dissabte, 31 de gener de 2009

Marató de coneixements a Nova York i Boston


Ara que sembla que el procés de jet lag ja és història i que ja he descomprimit força de tota la informació rebuda aquests darrers dies a Nova York i a Boston, és moment de posar ordre a cinc dies d’autèntica marató, trobades i visites a persones que han desenvolupat projectes vinculats amb la política i la participació ciutadana i internet.

Per començar, explicar que els “alumnes” d’aquest mega màster personalitzat hem estat el Marc, el Ricard, la Maria, el Javier i jo. Dos d’ells, companys de fatigues de ja fa temps, els altres dos, m’aventuro a dir que ja som amics o almenys, molt més que amics de Facebook. Com esponges, escoltavem les explicacions i respostes que ens donaven els nostres “professors”: Rafael Chamorro, Josh Levy, Andrew Rasiej, Jeremy Heimans, Ari Melber, Marshall Ganz, David Colarusso i Vanessa Scanfeld. Els projectes analitzats, change.org; Personal Democracy Forum, Meet up, 10 questions, The Nation i Mixedink .

Són moltes les coses explicades, les preguntes i respostes que ens han regalat aquests coneixedors d’internet i el seu poder per mobilitzar la societat. A tall de resum, cito fets que m’han sorprès i opinions que m’han fet canviar alguns conceptes i adquirir-ne de nous:

- la joventut dels projectes i, sobretot, la joventut dels que els lideren. Josh, Vanessa, David, Jeremy, Ari, estan entre els 28 i 35 anys. A més, joves amb un gran bagatge, implicació en la societat i una gran capacitat de reflexió que crec que als joves d’aquí, en general, ens manca.

- el sentiment de comunitat que tenen els nord-americans. Són individualistes (sobretot a Nova York), però, quan toca, i els darrers fets històrics ho han demostrat, saben mobilitzar-se i organitzar-se en comunitats per fer sentir la seva veu.

- les comunitats, les xarxes no creixen ni funcionen de forma espontània, cal organització i jerarquia. Per això calen líders que motivin i moguin els missatges en múltiples direccions, creant més nodes de lideratge i deixar fluir el diàleg i el debat de dalt a baix i de baix a dalt, buscant la democràcia i la implicació de tot el grup.

- els mitjans de comunicació tradicionals no veuen els Social Media com a competidors, ni en parlen de forma superficial com passa aquí, sinó que se n’aprofiten i els utilitzen per reforçar la seva marca i crear seguidors al seu voltant, fent-los protagonistes del seu dia a dia i establint nous punts de relació.

- Obama és present en format cartell i samarretes en molts locals comercials de Nova York; a totes les cadenes televisives, però els americans tenen els peus a terra. Estan contents amb el canvi, esperançats, però a l’expectativa.

- un bon blogger és un activista, un motivador. Els periodistes no acostumem a ser bons bloggers perquè transmetem la realitat d’una manera massa neutra, sense buscar la mobilització.

- segons Andrew Rassiej, el llenguatge d’internet és WE, nosaltres, i Obama ha estat el primer president dels EUA que ha sabut utilitzar el WE amb autenticitat.

- en matèria dels Social Media i l’anomenada web 2.0 no hi ha gurús, ni aquí, ni als EUA; ningú en pot ser expert si els canvis tecnològics i socials són tan ràpids.

Sens dubte, si Nova York ja és en si una experiència única, les persones que hem conegut, les relacions que hi hem establert i les connexions entre nosaltres, han fet d’aquest viatge una experiència especial i enriquidora

I bé, no em puc deixar de dir que, el que també m’ha sorprès d’aquest viatge és la dificultat d’entendre el funcionament del metro de Nova York ...

dijous, 22 de gener de 2009

20 de gener de 2009


El 20 de gener vaig tenir la sensació que vivia un moment històric. Com cada dia, des del primer moment del dia vaig estar connectada a internet, però aquest cop, a www.cnn.com i seguint desenes de blogs que diàriament m’obren els ulls i em fan reflexionar sobre el poder que té la paraula i el llenguatge si s’utilitzen les noves tecnologies i internet. Barack Obama va pronunciar el seu primer discurs com a President dels Estats Units davant de 3 milions de persones a Washington i gran part del món per la TV i, també, com a novetat, per internet. Un fet que passarà a la història per diversos motius, entre ells, que és el primer President negre d’un país que, no fa pas gaire, aquests només eren esclaus.

El 20 de gener vaig sentir-me esperançada i feliç perquè el President Obama em transmet il•lusió i confiança. Em dóna més motius per creure en una classe política més justa, propera i més compromesa amb els seus ciutadans; més motivadora, més mobilitzadora; per creure en una societat més generosa i uns ciutadans més involucrats, més connectats i partícips de la realitat i el context que vivim.

El 20 de gener em va servir per autoconfirmar-me que diàriament es creen vincles i simpaties amb molta gent del món que no conec físicament però, d’alguna manera, si a través d’internet; ja sigui perquè els llegeixo als blogs, perquè els segueixo al Twitter o perquè són amics meus al Facebook. I que, aquell dia, els meus pensaments coincidien molt amb els d’ells. També he vist que molts amics (dels que puc anomenar físics) han creat un perfil i una personalitat pròpia digital i m’encanta seguir aquestes dues facetes, que, no deixen de ser una, al cap i a la fi, i que em provoca encara més proximitat.

El 20 de gener em vaig sentir feliç perquè aquesta nova era m’ha portat nous amics, noves oportunitats i noves esperances. M’ha obert un espai que vull entendre, raonar i viure’l. Per aquest motiu i molts altres, estic contenta per emprendre un viatge dissabte, a Nova York i a Boston, amb 4 persones més, algunes de les quals acabo de conèixer (coses que, sense la proximitat d’internet potser seria més complicat).

No anem a fer el turista, anem a aprendre, i a conèixer com persones, a través de les noves tecnologies i amb un bon ús de les idees i del llenguatge, han creat projectes motivadors que més persones han utilitzat per canviar de mica en mica el nostre món i fer-lo més just i més pròxim; projectes on tots som els protagonistes i ajuden a que tots poguem canviar aquest món. Yes, we can!

I, com va dir el flamant President: The world has changed and we must change with it.

dijous, 15 de gener de 2009

Social media i els directors de comunicació

Crec que demà sortirà publicat al setmanari El 3 de vuit un article sobre el Facebook i el vi, enfocat en com aquesta gran xarxa social està contribuint en un producte, el vi, en el seu sector, i, sobretot, en les opinions que en tenen els consumidors. Així doncs, via Facebook em van fer algunes preguntes sobre perquè des de l’INCAVI vam introduir-nos en el món Facebook ara farà nou mesos creant el grup debatdevi.

La resposta és ben senzilla: perquè a hores d’ara no podem oblidar-nos d’aquestes xarxes socials per crear opinions, per intercanviar coneixements, per comunicar-nos i, debatdevi va néixer amb aquest objectiu: buscar respostes i solucions a una millora del consum de vi català a Catalunya partint de la col•laboració de tots els membres de la cadena. Si volem escoltar el consumidor, que aquest es relacioni amb l’elaborador, veure què diu un restaurador o saber què pensen els joves hem d’escoltar el que ens diuen i Facebook ens permet això: escoltar opinions, debatre-les, crear comunitat, fer contactes, compartir documents, i milers de coses més.

De fa uns mesos cap aquí he rebut peticions d’amics que viuen i treballen pel vi a Catalunya, m’he fet de grups d’amics de cellers catalans, m’he fet fan de vins, de guies de vins, ... A facebook hi ha molta gent, i tots es relacionen des d’un mateix nivell, sense jerarquies. Per tant, debatdevi hi ha de ser.

Ara, el proper pas serà que tots sapiguem treure’n el veritable profit del Facebook. El grup Bevem vi i cava català n’ha tret profit amb més de 2.000 membres ha fet que s’afegissin més caves catalans en lots de Nadal d’una empresa valenciana; ha organitzat tastos de vins a cegues; ha fet que alguns dels seus membres demanessin a Caixa Catalunya que enlloc de regalar un lot de vins de La Rioja potser seria millor, donada la seva procedència, que aquest obsequi comptés amb productes catalans,... I encara en poden treure molt més profit.

Per això, a l’entrevista vaig voler deixar clar que, actualment, no es pot entendre la comunicació d’un celler, d’una empresa o d’un polític sense els Social Media. Qualsevol director de comunicació ha de conèixer aquests noves eines 2.0, saber les seves potencialitats i aplicar-les a les diferents campanyes de comunicació. Us animo a llegir aquestes entrevistes que Marc Cortés fa diferents experts en comunicació sobre el paper que tindran els Social Media per al 2009.

I després, animo als dels cellers que no mirin tant les vinyes, el laboratori o les bòtes i que escoltin més als seus consumidors. Ara és molt més senzill conèixer la seva opinió.

Predicciones Social Media 2009

dijous, 8 de gener de 2009

Wine Pleasures Congreso


Del 24 al 27 de gener tindrà lloc a Sitges, el Wine Pleasures Congreso i Workshop d’Enoturisme. S’esperen més de 300 professionals de 30 països per presentar les principals iniciatives vinculades amb el turisme i el vi. Es tracta de la primera edició d’un certamen així a Catalunya i que comptarà amb assistents provinents de moltes regions vinícoles de tot el món.

A més, els assistents poden confeccionar el seu programa a mida, escollint aquelles ponències que més li interessin.

També, per fomentar el networking entre els participants s’oferirà un programa d’activitats enoturístiques per les tardes amb visites a cellers així com activitats relacionades amb el vi.

L'INCAVI hi participa amb la ponència "Xarxa social i intercavi de coneixement: la iniciativa debatdevi a Catalunya", a càrrec del director general, Joan Aguado. Aquesta conferència serà el dissabte 24, a les 09:30, al Port Sitges Resort.

Com a fet remarcable, el congrés compta amb una xarxa social a internet: Wine Pleasures International Wine Tourism Conference & Workshop; on s'actualitzen les novetats sobre el congrès i els assistents i conferenciants comencen a intercanviar informació.

Gemma Urgell - Viniesfera © 2008. Template by Dicas Blogger.

TOPO