dimecres, 24 de desembre de 2008

Bones Festes!


Són dies de recolliment familiar; nens que poden pujar de peus a la cadira només per recitar el vers; torrons d'Agramunt o de Xixona o de Suchard; somriures, petons i abraçades; molt de cava i vi amb alguna copeta de licor; l'escudella de la iaia del peix fent la competència a l'ànec de la iaia de baix; els cosins que es fan grans i, de retruc, tu també; l'avi Josep que ens demanarà que toquem el piano (per alguna cosa el vaig pagar!, dirà); carretera i cap a Binèfar, a passar un segon Nadal i Sant Esteve; celebrar el tió sense tió; vespres de digestió amb més cava i a casa dels amics; paper de regal rebregat a la bossa de la brossa; calces, mitjons, calçotets, pijames, sabatilles; la Laia i jo fent de cambreres; l'explicació a càrrec del papa sobre el vi que beurem; la mama atrafegada a la cuina amb totes les seves delicadeses; el Jordi intentant seguir el ritme mastegador del Josep (i passant una tarda amb àlmax); el Sergi fent-nos riure; els de l'Arboç arribant puntuals,... Tot això passarà aquests dies a Ca l'Àngel, llàstima que enguany no sentirem com l'avi Joan rondina perquè no el deixem parlar... serà estrany, trist, però segur que també serà un Bon Nadal...

Bones Festes a tots i totes!

(la postal és obra del Ricard Espelt, un artista polifacètic i un bon amic; i Ca La Florinda, una casa rural amb molt d'encant - què he de dir!!).

dilluns, 15 de desembre de 2008

No faré cap comentari al respecte


No té despercidi. Quina generalització més generalitzada. No faré cap més comentari, només que a través del Facebook del Pol Gomà m'ha arribat aquest article d'un "intel·lectual" espanyol publicat a El Semanal de El País, el passat diumenge:


JAVIER MARÍAS LA ZONA FANTASMA
Una región ocultamente furibunda

Antes de nada, debo dar las más sorprendidas gracias a cuantos lectores de esta página han tenido la amabilidad, por vía directa o indirecta -a través de la sagaz procuradora cuyo nombre mencioné hace tres semanas, y a la que no sé si hice una faena con ello-, de ofrecerme sus máquinas de escribir o indicarme cómo podría hacerme con una del modelo que he empleado durante años y que ha dejado de fabricarse. No puedo aceptar los generosos ofrecimientos de los primeros, pues nunca estaría dispuesto a privar a nadie de algo de su propiedad, y en cuanto a las oportunidades que aparecen en Internet y sobre las que se me ha informado, se trata de Olympias de segunda mano, de cuyo funcionamiento no me puedo fiar enteramente, o bien habría que hacerlas venir desde Hong-Kong o Chile, y esto me parecería una extravagancia exagerada. Así que he optado por lo más sensato: comprar otro modelo, de otra marca, con el que aún no estoy escribiendo este artículo porque de momento hay una tecla que no me obedece y de la que dependen los márgenes y el interlineado. Ya veremos si logro doblegarla (a la tecla fundamental y rebelde), pero en todo caso un millón de gracias.

Eso sí, no me pregunten con qué diablos estoy escribiendo. Lo que sí puedo confesarles es que la semana pasada, al estar fuera de Madrid y en un sitio en el que era imposible comprar máquina alguna, no me quedó otro remedio que tomar prestado un ordenador de la casa en la que me alojaba y teclear con él, tanto el artículo de rigor como algunas líneas de una posible novela nueva (que si es no será larga, descuiden). El ordenador ha vuelto a no gustarme, lo siento; pero ya que lo tenía en mis manos durante unos días, aproveché para navegar un poco por Internet, por primera vez en mi vida o casi. Así, logré visitar por fin, al cabo de unos diez años desde su creación, la web que lleva mi nombre y que montó por propia iniciativa una lectora de Gijón, Montse Vega, a la que, visto lo visto, debo mucho más de lo que jamás podré devolverle. También me quedé admirado de que en la Red existan datos sobre todo lo habido y por haber, aunque demasiados no sean de fiar o estén equivocados. Es decir, aquello parece una enciclopedia de vastedad incomparable, pero de calidad muy dudosa y variable. Comprendo ahora de dónde salen muchas "documentaciones" de periodistas y -lo que es más grave- novelistas, y por qué tantos de éstos se atreven hoy a hacer novelas históricas sin saber nada sobre el periodo elegido antes de empezar a redactarlas.

Pero de todo esto estarán la mayoría de ustedes al cabo de la calle, y disculpen que les diga nada sobre mediterráneos que habrán descubierto hace siglos. Lo que más me ha desagradado, sin embargo, son los llamados blogs y foros, por algunos de los cuales me he dado un paseo. No entiendo que tantos escritores tengan un blog propio y le dediquen, por fuerza, numerosas horas de su tiempo, porque me parece equivalente a esto: uno va a un bar, se sienta a una mesa y habla de lo que sea, y a continuación está expuesto a que cualquiera coja una silla y le suelte a su vez su rollo o -con demasiada frecuencia- sus imprecaciones. O bien a esto otro: uno inicia una conversación telefónica particular, y cualquier individuo puede colarse en ella y opinar lo que le plazca o ponerle verde a uno. No sé, para mí sería una pesadilla tener que escuchar pacientemente a personas que no he elegido, y con las que en algunos casos no quisiera ni cruzar media palabra. ¿Cuál es la gracia de estas tertulias escritas? ¿Ver que uno provoca reacciones? ¿Tener la comprobación inmediata de que lo que expone no cae en el vacío? ¿Llevar una vida "interactiva" (y perdonen el adjetivo)? Debe de haber mucha gente solitaria, o que aguanta la soledad -ese gran bien- pésimamente. Pero lo que más me ha desagradado es el frecuente tono insultante de los comentarios y el veneno que a menudo destilan. Amparados en el anonimato cobarde de los llamados nicks, no hay asunto que no les merezca a unos cuantos blogueros toda suerte de improperios. No veo que se discuta ni argumente apenas, sino que más bien se lanzan denuestos y groserías como en las tabernas más zafias. Hay en este mundo, o eso parece, una desproporcionada cantidad de odiadores, o llámenlos negativistas, resentidos, amargados, venados. No tantos en los blogs o foros en inglés. En esa lengua la gente es más propensa a emitir sus opiniones, a discutir civilizadamente, a pedir una información o aportar otra interesante y útil. En los españoles, en cambio, veo una sobreabundancia de rabiosos y cabreados, de individuos a los que todo parece una mierda, o que dedican horas y horas a estudiar la obra de un autor, por ejemplo, con el solo ánimo de ponerla a caldo, en vez de abstenerse -como quizá sería lo lógico- de seguirla leyendo. También se lleva uno sorpresas en este mundo, y ve intervenir, con su nombre, a personas de las que se distanció hace años, sólo para comprobar que la edad no las ha hecho más sabias ni gratas sino todo lo contrario, que el gusto por despotricar sin razones les ha ido en aumento y que ni siquiera han variado sus obsesiones durante tan larga ausencia. No sé, pero asomarse a esa inmensa taberna que son los blogs y foros de Internet, en España, le hace tener a uno la sensación de vivir en una región ocultamente furibunda, en la que más vale no entrar, si es posible.

dimecres, 10 de desembre de 2008

Polítics 2.0 i Polítics 0.0

El primer bloc que vaig començar a llegir i a seguir va ser Debat a Bat, de l'amic Donaire. Un blog que parla de política, educació, turisme, societat i moltes altres coses d'una manera propera i amena, i amb coneixement de la causa, com ell diu, "basat en un fet real i amb apunts del natural". I si us parlo d'aquest blog ara no és només per animar-vos a seguir-lo; sinó perquè em serveixo de 3 posts del Donaire ( Diez usos políticos del facebook i Lo que hemos aprendido de Obama , Parlament 2.0, entre molts altres que giren al voltant de la política 2.0) per animar a alguns polítics a fer un pas més, a baixar de les "estrelles" i a donar la cara, a mostrar-se tal com són, a deixar participar i a no tenir por a escoltar opinions que no són com la seva, a debatre-les.

I tot això ho dic perquè no pot ser que després de la creació d'un fòrum de debat per part d'un grup de joves del meu poble: "Bellvei, expressa't en llibertat", on veïns de forma continuada han parlat de la necessitat de fer un debat públic i presencial sobre com volem que sigui el nostre poble, el nostre casc antic; on s'ha demanat repetides vegades la participació de l'alcalde en aquest espai donant el seu parer sobre el que s'està debatent, sobre les seves preocupacions; que l'ajuntament ha rebut més de 500 al·legacions en contra d'unes normes subsidiàries perquè entenen que aquestes perjudiquen el nucli antic; la única resposta sigui la més poc democràtica, la unidireccional: la d'un butlletí informatiu a la porta de totes les cases.

El diumenge, tots els bellveïns vam poder llegir a casa un butlletí de 4 planes a tot color amb les opinions de l'alcalde sobre el casc antic i sobre aquells que no estan d'acord en com s'ha portat tot plegat. Només us transcriuré una frase, la darrera: "No em puc permetre perdre el temps, en causes tan grises com la que patim i si algú vol seguir aquest camí, allà ell… ni amb mi ni a l’equip de govern ens hi tobarà". Causes grises? Doncs donem-li color i oferim un debat com déu mana, on els veïns poguem escoltar totes les parts, totes les opinions i ens poguem fer una idea més o menys clara sobre tot plegat. Perdre el temps és escoltar als veïns?

Davant d'una nova forma de fer política, on polítics de tots els colors estan veient com cal obrir les portes a la socialització 2.0, a mostrar-se transparents, de fàcil accès, a facilitar les eines d'interrelació, a crear ciutadania, ... ens trobem com un alcalde veu només en un butlletí a tot color, enviat per via "sota la porta", sense dret a rèplica com la única manera de fer política, d'escoltar i de ser escoltat.

divendres, 28 de novembre de 2008

Experiències interessants 2.0 en el món del vi a Catalunya

Aquesta setmana m'he trobat amb dos agradables sorpreses, per una banda, el Celler Espelt, de la DO Empordà, s'està introduint a les noves eines 2.0 com el You Tube amb vídeos ben divertits com aquest. Una forma divertida i alegre de mostrar el món del vi i el seu celler, amb la implicació de tots els seus treballadors i versionant una famosa cançó dels Monty Phyton. Una nova visió de l'enoturisme:



I, d'altra banda, el Consell Regulador de la DO Catalunya, un dels més actius i més innovadors, enceta un blog , entès com una eina de comunicació més àgil i propera amb els seus consumidors, clients i cellers, facilitant la interrelació amb ells a través d'aportacions i comentaris.

Així doncs, una setmana feliç pel 2.0 i el món del vi a Catalunya.

dimecres, 19 de novembre de 2008

Vins catalans, amb els ulls tancats!

Per quart any consecutiu, l’Institut Català de la Vinya i el Vi (INCAVI) i les Denominacions d’Origen catalanes engeguen una campanya promocional dels vins catalans sota el paraigües de “Catalunya, País de Grans Vins”.
L’anunci d’aquesta campanya té com a slogan “Vins catalans, amb els ulls tancats” i compta com a protagonista el preescriptor i sumiller Roger Viusà, campió d’Europa de sumillers. Amb aquest lema i amb la figura del prescriptor, es pretén comunicar un contingut de confiança plena, de seguretat, amb la tria de qualsevol vi de les onze Denominacions d’Origen catalanes.

Així doncs, finalment, tenim anunci. Ja em direu què us sembla!


dimarts, 18 de novembre de 2008

Sadness

La tardor sempre ve acompanyada d'unes dosis de tristesa, o això és el que penso per reconfortar-me. Avui he conduït força i a més, sola. Per mi, aquest és el millor moment per posar ordre, però sobretot per pensar. I suposo que la meteorologia i el paisatge han fet que tingués una píndola de tristesa. He pensat en ell, que ens va deixar fa uns mesos, que el trobo a faltar molt i que m'encantaria explicar-li milers de coses que m'han passat. I, si allà on siguis tens internet i llegeixes aquest blog: "Avi, t'estimo molt".

dijous, 13 de novembre de 2008

Gaudir amb el vi

Un dels darrers posts de l'Oriol Pérez de Tudela , que he trobat molt encertat (vaja com tots els seus), m'ha inspirat a començar aquest i m'ha recordat un que vaig fer uns mesos, titulat Esnobisme i vi.

L'Oriol parla de la diferència entre Gaudir AMB el vi i Gaudir DEL vi. Si ens situem dins del món professional del vi (sumillers, enòlegs, productors, elaboradors), és normal que es gaudeixi del vi, és la seva font de riquesa, és el seu món. Llavors parlen de tanins, de resveratrol, de glicerina, de colors abstractes, d'aromes inensumables. Però crec que s'equivoquen aquells que utilitzen aquest mateix llenguatge quan es dirigeixen als consumidors. Ens trobem llavors, que no parlem el mateix idioma i, molts cops, aquell que gaudeix AMB el vi no se sent proper del que gaudeix DEL vi.

El que el consumidor vol és gaudir AMB el vi, d'una bona conversa, d'un bon sopar, d'una bona companyia. I sinó, entreu al Facebook i mireu algun dels darrers grups que hi ha: "Bevem vi i cava català", amb gairebé 1.400 consumidors i amants del nostre vi; o el grup de la vinateria del Vendrell 7 de vi, amb quasi 70 membres; entre molts d'altres en tots els idiomes i d'un munt de països.

I, dirigint-me a aquells que gaudeixen DEL vi: mireu quin llenguatge utilitzen i com recomanen productes. I sobretot, penseu que potser són clients vostres. Els voleu conèixer millor? Doncs, a parlar clar i senzill. Després, i només si us pregunten, ja els hi parlareu de tanins i de polifenons.

Us deixo una cançó preciosa del Jorge Drexler on es gaudeix AMB vi:

dimecres, 5 de novembre de 2008

Els ajuntaments i internet

Amb la importància que està assolint avui en dia internet i les noves tecnologies, les administracions haurien d'esforçar-se i, primer de tot, tenir una web i, després, oferir a l'usuari les noves possibilitats de la societat de la informació. L'ajuntament d'un municipi és un espai clau per transmetre als usuaris, als ciutadans, què són aquestes eines que cada cop més copen diferents espais de la vida d'una persona. L'ajuntament ha de visualitzar en la seva web com és el seu municipi pels de fora, mostrar les atraccions que té, i, al mateix temps, oferir informació i diàleg al ciutadà. Un exemple que, des de la localitat es pot treballar la globalitat.

I tot això ho dic perquè l'estudi web Redall ofereix als ajuntaments fer webs a cost 0. Si, això mateix, de forma totalment gratuïta. I si no us ho creieu, ho podeu llegir al blog del Ricard Espelt.

Ja no hi ha excusa per no tenir una bona web!

FE DE ERRATES: En un principi, deia en aquest post que l'ajuntament de Falset no tenia web. Però, un amic m'ha comentat que si que en tenen: www.falset.org, el que passa que no està ben posicionada a Google. Accepteu les meves disculpes per aquest error. Gràcies!

dissabte, 1 de novembre de 2008

Debat sobre el casc antic

Si voleu saber què s'ha dit al debat radiofònic sobre el Casc Antic que s'ha emès aquest vespre a Bellvei Ràdio, podeu escoltar-ho:





D'altra banda, he aprofitat per acomiadar-me del programa. S'ha acabat "Tardes de Parxís". Això és el que he dit:

"Aquest és el meu darrer programa, m’acomiado de tots vostès per iniciativa pròpia. L’alegria, les ganes de col•laborar amb Bellvei Ràdio, el voler explicar allò que passa al poble en boca dels propis bellveïns s’ha esvaït i en aquests darrers dies s’ha convertit en maldecaps i en molta pressió. Jo vull estar còmoda en les coses que faig i més si ho faig d’una forma altruista. I sé que a la ràdio, almenys ara, no hi estaré a gust.
Així doncs, molta sort, i intentem fer, entre tots, un Bellvei més obert, més participatiu i, que s’expressi amb llibertat, amb educació i sense perdre’s el respecte".

dimecres, 29 d’octubre de 2008

Més 2.0, a Lleida


Més conferències sobre web 2.0. Aquest cop a Lleida, en una jornada organitzada per la Diputació de Lleida sota el títol Turisme 2.0.

La primera a intervenir ha estat l'argentina Maria Vitoria Rodríguez, blocaire d'un dels espais més llegits i que més crea tendència entre els turistes de parla hispana: Diario del Viajero. A més d'aquest blog, Rodríguez també treballa creant blogs corporatius i, sota aquest tema ha anat la seva ponència:


Per què un blog corportiu?
Perquè és una nova forma de veure el negoci, un instrument més i, sobretot, una via de comunicació, amb el risc de què ens diguin coses que no ens agraden. Cal tenir la ment oberta, estar disposat a ser criticat. És un compromís de l’empresa cap als clients. Compromís de ser obert.

Avantatges:
- contacte directe, immediatesa de la resposta, participació, reacció, facilitat d’ús (si els nostres clients utilitzen aquestes eines, doncs perquè no nosaltres), posicionament, construcció de marca (per mantenir-nos i actualitzar-nos).

Desafiaments:
- un blog requereix d’actualització amb continguts d’interès
- mantenir la moderació dels continguts, dels comentaris. Moderar per temperar els continguts negatius. Millor respondre que ignorar.
- dedicació i, per tant, temps.
- transparència.

Fer un estudi de mercat per saber com és el nostre client és molt car. En canvi, saber llegir els comentaris que apareixen a internet i fer-ne un seguiment, ens permet conèixer com és el client i què vol. Cal passar del full de reclamacions a un diàleg amb el client.

La segona intervenció ha anat a càrrec de Marc Vidal, un dels blocaires més seguits d'Espanya, visionari sobre l'economia actual i futura i un dels directius de l'empresa d'agitació 2.0 Cink


Economia 2.0 talent social

Segons Vidal, estem davant d'una de les crisis més grans de la història, i, per tant, davant d’uns nous temps i d’unes noves opcions. La web 2.0 ens aporta nous espais comunicatius que cal tenir en compte davant de tot aquest context.

Un dels exemples que Vidal sempre acostuma a ressaltar per explicar el nou sistema comunicatiu és que, el 7 de juliol de 2008, a Londres, hi van haver atemptats al metro a les 8:30 del matí. A les 8:48, ja hi havia informació a WIKIPEDIA i, a les 23:00, 2.500 persones havien confomat el relat més exhaustiu mai escrit sobre un succés. Els diaris, encara no havien sortit.

Exemples de projectes/negocis comunicatius 2.0 que estan triomfant arreu:
- Wilogo és un lloc on, dissenyadors treballen en xarxa per crear logotips a 150€
- Floor planner, arquitectes en xarxa que treballen de forma col·lectiva fent planos de cases, pisos,...
- Vive la ciudad (NH), blog de NH amb informació turística de les ciutats.
- Ideastorm, un espai on comunicar idees per executar projectes
- MizPee, et busca el lavabo més proper i t'explica en quines condicions està.

La intel·ligència col·lectiva genera el talent social i, si a això li sumem un intercanvi de coneixements i d’experiències, obtenim la web 2.0. El prosumidor és el consumidor+productor. Els clients, quan deixen missatges als blogs també es converteixen en productors perquè et diuen com millorar-lo, et dóna la seva opinió,...

Finalment, ha intervingut Jordi Pi, director de Publicitat Internet a CCRTVi. Ha explicat el fenòmen de Muchachada Nuí. Programa de TV2 que no obtenia ni un 1% de share, però, a través d’internet i del canal You Tube tenia milers de seguidors. Finalment, no tenir audiència va significar que el retiressin de la pantalla.

La relació entre marques, mitjans de comunicació i consumidors estan canviant. Es busca diàleg, franquesa. Les marques estan intentant donar el poder al consumidor per fer de prescriptor del nostre producte. Reben propostes de consumidors per fer creativitat.

La comunicació actual ens obliga a crear xarxes transversals i utilitzar tots els mitjans possibles amb un mateix fi: internet, TV, mòbil,...

FOTO CEDIDA PEL RICARD ESPELT



diumenge, 26 d’octubre de 2008

La Catalunya oblidada


Això és el primer que ens va dir dissabte un bon amic del meu pare d'Horta de Sant Joan: "Som la Catalunya oblidada". Llunyana i ferèstega, però també amable i ordenada, així és la Terra Alta, el paradís rural. Hi he estat desenes de vegades, per feina, pel vi, d'escapada, per caminar,... I sempre és una descoberta. La gent és curtida, lligada a la terra, ells s'estimen allà on són; saben que per molta gent la Catalunya acaba a Falset o com a molt a Mòra, però a ells tant els hi fa, excepte mar, tenen de tot: bon vi, bon oli, els ports, rius... I uns pobles cuidats amb carrers amb vida i història.

Dissabte, de bon matí, cotxe i avall. Fins que no vaig ser a Mòra, no em vaig despertar. I llavors, enganxada al vidre gaudia dels marges, de les vinyes, de les oliveres, d'aquella comarca feta curosament amb les mans de l'home. Gandesa, Bòt, Horta de Sant Joan, canvi de cotxe (un 4x4) i cap als Ports. Camí amunt, ens vam creuar amb un senglar, vam veure alguna cabra salvatge i aquelles muntanyes, altes, rocalloses, i els boscos de pins i boix, frondosos. Després, cotxe aparcat, vam caminar, i tant que vam caminar, per cingles, creuant boscos,... fins que va arribar el primer rovelló, i el segon, i el tercer. Caminar amb el cap cot, mirant a sota els boixos, vam omplir un cistell per cap. Satisfets i molls, camí de tornada, darrera mirada als Ports, "Allò és Arnes, i allò Calaceit" i fins la propera.

Un bon dinar al Miralles d'Horta (rovellons, és clar!) un bon vi de la DO Terra Alta, concretament del Celler Xavier Clua, i carretera i amunt, cap a casa amb el cistell ben ple.

La Terra Alta té això, que t'abstreu, que et fa sentir autèntic. Que et mostra la millor simbiosi entre l'home i la natura, creant un paisatge que, ara, és únic al nostre país.

I, una excusa per tornar-hi? La setmana que ve, amb la XXI Festa del Vi de Gandesa

dimecres, 22 d’octubre de 2008

Hi haurà debat sobre el casc antic!

Si senyors i senyores! Finalment es podrà dedicar un programa de ràdio a parlar del casc antic de Bellvei i els canvis en les normes subsidiàries. Ahir em van convocar a una reunió des de la ràdio i des de l'Ajuntament per tal de buscar una sortida a tot plegat. Jo tenia molt clar que només tornaria a la ràdio si es podia tractar el tema del casc antic i fer-ne un debat (que considero de vital importància a Bellvei). Així doncs, l'alcalde, el regidor de mitjans de comunicació i el director de la ràdio em van brindar a fer-lo.

Si tot va bé el 31 d'octubre es farà el programa (però ja confirmaré més endavant la data, dependrà de si, al ser vigília de festiu i la castanyada, no tingui problemes per localitzar tots els convidats). La meva intenció és que, a les "Tardes de Parxís" de Bellvei Ràdio hi participi un representant de l'Ajuntament, de l'empresa constructora i de l'Associació Salvem el Casc Antic de Bellvei. Així doncs, em poso a treballar i ja us aniré informant.

I, vist el rebombori que s'ha fet a internet i que gràcies a ell es podrà fer aquest programa, o almenys és el que jo penso, m'encantaria que em fessiu arribar aquí o al Fòrum de Bellvei que han engegat el Ramon i l'Adri i que ja compta amb forces entrades, aquelles preguntes o aquells temes concrets que voldrieu fer arribar a alguna de les parts implicades en tot aquest tema del Casc Antic de Bellvei.

Pels que no puguin escoltar el programa "en vivo y en directo", també el penjaré al blog.

Ara, a treballar i a buscar els convidats i preparar el debat!

Gràcies a tots per fer-ho possible!

diumenge, 19 d’octubre de 2008

Cal fer un pas més i deixar l'anonimat!

Vull aprofitar per donar les gràcies a les persones que han enriquit el meu post passat amb 38 comentaris. S'han creat debats paral·lels i, fins i tot, alguns s'han entusiasmat en anar més enllà i obrir un Fòrum per parlar d'aquelles qüestions que els preocupa de Bellvei amb l'objectiu de millorar el poble i la seva convivència.
Com molt bé diu el Ricard al seu blog The plate is hot, internet té una força i un poder enorme per informar, per donar a conèixer fets, per denunciar, per opinar, per contrastar i, sobretot, per compartir. És un nou mitjà de comunicació que neix amb la força de què només pot ser censurat per un mateix.
Vull felicitar aquests anònims que han creat el fòrum "Bellvei Expressa't en Llibertat", però crec que haurien de fer un pas més. Cal ser valents i no amagar-nos en pseudònims, cal posar un nom i un rostre a cada comentari per fer, així, la conversa i el debat encara més democràtic i més obert. Que tots sapiguem qui som, de quin peu calcem i, sobretot, per demostrar que darrera d'aquest Fòrum no hi ha interessos polítics (que, pel que em sembla, no hi són) i així ningú podrà utilitzar-lo com un instrument de batalla. Ha de quedar clar, que el Fòrum és fet per gent de Bellvei que es preocupa i vol millorar el que passa a Bellvei.
Per això, us animo a prendre nota del que es fa a municipis com Copons. Té només 300 habitants, però l'ajuntament ha fet una web www.copons.net on tothom hi pot fer comentaris. I, el que trobo més interessant i que tots en podriem prendre exemple (o si més no copiar) és que, a través de la xarxa social Facebook han creat el grup Copons 2.0. Tothom, amb foto, nom i cognom, opina i fa propostes sobre com millorar el poble. En el cas de Copons, això s'ha liderat des de l'Ajuntament. No cal que ho faci un ajuntament, també pot nèixer per inciativa ciutadana, com el grup Igualadins també al Facebook. Algú s'anima a fer-ne un per Bellvei? I pel Fòrum, perquè no s'abandona l'anonimat i es posa com a requisit deixar el nom i el cognom?

dimarts, 14 d’octubre de 2008

Censura local


M'han prohibit parlar d'un tema d'interès local a Bellvei Ràdio. Si, així mateix. Aquest divendres tornava el programa "Tardes de Parxís" després de la pausa de l'estiu; el programa que he estat emetent des de Bellvei Ràdio de manera altruista i amb ganes de col·laborar amb una iniciativa del poble.
Doncs bé, ahir mateix em vaig despedir perquè no entenc com, als temps que estem, des de l'Ajuntament se'm prohibeix que parli d'un tema candent que tots els mitjans de comunicació locals i comarcals han tractat: el projecte de 16 duplex al casc antic de Bellvei i que està provocant rebuig per molts veïns del poble.
Ja farà 10 anys que sóc periodista, llicenciada a la UAB, i he col·laborat sense remuneració en múltiples mitjans de comunicació: Ràdio El Vendrell, TV El Vendrell, El 3 de vuit,... i també he treballat en mitjans de comunicació com la Cadena SER; tot i que la meva vinculació professional actual va més dedicada a la comunicació institucional i empresarial.
Doncs bé, amb tots aquests anys dedicats al periodisme, ja sigui des d'un costat de la barrera com des de l'altre, mai m'havien prohibit parlar de determinat tema. Et poden suggerir un canvi d'enfocament, que convidis a altres parts per discutir un tema, demanar-te que no siguis massa subjectiva,... Però mai m'he sentit tractada com m'he sentit a la ràdio municipal del meu poble.
He treballat en oficines de comunicació d'institucions prou importants i mai, des d'allà, s'ha censurat a cap periodista. Al contrari, cal tenir mà dreta i saber que un pas així se't pot girar a la contra.
Considero que una ràdio municipal com la de Bellvei, si realment vol ser del poble, ha de poder enriquir-se amb l'opinió de tots els seus ciutadans. No pot només comunicar sobre allò que l'equip de govern vol. Entenem que la ràdio la paguem tots, per tant, hi ha de tenir cabuda tothom.
Una de les sustentacions de la democràcia és, sens dubte, la llibertat d'expressió. A Bellvei Ràdio, aquesta democràcia s'ha demostrat que no hi és present. Em sap greu deixar la ràdio de Bellvei, perquè realment m'ho he passat molt bé, conversant amb els diferents personatges que han anat passant per allà, amb el Bubu a l'altre banda del vidre. Però ho havia de fer.

Potser ja va sent hora que, en aquests moments tèrbols de crisi econòmica a tots els nivells, nosaltres, els ciutadans, exigim tenir espais on comunicar les nostres idees, les nostres opinions. I, si la ràdio no t'ho permet, doncs internet pot obrir les portes a generar aquests espais de debat i de democràcia. Per això intentaré grabar l'entrevista que se m'ha prohibit fer i penjar-la a través de l'ivoox aquí mateix. Internet té això, que no et censura.

dimecres, 8 d’octubre de 2008

Economia de butxaca


Quina tarda! Jo, que sempre he estat una negada amb els números, que a la Facultat havia fet alguna assignatura d'Introducció a l'Economia que feinada a entendre-la; ara estic fent un màster en la qüestió.

Tot ha començat quan aquest migdia m'ha trucat ma mare (corresponsal de tot allò que pot afectar a la butxaca) i m'ha dit:
"- Gemma, no saps la bomba? Doncs que el BCE baixa mig punt els tipus d'interés".
- I...?
- Que tindrem més liquitat, nena. Mira que no sé on vius... Bueno, vindreu diumenge a dinar?
- ..."

Porto tota la tarda donant-li voltes... algú em podria respondre? Si baixa el tipus d'interés, doncs la meva hipoteca no pujarà tant com esperava... però, si em van fer la revisió l'1 d'octubre i l'1 de novembre ja hauré de pagar la nova quota, tindré la quota que m'esperava l'1 d'octubre o una altra d'inferior amb aquesta baixada de tipus?

Recoi de crisis! Porto tota la tarda mirant blogs, diaris digitals, fòrums,... i, com bon hipocondríaca que sóc, m'estic "acollonint".

En fi, millor que, com m'ha dit el Ricard, vagi a prendre un gin tonic... Potser millor faré una copa de vi (en tinc de xarel·lo, a la nevera).

dilluns, 29 de setembre de 2008

Malenconia


Aquest cap de setmana he sentit la malenconia, que com diu l'Institut d'Estudis Catalans, és "una tristesa vaga, ombrívola i duradora". El setembre de per si ja acostuma a ser un mes complicat, tornada de vacances, els dies s'escurcen, sents el fred més proper,... I jo li sumo que dissabte, baixant de Barcelona cap a Bellvei, vaig sentir les vinyes més aprop que mai. S'amagava el sol d'un cel clar i serè, el de després de les pluges, amb els pàmpols que brillaven, la terra humida, que deixa crèixer les males herbes al costat d'uns ceps ja veremats. Vaig somriure, "com m'agrada el Penedès".

La plana, les vinyes, les oliveres, el mar al fons, pobles blancs, tractors matiners, en bicicleta pels camins, la verema, l'avi, trencar ametlles, prendre la fresca, ... Algunes d'aquestes coses encara les puc gaudir, les puc sentir, altres... malauradament, ja costa més.

I és això el que em fa estar trista, estimar una terra que mica en mica es desengruna. Polígons, urbanitzacions, pisos, cases iguals una a l'altra,... I ara què? Pisos buits, casas tristes, cada cop més atur.

Aquest cap de setmana pancartes han irromput Bellvei "Salvem el casc antic". L'ajuntament ha canviat les normes subsidiàries i, quina sorpresa!, això fa que el projecte de 16 pisos més piscina al bellmig del casc antic de Bellvei, allà on ara hi ha la casa més antiga del poble i un dels patis més bonics que encara queden desaparegui. Si a Calafell s'ha fet, han aconseguit una protecció del casc antic, potser és hora que a Bellvei fem alguna cosa, o serà massa tard.

No es pot seguir com fins ara, veient com apareixen noves promocions allà on hi ha cases velles, amb història; no podem deixar que l'obra vista de les façanes noves deteriori uns carrers blancs, amb llum; no podem deixar que s'utilitzin materials que no acorden per res amb els de la casa del costat; si us plau, una mica d'ordre!

Progrés, si, però no a qualsevol preu. No vull tornar a posar-me trista quan deixi el Penedès que m'enamora a la meva esquena.

divendres, 26 de setembre de 2008

debatdevi a la PodCamp Barcelona

Des d'avui, 26 de setembre i fins diumenge, 28, se celebra a El Masnou la PodCamp Barcelona. Com diu el Ricard Espelt al seu blog: Una PodCamp és una UnConference dirigida als entusiastes i professionals de la new media, inclosos els bloggers, podcasters, YouTubers, membres de les xarxes socials i qualsevol persona que tingui curiositat per aquest tema. La primera PodCamp va tenir lloc del 8 al 10 de setembre de 2006 a Boston, Massachusetts. Des de llavors se celebren PodCamp a tot el món.

Així doncs, els de la PodCamp Barcelona han trobat interessant debatdevi: El futur del vi a Catalunya i volen conèixer d'aprop la seva vessant no presencial i com s'ha conjugat un debat sectorial amb la web 2.0.

Demà dissabte, a les 12:30, presentaré la web www.debatdevi.cat, a l'Edifici Centre, Carrer Itàlia 50 a El Masnou

Debatdevi Podcamp Barcelona

View SlideShare presentation or Upload your own. (tags: vi debatdevi)
">Debatdevi al PodCamp Barcelona

divendres, 19 de setembre de 2008

XVIII Mostra de Vins i Caves de Catalunya



A partir de demà, 20 de setembre, i fins el dia de la Mercè, 24 de setembre, torna la Mostra de Vins i Caves de Catalunya. Es tracta d'una cita ja històrica (porta 28 edicions!!) amb un públic molt fidel i en un espai idoni, al Moll de la Fusta.

A més, en aquesta edició s'ha fet una aposta a l'enoturisme i Denominacions d'Origen i Patronats de turisme de diferents regions del vi comptaran amb l'espai "Vi i Territori" on proposaran rutes i sortides amb el vi com a pilar central.

Us passo informació de les activitats que es faran:

Dissabte, 20 de setembre
18:00 hores: Inauguració de la XVIII Mostra de Vins i Caves de Catalunya a càrrec del conseller d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural, Joaquim Llena, acompanyat pel director general de l’INCAVI, Joan Aguado,

Diumenge, 23 de setembre
10:00 hores: Trobada de coleccionistes de plaques de cava

Dilluns, 22 de setembre
12:00 hores: Matins professionals. Showroom del cellers presents a la Mostra de Vins i Caves dirigit per Toni Massanès, director de la Fundació Alícia amb l’assistència del director general de l’INCAVI, Joan Aguado. S’espera l’assistència de restauradors, distribuidors, botigues i premsa especialitzada.
19:00 hores: Presentació de la I Guia de Vins i Caves de Catalunya, editada per El Periódico de Catalunya.

Dimarts, 23 de setembre
10:00 hores: Jornada “Protagonistes de la comercialització” de Debatdevi: El futur del vi a Catalunya. Dirigida a professionals del sector vitivinícola. Cal confirmar assistència al mail info@debatdevi.cat. Per més informació: www.debatdevi.cat
19:00 hores: Lliurament del Premi del I Concurs Blog DOCAT, al millor blog vitivinícola català. Organitzat per la DO Catalunya.

Diumenge 21 de setembre i dijous 24 de setembre hi haurà sessions d’iniciació al tast a càrrec d’enòlegs de l’INCAVI.

Vindreu?

dimecres, 17 de setembre de 2008

2.0 i vi a l'Ateneu Igualadí

Connectat A Una Xarxa
View SlideShare presentation or Upload your own. (tags: paraanoia)

El Ricard Espelt i servidora hem preparat una petita presentació sota el lema "Connecta't a una xarxa. Connectat" a instàncies de l'associació Paranoia Accions . Així que demà dijous, a partir de les 20:00, a l'Ateneu Igualadí, el Ricard i jo parlarem d'internet, dels nous reptes que aporta i, sobretot, de com aquest nou món 2.0 facilita la comunicació entre persones i organitzacions arribant a una democratització que cal anar escampant. I ho farem amb exemples, com Copons 2.0 i Debatdevi: El futur del vi a Catalunya .

Intentarem ser clars i amens. Si no, sempre us quedarà una bona degustació de vi amb els comentaris de l'enòleg Albert Gonzalo, de l'INCAVI.

Salut!

dilluns, 1 de setembre de 2008

Comunicació 2.0


L’associació X es vol donar a conèixer, vol difondre les seves activitats amb la finalitat, evidentment, d’obtenir més ingressos. Pensen que potser es podria fer una campanya de publicitat en un diari d’abast nacional. X compta amb un pressupost molt petit. Després de demanar tarifes a un parell de diaris, veu que és impensable anar en aquesta direcció, una pàgina quasi costa més que el seu pressupost total.

L’empresa Y, que està creixent any rera any es vol consolidar. Compta amb un pressupost acceptable de comunicació i, evidentment, el vol destinar a publicitat. Pensa que estaria bé fer un salt a la televisió ja que aquesta, pel que li diuen els especialistes, arriba a tothom. Després de demanar pressupostos a agències de mitjans, de controlar GRPS, shares i mandangues, veu que se li escapa de la previsió.

Z treballa en un gabinet de comunicació. S’encarreguen de fer notes de premsa i dossiers de premsa per enviar a aquells contactes que tenen i intentar que li publiquin la informació d’un o un altre client. Els redactors, locutors, periodistes, a més de la seva nota de premsa, en rep una mitjana de 100 més. Difícilment hi haurà espai per la informació que Z li ha enviat.

Mentrestant, des de fa força temps, per internet es mouen nous canals de comunicació, noves eines que faciliten la comunicació. Alguns com M, o com N, se n’han adonat i treballen en aquesta direcció. Utilitzen la nova web 2.0 per fer veritables campanyes, es fan també plans de comunicació 2.0 amb aquestes noves eines amb una doble finalitat: aconseguir i enriquir una millor comunicació i, la novetat, que aquesta és de manera directa, amb resposta i sense filtres amb els “influentials” i el consumidor final.

El passat juliol, a Londres, vaig comprar el llibre de Deirdre Breakenridge, “PR 2.0: New Media, New Tools, New Audiences”. Va ser una grata sorpresa trobar-me’l sense buscar-lo ni saber-ne res de l’escriptora. Ara, no puc evitar seguir els seus posts i acabo de començar el llibre.

La nova comunicació corporativa deixa d’emetre per començar a connectar. Et connectes?

dimecres, 27 d’agost de 2008

Türkiye II - L'hora de l'oració



Gràcies Adrià, el teu comentari m'ha empès a continuar amb una segona part sobre aquest viatge a Turquia. No he pogut escriure abans, he estat uns dies al Marroc (intentaré explicar en un altre moment què m'ha fet visitar aquest altre país que tenim ben aprop), i aquesta setmana he començat a la feixuga rutina diària després d'un estiu genial.

Turquia, com Marroc, és un país musulmà, que no àrab. Em permeto l'incís de remarcar que un bon amic marroquí em va dir contundentment fa uns mesos: tots els marroquins són musulmans, però no tots els musulmans som àrabs. Bé, al que anàvem, segons les dades, el 98% dels turcs són musulmans.

Així doncs, entre un viatge i l'altre, he estat més de 20 dies en països musulmans i, curiosament, el que més he trobat a faltar un cop he arribat a casa ha estat despertar-me entre 4 i 5 de la matinada amb els cants del müezzin que recita l'adhan des del minaret per cridar a l'oració. Tinc el son lleuger i, tant al Marroc com a Turquia, podem dir que hi ha una mesquita a cada cantonada!

Un dels pilars de l'islam és resar 5 cops al dia, a l'alba, al migdia, a mitja tarda, quan s'amaga el sol i cap a mitja nit. Així doncs, en aquests dos viatges sempre he tingut un so i una cançó recorrent que, pel que m'han dit, repeteix "Alà és gran! No hi ha cap més Déu que Alà i Mahoma és el seu profeta". Això si, hi havia cops que el müezzin tenia més o menys gràcia. Pel que a mi em va semblar, els turcs ho feien d'una manera més melòdica, més suau, en canvi al Marroc, més que un càntic, semblava, en alguns casos, un sermó o un grapat de crits.

Un dels millors moments del viatge a Turquia ha estat creuar el Pont de Gàlata d'Istambul quan s'amaga el sol i sentir totes les mesquites que, com una coral, arrencaven a cantar. Senties una més aprop que s'avançava; de lluny, una altra que anava com a descompensada, i, molt fluixet et semblava sentir que un muezzin ja acabava. I així durant uns 3 minuts. Mentrestant, però, la gent del carrer seguia fent el mateix sense ni immutar-se (excepte en algun bar que baixaven el volum de la música). Els turcs realment senten aquest càntic? O el tenen tant familiaritzat que ja ni se n'adonen?

Adrià, com a músic que ets, tens alguna resposta a aquest dubte?

Us deixo aquest article que he trobat googlejant "Es perjudicial el muecín para el turismo?". Jo, com a turista que he estat, no ho considero perjudicial, trobo que sense muecins es treuria autenticitat a un país. I si no, ja saben aquella dita popular de qui no vulgui pols, que no vagi a l'era.

dimecres, 13 d’agost de 2008

Istambul o la ciutat dels oficis. Türkiye I







Pescadors aficionats amb foquet de carbó que vénen entrepans de tot allò que pesquen, netejadors de sabates amb uniforme, uns que fan negoci amb uns cucs que es veu que et treuen taques de la pell, d'altres que fan blat de moro. També hi ha aparcacotxes, o nois que, si pares a una gasolinera un minut, aprofiten per netejar-te amb celeritat els vidres del cotxe. Si fa sol, un grapat d'homes disposats a encolomar-te ulleres de sol, si plou una mica, aquests mateixos canvien de material i, ja tenen paraigües a la teva disposició. Venedors de tirites que s'acosten als turistes per oferir el seu remei, impressors ambulants que, amb una EPSON o una HP d'última generació sobre un carretó et fan còpies de DNI, fotocòpies, els que són els reis mostrant alfombres i kilims i fer-les rodar per l'aire,...


I per descomptat, no podien faltar els venedors de tè, amb una gran "cantimplora de ferro", els de fruita, amb els seus carretons, els de peix, ...


Qualsevol ofici pot ser bo i si li sumem que són uns grans comerciants... doncs tot llest. I si no, prova de sortir del Gran Bazar amb les mans buides


dimarts, 29 de juliol de 2008

Tancat per vacances


Per fi han arribat, les vacances.

Demà marxo a Turquia i no m'emporto ordinador ni cap aparell suscebtible de ser connectat a internet. Per tant, crec que intentaré no trobar cap moment per actualitzar el blog.

Tornem l'11 i, suposo que tot Turquia estarà plagat de polis, exèrcit,...vetllant per la seguretat dels turistes i dels turcs. Això del terrorisme, quina lacra!!
Ens veiem a la tornada i que tingueu un molt bon estiu!

dijous, 24 de juliol de 2008

London - Barcelona


Londres és una de les ciutats que més m'atrapa. Potser perquè és la primera capital europea que vaig visitar, o perquè d'adolescent m'hi van enviar amb l'esperança de què millorès l'anglès, potser pel clima, pels seus mercats, per ser una ciutat oberta. És la ciutat que més he repetit i mai deixa de sorprendre'm.
Ara hi he estat uns dies i he tornat a corraborar que el vi segueix estant de moda. No hi ha pub anglès que no compti amb una carta de vins a copes, no hi ha carrer que no tingui la seva botiga de vins. Els londinencs més a la última, enlloc de cerveseta després de la feina, es relaxen davant d'una copa de vi.
I, curiosament, tot i que és un país sense tradició vinícola, compta amb una mena de museu-parc temàtic, anomenat Vinopolis, que fa un recorregut per totes les zones amb vi del món, on pots degustar vins diferents, aprendre a degustar-los, conèixer com s'elabora,... Té un barri, Boroughs, amb un mercat que no té gaire a envejar a la Boqueria, farcit de parades de vins; té un parell de carrers, al voltant del Vinopolis, on hi ha unes vinacoteques que enamoren; a la major part de restaurants pots beure vi a copes.
No puc evitar sentir enveja.
Avui, al Periódico, llegeixo que Barcelona obre un debat ciutadà sobre com ha de ser el turisme dels propers anys. Serà un debat a través de la web (em recorda molt debatdevi). Diuen que volen apostar per un turisme de qualitat.

I penso, perquè no treure'n profit d'allò que Barcelona té molt a la vora? Vinyes, cellers, cultura del vi,... elements poc presents a una ciutat que vol ser cosmopolita i elements que, entre d'altres, poden ajudar a entendre la nostra ciutat com un espai modern, amb múltiples cultures, però sobretot, amb tradicions arrelades, vinculada a la terra i que compta amb productes de gran qualitat. Seria un èxit que, el turista tipus que arriba a Barcelona marxés recordant que, a Barcelona, a part de la Sagrada Família, la Barceloneta i Les Rambles, també s'hi fa bon vi.

Diuen que el nou turista busca experiències i sensacions. I el vi i tot allò que l'envolta reuneix aquestes condicions.
Com que tothom pot aportar les seves idees a través d'aquesta web ciutadana que, pel que he llegit, es posa en marxa al setembre, doncs jo ho introduiré. I tu?

dijous, 17 de juliol de 2008

I Concurs BLOGDOCAT



Gran iniciativa la que ha posat en marxa la DO Catalunya. Felicitats!

Ha creat el I Concurs BLOGDOCAT al millor blog vitivinícola català i, el premi, és força interessant (3.000 €). Llàstima que, a les bases del concurs deixin molt clar que els blogs han de ser NOMÉS de temàtica vitivinícola (i el meu, és una mica miscel·lània...). Hi ha de temps per inscriure's fins el 12 de setembre i, el guanyador se sabrà el 23 de setembre en el marc de la Mostra de Vins i Caves de Catalunya, a Barcelona.

Aquesta notícia és molt bona, un cop més la DO Catalunya ha demostrat que està al dia i és moderna. M'alegra saber que cada cop hi ha més gent que creu que, un dels més interessants prescriptors de vins és aquell com tu o com jo, la tieta, el cosí, aquell amic, aquell company de feina, el veí... I això és el que fan molts dels bloggers de vins del nostre país, difondre, en el seu llenguatge, aquells coneixements que tenen sobre aquest món tan apassionant. Per això, a aquests també cal cuidar-los!

dissabte, 12 de juliol de 2008

Debatdevi: els 2 primers àmbits de treball


L'àmbit "Nous consumidors i nous hàbits de consum" i el de "Qualitat" del debatdevi: El futur del vi a Catalunya van tenir lloc a principis de mes de juliol. Així doncs, pausa a l'estiu i al setembre, tornem-hi amb els 3 que manquen.

Després de 2 dies intensos, amb ponents i panelistes o dinamitzadors de nivell, amb debats interessants entre els assistents, van sortir un bon grapat de propostes i bones intencions.
Només una pega: perquè costa tant moure el sector del vi? Se'ls ofereix un dia d'intercanvi d'informació i coneixements amb professionals de nivell, amb l'objectiu de crear sinèrgies dins d'un sector que s'enfronta amb importants reptes de futur, per tal de unir esforços i crear missatges i accions útils per a tots... per què, em pregunto?

A més, es facilita aquest intercanvi d'informació amb una web 2.0 on es pengen les ponències, els vídeos de les intervencions, on es poden afegir comentaris. Tot, per intentar que el sector en tregui el màxim profit.

En fi, a veure si amb les jornades que manquen, veiem més productors i elaboradors.


dijous, 3 de juliol de 2008

Al meu padrí


Tenies 90 anys, però això sempre arriba per sorpresa.
Padrí, són tantes les imatges i els records que he tingut aquests dies:
els ous que et preníem de les gallines del pati,
o quan, de petits, ens deixaves menjar amb els dits,
o les teves col·leccions del barça al menjador,
les vivències per aquell treball de la facultat al sofà de casa,
i aquelles sobretaules on tot era la batalla de l’ebre.

Ens has ensenyat com és un avi ideal,
atent, simpàtic, ocorrent
també tossut i rampellut
sempre amb alguna cosa per explicar,
eres el rei de la casa (tot i ser un republicà)

Dissabte celebràvem els teus 90 anys
I així, bufant espelmes i rient,
et vam dir adeu i fins sempre.

Abans de marxar ens vas dir: estimeu-vos molt
Així ho farem.

dimecres, 25 de juny de 2008

Debatdevi a l'Internauta de Catalunya Radio

Dissabte passat es va emetre el programa l'Internauta, dirigit pel Vicent Partal i on es va parlar de debatdevi: el futur del vi a Catalunya.

Si voleu, us el podeu descarregar i escoltar:
http://www.catradio.cat/reproductor/audio.htm?ID=259726

dimecres, 18 de juny de 2008

És notícia el món rural?


Amb aquest encapçalament s’iniciava aquest matí una jornada de debat organitzada per la Fundació del Món Rural que girava entorn a la pluralitat territorial als mitjans de comunicació o com traslladar allò que passa al món rural a tota la societat.

El debat ha estat interessant, amb un públic format per responsables de comunicació d’associacions i institucions vinculades al món rural, periodistes,… Les conclusions han estat que el món rural té poca incidència en les pàgines dels principals diaris del país i, quan apareix, és per efectes negatius o d’alarma (incendis, tractorades, ús ineficient de l’aigua, increment dels preus dels aliments,...). Per aquest motiu s’han obert diferents propostes com que des del món rural cal donar un missatge més humanista i no tant victimista, que el món rural no és només agricultura, que cal fomentar l’orgull de pertànyer a la Catalunya no urbana, que cal incidir i fer pedagogia als periodistes, que caldria establir unes recomanacions sobre pluralitat territorial als mitjans públics,...

Però la jornada ha estat mancada de propostes més ambicioses i més actuals, des del meu punt de vista. Si es vol traslladar allò que passa al món rural cal apuntar en nous instruments de comunicació, nous mitjans més participatius que, actualment, tenim a la nostra disposició. No només tenim un corresponsal per província que escriu a un mitjà d’abast nacional, sinó que comptem amb centenars de blocs a Catalunya, molts d’ells vinculats en xarxa (Penedesfera, Osonosfera, Blocaires dels Pirineus,...) que són els periodistes del món rural, que expliquen què passa al seu voltant, què els preocupa i que, a més, molts d’ells són seguits i comentats per milers de persones més. I comptem amb eines 2.0 que poden facilitar aquest intercanvi de coneixement.

Considero que institucions com la Fundació del Món Rural, organitzadora de l’esdeveniment, sindicats com Unió de Pagesos, administracions locals, centres de recerca en desenvolupament rural, institucions del territori han d’aprofitar aquestes noves eines 2.0 per compartir el coneixement que ells tenen sobre el món rural i traslladar aquestes inquietuds directament a la societat, sense intermediaris. I, a més, podran rebre, al moment, visions, respostes, vincles, amb aquesta societat més urbana.

Projectes com Copons 2.0 és un model d'integració del món rural i el món urbà. Un exemple de com, des d'un poble petit de l'Anoia, es pretén crear xarxa i vincles forts entre els seus habitants i, al mateix temps comunicar una manera de fer i viure el món rural d'una forma fàcil, entenedora, de ciutadà a ciutadà i amb unes eines universals.

No és cosa de dos dies. Per exemple, no tot el món rural compta amb banda ampla, ni tothom té accés o sap què és això de la 2.0. Però recordem que les generacions més joves (que són les que ens seguiran) ens empenyen amb grans nocions d’internet i saben com utilitzar moltes d’aquestes eines 2.0 que a nosaltres ens poden semblar estranyes.

I, el que està clar és que, si parlem de traslladar informació a la societat no es poden obviar aquests altres mitjans. Unim distàncies, trenquem mites, canviem el missatge i fem un Món Rural 2.0.

dissabte, 14 de juny de 2008

Jornades de la Penedesfera

Ahir i avui, a Gelida s'han reunit els blocaires del Baix i Alt Penedès, Garraf i l'Anoia per primera vegada, gràcies a una iniciativa promoguda pel Daniel Garcia-Peris (felicitats Daniel!) i anomenada Penedesfera.
Jo només hi vaig anar ahir, acompanyada per dos amics, que també són pedagogs i predicadors de la web 2.0, el Marc Lòpez i el Ricard Espelt. Vaig assistir a una taula rodona sobre blocs i moviments ciutadans. Força interessant.
Però el moment per mi més engrescador va ser la xerrada empresa 2.0 que va fer el Marc Vidal, el blocaire més llegit a Catalunya. Durant uns 30 minuts va parlar d'aquells conceptes que, de fa un parell de mesos cap aquí, em tenen ben emocionada:
- reputació digital
- organització oberta
- intel·ligència col·lectiva
- economia transparent
- xarxa social, club de clients
En resum, cal que les empreses treguin profit de les eines 2.0; i no només les grans multinacionals, sinó també el petit forn de pa de la cantonada, el taller mecànic o el colmado de barri.
I només triomfaran aquelles empreses pròximes, transparents, obertes, honestes, que tinguin poc a amagar. I, en aquest mateix camí, també les administracions.

dimecres, 11 de juny de 2008

debatdevi


Ahir es va donar el tret de sortida al debatdevi: el Futur del vi a Catalunya, una iniciativa engegada per l'INCAVI amb l'objectiu de què tothom, sector vitivinícola, distribució, restauració, consumidors i administració adquireixin compromisos per tal d'incrementar la presència i el consum de vi català a Catalunya.


Es tracta d'asseure professionals del sector amb experts en marketing, comunicació, comercialització, ... d'àmbits diferents del de vi per tal d'obrir el ventall de possibilitats que el món canviant està oferint. Entenc que la intenció és donar aire fresc al sector del vi, noves vies, noves solucions, noves oportunitats. 5 àmbits de treball, 5 trobades.


I, no podem pujar al carro d'aquestes noves oportunitats sense mirar internet i les múltiples i variables possibilitats que ofereix tant a empreses, com a comunitats, associacions,... Per això, debatdevi inclou una web 2.0. Cal treure profit del bagatge professional que té aquests sector i intentar que sigui compartit per tots; només amb les trobades presencials no n'hi ha prou, cal també un diàleg online.


Per això debatdevi compta amb una web on tothom podrà dir la seva, podrà aportar el seu background, podrà enriquir de solucions i propostes el futur del vi a Catalunya. I les eines hi són: un grup Facebook, un canal Slideshare i un canal You Tube.


Hi vols participar? Doncs registra't a la web.

Salut!

dimarts, 3 de juny de 2008

avui va de metges

Fa un mes, Catalunya es va posar molt malalta, molt malalta, molt malalta i va anar a Urgències. Allà, a l'hospital, uns metges vestits amb tratges negres i corbata li van dir que estava força malament, que si no es cuidava tot plegat podia empitjorar. Així doncs, a la Catalunya li van fer certes restriccions en la seva dieta. Al cap d'una setmana, la Catalunya va tornar al metge. Allà, un metge alt, prim i amb ulleres li va dir: "Ui, està ben malament, millor que la ingressem a la UVI". Així doncs, la nostra protagonista va estar a la UVI uns dies més. Mentrestant, fora de la UVI, el metge alt rebia diagnòstics per tot costat: uns metges de Madrid li deien que no, que millor que treiés la Catalunya de la UVI, que tot s'arreglaria, altres li deien que calia fer una tranfussió a la francesa, d'altres deien que aquest metge els estava prenent el pèl i d'altres es feien el boig i pensaven que allò no anava amb ells. El metge, doncs, va decidir baixar-la a planta.
Fins avui, que finalment han donat l'alta a la nostra Catalunya. Li han donat l'alta després d'un mes de llamps i trons, d'aigua a tort i a dret. Això si, ha puntualitzat el metge que ara caldrà que la Catalunya es faci cures ambulatòries, que s'ha de cuidar.

Quines metàfores que utilitzen els polítics...

I mentrestant, un altre metge (ara una dona), diu que ens falten 150 metges...
(això també és una metàfora... o és una ironia??)

dimecres, 28 de maig de 2008

28!


El dia 28, i en faig 28!!
Encara em fa il·lusió fer anys, celebrar-los, compartir-los,...
28 anys de somriures, llàgrimes, alegries, amistats, amors, família, feines, estudis,...
En resum, 28 anys molt dignes amb múltiples experiències.
I no sé perquè, però avui no em puc treure el somriure de sobre!! Que guai!

dissabte, 24 de maig de 2008

Bellvei Ràdio i els blogs

Ahir vaig poder gaudir d'una molt bona companyia al programa de ràdio on col·laboro, a Bellvei Ràdio. Va ser un programa inusual perquè, per començar, vaig contactar amb 4 persones més de la meva comarca que només coneixia virtualment. Segueixo els seus blogs perquè parlen de coses que em són properes, perquè el fet de viure a Barcelona i tenir una part important de mi a Bellvei, fa que necessiti saber què passa al Baix Penedès, què sent la gent d'aquesta comarca, com són, ... En definitiva, establir vincles i xarxes amb gent que em sento propera, ja sigui només perquè viuen en un territori que jo em sento molt meu.
Abans d'arribar a la ràdio, on haviem quedat puntualment a les 17:00 hores, pensava com deurien ser el Miquel, el Daniel, la Laia o el Josep. A partir d'alguns dels seus posts me'ls imaginava i, la veritat és que no em vaig equivocar pas gaire. Un blog és un mirall d'un mateix, et permet ser transparent, dir el que penses, posar-hi sentiments en alguns casos, fer denúncies, crítiques, però també lloances, esperances, joies. Realment, quan ahir els vaig conèixer físicament em va semblar que ja els coneixia. I és així, els coneixia virtualment.
Vam parlar de blogs, vam parlar de la democràcia que permet aquesta web 2.0, de les xarxes socials que s'estableixen ja sigui per territoris, interessos comuns, amistats, feina,... I sobretot, van venir al programa per parlar de la Penedesfera, aquesta comunitat de blocaires que el Daniel ha sapigut anar creant. Una Penedesfera que viurà la seva primera trobada els propers 13 i 14 de juny a Gelida, uns dies on els més de 245 blocaires de l'Alt i Baix Penedès, Garraf i l'Anoia ens podrem conèixer físicament i compartir les experiències que internet ens ha otorgat.



Al programa tampoc hi va faltar els tres debats clau que tenim a la comarca: vegueria Penedès si o no, el CIM i, com a novetat, la canonada d'aigua que travessarà els nostres municipis. Amb opinions contraposades, però sobretot, amb un respecte i un debat obert que ens donaria per molts programes més.
Moltes gràcies Laia, Miquel, Josep i Daniel! I ens seguim trobant per internet.

dijous, 8 de maig de 2008

Paradigmes i misteris

Els consumidors catalans coneixen i valoren els vins amb DO de Catalunya, però en consumeixen poc. Aquesta és la conclusió que s'extreu del darrer estudi de l'Institut Català de la Vinya i el Vi encarregat a Nielsen (en podeu veure més detalls demà -això espero- a la web de l'INCAVI: www.incavi.cat).
Una conclusió que ens pot portar a pensar perquè passa això? Perquè els catalans no arribem a consumir vins d'aquí? No ho sé del cert, però m'arrisco a apuntar algunes causes:
- Comptem amb una DO àmpliament estesa a tot Espanya i que és líder de mercat arreu de l'estat. Si, és la DOQ Rioja. A més, per raons històriques de èpoques passades (si, em remeto a Franco), va ser la DO del país i la que més ajut va rebre per implantar-se arreu i ser un estandard i ambaixador espanyol.
- Quants cops heu anat a un restaurant de menú a Barcelona i, al demanar el vi de la casa, us han portat vi de la Mancha, o cosechero de rioja,... Rarament trobareu un vi amb DO de Catalunya, tot i que n'hi han amb bona qualitat/preu i que fàcilment podria ser el vi de cada dia (penso en vins joves de cooperatives catalanes, per exemple).
- Proveu d'anar a un supermercat i compteu quantes ampolles catalanes hi ha en els líneals i, en quina posició estan... a més, molts dels vins catalans que agraden, que coneixes, no acostumen a estar al supermercat perquè l'elaborador no veu aquest canal en bons ulls (i creu que li pot anar la reputació)
- Analitzeu les cartes de vins de qualsevol restaurant, sigui del preu que sigui. En rares excepcions, trobareu que apareixen les 11 DO catalanes amb els seus respectius vins
- L'empresari, l'elaborador, ha trobat més facilitats en exportar producte que en vendre'l al propi país, perquè el mercat nacional ja estava molt saturat.
- Llegiu crítiques de vins als diaris i revistes, escolteu la ràdio, ... oi que en rares ocasions parlen de productes d'aquí?
Aquestes només en són unes quantes, però en podríem trobar moltíssimes més.
Ja hi poden haver consumidors que valorin molt bé els vins catalans, que coneguin la diversitat de DO's de Catalunya, però si aquests no tenen oportunitats per consumir-los o han de trobar aquests vins en botigues especialitzades i amagades, rarament s'aconseguirà liderar el mercat català.
No sé, potser seria hora que, tothom, els cellers, els viticultors, la distribució, la restauració, els líders d'opinió, l'administració i la societat en general s'unís i intentés remontar aquesta situació. Potser és una utopia, però crec que no ha de ser complicat: tenim uns vins bons, amb diferents gammes de preus i, sobretot, amb uns consumidors que necessiten una "empententa" per consumir-los. Doncs vinga!!

Que quedi clar que no dic que no es consumeixi altre vi que no sigui català. NO, clar que NO. Hem de provar productes diferents, d'arreu, (en la diversitat està el gust) però cal que tinguem també la possibilitat de trobar més vins catalans en el nostre dia a dia.



dimecres, 30 d’abril de 2008

Coses que et va oferint l'experiència

A través d'Infonomia he arribat a un divertit article publicat al Chicago Tribune: 50 things I've learn in 50 years, a particular list in no particular order de l'Eric Zorn. M'ha fet riure i recordar algunes situacions compromeses. I, com que tenim per endavant aquests dies de festa, he pensat que estaria bé que tinguessim en compte aquestes lliçons que ha après l'Eric Zorn i, que segur, molts de nosaltres també hem anat assimilant.
N'apunto només unes quantes:

  • La puntualitat mostra respecte
  • És inevitable no ofrendre mai. Si ho fas sense voler, disculpa't, si ho fas volent, accepta les conseqüències
  • No et preocupis quan la gent no comparteix els teus gustos per la música, l'esport, la literatura, el menjar. Si no fos així, no trobaríem entrades per anar enlloc.
  • El xarop de la tos mai funciona
  • L'empatia és la més gran virtut. Si la tens, totes les teves altres virtuts flueixen soles
  • És 10 vegades més fàcil enamorar-se que estar enamorat
  • El rencor és verí
  • Si s'està en una conversa i no es pregunta, això no és una conversa, és un monòleg
  • Posar una rentadora és més fàcil si tots els mitjons són iguals
  • Quan no ets el més mal vestit d'una festa no hi ha motiu per preocupar-se
  • A la gent els hi encanta les llistes. Oi que heu arribat fins aquí?

Heu après alguna cosa més? A mi, per exemple, em costa assimilar aquella clàssica lliçó de "pensar-se les coses abans de dir-les", o "comptar fins a 10 abans d'explotar", o "mossegar-se la llengua de tant en tant" ... hauré d'anar a suficiències...

dilluns, 21 d’abril de 2008

La mama també té un blog

Divendres passat, a la tarda, com de costum, a casa els pares de visita, vaig veure la meva mare com introduia unes receptes a l'ordinador. Però com en els vells temps, en Word. Inclús hi posava fotos d'aquells plats que molt disciplinadament cada dimecres aprén al curs de cuina que han montat a Bellvei. Volia fer un simple receptari.
Jo, que venia envelada d'una gran sessió d'en Genís Roca i en Jordi Graells a l'Escola de l'Administració Pública, "Liderar x internet", li vaig dir la gran frase que ens van repetir tot el matí: "Però mama, el kit Word, Excel i Power Point ja no es porta!"
Així doncs, amb una mini sessió pràctica li vaig parlar de blogs, del facebook, del youtube i de milers de paraules que, en un principi li sonaven raro. En resum, li vaig dir, "comparteix amb els altres els teus coneixements i fés un blog".
I mira, la mama té un blog. Ella, que té infinita experiència en milers de coses, que és professora en un institut, tira endavant una casa rural i és el puntal familiar, que és la millor cuinera que conec i milers de coses més, ha estrenat un blog: http://bitacolaculinaria.blogspot.com/. I com que és persistent i metòdica, no tinc cap dubte que serà un blog viu i molt curiós.
Així que, si us animeu, proveu les seves receptes i ja em direu (i a ella també, que això de rebre comentaris, li fa molta gràcia).
Bon profit!

dimarts, 15 d’abril de 2008

tarda jardinera...


Torno a tenir plantes a la terrassa. Me les va regalar ahir el Jordi, coneixedor del meu disgust perquè, com diu canta el Mazoni, "se'm moren les plantes". Tenia les torretes tristes, amb branquillons secs i avui he fet neteja. Se'm moren pels paletes que vaig tenir instal·lats 2 mesos al terrat, però també per la sequera.
Aquest any, però, no en plantaré més, hem d'estalviar aigua. Espero que les meves noves companyes no tinguin massa set i m'aguantin força.
No perdo l'esperança, ni de regar-les, ni de poder tenir aigua aquesta tardor. I espero no haver d'anar a Montserrat.

dimecres, 26 de març de 2008

Esnobisme i vi

Ahir un article de l'Anton M. Espadaler a La Vanguardia em va fer riure i em va fer pensar molt, sobretot quan cita al príncep de Talleyrand que, responent a un portugués sorprès per la concentració dels seus veïns de taula observant les seves copes de vi, va preguntar: "Després d'haver ponderat les aromes, el color i la textura del vi, finalment, se'l beuen?". I el príncep, mig ofès, li va repondre, "No senyor, on en parle!"

A mi m'agrada que es parli d'un vi, al·lucino escoltant les paraules que els experts (o no) utilitzen per evocar les sensacions que aquest els transmet, penso que m'encantaria tenir la seva memòria, el vocabulari i la inventiva. Però, fins a un punt. Crec que per degustar un bon vi cal un cert ritual, però aquesta no pot ser una comèdia, una parafernàlia ni una tònica general.

Ens preocupem perquè el consum de vi disminueix, perquè la majoria dels joves el vi el veuen com un element pedant i antiquat; però ens entestem a donar-li encara una àureola més elitista i snob utilitzant paraules i descripcions que no tothom coneix ni identifica (intenteu entendre algunes de les crítiques de vins que es fan en alguns suplements de cap de setmana...).

El vi és universal i pot tenir múltiples espais i situacions i no sempre cal comentar que aquest vi té aromes a fruits del bosc, a quadra de cavall o a vainilla. Simplement, en la majoria dels casos, el vi ha d'acompanyar converses, converses d'amics, de futbol, d'amor, de feina o de metafísica. Simplement una copa, o dues, poden fer passar una estona d'allò més agradable i menys snob.

diumenge, 23 de març de 2008

Setmana Santa

Estan sent uns dies curiosos. A casa els meu pares (sense ells, són a NY), fent guàrdia a la casa de turisme rural Ca La Florinda, amb bona companyia i amb un ull posat a tots els avis (encara els tinc als 4, una gran sort).

Ahir va ser un gran dia, feia temps que, d'una bona sobretaula regada amb cava, no ens aixecàvem a les 8 del vespre. I, ben tips, a les 10 encara teníem humor i gana per sopar una mica de peixet a Calafell.

dilluns, 10 de març de 2008

Mal de peus = INTERVIN

Balanç del primer dia a Intervin:

  1. Expositors il·lusionats i amb ganes d'establir contactes i, per tant, moure producte
  2. Retrobada feliç amb companys de fatigues de moltes fires
  3. Degustació de pollastre i carxofes del prat i regat amb cava: boníssim
  4. Estands grans i de disseny. Estands petits i de disseny. Estands grans i horrorosos. Estands petits que destilen aires de grandesa
  5. Molt de vi, cava, champagne,...
  6. Professionals que van per feina barrejats amb gent que només vol "gorrejar" i omplir la bossa
  7. Conferència sobre blogs i vins... queda tan per fer a internet. Ens hem de posar les piles
  8. Cartellets anunciant els punts Parker que havia guanyat tal vi
  9. Els prínceps i una llarga comitiva inaugurant la fira
  10. Cellers que s'han treballat l'agenda, i d'altres que assalten al primer que passa esperant que els compri un contenidor de vi

Després, degustació a cal Quim Vila i el seu La Música del Vi, a la Llotja de Mar. Espectacular el nombre i la qualitat dels vins que tenia, llàstima que hi he estat poc temps i era tard i s'havia acabat lo milloret que tenien. Impressionant la gentada degustant, fent crítiques i comentaris dels vins que tastaven. Un any més, un èxit més.

Balanç final: tinc els peus que no me'ls sento!

I encara queda molta fira!

dijous, 6 de març de 2008

Parker i les seves noves puntuacions

El gurú del vi ha tornat a tastar vins espanyols: Robert Parker ha puntuat 7 vins catalans amb més de 98 punts: un de la DO Montsant i 6 de la DOQ Priorat. Es tracta de la llista dels 100 millors vins espanyols publicada a The Wine Advocate.

  • 100 punts - Clos Erasmus (Priorat)
  • 99 punts - Espectacle (Montsant)
  • 98 punts - L'Ermita (Priorat)
  • 98 punts - Mas del Compte (Priorat)
  • 98 punts - Clos Mogador (Priorat)
  • 98 punts - Doix Costers de Vinyes Velles (Priorat)
  • 98 punts - Nit de Nin (Priorat)

    Estar en aquesta llista significa, a més d'un gran reconeixement, aconseguir un major nombre de ventes als Estats Units, on tots van com bojos darrera els vins que puntua en Parker.

    Cal destacar que entre les puntuacions més altes hi ha poc Rioja: cap Rioja situat amb 99 punts i, dels 16 vins valorats amb 98 punts, només 3 són d'aquesta zona (a veure si acabem amb la riojitis catalana). La DOQ Priorat se situa com la zona vinícola d'Espanya amb un major reconeixement en aquest rànking. A més, trobem moltíssims vins catalans puntuats per sobre de 90 punts.

    Se'ns dubte, una molt bona notícia que segur que sentirem molts dies (a Alimentaria -Intervin, tots els estands tindran, de segur, un cartellet amb la puntuació que Parker els hi ha posat).

    Felicitats a tots!

dilluns, 3 de març de 2008

Les tòfones


Aquest cap de setmana he estat a Sarrión (Teruel) de visita a plantacions tofoneres.
Impressionant. Un cultiu que mou milers d'euros, que ha canviat la vida de desenes de persones d'aquelles terres àcides, frèstegues, que, en resum, no en donaries un duro.
És un clar exemple del que pot fer la ciència: investigar com cultivar un producte asilvestrat, en aquest cas la tòfona. El secret, doncs micoritzar amb espores de tòfona una alzina, plantar-la i esperar uns 5 anys a què comenci a donar els seus fruits. Clar que la planta ha de ser bona, no te la pots jugar... és una inversió a llarg termini.
França i Itàlia, l'alta restauració i els paladars més rics van darrera d'aquest producte que, la setmana passada, es venia a 850€ el quilo.
A Catalunya, el Centre Tecnològic Forestal ja fa temps que estudia i potencia la seva plantació a Catalunya. Sens dubte, un cultiu que pot ajudar a l'economia agrària de les comarques pre-pirenaiques i altres zones no gaire aptes per cap cultiu.

dijous, 28 de febrer de 2008

El celler de les Terres de l'Ebre

Gran iniciativa la que es va presentar ahir a Tortosa. La Denominació d'Origen Terra Alta ha iniciat una campanya dirigida als restaurants de les comarques de les Terres de l'Ebre per tal de promocionar els vins de la Terra Alta. Pot semblar una obvietat de campanya, però la realitat és que ningú és profeta a la seva terra, i, malauradament, a Catalunya tenim molt camí per recòrrer per tal que restaurants, botigues, supermercats,... tinguin els vins de la zona.

El celler de les Terres de l'Ebre, aquest és el nom de la campanya, ha de ser entès com un projecte comú pels sectors econòmics d'aquestes comarques del sud: l'agricultura, la restauració i el turisme i una eina pels restauradors a l'hora de confeccionar una carta de vins prou atractiva per tot tipus de clients.

Realment em fa feliç veure iniciatives com aquesta, empreses per gent activa i dinàmica, amb ganes de fer coses, de crear unió i de treballar plegats. És un bri d'esperança per pensar que, amb optimisme i amb energia, al sector del vi català es poden fer moltes coses.
Aquestes actuacions es poden fer a tants punts a Catalunya... Us heu fixat mai amb les cartes de vins de Lleida, per exemple. De la DO Costers del Segre, com a molt, podeu trobar un o dos vins (ja deveu imaginar-vos quins...). Però aquesta DO no acaba només aquí, compta amb més de 25 cellers! I la culpa no és tota del restaurador, també la té el celler, l'elaborador, el viticultor i la pròpia DO, i també l'Administració, que no han apostat pel seu mercat més pròxim i no s'han esforçat prou per mostrar la varietat de productes que tenen.

Però no només passa a Costers del Segre. malauradament, passa a molts més regions vinícoles catalanes... per no citar Barcelona, on, els vins catalans, gairebé estan extingits.
Per això em fa feliç aquesta iniciativa de la Terra Alta. A veure si a tots se'ns encomana una mica d'aquesta energia...

Gemma Urgell - Viniesfera © 2008. Template by Dicas Blogger.

TOPO