diumenge, 28 de juny de 2009

La història del meu avi és també la història de tots

En els propers dies farà un any que es va morir el meu avi. Una sèrie de circumstàncies m'han donat valor per publicar aquest post (la esfereïdora història que publica el Jordi Graells al seu bloc en a propòsit de la futura Llei de fosses o que he acabat de llegir-me El lector, de Bernhard Schlink ).

Aquest document que penjo és una part de la història de vida del meu avi, el Joan Urgell i Vives, que vaig elaborar per una assignatura de Periodisme a la UAB, l'any 1999. N'he extret una recopil·lació de les seves “batalletes” des del 1931 fins al 1945, on va passar pel Front d'Aragó, la Batalla de l'Ebre i una desena de presons i camps de concentració; fins aconseguir la plena llibertat el 1945.

Gràcies a aquest treball (que vaig fer fa 10 anys i que he intentat milers de cops reescriure) vaig compartir moltes hores de conversa amb el meu avi i, el més important, ell es va obrir i em va explicar coses que ni la meva àvia, ni el meu pare, ni ningú de la família sabia. El recordo emocionant-se, pensatiu, amb moments de silenci, però conscient que calia transmetre uns episodis d'una història, la seva, la meva, la de tots, massa sovint silenciada. La guerra, la postguerra i el franquisme el van mantenir callat, com si volgués oblidar un passat que, en els darrers anys de la seva vida, tenia massa present.

Ara, un any després de la seva mort, vull contribuir en la nostra "Memòria Històrica" amb la seva pròpia història. Ara, que queden pocs avis de més de 90 anys, potser va sent hora que anem recopil·lant històries, per construir un millor present i futur.

I, tot i que ell va lluitar al bàndol dels republicans, tot i que s'autonomenava republicà i comunista, d'esquerres i catalanista; era conscient que, potser si hagués nascut en un altre poble, en un altre lloc, li hagués tocat lluitar a l'altre costat. Perquè, com diu Ismael Serrano en aquella cançó, “explícame tú quien gana cuando se acaba la guerra, si a los muertos los entierras, ganadores, perdedores, da igual del bando que sea

Espero que, allà on sigui, estigui content per compartir la seva història, que és també la de molts.

Els anys de la guerra de l'avi

5 Comentários:

Magí ha dit...

Sempre estarem en deute amb les persones, com el teu avi, que van hipotecar part de la seva vida per defensar un ideals, i que van acabar patint-ne les conseqüències.
Sense ells el món hagués deixat d'existir.
Pots estar-ne molt orgullosa del teu avi.

Josi Sierra ha dit...

Gemma:
Mol be (no se si lo escribo bien) pero me parece un testimonio muy valioso, y una aportación a la memoria de todas las personas que queremos enriquecernos con lo que pasaron nuestros abuelos; y nuestras abuelas, que también les tocó mucho.
Con un granito que pongamos cada un@, podremos superar la muralla del desconocimiento que oculta aquella "primavera perdida".
Josi

Miquel Casellas ha dit...

Si senyora. Molt humà i emotiu. Ets un crack facis el quef acis.

Gemma Urgell ha dit...

Magí, no n'estarem en deute si sabem aprofitar bé la democràcia. Orgullosa del meu avi, ja ho saps, molt. Una abraçada!

Josi, sin duda, hay muchos episodios que se desconocen y es necesario recordar para construir bien el presente y el futuro. La labor que estás haciendo es un regalo para todos que debemos aprovechar. Aquí estoy para colaborar!

Miquel, gràcies pels teus ànims!

Rosa ha dit...

Sí Gemma, sí... tu vas aconseguir fer parlar a l'avi. Gràcies a tu, hem pogut saber tot el que va patir i sufrir.

A través del teu escrit estàs contribuint a construir el present per a viure un millor futur.

Gemma Urgell - Viniesfera © 2008. Template by Dicas Blogger.

TOPO