La alquímia de las multitudes, de F. Pisani i D. Piotet

"Les multituds produeixen la quantitat d'informació de la xarxa i l'alquimia és que, de l'ús que les xarxes en fan d'aquesta informació, sorgeixen productes que són or o pols; genialitats o estupideses". Aquesta va ser alguna de les frases que Francis Pisani ens va regalar en la presentació del seu llibre, "La Alquímia de las Multitudes: cómo la web está cambiando el mundo", a Barcelona.

Deixo anar només algunes de les idees que ens va transmetre:

- La xarxa fomenta una actitud participativa i crítica; considera que a Espanya s'està criminalitzant el poder de la xarxa sobre els adolescents, Pisani creu que els joves se saben protegir molt bé dels perills que hi poden haver en les xarxes socials. És la intel·ligència i la importància de l'experiència el que està en joc.

- Les xarxes socials no han inventat res. Tot el que està allà, també està en la vida real, en l'off line.

- Pisani considera que "l'escletxa digital" no resideix tant en l'edat sinó més en la possibilitat d'accès a internet; fet que s'està ressolent en la implntació ràpida de les noves tecnologies dins la societat.

- El concepte d’intel·ligència compartida / col·lectiva com a font de coneixement.

- L'eficàcia avui ve en la capacitat de fer circular el missatge i no en com organitzar-se.

Em quedo, doncs, en una de les darreres frases que va dir Pisani: El líder actual ja no sorgeix de la mateixa manera que abans, sinó que el lideratge és la capacitat d'emetre missatges que la societat reconeix com a propis i que la societat fa circular.

Francis Pisani està també avui a Barcelona, ofereix una conferència sobre "L'oportunitat de la web 2.0 en temps de crisis" al Cibernàrium, de 12:30 a 14 hores, al Parc Tecnològic Barcelona Nord (C/Marie Curie s/n). Pisani avui també està a Barcelona. Si podeu, aneu-hi!

Un any o La Caixa de Pandora

Sóc d’aquelles persones que es tira a la piscina sense saber ben bé si hi ha aigua. I això vaig fer ara farà un any. Aventurar-me a obrir un blog sense tenir massa clar per quin motiu i quina mena d’interès podria tenir. Com que també sóc un poc indecisa i no tenia clar si això havia de ser molt personal o potser només professional; o si volia parlar d’un món que m’apassiona, el del vi; o d’un altre, el de la comunicació; o si, perquè no, de coses que m’interessen sobre internet; doncs he anat deixant que el pas del temps definís una mica la Viniesfera (si és que té alguna definició).

La Viniesfera ha estat un aprenentatge que m’ha arribat en un moment molt dolç i a través d’ella, rellegint els 57 posts i comentaris, m’adono de la quantitat de coses que he aprés i les ànsies de conèixer que tinc. Però sobretot, que tinc una addicció a escriure aquí, que si fa temps que no hi penjo res tinc remordiments i que rebre un comentari és com una festa. Cal anar al metge? (si només el fos el blog rai, però és també el Facebook, el Twitter, i les lectures que se m’acumulen al Google Reader).

Continuo pensant que al món del vi li falta humilitat; les plantes que em va regalar el Jordi no han suportat les ventades d’aquests dies (i la manca d’aigua) i que el paradigma del vi català encara continua i que amb debatdevi s’espera trobar alguna solució. Que el món rural necessita noves vies de comunicació i que m’ho vaig passar molt bé en aquella xerrada d’Igualada, o com crec que contribueixen els Social Media en la comunicació. Un any de descobertes amb grans companys de viatge a Londres o a Nova York.

També m’ha servit per explicar, sempre des del meu punt de vista, que no es pot governar donant l’esquena a aquells que representes, i tot i la meva sorpresa, “l’afer de la ràdio de Bellvei” va portar polseguera i més d’un comentari fora de lloc. I, sincerament, me’n sento molt satisfeta d’haver contribuït a fer soroll.

He tingut moments de fluixera, com l’enyorança que sento pel meu avi, un dels meus referents vitals. Però, com bé em van aconsellar en un comentari, no hi ha dia que no el recordi o expliqui alguna batalleta seva.

No sé què passarà a partir d’ara, la Viniesfera ja camina. La caixa de pandora ja està oberta i jo tinc ganes de què passin moltes coses per poder-les explicar. Com aquesta nova capçalera (gràcies Ricard), la vinya ja està plantada i estic frisosa per tastar el nou vi.

I tu, si em llegeixes, gràcies per fer-me sentir acompanyada.

Quina crec que ha estat l'aportació de debatdevi?

El 25 de febrer se celebra l’acte final (si se li pot dir així) del debatdevi: El Futur del Vi a Catalunya, on sortiran algunes de les idees i suggerències de més de 9 mesos de debat online i offline sobre com millorar la presència del vi català a Catalunya. És un acte de valentia que, fa quasi un any, des de dalt de l’INCAVI, s’apostés per fer un pas més i utilitzar internet per facilitar un debat més enllà de la presencialitat física, que es donés llum verda a la posada en marxa de la plataforma virtual www.debatdevi.cat; amb la utilització de diferents Social Media com el Facebook o el You Tube; en un moment on, l’Administració catalana tenia pocs exemples com aquest (a part del genial Compartim, del departament de Justícia, i liderat pel Jordi Graells).

D’aquest ús dels Social Media en podem treure lectures positives: s’ha facilitat la introducció d’aquestes eines d’una forma natural dins del sector del vi. I ara, cellers, empresaris del vi, consumidors, enòlegs,... les utilitzen i, en molts casos, formen ja part del seu dia a dia professional. O que s’ha facilitat l’intercanvi de coneixement, de contactes i de continguts útils pel sector i que es veu gràcies al gran nivell de descarregues de la web. O l’interés que ha despertat, ja sigui pel seu nombre de visites o pel nombre de persones que han sol•licitat informació i accés a la web quan encara no era pública. També es pot fer alguna lectura negativa, com que, per una més ràpida introducció de debatdevi, hagués fet falta formació i pedagogia sobre l’ús d’aquestes eines, sobretot a una part d’aquest col•lectiu, més poc avesats a l’ús de les noves tecnologies; o la necessitat de crear més lideratge a la xarxa, ja que aquesta no s’alimenta.

Com ja ens va dir el flamant president dels EUA en el seu discurs inaugural, el món canvia i, per tant, les organitzacions, la comunicació o la societat, entre d’altres també han de canviar per tal d’adaptar-se amb èxit a aquestes noves realitats si no es vol desaparèixer o diluir-se en el pas del temps. Internet és una d’aquestes noves realitats del nostre món canviant, Internet és l’instrument i la tecnologia on, el llenguatge i el coneixement prenen forma per tal d’obrir noves vies de comunicació, noves relacions entre emissor, missatge i receptor.

En només un any, els vins catalans també s’han adaptat a aquestes noves realitats, i l’INCAVI ha demostrat capacitat d’adaptació als canvis. A més, el propi sector cada cop han guanyat més presència a internet, ja sigui a través de blogs, de xarxes socials, de wikis; com a través de webs de comerç electrònic de vins o pàgines d’entreteniment. I són els consumidors, els elaboradors, la pròpia Administració els responsables de crear aquests nous continguts i de facilitar una conversa de tu a tu entre ells; aquesta aproximació d’un món atractiu i propi a un grapat de gent que es mostra interessada per aquest.

I debatdevi ara tindrà més sentit per continuar existint. Ara que s’ha consolidat una xarxa, un grup de gent al seu voltant amb interessos comuns, que han sabut organitzar-se a través d’aquests instruments, per compartir experiències, inquietuds, comentaris. Debatdevi passarà a ser una eina on el sector del vi a Catalunya, des de tots els seus territoris, estructures econòmiques, departaments d’empresa i professions, podran compartir bones pràctiques de manera on-line i off-line; podran incrementar la xarxa, establir nous contactes; en fi, millorar la comunicació entre ells, conèixer allò que fa el veí i, si cal, sumar-se a ell per aconseguir un millor objectiu.

Marató de coneixements a Nova York i Boston

Ara que sembla que el procés de jet lag ja és història i que ja he descomprimit força de tota la informació rebuda aquests darrers dies a Nova York i a Boston, és moment de posar ordre a cinc dies d’autèntica marató, trobades i visites a persones que han desenvolupat projectes vinculats amb la política i la participació ciutadana i internet.

Per començar, explicar que els “alumnes” d’aquest mega màster personalitzat hem estat el Marc, el Ricard, la Maria, el Javier i jo. Dos d’ells, companys de fatigues de ja fa temps, els altres dos, m’aventuro a dir que ja som amics o almenys, molt més que amics de Facebook. Com esponges, escoltavem les explicacions i respostes que ens donaven els nostres “professors”: Rafael Chamorro, Josh Levy, Andrew Rasiej, Jeremy Heimans, Ari Melber, Marshall Ganz, David Colarusso i Vanessa Scanfeld. Els projectes analitzats, change.org; Personal Democracy Forum, Meet up, 10 questions, The Nation i Mixedink .

Són moltes les coses explicades, les preguntes i respostes que ens han regalat aquests coneixedors d’internet i el seu poder per mobilitzar la societat. A tall de resum, cito fets que m’han sorprès i opinions que m’han fet canviar alguns conceptes i adquirir-ne de nous:

- la joventut dels projectes i, sobretot, la joventut dels que els lideren. Josh, Vanessa, David, Jeremy, Ari, estan entre els 28 i 35 anys. A més, joves amb un gran bagatge, implicació en la societat i una gran capacitat de reflexió que crec que als joves d’aquí, en general, ens manca.

- el sentiment de comunitat que tenen els nord-americans. Són individualistes (sobretot a Nova York), però, quan toca, i els darrers fets històrics ho han demostrat, saben mobilitzar-se i organitzar-se en comunitats per fer sentir la seva veu.

- les comunitats, les xarxes no creixen ni funcionen de forma espontània, cal organització i jerarquia. Per això calen líders que motivin i moguin els missatges en múltiples direccions, creant més nodes de lideratge i deixar fluir el diàleg i el debat de dalt a baix i de baix a dalt, buscant la democràcia i la implicació de tot el grup.

- els mitjans de comunicació tradicionals no veuen els Social Media com a competidors, ni en parlen de forma superficial com passa aquí, sinó que se n’aprofiten i els utilitzen per reforçar la seva marca i crear seguidors al seu voltant, fent-los protagonistes del seu dia a dia i establint nous punts de relació.

- Obama és present en format cartell i samarretes en molts locals comercials de Nova York; a totes les cadenes televisives, però els americans tenen els peus a terra. Estan contents amb el canvi, esperançats, però a l’expectativa.

- un bon blogger és un activista, un motivador. Els periodistes no acostumem a ser bons bloggers perquè transmetem la realitat d’una manera massa neutra, sense buscar la mobilització.

- segons Andrew Rassiej, el llenguatge d’internet és WE, nosaltres, i Obama ha estat el primer president dels EUA que ha sabut utilitzar el WE amb autenticitat.

- en matèria dels Social Media i l’anomenada web 2.0 no hi ha gurús, ni aquí, ni als EUA; ningú en pot ser expert si els canvis tecnològics i socials són tan ràpids.

Sens dubte, si Nova York ja és en si una experiència única, les persones que hem conegut, les relacions que hi hem establert i les connexions entre nosaltres, han fet d’aquest viatge una experiència especial i enriquidora

I bé, no em puc deixar de dir que, el que també m’ha sorprès d’aquest viatge és la dificultat d’entendre el funcionament del metro de Nova York ...

20 de gener de 2009

El 20 de gener vaig tenir la sensació que vivia un moment històric. Com cada dia, des del primer moment del dia vaig estar connectada a internet, però aquest cop, a www.cnn.com i seguint desenes de blogs que diàriament m’obren els ulls i em fan reflexionar sobre el poder que té la paraula i el llenguatge si s’utilitzen les noves tecnologies i internet. Barack Obama va pronunciar el seu primer discurs com a President dels Estats Units davant de 3 milions de persones a Washington i gran part del món per la TV i, també, com a novetat, per internet. Un fet que passarà a la història per diversos motius, entre ells, que és el primer President negre d’un país que, no fa pas gaire, aquests només eren esclaus.

El 20 de gener vaig sentir-me esperançada i feliç perquè el President Obama em transmet il•lusió i confiança. Em dóna més motius per creure en una classe política més justa, propera i més compromesa amb els seus ciutadans; més motivadora, més mobilitzadora; per creure en una societat més generosa i uns ciutadans més involucrats, més connectats i partícips de la realitat i el context que vivim.

El 20 de gener em va servir per autoconfirmar-me que diàriament es creen vincles i simpaties amb molta gent del món que no conec físicament però, d’alguna manera, si a través d’internet; ja sigui perquè els llegeixo als blogs, perquè els segueixo al Twitter o perquè són amics meus al Facebook. I que, aquell dia, els meus pensaments coincidien molt amb els d’ells. També he vist que molts amics (dels que puc anomenar físics) han creat un perfil i una personalitat pròpia digital i m’encanta seguir aquestes dues facetes, que, no deixen de ser una, al cap i a la fi, i que em provoca encara més proximitat.

El 20 de gener em vaig sentir feliç perquè aquesta nova era m’ha portat nous amics, noves oportunitats i noves esperances. M’ha obert un espai que vull entendre, raonar i viure’l. Per aquest motiu i molts altres, estic contenta per emprendre un viatge dissabte, a Nova York i a Boston, amb 4 persones més, algunes de les quals acabo de conèixer (coses que, sense la proximitat d’internet potser seria més complicat).

No anem a fer el turista, anem a aprendre, i a conèixer com persones, a través de les noves tecnologies i amb un bon ús de les idees i del llenguatge, han creat projectes motivadors que més persones han utilitzat per canviar de mica en mica el nostre món i fer-lo més just i més pròxim; projectes on tots som els protagonistes i ajuden a que tots poguem canviar aquest món. Yes, we can!

I, com va dir el flamant President: The world has changed and we must change with it.

Social media i els directors de comunicació

Crec que demà sortirà publicat al setmanari El 3 de vuit un article sobre el Facebook i el vi, enfocat en com aquesta gran xarxa social està contribuint en un producte, el vi, en el seu sector, i, sobretot, en les opinions que en tenen els consumidors. Així doncs, via Facebook em van fer algunes preguntes sobre perquè des de l’INCAVI vam introduir-nos en el món Facebook ara farà nou mesos creant el grup debatdevi.

La resposta és ben senzilla: perquè a hores d’ara no podem oblidar-nos d’aquestes xarxes socials per crear opinions, per intercanviar coneixements, per comunicar-nos i, debatdevi va néixer amb aquest objectiu: buscar respostes i solucions a una millora del consum de vi català a Catalunya partint de la col•laboració de tots els membres de la cadena. Si volem escoltar el consumidor, que aquest es relacioni amb l’elaborador, veure què diu un restaurador o saber què pensen els joves hem d’escoltar el que ens diuen i Facebook ens permet això: escoltar opinions, debatre-les, crear comunitat, fer contactes, compartir documents, i milers de coses més.

De fa uns mesos cap aquí he rebut peticions d’amics que viuen i treballen pel vi a Catalunya, m’he fet de grups d’amics de cellers catalans, m’he fet fan de vins, de guies de vins, ... A facebook hi ha molta gent, i tots es relacionen des d’un mateix nivell, sense jerarquies. Per tant, debatdevi hi ha de ser.

Ara, el proper pas serà que tots sapiguem treure’n el veritable profit del Facebook. El grup Bevem vi i cava català n’ha tret profit amb més de 2.000 membres ha fet que s’afegissin més caves catalans en lots de Nadal d’una empresa valenciana; ha organitzat tastos de vins a cegues; ha fet que alguns dels seus membres demanessin a Caixa Catalunya que enlloc de regalar un lot de vins de La Rioja potser seria millor, donada la seva procedència, que aquest obsequi comptés amb productes catalans,... I encara en poden treure molt més profit.

Per això, a l’entrevista vaig voler deixar clar que, actualment, no es pot entendre la comunicació d’un celler, d’una empresa o d’un polític sense els Social Media. Qualsevol director de comunicació ha de conèixer aquests noves eines 2.0, saber les seves potencialitats i aplicar-les a les diferents campanyes de comunicació. Us animo a llegir aquestes entrevistes que Marc Cortés fa diferents experts en comunicació sobre el paper que tindran els Social Media per al 2009.

I després, animo als dels cellers que no mirin tant les vinyes, el laboratori o les bòtes i que escoltin més als seus consumidors. Ara és molt més senzill conèixer la seva opinió.

Predicciones Social Media 2009

Publish at Scribd or explore others: Business Research marketing blogs

Wine Pleasures Congreso

Del 24 al 27 de gener tindrà lloc a Sitges, el Wine Pleasures Congreso i Workshop d’Enoturisme. S’esperen més de 300 professionals de 30 països per presentar les principals iniciatives vinculades amb el turisme i el vi. Es tracta de la primera edició d’un certamen així a Catalunya i que comptarà amb assistents provinents de moltes regions vinícoles de tot el món.

A més, els assistents poden confeccionar el seu programa a mida, escollint aquelles ponències que més li interessin.

També, per fomentar el networking entre els participants s’oferirà un programa d’activitats enoturístiques per les tardes amb visites a cellers així com activitats relacionades amb el vi.

L'INCAVI hi participa amb la ponència "Xarxa social i intercavi de coneixement: la iniciativa debatdevi a Catalunya", a càrrec del director general, Joan Aguado. Aquesta conferència serà el dissabte 24, a les 09:30, al Port Sitges Resort.

Com a fet remarcable, el congrés compta amb una xarxa social a internet: Wine Pleasures International Wine Tourism Conference & Workshop; on s'actualitzen les novetats sobre el congrès i els assistents i conferenciants comencen a intercanviar informació.