Sadness
La tardor sempre ve acompanyada d'unes dosis de tristesa, o això és el que penso per reconfortar-me. Avui he conduït força i a més, sola. Per mi, aquest és el millor moment per posar ordre, però sobretot per pensar. I suposo que la meteorologia i el paisatge han fet que tingués una píndola de tristesa. He pensat en ell, que ens va deixar fa uns mesos, que el trobo a faltar molt i que m'encantaria explicar-li milers de coses que m'han passat. I, si allà on siguis tens internet i llegeixes aquest blog: "Avi, t'estimo molt".
Entrades
aii fillet fillet....a mi em va passar el mateix ahir....vaig trobar el bastó de mon avi....
em vaig passar tota la tarda pensant en ell i en si li pogués donar una última abraçada.... uff... però bueno, es el que toca i de moment, el que hem de fer, es pensar en els que encara ens queden aquí, i recordar, amb alegria, els bons moments viscuts al seu costat!
Animus!
jo, del meu avi, Gemma, en parlo cada dia a algú!
Ai Gemma!! El sofà estiradot llegint el diari sport, ja que el mundo deportivo la lletra era massa petita,... o quan arribaves i et deia "Haww" o quan la iaia ens preguntava que haviem menjat per dinar i nosaltres afegiem més coses per no fer-la preocupar i l'avi reia per sota el nas!! El més bonic de tot Gemma, es que podem dir que ens ha marcat i que l'estimarem i el recordarem sempre!! I si algun dia tenim fills els hi explicarem com era l'avi Joan i l'orgulloses que ens sentiem al tenir-lo el costat!!
Faig al mateix que l'oriol, no hi ha cap dia que no el nombri!!
T'estimo teta!!
Laia Urgell
De ben segur que el primer que fa cada dia és conectar-se a internet per llegir el teu blog i repassar les últimes notícies del Barça i les baralles del Madrid
Ànims
Que content estaria l'avi de veure que el Barça, amb el Pep està a dalt de tot i de les trifulques del Madrid. Mira que no en donava ni cinc cèntims pel Guardiola...
Segur qeu el tens al costat mateix.
Gràcies a tots. Una, que també té debilitats... És un campió, l'avi!
Publica un comentari a l'entrada