Al meu padrí

Tenies 90 anys, però això sempre arriba per sorpresa.
Padrí, són tantes les imatges i els records que he tingut aquests dies:
els ous que et preníem de les gallines del pati,
o quan, de petits, ens deixaves menjar amb els dits,
o les teves col·leccions del barça al menjador,
les vivències per aquell treball de la facultat al sofà de casa,
i aquelles sobretaules on tot era la batalla de l’ebre.

Ens has ensenyat com és un avi ideal,
atent, simpàtic, ocorrent
també tossut i rampellut
sempre amb alguna cosa per explicar,
eres el rei de la casa (tot i ser un republicà)

Dissabte celebràvem els teus 90 anys
I així, bufant espelmes i rient,
et vam dir adeu i fins sempre.

Abans de marxar ens vas dir: estimeu-vos molt

Així ho farem.