'estudi web Redall ofereix als ajuntaments fer webs a cost 0. Si, això mateix, de forma totalment gratuïta. I si no us ho creieu, ho podeu llegir al blog del Ricard Espelt.

Ja no hi ha excusa per no tenir una bona web!

FE DE ERRATES: En un principi, deia en aquest post que l'ajuntament de Falset no tenia web. Però, un amic m'ha comentat que si que en tenen: www.falset.org, el que passa que no està ben posicionada a Google. Accepteu les meves disculpes per aquest error. Gràcies!

Debat sobre el casc antic

Si voleu saber què s'ha dit al debat radiofònic sobre el Casc Antic que s'ha emès aquest vespre a Bellvei Ràdio, podeu escoltar-ho:


D'altra banda, he aprofitat per acomiadar-me del programa. S'ha acabat "Tardes de Parxís". Això és el que he dit:

"Aquest és el meu darrer programa, m’acomiado de tots vostès per iniciativa pròpia. L’alegria, les ganes de col•laborar amb Bellvei Ràdio, el voler explicar allò que passa al poble en boca dels propis bellveïns s’ha esvaït i en aquests darrers dies s’ha convertit en maldecaps i en molta pressió. Jo vull estar còmoda en les coses que faig i més si ho faig d’una forma altruista. I sé que a la ràdio, almenys ara, no hi estaré a gust.
Així doncs, molta sort, i intentem fer, entre tots, un Bellvei més obert, més participatiu i, que s’expressi amb llibertat, amb educació i sense perdre’s el respecte".

Més 2.0, a Lleida

Més conferències sobre web 2.0. Aquest cop a Lleida, en una jornada organitzada per la Diputació de Lleida sota el títol Turisme 2.0.

La primera a intervenir ha estat l'argentina Maria Vitoria Rodríguez, blocaire d'un dels espais més llegits i que més crea tendència entre els turistes de parla hispana: Diario del Viajero. A més d'aquest blog, Rodríguez també treballa creant blogs corporatius i, sota aquest tema ha anat la seva ponència:

Per què un blog corportiu?
Perquè és una nova forma de veure el negoci, un instrument més i, sobretot, una via de comunicació, amb el risc de què ens diguin coses que no ens agraden. Cal tenir la ment oberta, estar disposat a ser criticat. És un compromís de l’empresa cap als clients. Compromís de ser obert.

Avantatges:
- contacte directe, immediatesa de la resposta, participació, reacció, facilitat d’ús (si els nostres clients utilitzen aquestes eines, doncs perquè no nosaltres), posicionament, construcció de marca (per mantenir-nos i actualitzar-nos).

Desafiaments:
- un blog requereix d’actualització amb continguts d’interès
- mantenir la moderació dels continguts, dels comentaris. Moderar per temperar els continguts negatius. Millor respondre que ignorar.
- dedicació i, per tant, temps.
- transparència.

Fer un estudi de mercat per saber com és el nostre client és molt car. En canvi, saber llegir els comentaris que apareixen a internet i fer-ne un seguiment, ens permet conèixer com és el client i què vol. Cal passar del full de reclamacions a un diàleg amb el client.

La segona intervenció ha anat a càrrec de Marc Vidal, un dels blocaires més seguits d'Espanya, visionari sobre l'economia actual i futura i un dels directius de l'empresa d'agitació 2.0 Cink

Economia 2.0 talent social

Segons Vidal, estem davant d'una de les crisis més grans de la història, i, per tant, davant d’uns nous temps i d’unes noves opcions. La web 2.0 ens aporta nous espais comunicatius que cal tenir en compte davant de tot aquest context.

Un dels exemples que Vidal sempre acostuma a ressaltar per explicar el nou sistema comunicatiu és que, el 7 de juliol de 2008, a Londres, hi van haver atemptats al metro a les 8:30 del matí. A les 8:48, ja hi havia informació a WIKIPEDIA i, a les 23:00, 2.500 persones havien confomat el relat més exhaustiu mai escrit sobre un succés. Els diaris, encara no havien sortit.

Exemples de projectes/negocis comunicatius 2.0 que estan triomfant arreu:
- Wilogo és un lloc on, dissenyadors treballen en xarxa per crear logotips a 150€
- Floor planner, arquitectes en xarxa que treballen de forma col·lectiva fent planos de cases, pisos,...
- Vive la ciudad (NH), blog de NH amb informació turística de les ciutats.
- Ideastorm, un espai on comunicar idees per executar projectes
- MizPee, et busca el lavabo més proper i t'explica en quines condicions està.

La intel·ligència col·lectiva genera el talent social i, si a això li sumem un intercanvi de coneixements i d’experiències, obtenim la web 2.0. El prosumidor és el consumidor+productor. Els clients, quan deixen missatges als blogs també es converteixen en productors perquè et diuen com millorar-lo, et dóna la seva opinió,...

Finalment, ha intervingut Jordi Pi, director de Publicitat Internet a CCRTVi. Ha explicat el fenòmen de Muchachada Nuí. Programa de TV2 que no obtenia ni un 1% de share, però, a través d’internet i del canal You Tube tenia milers de seguidors. Finalment, no tenir audiència va significar que el retiressin de la pantalla.

La relació entre marques, mitjans de comunicació i consumidors estan canviant. Es busca diàleg, franquesa. Les marques estan intentant donar el poder al consumidor per fer de prescriptor del nostre producte. Reben propostes de consumidors per fer creativitat.

La comunicació actual ens obliga a crear xarxes transversals i utilitzar tots els mitjans possibles amb un mateix fi: internet, TV, mòbil,...

FOTO CEDIDA PEL RICARD ESPELT

La Catalunya oblidada

Això és el primer que ens va dir dissabte un bon amic del meu pare d'Horta de Sant Joan: "Som la Catalunya oblidada". Llunyana i ferèstega, però també amable i ordenada, així és la Terra Alta, el paradís rural. Hi he estat desenes de vegades, per feina, pel vi, d'escapada, per caminar,... I sempre és una descoberta. La gent és curtida, lligada a la terra, ells s'estimen allà on són; saben que per molta gent la Catalunya acaba a Falset o com a molt a Mòra, però a ells tant els hi fa, excepte mar, tenen de tot: bon vi, bon oli, els ports, rius... I uns pobles cuidats amb carrers amb vida i història.

Dissabte, de bon matí, cotxe i avall. Fins que no vaig ser a Mòra, no em vaig despertar. I llavors, enganxada al vidre gaudia dels marges, de les vinyes, de les oliveres, d'aquella comarca feta curosament amb les mans de l'home. Gandesa, Bòt, Horta de Sant Joan, canvi de cotxe (un 4x4) i cap als Ports. Camí amunt, ens vam creuar amb un senglar, vam veure alguna cabra salvatge i aquelles muntanyes, altes, rocalloses, i els boscos de pins i boix, frondosos. Després, cotxe aparcat, vam caminar, i tant que vam caminar, per cingles, creuant boscos,... fins que va arribar el primer rovelló, i el segon, i el tercer. Caminar amb el cap cot, mirant a sota els boixos, vam omplir un cistell per cap. Satisfets i molls, camí de tornada, darrera mirada als Ports, "Allò és Arnes, i allò Calaceit" i fins la propera.

Un bon dinar al Miralles d'Horta (rovellons, és clar!) un bon vi de la DO Terra Alta, concretament del Celler Xavier Clua, i carretera i amunt, cap a casa amb el cistell ben ple.

La Terra Alta té això, que t'abstreu, que et fa sentir autèntic. Que et mostra la millor simbiosi entre l'home i la natura, creant un paisatge que, ara, és únic al nostre país.

I, una excusa per tornar-hi? La setmana que ve, amb la XXI Festa del Vi de Gandesa

Hi haurà debat sobre el casc antic!

Si senyors i senyores! Finalment es podrà dedicar un programa de ràdio a parlar del casc antic de Bellvei i els canvis en les normes subsidiàries. Ahir em van convocar a una reunió des de la ràdio i des de l'Ajuntament per tal de buscar una sortida a tot plegat. Jo tenia molt clar que només tornaria a la ràdio si es podia tractar el tema del casc antic i fer-ne un debat (que considero de vital importància a Bellvei). Així doncs, l'alcalde, el regidor de mitjans de comunicació i el director de la ràdio em van brindar a fer-lo.

Si tot va bé el 31 d'octubre es farà el programa (però ja confirmaré més endavant la data, dependrà de si, al ser vigília de festiu i la castanyada, no tingui problemes per localitzar tots els convidats). La meva intenció és que, a les "Tardes de Parxís" de Bellvei Ràdio hi participi un representant de l'Ajuntament, de l'empresa constructora i de l'Associació Salvem el Casc Antic de Bellvei. Així doncs, em poso a treballar i ja us aniré informant.

I, vist el rebombori que s'ha fet a internet i que gràcies a ell es podrà fer aquest programa, o almenys és el que jo penso, m'encantaria que em fessiu arribar aquí o al Fòrum de Bellvei que han engegat el Ramon i l'Adri i que ja compta amb forces entrades, aquelles preguntes o aquells temes concrets que voldrieu fer arribar a alguna de les parts implicades en tot aquest tema del Casc Antic de Bellvei.

Pels que no puguin escoltar el programa "en vivo y en directo", també el penjaré al blog.

Ara, a treballar i a buscar els convidats i preparar el debat!

Gràcies a tots per fer-ho possible!

Cal fer un pas més i deixar l'anonimat!

Vull aprofitar per donar les gràcies a les persones que han enriquit el meu post passat amb 38 comentaris. S'han creat debats paral·lels i, fins i tot, alguns s'han entusiasmat en anar més enllà i obrir un Fòrum per parlar d'aquelles qüestions que els preocupa de Bellvei amb l'objectiu de millorar el poble i la seva convivència.
Com molt bé diu el Ricard al seu blog The plate is hot, internet té una força i un poder enorme per informar, per donar a conèixer fets, per denunciar, per opinar, per contrastar i, sobretot, per compartir. És un nou mitjà de comunicació que neix amb la força de què només pot ser censurat per un mateix.
Vull felicitar aquests anònims que han creat el fòrum "Bellvei Expressa't en Llibertat", però crec que haurien de fer un pas més. Cal ser valents i no amagar-nos en pseudònims, cal posar un nom i un rostre a cada comentari per fer, així, la conversa i el debat encara més democràtic i més obert. Que tots sapiguem qui som, de quin peu calcem i, sobretot, per demostrar que darrera d'aquest Fòrum no hi ha interessos polítics (que, pel que em sembla, no hi són) i així ningú podrà utilitzar-lo com un instrument de batalla. Ha de quedar clar, que el Fòrum és fet per gent de Bellvei que es preocupa i vol millorar el que passa a Bellvei.
Per això, us animo a prendre nota del que es fa a municipis com Copons. Té només 300 habitants, però l'ajuntament ha fet una web www.copons.net on tothom hi pot fer comentaris. I, el que trobo més interessant i que tots en podriem prendre exemple (o si més no copiar) és que, a través de la xarxa social Facebook han creat el grup Copons 2.0. Tothom, amb foto, nom i cognom, opina i fa propostes sobre com millorar el poble. En el cas de Copons, això s'ha liderat des de l'Ajuntament. No cal que ho faci un ajuntament, també pot nèixer per inciativa ciutadana, com el grup Igualadins també al Facebook. Algú s'anima a fer-ne un per Bellvei? I pel Fòrum, perquè no s'abandona l'anonimat i es posa com a requisit deixar el nom i el cognom?