divendres, 20 de febrer del 2009

La alquímia de las multitudes, de F. Pisani i D. Piotet


"Les multituds produeixen la quantitat d'informació de la xarxa i l'alquimia és que, de l'ús que les xarxes en fan d'aquesta informació, sorgeixen productes que són or o pols; genialitats o estupideses". Aquesta va ser alguna de les frases que Francis Pisani ens va regalar en la presentació del seu llibre, "La Alquímia de las Multitudes: cómo la web está cambiando el mundo", a Barcelona.

Deixo anar només algunes de les idees que ens va transmetre:

- La xarxa fomenta una actitud participativa i crítica; considera que a Espanya s'està criminalitzant el poder de la xarxa sobre els adolescents, Pisani creu que els joves se saben protegir molt bé dels perills que hi poden haver en les xarxes socials. És la intel·ligència i la importància de l'experiència el que està en joc.

- Les xarxes socials no han inventat res. Tot el que està allà, també està en la vida real, en l'off line.

- Pisani considera que "l'escletxa digital" no resideix tant en l'edat sinó més en la possibilitat d'accès a internet; fet que s'està ressolent en la implntació ràpida de les noves tecnologies dins la societat.

- El concepte d’intel·ligència compartida / col·lectiva com a font de coneixement.

- L'eficàcia avui ve en la capacitat de fer circular el missatge i no en com organitzar-se.

Em quedo, doncs, en una de les darreres frases que va dir Pisani: El líder actual ja no sorgeix de la mateixa manera que abans, sinó que el lideratge és la capacitat d'emetre missatges que la societat reconeix com a propis i que la societat fa circular.

Francis Pisani està també avui a Barcelona, ofereix una conferència sobre "L'oportunitat de la web 2.0 en temps de crisis" al Cibernàrium, de 12:30 a 14 hores, al Parc Tecnològic Barcelona Nord (C/Marie Curie s/n). Pisani avui també està a Barcelona. Si podeu, aneu-hi!

dimecres, 11 de febrer del 2009

Un any o La Caixa de Pandora

Sóc d’aquelles persones que es tira a la piscina sense saber ben bé si hi ha aigua. I això vaig fer ara farà un any. Aventurar-me a obrir un blog sense tenir massa clar per quin motiu i quina mena d’interès podria tenir. Com que també sóc un poc indecisa i no tenia clar si això havia de ser molt personal o potser només professional; o si volia parlar d’un món que m’apassiona, el del vi; o d’un altre, el de la comunicació; o si, perquè no, de coses que m’interessen sobre internet; doncs he anat deixant que el pas del temps definís una mica la Viniesfera (si és que té alguna definició).

La Viniesfera ha estat un aprenentatge que m’ha arribat en un moment molt dolç i a través d’ella, rellegint els 57 posts i comentaris, m’adono de la quantitat de coses que he aprés i les ànsies de conèixer que tinc. Però sobretot, que tinc una addicció a escriure aquí, que si fa temps que no hi penjo res tinc remordiments i que rebre un comentari és com una festa. Cal anar al metge? (si només el fos el blog rai, però és també el Facebook, el Twitter, i les lectures que se m’acumulen al Google Reader).

Continuo pensant que al món del vi li falta humilitat; les plantes que em va regalar el Jordi no han suportat les ventades d’aquests dies (i la manca d’aigua) i que el paradigma del vi català encara continua i que amb debatdevi s’espera trobar alguna solució. Que el món rural necessita noves vies de comunicació i que m’ho vaig passar molt bé en aquella xerrada d’Igualada, o com crec que contribueixen els Social Media en la comunicació. Un any de descobertes amb grans companys de viatge a Londres o a Nova York.

També m’ha servit per explicar, sempre des del meu punt de vista, que no es pot governar donant l’esquena a aquells que representes, i tot i la meva sorpresa, “l’afer de la ràdio de Bellvei” va portar polseguera i més d’un comentari fora de lloc. I, sincerament, me’n sento molt satisfeta d’haver contribuït a fer soroll.

He tingut moments de fluixera, com l’enyorança que sento pel meu avi, un dels meus referents vitals. Però, com bé em van aconsellar en un comentari, no hi ha dia que no el recordi o expliqui alguna batalleta seva.

No sé què passarà a partir d’ara, la Viniesfera ja camina. La caixa de pandora ja està oberta i jo tinc ganes de què passin moltes coses per poder-les explicar. Com aquesta nova capçalera (gràcies Ricard), la vinya ja està plantada i estic frisosa per tastar el nou vi.

I tu, si em llegeixes, gràcies per fer-me sentir acompanyada.

diumenge, 8 de febrer del 2009

Quina crec que ha estat l'aportació de debatdevi?

El 25 de febrer se celebra l’acte final (si se li pot dir així) del debatdevi: El Futur del Vi a Catalunya, on sortiran algunes de les idees i suggerències de més de 9 mesos de debat online i offline sobre com millorar la presència del vi català a Catalunya. És un acte de valentia que, fa quasi un any, des de dalt de l’INCAVI, s’apostés per fer un pas més i utilitzar internet per facilitar un debat més enllà de la presencialitat física, que es donés llum verda a la posada en marxa de la plataforma virtual www.debatdevi.cat; amb la utilització de diferents Social Media com el Facebook o el You Tube; en un moment on, l’Administració catalana tenia pocs exemples com aquest (a part del genial Compartim, del departament de Justícia, i liderat pel Jordi Graells).

D’aquest ús dels Social Media en podem treure lectures positives: s’ha facilitat la introducció d’aquestes eines d’una forma natural dins del sector del vi. I ara, cellers, empresaris del vi, consumidors, enòlegs,... les utilitzen i, en molts casos, formen ja part del seu dia a dia professional. O que s’ha facilitat l’intercanvi de coneixement, de contactes i de continguts útils pel sector i que es veu gràcies al gran nivell de descarregues de la web. O l’interés que ha despertat, ja sigui pel seu nombre de visites o pel nombre de persones que han sol•licitat informació i accés a la web quan encara no era pública. També es pot fer alguna lectura negativa, com que, per una més ràpida introducció de debatdevi, hagués fet falta formació i pedagogia sobre l’ús d’aquestes eines, sobretot a una part d’aquest col•lectiu, més poc avesats a l’ús de les noves tecnologies; o la necessitat de crear més lideratge a la xarxa, ja que aquesta no s’alimenta.

Com ja ens va dir el flamant president dels EUA en el seu discurs inaugural, el món canvia i, per tant, les organitzacions, la comunicació o la societat, entre d’altres també han de canviar per tal d’adaptar-se amb èxit a aquestes noves realitats si no es vol desaparèixer o diluir-se en el pas del temps. Internet és una d’aquestes noves realitats del nostre món canviant, Internet és l’instrument i la tecnologia on, el llenguatge i el coneixement prenen forma per tal d’obrir noves vies de comunicació, noves relacions entre emissor, missatge i receptor.

En només un any, els vins catalans també s’han adaptat a aquestes noves realitats, i l’INCAVI ha demostrat capacitat d’adaptació als canvis. A més, el propi sector cada cop han guanyat més presència a internet, ja sigui a través de blogs, de xarxes socials, de wikis; com a través de webs de comerç electrònic de vins o pàgines d’entreteniment. I són els consumidors, els elaboradors, la pròpia Administració els responsables de crear aquests nous continguts i de facilitar una conversa de tu a tu entre ells; aquesta aproximació d’un món atractiu i propi a un grapat de gent que es mostra interessada per aquest.

I debatdevi ara tindrà més sentit per continuar existint. Ara que s’ha consolidat una xarxa, un grup de gent al seu voltant amb interessos comuns, que han sabut organitzar-se a través d’aquests instruments, per compartir experiències, inquietuds, comentaris. Debatdevi passarà a ser una eina on el sector del vi a Catalunya, des de tots els seus territoris, estructures econòmiques, departaments d’empresa i professions, podran compartir bones pràctiques de manera on-line i off-line; podran incrementar la xarxa, establir nous contactes; en fi, millorar la comunicació entre ells, conèixer allò que fa el veí i, si cal, sumar-se a ell per aconseguir un millor objectiu.

Powered By Blogger

Gemma Urgell - Viniesfera © 2008. Template by Dicas Blogger.

TOPO