Sadness
La tardor sempre ve acompanyada d'unes dosis de tristesa, o això és el que penso per reconfortar-me. Avui he conduït força i a més, sola. Per mi, aquest és el millor moment per posar ordre, però sobretot per pensar. I suposo que la meteorologia i el paisatge han fet que tingués una píndola de tristesa. He pensat en ell, que ens va deixar fa uns mesos, que el trobo a faltar molt i que m'encantaria explicar-li milers de coses que m'han passat. I, si allà on siguis tens internet i llegeixes aquest blog: "Avi, t'estimo molt".
Entrades
aii fillet fillet....a mi em va passar el mateix ahir....vaig trobar el bastó de mon avi....
em vaig passar tota la tarda pensant en ell i en si li pogués donar una última abraçada.... uff... però bueno, es el que toca i de moment, el que hem de fer, es pensar en els que encara ens queden aquí, i recordar, amb alegria, els bons moments viscuts al seu costat!
Animus!
jo, del meu avi, Gemma, en parlo cada dia a algú!
Ai Gemma!! El sofà estiradot llegint el diari sport, ja que el mundo deportivo la lletra era massa petita,... o quan arribaves i et deia "Haww" o quan la iaia ens preguntava que haviem menjat per dinar i nosaltres afegiem més coses per no fer-la preocupar i l'avi reia per sota el nas!! El més bonic de tot Gemma, es que podem dir que ens ha marcat i que l'estimarem i el recordarem sempre!! I si algun dia tenim fills els hi explicarem com era l'avi Joan i l'orgulloses que ens sentiem al tenir-lo el costat!!
Faig al mateix que l'oriol, no hi ha cap dia que no el nombri!!
T'estimo teta!!
Laia Urgell
Que content estaria l'avi de veure que el Barça, amb el Pep està a dalt de tot i de les trifulques del Madrid. Mira que no en donava ni cinc cèntims pel Guardiola...
Segur qeu el tens al costat mateix.
Gràcies a tots. Una, que també té debilitats... És un campió, l'avi!
Publica un comentari a l'entrada