diumenge, 28 de juny de 2009

La història del meu avi és també la història de tots

En els propers dies farà un any que es va morir el meu avi. Una sèrie de circumstàncies m'han donat valor per publicar aquest post (la esfereïdora història que publica el Jordi Graells al seu bloc en a propòsit de la futura Llei de fosses o que he acabat de llegir-me El lector, de Bernhard Schlink ).

Aquest document que penjo és una part de la història de vida del meu avi, el Joan Urgell i Vives, que vaig elaborar per una assignatura de Periodisme a la UAB, l'any 1999. N'he extret una recopil·lació de les seves “batalletes” des del 1931 fins al 1945, on va passar pel Front d'Aragó, la Batalla de l'Ebre i una desena de presons i camps de concentració; fins aconseguir la plena llibertat el 1945.

Gràcies a aquest treball (que vaig fer fa 10 anys i que he intentat milers de cops reescriure) vaig compartir moltes hores de conversa amb el meu avi i, el més important, ell es va obrir i em va explicar coses que ni la meva àvia, ni el meu pare, ni ningú de la família sabia. El recordo emocionant-se, pensatiu, amb moments de silenci, però conscient que calia transmetre uns episodis d'una història, la seva, la meva, la de tots, massa sovint silenciada. La guerra, la postguerra i el franquisme el van mantenir callat, com si volgués oblidar un passat que, en els darrers anys de la seva vida, tenia massa present.

Ara, un any després de la seva mort, vull contribuir en la nostra "Memòria Històrica" amb la seva pròpia història. Ara, que queden pocs avis de més de 90 anys, potser va sent hora que anem recopil·lant històries, per construir un millor present i futur.

I, tot i que ell va lluitar al bàndol dels republicans, tot i que s'autonomenava republicà i comunista, d'esquerres i catalanista; era conscient que, potser si hagués nascut en un altre poble, en un altre lloc, li hagués tocat lluitar a l'altre costat. Perquè, com diu Ismael Serrano en aquella cançó, “explícame tú quien gana cuando se acaba la guerra, si a los muertos los entierras, ganadores, perdedores, da igual del bando que sea

Espero que, allà on sigui, estigui content per compartir la seva història, que és també la de molts.

Els anys de la guerra de l'avi

diumenge, 21 de juny de 2009

#talkingabout IV - Yes WE did

Rahaf Harfoush from redall on Vimeo.




Fa uns dies, amb el Ricard Espelt, vam conèixer Rahaf Harfoush. Estava a Bilbao, presentant el seu llibre Yes we did, un recull de les notes que va fer durant la campanya de Barack Obama als Estats Units. Rahaf va cedir-nos uns minuts per explicar-nos què significa ser voluntari d'un moviment que està sent estudiat per tot el món; com hi va arribar a formar part i, sobretot, la importància del contacte, la presencialitat, la transmissió d'un relat i un missatge que la societat americana va saber fer-se propi i traslladar al veí, als amics, als companys de feina,... Com una taca d'oli, l'esperit Obama es va estendre de la mà de voluntaris i persones anònimes que creien en ell perquè creien un relat, uns valors, un missatge. Com diu Rahaf a la pregunta, "i ara què", el primer pas ja està fet, només falta seguir caminant entre tots plegats.

Una entrevista a una noia molt jove que ens va recordar els amics que vam fer als Estats Units. Joves compromesos amb el seu país, i que empraven eines tecnològiques per fins socials i polítics, que creien que el futur passava per donar poder a la ciutadania i que, per això, Obama, se'n va sortir. Marshall Ganz, el menys jove de tots els que vam entrevistar a Boston va col·laborar formant voluntaris i establint tota una xarxa arreu dels Estats Units. Ens va descriure com eren alguns d'aquests voluntaris. A Bilbao vam tancar el cercle i vam conèixer la Rahaf, una voluntària optimista, entusiasta, fidel a les seves idees que, tot i ser canadenca i no nordamericana, creia en uns valors i un missatge global: nosaltres, els ciutadans, podem.


Ricard Espelt is talkinabout too.

Lloc de gravació: ESI (Eurepean Software Instiute)/ Bilbao
Dia: 03.06.2009
Material: Càmera Sony HDD DCR-SR52
Muntatge: iMovie

diumenge, 14 de juny de 2009

Conclusions de la taula de política i internet a la Penedesfera 09

Escoltar, obrir-se, ser transparent, treballar en xarxa, adopció i adaptació de nous llenguatges; la importància del contingut per sobre de les eines; o que el futur passa per l'opinió de les persones són algunes de les conclusions que els ponents de la taula "Com la nova comunicació està transformant la política actual" de les 2nes jornades de la Penedesfera van resumir què és la política 2.0

Aquí en teniu el vídeo-conclusions:




Les conclusions que jo en treuria, de què és la política 2.0 i si aquesta nova forma de comunicar-se canviarà alguna cosa, són les següents:

- És evident que gran part de la societat està desencantada amb els polítics, fet que es remarca amb l'alt nivell d'abstencionisme que hi ha en les eleccions. Si els polítics adopten noves formes d'acostar-se amb els ciutadans, això pot canviar, però cal que aquestes noves formes siguin transparents, sinceres, i amb contingut.

- Però també cal un nou model polític, una nova forma de fer política que parteixi de l'escolta i la conversa amb la pròpia societat civil. Per això, cal que la societat s'organitzi, pressioni i demani una nova forma de ser governada.

- La nova política no vindrà desde dins de la pròpia política (polítics, partits polítics, institucions,...), sinó des de l'organització de la pròpia societat civil i la participació d'aquesta en les decisions.

- La societat en xarxa permet l'existència de noves organitzacions polítiques i nous models i, posa en evidència els sistema dels partits polítics tradicionals, on les decisions es prenen només en les altes esferes d'aquestes organitzacions.

- Existeixen polítics 2.0, però no política 2.0. Perquè aquesta existeixi realment cal que es defineixin polítiques que comptin amb una alta participació de la societat i una obertura en les decisions de les cúspides dels partits polítics. Així com les organitzacions empresarials, les organitzacions polítiques s'han adaptar a aquests canvis i redefinir-se.

- Les eines 2.0 només són eines. El que importa és el contingut i l'ús que se'n fan; no poden ser només un aparador. Requereixen d'un nou estil i un nou llenguatge que, ara per ara, usen molt pocs polítics.

Totes aquestes conclusions (i moltes més que es poden extreure de la taula rodona), posen en evidència la lentitud de les organiztacions polítiques i l'administració per adaptar-se i preparar-se als nous reptes. Hi ha polítics 2.0, però cal una política 2.0. D'altra banda, calen nodes i organització entre la societat civil on canalitzar la pressió cap al canvi per aconseguir una vertadera transformació de la política.

divendres, 12 de juny de 2009

Comença les 2nes Jornades Penedesfera: Primer, política 2.0, avui a les 18:00

Avui a les 18h comença la Taula de Política 2.0 a la Penedesfera: “Com les noves eines de comunicació estan transformant la política actual”.

La idea es poder visualitzar cinc visions: Ernest Benach, Izaskun Bilbao, Héctor Pérez, Genís Roca i Max Vives-Fierro i Planas, amb projectes darrera i observar que esta passant.

Podeu assistir virtualment a les Jornades de la Penedesfera per la retransmissió en directe i on-line que fa Ràdio i Televisió El Vendrell i participar en aquest liveblogging i/o també pel twitter posant el hashtag #Penedesfera als twitts.

Us convidem a fer-ho, el debat serà més ric i intens. (via @ricardespelt)

diumenge, 7 de juny de 2009

Avi, serà possible una nova forma de fer política?

Avui el meu avi hagués fet 91 anys. Si encara fos aquí, entre nosaltres, aquest matí m'hagués trucat i m'hagués demanat per acompanyar-lo en cotxe al col·legi electoral. Tot i que en els darrers anys estava molt descontent de la classe política, d'un sistema democràtic que no era el que ell havia somiat i pel que havia lluitat, considerava que, el seu vot era vital, un dret i un deure com a ciutadà. Aconseguir-ho li va costar una guerra, presó, amics i companys morts i una dictadura amb la por al cos. I com ell, milions de persones més. Massa sang per prendre-s'ho a la valenta.

I, ara, que ja es comencen a conèixer els primers resultats, m'enfado en saber que, a Catalunya, només un 37% hem exercit el dret a vot. M'enfado amb la classe política, m'enfado amb la gent que no ha anat a votar, m'enfado amb els mitjans de comunicació, m'enfado amb la dificultat per entendre què coi passa allà a Europa.

Ara és moment de parar-se a preguntar què està passant i intentar aprendre d'aquest gran fracàs. El descontentament de la societat civil; la primacia dels partits polítics enfront la independència del representant polític; l'estil i contingut de les campanyes electorals; la crítica feroç enlloc de la construcció positiva entre els partits; el seguidisme d'aquesta manera de fer dels polítics pels mitjans de comunicació i els tertulians de torn; la llunyania d'Europa i les seves institucions; l'ús d'un llenguatge i un estil que ja no és el que els ciutadans esperem. Aquests (i evidentment l'alt nivell d'abstenció) són alguns dels signes que ens mostren que això ja no funciona.

Tots ens hem de preguntar què està passant. Però sobretot, els partits polítics, els nostres representants, les institucions europees (però també les catalanes i espanyoles), i els mitjans de comunicació han de fer autocrítica i mirar de construir una nova forma de fer política. I nosaltres, els ciutadans, exigir que això es faci.

Avui, aquests resultats, haguéssin fastiguejat la celebració dels 91 anys del meu avi (segur que s'estaria pujant per les parets, i amb raó).

dijous, 4 de juny de 2009

Internet, una oportunidad para el vino catalán - La Vanguardia


El periodista Ramon Francàs publica avui a La Vanguardia un article titulat: Internet, una oportunitat pel vi català, on fa esment d'algunes de les principals iniciatives que s'estan fent a Catalunya i vinculen el vi i internet. Cal agrair al Ramon, l'aposta per aquest article, molt didàctic, i que rarament trobes en els mitjans de comunicació generalistes, on és difícil trobar informació sobre l'ús de les noves eines 2.0 en la societat actual.

Us el deixo aquí:

Internet, una oportunidad para el vino catalán -
LA VINOTECA CATALANA - La Vanguardia

RAMON FRANCÀS - Barcelona
Tras cursar estudios de dirección hotelera, Àlex Duran se inició como ayudante de sumiller del desaparecido restaurante barcelonés Reno antes de convertirse en jefe de sumillería del Drolma. En este restaurante del Hotel Majestic permaneció hasta que el establecimiento cuyos fogones regenta Fermí Puig obtuvo la estrella Michelin. Tras una etapa en el Hotel Great Eastern de Liverpool Street, en Londres, decidió cerrar su etapa como sumiller en el restaurante L´Orangerie del Gran Hotel La Florida e iniciar un nuevo camino personal centrado en la formación y enel asesoramiento. Ha formado a profesionales en la Escuela Superior de Hostelería y Turismo Sant Ignasi-Sarrià y desarrolla un proyecto con la Universitat Oberta de Catalunya también para formar a profesionales. Pero su gran apuesta, convencido de la importancia de las redes sociales en internet, ha sido sommelieralumni. org: una red vinícola independiente donde compartir conocimiento y actualidad sobre la cultura del vino o, lo que es lo mismo, un punto de encuentro para profesionales. Àlex Duran cree que la comunicación es "esencial" en el mundo del vino. A su juicio, "no se puede dar la espalda ni a internet ni a los social media".Duran entiende que la red "supone una vía directa de comunicación e interacción entre productores y consumidores que pasan a ser elementos de decisión que hay que tener en cuenta".
Uno de los prescriptores vinícolas a nivel mundial que mayor partido ha sacado a internet ha sido Gary Vaynerchuk. Su videoblog: (http:// garyvaynerchuk. com) y su sitio http:// tv. winelibrary. com se han convertido en referencia obligada para los amantes del vino.
En el Debatdevi impulsado por el Institut Català de la Vinya i el Vi (Incavi) de la Generalitat para buscar las soluciones que permitan revertir el bajo consumo de vinos catalanes en Catalunya se subrayó que el futuro de la comunicación y del comercio pasa por internet. De hecho, una de las conclusiones del Debatdevi recomendó incrementar la presencia de los vinos catalanes en Internet. Se cree necesario "fomentar que los vinos catalanes tengan presencia en las redes sociales del vino, y que las diferentes campañas de comunicación del sector cuenten con los social media".Para la responsable de comunicación del Incavi, Gemma Urgell, la irrupción de fenómenos como el del web 2.0 es "una gran oportunidad". Destaca la interacción y la posibilidad de "escuchar de forma directa a los consumidores de los vinos catalanes". Las nuevas tecnologías han permitido, según Urgell, que "todos nos podamos convertir en prescriptores".
Los pasos del vino catalán en internet, pese a lo incipiente de la dinámica, están siendo crecientes. Se han creado portales como www. vadevi. cat (un diario electrónico de vinos catalanes) o tiendas on line como las de las DO Montsant y Tarragona. La DO Montsant se ha lanzado a la utilización del Facebook o los códigos QR (un sistema para almacenar información en una matriz de puntos o un código de barras bidimensional), mientras que la DO Catalunya premia los mejores blogs. También se ha empezado a utilizar Facebook como vía comercial para dar a conocer vinos y bodegas, y a catar vinos catalanes de forma simultánea en diversos lugares aprovechando la red social Twitter (lo que se ha bautizado como un Taste Live Wine). El próximo 13 de junio, en el marco de la segunda edición de las jornadas de la Penedesfera (comunidad que reúne a los autores de blogs del Penedès), se celebrará en la Vil · la Casals de Sant Salvador (El Vendrell) la iniciativa Cava& Twitts para analizar los nuevos retos en Internet del vino y el cava. El Incavi también prepara para este año diversas jornadas sobre comercialización e innovación vinculadas al Debatdevi

Gemma Urgell - Viniesfera © 2008. Template by Dicas Blogger.

TOPO