dimecres, 11 de febrer de 2009

Un any o La Caixa de Pandora

Sóc d’aquelles persones que es tira a la piscina sense saber ben bé si hi ha aigua. I això vaig fer ara farà un any. Aventurar-me a obrir un blog sense tenir massa clar per quin motiu i quina mena d’interès podria tenir. Com que també sóc un poc indecisa i no tenia clar si això havia de ser molt personal o potser només professional; o si volia parlar d’un món que m’apassiona, el del vi; o d’un altre, el de la comunicació; o si, perquè no, de coses que m’interessen sobre internet; doncs he anat deixant que el pas del temps definís una mica la Viniesfera (si és que té alguna definició).

La Viniesfera ha estat un aprenentatge que m’ha arribat en un moment molt dolç i a través d’ella, rellegint els 57 posts i comentaris, m’adono de la quantitat de coses que he aprés i les ànsies de conèixer que tinc. Però sobretot, que tinc una addicció a escriure aquí, que si fa temps que no hi penjo res tinc remordiments i que rebre un comentari és com una festa. Cal anar al metge? (si només el fos el blog rai, però és també el Facebook, el Twitter, i les lectures que se m’acumulen al Google Reader).

Continuo pensant que al món del vi li falta humilitat; les plantes que em va regalar el Jordi no han suportat les ventades d’aquests dies (i la manca d’aigua) i que el paradigma del vi català encara continua i que amb debatdevi s’espera trobar alguna solució. Que el món rural necessita noves vies de comunicació i que m’ho vaig passar molt bé en aquella xerrada d’Igualada, o com crec que contribueixen els Social Media en la comunicació. Un any de descobertes amb grans companys de viatge a Londres o a Nova York.

També m’ha servit per explicar, sempre des del meu punt de vista, que no es pot governar donant l’esquena a aquells que representes, i tot i la meva sorpresa, “l’afer de la ràdio de Bellvei” va portar polseguera i més d’un comentari fora de lloc. I, sincerament, me’n sento molt satisfeta d’haver contribuït a fer soroll.

He tingut moments de fluixera, com l’enyorança que sento pel meu avi, un dels meus referents vitals. Però, com bé em van aconsellar en un comentari, no hi ha dia que no el recordi o expliqui alguna batalleta seva.

No sé què passarà a partir d’ara, la Viniesfera ja camina. La caixa de pandora ja està oberta i jo tinc ganes de què passin moltes coses per poder-les explicar. Com aquesta nova capçalera (gràcies Ricard), la vinya ja està plantada i estic frisosa per tastar el nou vi.

I tu, si em llegeixes, gràcies per fer-me sentir acompanyada.

10 Comentários:

Pepa Loves ha dit...

M'agrada la nova imatge que li has donat al blog,aire fresc i molta personalitat!!!

Enhorabona per el teu primer aniversair!, jo no soc molt del vi, però per aquí he conegut alguna cosa sobre aquest mon, i perquè no, també dels blogs,internets i no se qunates coses més!!!

Laia Gomis ha dit...

Gemma, moltíssimes felicitats per aquest primer aniversari. Espero continuar gaudint llegint les teves reflexions en aquest espai tan interessant.

Una abraçada!!!

Laia

Albert ha dit...

No t'aturis Gemma! Com dius tu n'has après segurament però jo llegint el teu blog n'he après molt més.
Moltes Felicitats!

Daniel García Peris ha dit...

Felicitats per l'aniversari i pel nou disseny.

Hi ha qui diu que tot això dels blocs ja està condemnat a la desaparició, que el facebook en tancarà molts. És possible, però el que no s'acabarà mai són les ganes de comunicar, expressar-se lliurement i compartir coneixements, característiques que es troben totes al teu bloc.

Ens veiem al Vins&Blogs aquest dissabte!

Ricard Espelt ha dit...

Tenia ganes de deixar-te una petita floreta, en un espai públic, i ara, aprofito.
Fa poc més d'un any ens varem conèixer, gràcies a l'amistat comuna que ens unia. Per sort, ens vam, connectar ràpidament i sense plantejaments projectables, plantàvem fita darrera fita, una nova manera de treballar. La meva projecció de com encarar els projectes web han canviat radicalment, gràcies a la teva amistat; i la sinergia, ens ha ajudat a obrir-nos nous espais de treball. De fet, em fa pensar que podem grans projectes si valorem que hem fet amb un any de plantar fites.
No penso que el teu bloc, com diu el Daniel, pugui desaparèixer. Les noves aplicacions comunicatives sorgides a la xarxa, donen solucions a espais que amb format de blog, tenien poc de reflexiu i més d'informatiu. Darrera cada escrit de la Viniesfera, hi ha un reflexió, que només és possible amb un format tant personal, com és un blog.

Moltes felicitats Gemma,

;-)
Ricard

Gemma Urgell ha dit...

Buff! Moltíssimes gràcies per tot el que dieu. M'heu emocionat ;)
Sou els reis! Només per llegir això, ja et venen més ganes d'escriure i escriure!
Mil gràcies i ens seguim llegint! I veient!

rrocias1@hotmail.com ha dit...

Felicitats Gemma. El temps passa volant, un any, qui ho diria. Els teus escrits són molt didàcticts referencials i documentats.

Ostres Gemma, quin bonic canvi de blog, quin deibuix més escaient... Ah per cert, no sé si saps que m'hauràs de pagar els drets d'autor d'aquest dibuix.... jejej jeeje,

Miquel Casellas ha dit...

Moltes Felicitats per aquest any amb moments dolsos i no tant. Endavant que ho fas molt bé i cada dia som més els teus seguidors i admiradors.

Raül Buira ha dit...

Moltes felicitats per aquest primer aniversari. Aquí tens un lector habitual que espera poder llegir-te durant molts anys més.
Felicitats!!!

Gemma Urgell ha dit...

Gràcies, gràcies! Petons a tots!

Gemma Urgell - Viniesfera © 2008. Template by Dicas Blogger.

TOPO