dimecres, 29 d’octubre de 2008

Més 2.0, a Lleida


Més conferències sobre web 2.0. Aquest cop a Lleida, en una jornada organitzada per la Diputació de Lleida sota el títol Turisme 2.0.

La primera a intervenir ha estat l'argentina Maria Vitoria Rodríguez, blocaire d'un dels espais més llegits i que més crea tendència entre els turistes de parla hispana: Diario del Viajero. A més d'aquest blog, Rodríguez també treballa creant blogs corporatius i, sota aquest tema ha anat la seva ponència:


Per què un blog corportiu?
Perquè és una nova forma de veure el negoci, un instrument més i, sobretot, una via de comunicació, amb el risc de què ens diguin coses que no ens agraden. Cal tenir la ment oberta, estar disposat a ser criticat. És un compromís de l’empresa cap als clients. Compromís de ser obert.

Avantatges:
- contacte directe, immediatesa de la resposta, participació, reacció, facilitat d’ús (si els nostres clients utilitzen aquestes eines, doncs perquè no nosaltres), posicionament, construcció de marca (per mantenir-nos i actualitzar-nos).

Desafiaments:
- un blog requereix d’actualització amb continguts d’interès
- mantenir la moderació dels continguts, dels comentaris. Moderar per temperar els continguts negatius. Millor respondre que ignorar.
- dedicació i, per tant, temps.
- transparència.

Fer un estudi de mercat per saber com és el nostre client és molt car. En canvi, saber llegir els comentaris que apareixen a internet i fer-ne un seguiment, ens permet conèixer com és el client i què vol. Cal passar del full de reclamacions a un diàleg amb el client.

La segona intervenció ha anat a càrrec de Marc Vidal, un dels blocaires més seguits d'Espanya, visionari sobre l'economia actual i futura i un dels directius de l'empresa d'agitació 2.0 Cink


Economia 2.0 talent social

Segons Vidal, estem davant d'una de les crisis més grans de la història, i, per tant, davant d’uns nous temps i d’unes noves opcions. La web 2.0 ens aporta nous espais comunicatius que cal tenir en compte davant de tot aquest context.

Un dels exemples que Vidal sempre acostuma a ressaltar per explicar el nou sistema comunicatiu és que, el 7 de juliol de 2008, a Londres, hi van haver atemptats al metro a les 8:30 del matí. A les 8:48, ja hi havia informació a WIKIPEDIA i, a les 23:00, 2.500 persones havien confomat el relat més exhaustiu mai escrit sobre un succés. Els diaris, encara no havien sortit.

Exemples de projectes/negocis comunicatius 2.0 que estan triomfant arreu:
- Wilogo és un lloc on, dissenyadors treballen en xarxa per crear logotips a 150€
- Floor planner, arquitectes en xarxa que treballen de forma col·lectiva fent planos de cases, pisos,...
- Vive la ciudad (NH), blog de NH amb informació turística de les ciutats.
- Ideastorm, un espai on comunicar idees per executar projectes
- MizPee, et busca el lavabo més proper i t'explica en quines condicions està.

La intel·ligència col·lectiva genera el talent social i, si a això li sumem un intercanvi de coneixements i d’experiències, obtenim la web 2.0. El prosumidor és el consumidor+productor. Els clients, quan deixen missatges als blogs també es converteixen en productors perquè et diuen com millorar-lo, et dóna la seva opinió,...

Finalment, ha intervingut Jordi Pi, director de Publicitat Internet a CCRTVi. Ha explicat el fenòmen de Muchachada Nuí. Programa de TV2 que no obtenia ni un 1% de share, però, a través d’internet i del canal You Tube tenia milers de seguidors. Finalment, no tenir audiència va significar que el retiressin de la pantalla.

La relació entre marques, mitjans de comunicació i consumidors estan canviant. Es busca diàleg, franquesa. Les marques estan intentant donar el poder al consumidor per fer de prescriptor del nostre producte. Reben propostes de consumidors per fer creativitat.

La comunicació actual ens obliga a crear xarxes transversals i utilitzar tots els mitjans possibles amb un mateix fi: internet, TV, mòbil,...

FOTO CEDIDA PEL RICARD ESPELT



diumenge, 26 d’octubre de 2008

La Catalunya oblidada


Això és el primer que ens va dir dissabte un bon amic del meu pare d'Horta de Sant Joan: "Som la Catalunya oblidada". Llunyana i ferèstega, però també amable i ordenada, així és la Terra Alta, el paradís rural. Hi he estat desenes de vegades, per feina, pel vi, d'escapada, per caminar,... I sempre és una descoberta. La gent és curtida, lligada a la terra, ells s'estimen allà on són; saben que per molta gent la Catalunya acaba a Falset o com a molt a Mòra, però a ells tant els hi fa, excepte mar, tenen de tot: bon vi, bon oli, els ports, rius... I uns pobles cuidats amb carrers amb vida i història.

Dissabte, de bon matí, cotxe i avall. Fins que no vaig ser a Mòra, no em vaig despertar. I llavors, enganxada al vidre gaudia dels marges, de les vinyes, de les oliveres, d'aquella comarca feta curosament amb les mans de l'home. Gandesa, Bòt, Horta de Sant Joan, canvi de cotxe (un 4x4) i cap als Ports. Camí amunt, ens vam creuar amb un senglar, vam veure alguna cabra salvatge i aquelles muntanyes, altes, rocalloses, i els boscos de pins i boix, frondosos. Després, cotxe aparcat, vam caminar, i tant que vam caminar, per cingles, creuant boscos,... fins que va arribar el primer rovelló, i el segon, i el tercer. Caminar amb el cap cot, mirant a sota els boixos, vam omplir un cistell per cap. Satisfets i molls, camí de tornada, darrera mirada als Ports, "Allò és Arnes, i allò Calaceit" i fins la propera.

Un bon dinar al Miralles d'Horta (rovellons, és clar!) un bon vi de la DO Terra Alta, concretament del Celler Xavier Clua, i carretera i amunt, cap a casa amb el cistell ben ple.

La Terra Alta té això, que t'abstreu, que et fa sentir autèntic. Que et mostra la millor simbiosi entre l'home i la natura, creant un paisatge que, ara, és únic al nostre país.

I, una excusa per tornar-hi? La setmana que ve, amb la XXI Festa del Vi de Gandesa

dimecres, 22 d’octubre de 2008

Hi haurà debat sobre el casc antic!

Si senyors i senyores! Finalment es podrà dedicar un programa de ràdio a parlar del casc antic de Bellvei i els canvis en les normes subsidiàries. Ahir em van convocar a una reunió des de la ràdio i des de l'Ajuntament per tal de buscar una sortida a tot plegat. Jo tenia molt clar que només tornaria a la ràdio si es podia tractar el tema del casc antic i fer-ne un debat (que considero de vital importància a Bellvei). Així doncs, l'alcalde, el regidor de mitjans de comunicació i el director de la ràdio em van brindar a fer-lo.

Si tot va bé el 31 d'octubre es farà el programa (però ja confirmaré més endavant la data, dependrà de si, al ser vigília de festiu i la castanyada, no tingui problemes per localitzar tots els convidats). La meva intenció és que, a les "Tardes de Parxís" de Bellvei Ràdio hi participi un representant de l'Ajuntament, de l'empresa constructora i de l'Associació Salvem el Casc Antic de Bellvei. Així doncs, em poso a treballar i ja us aniré informant.

I, vist el rebombori que s'ha fet a internet i que gràcies a ell es podrà fer aquest programa, o almenys és el que jo penso, m'encantaria que em fessiu arribar aquí o al Fòrum de Bellvei que han engegat el Ramon i l'Adri i que ja compta amb forces entrades, aquelles preguntes o aquells temes concrets que voldrieu fer arribar a alguna de les parts implicades en tot aquest tema del Casc Antic de Bellvei.

Pels que no puguin escoltar el programa "en vivo y en directo", també el penjaré al blog.

Ara, a treballar i a buscar els convidats i preparar el debat!

Gràcies a tots per fer-ho possible!

diumenge, 19 d’octubre de 2008

Cal fer un pas més i deixar l'anonimat!

Vull aprofitar per donar les gràcies a les persones que han enriquit el meu post passat amb 38 comentaris. S'han creat debats paral·lels i, fins i tot, alguns s'han entusiasmat en anar més enllà i obrir un Fòrum per parlar d'aquelles qüestions que els preocupa de Bellvei amb l'objectiu de millorar el poble i la seva convivència.
Com molt bé diu el Ricard al seu blog The plate is hot, internet té una força i un poder enorme per informar, per donar a conèixer fets, per denunciar, per opinar, per contrastar i, sobretot, per compartir. És un nou mitjà de comunicació que neix amb la força de què només pot ser censurat per un mateix.
Vull felicitar aquests anònims que han creat el fòrum "Bellvei Expressa't en Llibertat", però crec que haurien de fer un pas més. Cal ser valents i no amagar-nos en pseudònims, cal posar un nom i un rostre a cada comentari per fer, així, la conversa i el debat encara més democràtic i més obert. Que tots sapiguem qui som, de quin peu calcem i, sobretot, per demostrar que darrera d'aquest Fòrum no hi ha interessos polítics (que, pel que em sembla, no hi són) i així ningú podrà utilitzar-lo com un instrument de batalla. Ha de quedar clar, que el Fòrum és fet per gent de Bellvei que es preocupa i vol millorar el que passa a Bellvei.
Per això, us animo a prendre nota del que es fa a municipis com Copons. Té només 300 habitants, però l'ajuntament ha fet una web www.copons.net on tothom hi pot fer comentaris. I, el que trobo més interessant i que tots en podriem prendre exemple (o si més no copiar) és que, a través de la xarxa social Facebook han creat el grup Copons 2.0. Tothom, amb foto, nom i cognom, opina i fa propostes sobre com millorar el poble. En el cas de Copons, això s'ha liderat des de l'Ajuntament. No cal que ho faci un ajuntament, també pot nèixer per inciativa ciutadana, com el grup Igualadins també al Facebook. Algú s'anima a fer-ne un per Bellvei? I pel Fòrum, perquè no s'abandona l'anonimat i es posa com a requisit deixar el nom i el cognom?

dimarts, 14 d’octubre de 2008

Censura local


M'han prohibit parlar d'un tema d'interès local a Bellvei Ràdio. Si, així mateix. Aquest divendres tornava el programa "Tardes de Parxís" després de la pausa de l'estiu; el programa que he estat emetent des de Bellvei Ràdio de manera altruista i amb ganes de col·laborar amb una iniciativa del poble.
Doncs bé, ahir mateix em vaig despedir perquè no entenc com, als temps que estem, des de l'Ajuntament se'm prohibeix que parli d'un tema candent que tots els mitjans de comunicació locals i comarcals han tractat: el projecte de 16 duplex al casc antic de Bellvei i que està provocant rebuig per molts veïns del poble.
Ja farà 10 anys que sóc periodista, llicenciada a la UAB, i he col·laborat sense remuneració en múltiples mitjans de comunicació: Ràdio El Vendrell, TV El Vendrell, El 3 de vuit,... i també he treballat en mitjans de comunicació com la Cadena SER; tot i que la meva vinculació professional actual va més dedicada a la comunicació institucional i empresarial.
Doncs bé, amb tots aquests anys dedicats al periodisme, ja sigui des d'un costat de la barrera com des de l'altre, mai m'havien prohibit parlar de determinat tema. Et poden suggerir un canvi d'enfocament, que convidis a altres parts per discutir un tema, demanar-te que no siguis massa subjectiva,... Però mai m'he sentit tractada com m'he sentit a la ràdio municipal del meu poble.
He treballat en oficines de comunicació d'institucions prou importants i mai, des d'allà, s'ha censurat a cap periodista. Al contrari, cal tenir mà dreta i saber que un pas així se't pot girar a la contra.
Considero que una ràdio municipal com la de Bellvei, si realment vol ser del poble, ha de poder enriquir-se amb l'opinió de tots els seus ciutadans. No pot només comunicar sobre allò que l'equip de govern vol. Entenem que la ràdio la paguem tots, per tant, hi ha de tenir cabuda tothom.
Una de les sustentacions de la democràcia és, sens dubte, la llibertat d'expressió. A Bellvei Ràdio, aquesta democràcia s'ha demostrat que no hi és present. Em sap greu deixar la ràdio de Bellvei, perquè realment m'ho he passat molt bé, conversant amb els diferents personatges que han anat passant per allà, amb el Bubu a l'altre banda del vidre. Però ho havia de fer.

Potser ja va sent hora que, en aquests moments tèrbols de crisi econòmica a tots els nivells, nosaltres, els ciutadans, exigim tenir espais on comunicar les nostres idees, les nostres opinions. I, si la ràdio no t'ho permet, doncs internet pot obrir les portes a generar aquests espais de debat i de democràcia. Per això intentaré grabar l'entrevista que se m'ha prohibit fer i penjar-la a través de l'ivoox aquí mateix. Internet té això, que no et censura.

dimecres, 8 d’octubre de 2008

Economia de butxaca


Quina tarda! Jo, que sempre he estat una negada amb els números, que a la Facultat havia fet alguna assignatura d'Introducció a l'Economia que feinada a entendre-la; ara estic fent un màster en la qüestió.

Tot ha començat quan aquest migdia m'ha trucat ma mare (corresponsal de tot allò que pot afectar a la butxaca) i m'ha dit:
"- Gemma, no saps la bomba? Doncs que el BCE baixa mig punt els tipus d'interés".
- I...?
- Que tindrem més liquitat, nena. Mira que no sé on vius... Bueno, vindreu diumenge a dinar?
- ..."

Porto tota la tarda donant-li voltes... algú em podria respondre? Si baixa el tipus d'interés, doncs la meva hipoteca no pujarà tant com esperava... però, si em van fer la revisió l'1 d'octubre i l'1 de novembre ja hauré de pagar la nova quota, tindré la quota que m'esperava l'1 d'octubre o una altra d'inferior amb aquesta baixada de tipus?

Recoi de crisis! Porto tota la tarda mirant blogs, diaris digitals, fòrums,... i, com bon hipocondríaca que sóc, m'estic "acollonint".

En fi, millor que, com m'ha dit el Ricard, vagi a prendre un gin tonic... Potser millor faré una copa de vi (en tinc de xarel·lo, a la nevera).

Gemma Urgell - Viniesfera © 2008. Template by Dicas Blogger.

TOPO