Gaudir amb el vi
Un dels darrers posts de l'Oriol Pérez de Tudela , que he trobat molt encertat (vaja com tots els seus), m'ha inspirat a començar aquest i m'ha recordat un que vaig fer uns mesos, titulat Esnobisme i vi.
L'Oriol parla de la diferència entre Gaudir AMB el vi i Gaudir DEL vi. Si ens situem dins del món professional del vi (sumillers, enòlegs, productors, elaboradors), és normal que es gaudeixi del vi, és la seva font de riquesa, és el seu món. Llavors parlen de tanins, de resveratrol, de glicerina, de colors abstractes, d'aromes inensumables. Però crec que s'equivoquen aquells que utilitzen aquest mateix llenguatge quan es dirigeixen als consumidors. Ens trobem llavors, que no parlem el mateix idioma i, molts cops, aquell que gaudeix AMB el vi no se sent proper del que gaudeix DEL vi.
El que el consumidor vol és gaudir AMB el vi, d'una bona conversa, d'un bon sopar, d'una bona companyia. I sinó, entreu al Facebook i mireu algun dels darrers grups que hi ha: "Bevem vi i cava català", amb gairebé 1.400 consumidors i amants del nostre vi; o el grup de la vinateria del Vendrell 7 de vi, amb quasi 70 membres; entre molts d'altres en tots els idiomes i d'un munt de països.
I, dirigint-me a aquells que gaudeixen DEL vi: mireu quin llenguatge utilitzen i com recomanen productes. I sobretot, penseu que potser són clients vostres. Els voleu conèixer millor? Doncs, a parlar clar i senzill. Després, i només si us pregunten, ja els hi parlareu de tanins i de polifenons.
Us deixo una cançó preciosa del Jorge Drexler on es gaudeix AMB vi:
Entrades
He descobert que fan vins de poca graduació, 0,5 graus o similar. Deu ser com la cervessa light. Un dia els provaré, però crec que perden la gràcia, però ho vull provar.
No cal que t'escarrassis. El vi fa que dura com a beguda moderadament alcohòlica més de 3000 anys. I si ha estat així sempre no ho canviarà cap ministeri ara, ni tampoc cap empresa que vulgui posar el producte suposadament al dia.
A més el que coneixo és car i realment horroròs. I per fer vi sense alcohol ja hi és el most, sobra tot el procès de vinificació i de desalcoholització que t'expliquen en comprar una ampolla.
Fa temps que cal canviar de missatger a l'hora de parlar de vi i de comnunicar. Aquesta mena de racisme cultural és la clau per entendre per què el públic onsidera als professionals i als especialistes com un manat de cursis que no té solució.
L'escena pública que mai no han sabut fer servir ha de renovar els seus comunicadors si volem que el vi tingui més consumidors; i ja que els que hi ha ara sempre s'han limitat al seu públic, que continuïn amb els que els volen escoltar.
Jordi alcover
guia de vins de catalunya
És veritat que a vegades, tots plegats, ens perdem amb tenicismes. El que està clar és que gaudir del vi o gaudir amb el vi, és important fer-ho ben acompanyat.
Salut
Publica un comentari a l'entrada