dissabte, 1 de novembre de 2008

Debat sobre el casc antic

Si voleu saber què s'ha dit al debat radiofònic sobre el Casc Antic que s'ha emès aquest vespre a Bellvei Ràdio, podeu escoltar-ho:





D'altra banda, he aprofitat per acomiadar-me del programa. S'ha acabat "Tardes de Parxís". Això és el que he dit:

"Aquest és el meu darrer programa, m’acomiado de tots vostès per iniciativa pròpia. L’alegria, les ganes de col•laborar amb Bellvei Ràdio, el voler explicar allò que passa al poble en boca dels propis bellveïns s’ha esvaït i en aquests darrers dies s’ha convertit en maldecaps i en molta pressió. Jo vull estar còmoda en les coses que faig i més si ho faig d’una forma altruista. I sé que a la ràdio, almenys ara, no hi estaré a gust.
Així doncs, molta sort, i intentem fer, entre tots, un Bellvei més obert, més participatiu i, que s’expressi amb llibertat, amb educació i sense perdre’s el respecte".

10 Comentários:

Albert ha dit...

Una verdadera llàstima que Radio Bellvei perdi una gran periodista i persona com tu, però quan es perd la il-lusió, o el que es pitjor, quan te la fan perdre, el millor que es pot fer es marxar per la porta gran i després d'haver aconseguit realitzar el debat és el millor moment per marxar.
Que tinguis sort!

Pepa Loves ha dit...

Una llàstima que no heu tingut molt de temps per aprofundir en el tema, però ha estat força bé!esperem que no s´acabi en només aquest debat, que les coses es tornin a parlar i amb la participació de més veïns.

tot un encert deixar la radio,si senyora, crec que no tenia sentit que continuessis, aixi que, ENHORABONA!!!

Manel Sastre ha dit...

Felicitats gemma per la decissió. Crec que despres del que ha passat és la sortida més encertada, que et dignificai que et permetrà dormir tranquila, cosa que d'altres no podran fer.

j miravent ha dit...

Bona feina Gemma, enhorabona.

Gemma ha dit...

Em sap greu, no se sent massa bé, surt una noia fent propaganda (he hagut de passar un MP2 a MP3 a través d'una plataforma de software lliure, però per això, calia passar per la publicitat...)
Albert, Pepa, Manel i Josep, moltes gràcies, la veritat és que em sento molt més lliure i com si m'hagués tret un pes de sobre. Petons

Miquel Casellas ha dit...

Pots marxar, però quedarà tot aquest debat que s'ha generat. Aquesta situacions agobien, però has fet el que tenies que fer i ara ja pots canviar d'objectiu, però has sortit per la porta gran. Felicitats i si mai tornes a les ones ja saps on tens un oien.

Magí ha dit...

Sap greu que les coses acabin de la manera que ho han fet. Sap greu que els esdeveniments dels últims dies (comentaris, articles als diaris, blog, fòrum…), i tots plegats t’haguem abocat ha prendre la decisió de deixar la ràdio. Però, com tu dius, quan un no està còmode amb les coses que fa és millor passar pàgina. I entenc que aquest sigui el teu cas. Ara només cal esperar que tot plegat hagi servit per acostar posicions, per entendre que el diàleg, la participació i el respecte ha de prevaler enfront de les imposicions i la prepotència. Com diu un proverbi hindú: El camí més llarg comença amb un petit pas. Aquest ja està fet.
Malgrat tot, espero que la il•lusió per emprendre nous projectes no se t’hagin esvaït
Un cop més molta sort.
Per cert, allò del dinar al Marina queda pendent

Ramon ha dit...

Crec que has pres la decisió més encertada, encara que és una llàstima que les coses hagin anat com han anat!

Sort amb tot el que emprenguis que segur que la tindràs! Ens veiem!

Gemma ha dit...

Miquel, si mai torno a les ones, sabré on tinc un convidat per entrevistar. Magí, tenim pendent un Marina i que tornis a fer teatre; i Ramon, felicitats per fer moure Bellvei! Estic al lloro del fòrum!

Màrius ha dit...

La verdad es que casi no sé donde está Bellvei, pero la problemática sobre la depredación de los centros históricos es bastante común en muchas poblaciones catalanas. Yo vivo en Lliçà d'Amunt y un día si y otro también se modifica el pueblo en aras de un supuesto progreso. Sin ir más lejos, hace unas semanas y sin previo aviso, se hizo desaparecer la casa donde vivió y murió Juliá Martí i Pou, el alcalde de Lliçà durante la Guerra Civil, una persona humilde que gracias a su buen hacer consiguió que no hubiera ni un sólo muerto en el pueblo. Pues su casa ya no existe, eso si, tendremos una carretera magnífica, incluso hasta pondrán una placa..., tal vez.
Ciertamente no conozco en profundidad el caso de Bellvei pero conozco a Gemma y sé que no se mueve porque sí, siempre tiene un objetivo claro. Tal vez nos quedará la sensación de que se hace más desde dentro del sistema que desde fuera..., quizás.
Gemma, adelante, y siempre nos quedarán los aerosoles.
Màrius

Gemma Urgell - Viniesfera © 2008. Template by Dicas Blogger.

TOPO