dimecres, 9 de setembre de 2009

Trasllado la viniesfera a wordpress!

Porto uns dies de mudances. Trasllado el blog a wordpress, però ara amb domini propi.

Així doncs, a partir d'ara, em podeu seguir a:

http://www.viniesfera.com



Gràcies a l'ajuda del Ricard Espelt, hem aconseguit traslladar tots els continguts d'una plataforma a l'altra, amb una plantilla que ell ha treballat i que ja ha aplicat al seu blog (però en vermell)

I, evidentment, podeu seguir el blog per RSS, però no us oblideu a actualitzar els feeds ;-)

divendres, 4 de setembre de 2009

#talkingabout VII - Taxi Driver

Taxi Driver from redall on Vimeo.



El Ricard Tomàs de Copons és un emprenedor. Fa uns mesos va decidir emprendre i aprendre una nova professió per ell: la de taxista. Va comprar la llicència, el cotxe i va començar a moure's per buscar clients. Fins aquí tot normal. El que fa el projecte del Ricard interessant és la seva voluntat de recerca constant per oferir un valor afegit en el seu servei. I, amb decisió i davant la incomprensió de molts dels seus companys de taxi (que haguéssin invertit en un nou cotxe o en un tub d'escapament) ell ofereix wifi als seus clients en tots els seus trajectes.

L'AVE no disposa de wifi, però el taxi del Ricard si. Pioner a Espanya oferint aquest servei, el Ricard no es queda només aquí. Tot i ser el taxista més nou d'Igualada, té el domini http://www.taxisigualada.com/ (cap taxista igualadí havia pensat mai en tenir web...), i el Facebook li servei com un nou canal de comunicació amb clients i usuaris.

I recordant una xerrada que ens fa oferir Lorena Ubierna farà uns mesos a l'InnovaCamp09 i que tan bé va definir el mot innovació, el que està fent el Ricard Tomàs amb el seu taxi, és innovador. Així doncs que, des d'aquí, l'encoratjo a continuar amb aquesta motivació i entusiasme per seguir fent bé la seva feina i pensant en què oferir de millor als seus clients.

Ricard Espelt is talkingabout too

Lloc de gravació: Entre Igualada i Sant Quintí de Mediona

Dia: 31.08.2009

Material: Càmera Sony HDD DCR-SR52

Muntatge: iMovie



dimecres, 2 de setembre de 2009

Un dissabte de setembre

El protocol sempre és el mateix. Tot fent un menú en un restaurant, el meu pare ens avisa: “Nenes, aquest dissabte es cull per l'avi i dissabte vinent per nosaltres”. No hi ha dret a rèplica, ni a tenir l'agenda de dissabte plena de mil coses interessants. A casa tot s'atura quan toca anar a veremar. Ma germana i jo ens mirem i esbufeguem. Només de pensar-hi, ens fa mal la ronyonada i les cervicals.

Arriba el dia. A les 7 del matí ja estem tots a punt. El meu pare fa ullets, els nervis de tenir-ho tot llest li han fet una mala passada: que si el remolc del tractor net, ben carregat de gasoil el dipòsit, si les tisores estan engrasades,... Tot això li treu la son. Riem d'aquest “neguit” i ens esbotza: “ara rai, que només hi anem un dia, però abans, que eren 15 dies de verema, ni el teu avi, ni jo, ni ningú dormia”. Buff, millor no recordar aquells dies! Allò si que era dur...

Ens repartim per rengleres, amb un “pandero” i unes tisores cada un. Se sent el soroll de les tisores al tallar raïm, mentre ens mullem les mans de la rosada que ha caigut durant la nit. El sol es va aixecant i la calor comença apretar. De tant en tant ens aixequem, carreguem el “pandero” a l'espatlla i cap al tractor, on aboquem el raïm.

La calor ens fa suar, l'esquena ens apreta poc acostumada als esforços físics, però hi ha rialles, converses amb el veremador del costat, amb el de l'altra renglera, amb el que porta el tractor. Parlem de com està el raïm, de si tindrà molt de grau o no. Recordem altres veremes i comparem. I així, xerrant xerrant, tallant tallant, veiem omplir el remolc del tractor fins a tres vegades i acabem el dia amb el nostre crit de guerra: “Això ja és nostre!”. Trinxats però feliços ens despedim fins la setmana vinent.

Al Penedès i a moltes parts de Catalunya, el setembre ha anat sempre associat a la verema, molts anys (o sempre) rodejada de polèmica pel preu que en cobren els pagesos; per les negociacions que fan elaboradors, cooperatives i “xatarreros”; per la polèmica dels inspectors de treball que controlen que tots els cullen tinguin papers.

A casa, a més és una festa familiar on l'esforç físic es barreja amb la festivitat i l'alegria. La contradicció ens atrapa quan toca anar a veremar; la duresa d'aquesta feina s'esvaeix ràpid perquè sabem del cert que val la pena anar-hi ni que sigui un cop l'any, per sentir més aprop aquell cep, la vinya o la terra; per riure i conversar entre els pàmpols amb la família; i també, evidentment, per gaudir encara més d'una copa de vi.


Amb la tieta Teresa i la meva germana Laia


El meu avi i el meu cosí Oriol negociant qui portaria el tractor a la cooperativa


Una part dels veremadors


Les fotografies són del Josep Josa
, 29/08/2009.

dilluns, 31 d’agost de 2009

El meu BlogDay 2009


Avui és el BlogDay . Aquí la meva tria, però recordem abans les instruccions:

  1. Trobar 5 nous blogs que consideris interessants.
  2. Informar als autors seleccionats de la recomanació pel BlogDay
  3. Escriure una descripció curta de cada blog i enllaçar-los
  4. Publicar una entrada el 31 d'agost.
  5. Agregar el tag de Technorati i un enllaç a BlogDay,

Per fer la feina més senzilla, destaco un blog per cada un dels àmbits que més m'apassionen i més consulto d'internet:

- Periodisme - Comunicació: e-Contenidos, de Pau Llop (@paullop); per la visió que té del futur dels mitjans de comunicació, per l'esperit crític i constructiu dels seus articles al voltant del món de la comunicació, el periodisme i la política; i per l'apartat Mesa Reservada del seu blog, un tumblr on recull articles, vídeos, fotografies allò que es troba a la xarxa i li crida l'atenció.

- Política: PDF Europe (@PDF_Europe) perquè és un dels propers grans esdeveniments dels propers mesos. Per primera vegada, Personal Democracy Forum, se celebra a Europa i, concretament, a la ciutat de Barcelona el 20 i el 21 de novembre. En aquest blog es poden seguir articles que giren al voltant de les noves formes de relació entre els ciutadans, els polítics, la comunicació i l'administració, mitjançant la xarxa i internet; amb experiències i exemples de projectes desenvolupats arreu del món.

- Potencialitats d'internet: El Caparazón de Dolors Reig (@dreig) és per mi com el llibre de capçalera sobre tot allò que em crida l'atenció i m'afanyo a aprendre d'internet: e-learning, eines col·laboratives, gestió del coneixement, ... Utilitats, noves eines i materials, per aprendre i provar a la xarxa, explicats d'una forma clara i senzilla i amb múltiples suports, links i referències. Una delícia!

- Sobre el vi: Aquest és un espai una mica complicat per mi. Hi ha múltiples blogs que parlen de vins, de producte, de les seves característiques, de com es pot maridar,... N'hi ha molts i de molt bons. Però a mi, del vi, a part de què m'agrada beure-me'l, m'agrada el que l'envolta, la comunicació, la seva història, la sociologia del producte, el seu entorn,... Fa poc, arrel d'una jornada de Debatdevi, vaig conèixer aquest blog: Observatorio del Vino, on Malena Fabregat, amb l'ajuda d'alguns col·laboradors, expliquen d'una forma fresca, clara i sense embuts com creuen que hauria de ser la comunicació del vi.

- Amistats que m'il·lusionen: Si, l'amistat m'apassiona i, per tant, es mereixia un espai en el BlogDay. Entre les persones que conec, quasi de tota la vida, i que tenen blog, en vull destacar una: la Montse i el seu blog, La vida no es así, on, des del 2006, explica detalls i vivències sobre la seva feina, com a cooperant en diferents països d'Àsia, Àfrica, i ara a Sud-Amèrica. Per la il·lusió i l'alegria que hi posa en tot.

divendres, 28 d’agost de 2009

#talkinabout VI - Les revolucions perdudes

Les revolucions perdudes from redall on Vimeo.



Ara farà dos anys, quan em m'acomiadava d'una feina anterior, una companya, la Blanca, em va regalar un llibre: "Les revolucions perdudes". Contenta i orgullosa, me'l va lliurar, no era per menys, l'havia escrit el seu pare, el Josep M. Quintana. Des que conec a la Blanca que segueixo els posts del seu pare, reflexió, opinió de la bona, de la de lliurepensador sense embuts. Per això, per mi va ser un regal del destí, de la casualitat, que el Ricard em proposés dedicar-li a Quintana el proper #talkingabout, quan el va descobrir tot navegant per la xarxa; com diu el Josep M., "caient" al seu blog.

No vaig poder estar a l'entrevista per impediments de destins vacacionals, i, com em dedicà Quintana al llibre, malauradament vaig ser "la gran absent de la conversa". Només pels 9 minuts del vídeo, un es fa la idea de la vitalitat d'aquesta entrevista; on Quintana va parlar d'una generació (la dels meus pares), que es resumeix molt bé amb el mot desencís. Desencís respecte un projecte democràtic i per haver perdut la innocència que, durant la seva joventut, els donava força per revelar-se davant els sistemes fixats. Un terme molt ben explicat en la seva darrera novel·la, "Les revolucions perdudes", on partint de la guerra civil i de la revolució del 68, Quintana retrata la seva generació i la dels seus pares i fa una reflexió sobre la història dels vençuts i els vencedors.

També parla sense embuts del nostre sistema polític, reflexionant al voltant del sistema dels partits i la manca de lideratge dels nostres representants. S'atura a parlar de la revolució tecnològica, de com ja no es poden silenciar realitats i de què, possiblement, estem immersos en un canvi.

Però aquest canvi, cap a on ens portarà? Quintana manifesta que no ho sap, jo tampoc; però coincideixo amb ell quan diu que "els canvis importants només es fan a partir de les revolucions, de les crisis profundes". Ara, només falta treballar i lluitar perquè aquesta no sigui una revolució perduda.

També podeu llegir la reflexió que en fa el Ricard Espelt al seu blog

Lloc de gravació: Al jardi de casa Josep Ma Quintana, a Maó
Dia: 04.08.2009
Material: Càmera Sony HDD DCR-SR52
Muntatge: iMovie

dijous, 27 d’agost de 2009

Article publicat a ACEnologia sobre la xarxa i el vi

És motivador que la Revista de l'Associació Catalana d'Enòlegs dediqui el seu darrer número al poder de la xarxa per difondre, comunicar, promocionar, generar coneixement al voltant del món del vi; sens dubte, una mostra de la transcendència que internet pot tenir en un sector com el del vi i que s'estan produint molts canvis positius al nostre país que giren entorn a aquests conceptes. D'una forma paulatina, comparant amb altres països com als Estats Units, però, crec que la revolució està començant ;-)

I per mi, va ser un regal i un honor que em demanessin publicar un article sobre els canvis que la xarxa està produint al mercat del vi i com i perquè, a través d'ella, aquest producte pot ser més pròxim als joves (un dels públics clau i molt necessari).

Us deixo aquí l'article, que també es pot consultar a la revista en format digital .

Innovar es evolucionar y la clave es la actitud
Gemma Urgell
Viniesfera.com

Nunca persona alguna había tenido en sus manos la cantidad de información de la que actualmente se dispone, nunca se había podido compartir documentos y, por tanto, conocimientos con la actual riqueza de matices; nunca habíamos podido contactar con la gente de todo el mundo de una forma tan rápida y económica, y hasta hace muy poco, no se había podido debatir, escuchar y ser visibles como ahora. Y ello se debe, básicamente, a las redes sociales, a los denominados social media, y esta nueva web, conocida como 2.0, donde cambia completamente la forma de entender y utilizar internet y la comunicación.

Porque tener un blog, perfil en Twitter o Facebook, abrir una wiki o trabajar un Google Docs (por nombrar alguno de los social media más conocidos) no es una frivolidad, todo lo contrario. Se trata de una nueva manera de entender la relación de un individuo/marca/empresa con los otros: digamos amigos, empresas, marcas, políticos. Es una era en la que, mediante internet, todos podemos crear contenido, formarnos una identidad digital y compartir y crear una red de personas a nuestro alrededor, en las que nos apoyamos, valoramos, compartimos y aprendemos. Todo va a un ritmo vertiginoso, no sabemos cuáles de estas herramientas triunfaran, cuáles perdurarán, o qué otras vendrán, pero es que dichas herramientas no son lo más importante. Lo que verdaderamente es vital es la actitud que tomamos frente a esta nueva etapa, la actitud de asumir estos cambios y nuevos roles: la actitud de innovar para evolucionar.

¿Y en el mundo del vino?

Como en muchos otros sectores, internet tiene dos vertientes muy interesantes para el sector del vino: por un lado, la comunicativa, la relacional con los clientes, prescriptores, distribuidores, y proveedores, y por otro, la de compartir y gestionar el conocimiento, el trabajo en red y favorecer el networking.

Por un lado, internet para las empresas, los pequeños negocios y, evidentemente, para las bodegas, está abriendo un nuevo marco relacional dónde todos podemos tener nuestro propio espacio en la red (tanto si somos una bodega grande como pequeña, estamos a un clic de distancia de nuestro consumidor; es el poder democrático que posee internet). La web 2.0 nos permite crear una identidad digital personal o colectiva, generar una comunidad a nuestro alrededor, y lo que es más importante, nos permite establecer una conversación con nuestros clientes sin intermediarios, y de una forma global, en todo el mundo.

Pero, eso no es todo, la web 2.0 nos permite nuevas formas de trabajar y relacionarnos, crea entornos colaborativos. Se genera lo que conocemos por «inteligencia colectiva», es decir, la suma de los conocimientos a través de internet provoca que el resultado sea superior a la suma de conocimientos individuales. Internet nos ofrece los útiles para introducir y compartir conocimiento y, tal como recalca la publicación Iníciate en marketing 2.01: «de esta forma conseguiremos, por un lado, recopilar y almacenar nuestros conocimientos en un punto (beneficio personal), permitiendo que terceros puedan acceder a este conocimiento (beneficio social) y, a través del uso de este conocimiento, crear un nuevo contenido que revierta tanto en nosotros como en el conjunto de usuarios que acceden al mismo (beneficio global)». Imaginad las oportunidades que la red está ofreciendo a este sector: desde redes de investigadores a foros donde los consumidores valoran los vinos; a rutas enoturísticas comentadas en las que, en un mismo grupo de debate se hallen bodega, experto en turismo, visitante, restaurante, hotel; a redes profesionales del vino donde compartir información sobre distribuidores, proveedores, tendencias, etc.

¿Qué pasa con los jóvenes? Los nativos digitales

Mark Prensky, en 2001,2 fue el primero en utilizar las denominaciones nativo digital e inmigrante digital. Los nativos digitales son los comprendidos entre 16 y 26 años, que usan con normalidad las tecnologías digitales desde que tienen uso de razón. El inmigrante digital es aquel de mayor edad que se ha visto forzado a incorporar este conocimiento y las habilidades tecnológicas.

Hay que estar atento a los nativos digitales, tanto desde el punto de vista educativo como político, y empezar a diseñar estrategias para dirigirse a ellos (futuros clientes, votantes, líderes, etc.). Ginés Roca3 ha identificado algunas de sus características culturales: dominan los medios de producción digitales, les gusta crear, todo se desarrolla a escala global, la red como elemento socializador donde relacionarse con personas de intereses similares a los suyos, aprenden en red y de la red, dan importancia a la identidad digital, compran por internet y participan del diálogo.

Figura 1
Figura 1: Usos y artículos tecnológicos de los jóvenes, según una encuesta de respuesta múltiple realizada a dos mil encuestados). Fuente: Adaptada de Nokia (junio de 2009).

Según un estudio realizado por Panda Security y presentado en enero de 2009, el 95% de los jóvenes entre 18 y 35 años se conecta a internet diariamente, y el 48% pasa entre 4 y 6 horas navegando. Además, un 61% participa en redes sociales. Otro estudio encargado por Nokia revela cuáles son los usos tecnológicos de los jóvenes y se evidencia una nueva tendencia: el 24% de los jóvenes ya se conecta a internet vía teléfono móvil.

Por otro lado, es revelador el estudio del Observatorio Español del Mercado del Vino, Los jóvenes y el vino en España.4 Entre los 18 y 25 años, sólo un 5,5% de los jóvenes son consumidores habituales de vino y, entre los 26 y 35 años, sólo un 10%. Además, un 40% de los jóvenes no se siente identificado con el vino y un 28% admite abiertamente que nunca consume vino.

Quizás, pues, es el momento de diseñar estrategias comunicativas enfocadas a este segmento de mercado. Es evidente que los jóvenes españoles no se identifican con el vino y, raramente, en los canales comunicativos que ellos utilizan (internet, móvil) encuentran información sobre este producto o en los formatos que ellos desean.

El poder del diálogo y las comunidades

El «boca oreja» es aquel concepto que siempre ha interesado a la comunicación. Siempre se han recomendado cosas, pero con la llegada de la web 2.0, los diálogos en redes son «boca a boca» y se han amplificado. El vino, una bodega, una experiencia enoturística, un enólogo, un curso sobre vinos, son diferentes productos fácilmente recomendables y que generan diálogo. Es importante saber cómo es este diálogo, qué atributos se le dan a la marca, al producto. Saber cómo los clientes ven lo que nosotros les ofrecemos y escuchar sus mensajes, porque así podremos comunicarnos más fácilmente con sus necesidades y experiencias. Ha llegado el momento en que, el cliente también puede aportar mucho a nuestra empresa, marca o producto.

La sobrecarga de información y mensajes que reciben diariamente o la pérdida de credibilidad de los medios de comunicación tradicionales están cambiando la forma de comunicación. Cada vez el cliente es más inteligente, cuenta con más información. Los líderes de opinión cambian, con la llegada de los social media, los clientes se informan en los blogs, en las redes sociales, buscan aquellos interlocutores cercanos, parecidos a ellos. Los clientes fácilmente pueden relacionarse entre ellos, aparecen grupos de amigos de una marca de vino, comunidades de profesionales del vino, grupos de soporte a una determinada denominación de origen, bloggers que son realmente prescriptores del vino… Es preciso saber dónde están en la red, escuchar qué dicen y conversar con ellos con un lenguaje también cercano al suyo.

Figura 2
Figura 2: Las recomendaciones de conocidos u opiniones personales publicadas por consumidores on-line son las formas de publicidad más viables, según la última encuesta Nielsen Global Consulter, realizada a más de 25 000 consumidores de 50 países.

(algunos, de los muchos) ejemplos de éxito en vino y web 2.0

  • Seth Godin, en Tribus: Necesitamos que tú nos lideres5 parte de la base que, para que una comunidad o tribu funcione, es necesario un interés común y un modo de comunicación. Internet ha eliminado la geografía y ha facilitado la explosión de nuevos instrumentos, los social media, que ayudan a liderar estas tribus. Internet es el instrumento con el que crear y comunicarse con esta tribu. Y «el marketing actual tiene que ver con involucrar a la tribu y distribuir productos y servicios con historias que se propaguen». Hay muchos ejemplos como éste en el mundo del vino y Godin ya destaca uno de ellos en su libro: Gary Vaynerchuck, un estadounidense que ha creado http://tv.winelibrary.com, donde millones de personas de todo el mundo se acercan a este portal a escuchar sus particulares críticas y, al mismo tiempo al dialogar con él, transmiten la pasión que sienten por el vino. Vaynerchuck se ha convertido en el líder de una comunidad que gestiona con mensajes que llegan a sus miembros, frescos, nuevos y bajo la premisa: changing the wine world.
  • Open Wine Consortium (www.openwineconsortium.org), una comunidad formada por más de 4000 profesionales del mundo del vino que, sobre una plataforma de software libre como Ning, han creado una red social con el fin de mejorar el mundo del vino a partir de networking. Se crean grupos de discusión, se buscan los contactos, se generan nuevas ideas… Se comparte conocimiento.
  • Aparte del Facebook, donde se han creado miles de grupos de amigos del vino, de una bodega, de una marca, de una DO… en internet existen diferentes redes sociales donde el vino es el tema principal y los usuarios comentan, puntúan, se realizan listas de sus vinos preferidos, se relacionan y recomiendan vinos y también se compran. Principalmente estas redes son de Estados Unidos como www.snooth.com, www.wine.com, www.winezap.com, entre otras. Pero también existen otras más próximas, como la portuguesa www.adegga.com.
  • Respecto de las aplicaciones del móvil (móviles 3G, con conexión a internet) es un campo a abarcar, teniendo en cuenta la gran aceptación que se ha generado entre la población y, particularmente, entre los jóvenes. Aplicaciones como que, en un restaurante, por ejemplo, puedas consultar críticas que se hacen de un vino, y así ayudarte en la decisión de escoger; a través de GPS saber dónde se puede encontrar una tienda de vinos cerca, o saber qué restaurante sirve aquel vino que tanto te gusta. Se han desarrollado muchos API (Application Programming Interface) por iPhone de páginas web ya existentes (y en el punto anterior mencionadas) y otras nuevas.
  • En el mundo del vino e internet, ya existe el primer think tank: Vintank, www.vintank.com, formado por expertos que analizan cómo interactúa la tecnología con la industria del vino. Éstos, por ejemplo, el pasado mes de mayo colgaron un documento (de lectura 100% recomendable) donde se publican las claves del éxito que puede suponer internet para el vino. Algunas de las líneas maestras que explican en este documento son que, por ejemplo, la mayor parte de las tiendas de vinos on-line se han convertido también en redes sociales; que los top 20 blogs de vinos representan una mayor audiencia que el Wine Spectator on-line, o que la publicidad y el marketing on-line ofrecen muchas más posibilidades a la industria del vino (por ejemplo, las restricciones de publicidad del alcohol en internet aún no están reguladas).
Pero también existen ejemplos más cercanos:
  • Más de 450 profesionales del vino de todo el mundo, principalmente españoles y catalanes, comparten información, actualidad, conocimientos, ideas y proyectos en http://www.sommelieralumni.org. Una red social creada por el sommelier y conocedor del mundo del vino e internet, Àlex Duran, sobre la plataforma de software libre Ning e ideal para el networking.
  • Desde INCAVI, hace un año, se puso en marcha www.debatdevi.cat, donde se podía seguir vía on-line y a través de social media como Slideshare, Youtube y Facebook, el debate que se iba generando alrededor de cinco jornadas presenciales con profesionales del sector del vino y de fuera del mismo, con el objetivo de encontrar mejoras a la situación del vino en Cataluña. En estos momentos, «debatdevi» continúa en la red, a través de comunidades de práctica cuyos miembros, en entornos colaborativos on-line y de forma horizontal, articulan las diferentes acciones fruto del debate previo. Por la importancia que internet está teniendo actualmente, se ha creado una comunidad de expertos denominada «Vino e internet», que dotará al sector de las herramientas necesarias para facilitar la gestión del vino. La red, en este caso, se utiliza para compartir conocimientos, trabajo común y transferencia al sector.

¿Y por qué todo esto?

Los ejemplos anteriormente citados evidencian un cambio de actitud en muchos profesionales y éstas son, en resumen, algunas de las características de esta evolución:

  • la innovación es la cultura del cambio dentro de la propia empresa,
  • el liderazgo es necesario en momentos de cambio y se requieren visión y estrategia para gestionar el cambio,
  • la información es de todo el mundo, por tanto, los usuarios/clientes saben más de nosotros que nosotros mismos. Es preciso escucharlos y hablar con ellos (comunicarnos con ellos),
  • se pasa de la relación de jerarquía a una relación horizontal dentro y fuera de la empresa,
  • colaboración, compartir, formación son las palabras clave de este nuevo entorno,
  • la transparencia se premia; el engaño es fácilmente detectable. Seamos honestos y generemos confianza en la red,
  • perder el miedo a experimentar, no sabemos dónde nos puede llevar este nuevo paradigma, pero es preciso estar atento y actuar.
Tal como rezaba el título del artículo, innovar es evolucionar. Sin innovación el sector no avanza. Pero innovación no sólo es investigación, sino que innovar significa plantearse los problemas y hallar soluciones de distintas maneras; voluntad de cambiar para mejorar, voluntad de cambiar para adaptarse a las nuevas realidades sociales, culturales y económicas. En momentos de cambio, la clave está en la actitud que se toma frente a una situación que no controlamos o desconocemos. Podemos mantenernos a la expectativa, ponernos una venda en los ojos y continuar como hasta ahora, o bien perder el miedo y experimentar una realidad que ya es evidente y que lo será aún más en los próximos años.

Bibliografía

  1. «Iníciate en el marketing 2.0» de M. Cortés y E. Burgos, Netbiblo 2009
  2. http://www.markprensky.com. Nativo digital
  3. http://www.genisroca.com/tag/nativo-digital
  4. http://www.oemv.es
  5. Tribus de Seth Godin, Gestión 2000, 2009.

dimarts, 25 d’agost de 2009

Nit dels vins de Torroja del Priorat


A finals d'agost inicia un calendari lúdico-festiu al voltant del món del vi que s'allarga fins el novembre. Poblacions d'arreu de Catalunya celebren tastos, festes de la verema, fires i mostres on el vi (i també el cava) és el protagonista principal. Coincideixen amb els dies que viticultors, elaboradors i comercials tenen més feina: que si la verema, les nits perdudes controlant la fermentació, viatges amunt i avall col·locant producte per les festes de Nadal,...


Acostumen a ser festes populars, on el sector es troba amb el client, amb el consumidor. Hi ha converses al voltant de la verema, molts cops, converses pessimistes que giren al voltant del preu del raïm, de les dificultats per col·locar-lo als cellers i, aquests, les proeses per vendre (i més enguany amb el rerafons de la crisi econòmica). Però bé, això donaria per fer-ne un altre post...


Avui, però, voldria parlar d'una d'aquestes festes: la Nit dels vins de Torroja del Priorat, que es va celebrar el passat dissabte i, malauradament, no hi vaig poser assistir. A Torroja, un petit poble al cor del Priorat, organitzen, per segona vegada, un tast dels vins del poble, de quinze vins elaborats amb raïm de les vinyes de Torroja, amb la presència de professionals, sumillers, tècnics, premsa i, enguany, també bloggers. No es tractava de trobar el millor vi de Torroja, sinó classificar els millors vins en deu paràmetres diferents.


Com diu Joan Nebot a l'article que dedica a aquesta festa a vadevi.cat, "es demostra que el vi és un producte complex i que sovint vins que no destaquen especialment en cap aspecte concret, poden agradar més". Us animo a provar-los!


Els vins més ben classificats, segons aquests 10 paràmetres van ser:

- Vi més fresc: Elix 2006 del Celler Melis

- Vi més càlid: Melis 2006 del Celler Melis

- Vi amb més fruita: Torroja 2006 de Terroir al Límit

- Vi més equilibrat: Brogit 2005 de Mayol Viticultors i Rampell 2007 de Francès-Bretón

- Vi amb més mineralitat: Arbossar 2006 de Terroir al Límit

- Vi amb més intensitat aromàtica: Torroja 2006 de Terroir al Límit

- Vi amb més permanència gustativa: Rampell 2007 de Francès- Bretón i 2/3 Trio Infernal (Combier-Fischer-Guerin)

- Vi amb més intensitat de color: 2/3 Trio Infernal (Combier-Fischer-Guerin)

- Vi amb més cos: Brogit 2005 de Mayol Viticultors

- Vi amb millor presentació: l’Arbossar 2006 de Terroir al Límit i l’Hereu de les Planes 2007 d’Escoda-Pallejà.


I, si voleu seguir aquest calendari enològico-festiu, no us perdeu, el 29 i 30 d'agost la Festa de la Verema de l'Espluga de Francolí (Conca de Barberà), una de les més antigues de Catalunya que enguany celebra la seva 39a edició.
Foto cedida per l'Ajuntament de Torroja del Priorat

dimarts, 18 d’agost de 2009

Tens una idea innovadora per impulsar el medi rural?


La innovació, la gestió del coneixement, la prestació de serveis, són mots sovint vinculats només amb el món urbà; malauradament, aquest vincle és evident perquè la major part de centres de coneixement, investigació, emprenedors que treballen al voltant de la innovació, universitats,... estan situats a les ciutats o al seu voltant i; dels productes que se'n desprenen, molts cops també són pensats pel món urbà.

D'altra banda, també és pal·lès que, gràcies a les noves tecnologies i als nous sistemes de comunicació, les distàncies són més curtes i, per tant, mica en mica, el coneixement i la innovació travessa les fronteres de la urbanitat i la ruralitat. Una mostra de què això és així és el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (CTFC), a 1 hora i 30 minuts de Barcelona, a Solsona. Un espai, entre feixes i muntanyes, en un edifici sostenible i integrat al paisatge, on més de 100 persones pensen, projecten, investiguen i treballen per millorar social, econòmica i mediambientalment el món rural, i principalment, del sector forestal. Es tracta d'un centre de referència a nivell europeu i, curiosament, no està a Barcelona.

Doncs des del CTFC organitzen el 1r Concurs de projectes innovadors, que té com objectiu fomentar l'esperit emprenedor i premiar aquelles iniciatives que promoguin la innovació i la creativitat en el món rural. Així doncs, si tens una idea innovadora per impulsar el món rural, prova de presentar-t'hi i, sort!

El veredicte del jurat se sabrà en el marc del InnovaRural - VIII Congrès Internacional de Desenvolupament Rural (@innovarural a Twitter) que se celebrarà a Solsona del 28 de setembre al 2 d'octubre i que compta amb un programa interessant sobre projectes i iniciatives vinculades a la innovació i al món rural.

dijous, 30 de juliol de 2009

Un sac d'entusiasme

Sempre diuen que la felicitat de la bona és la que dura un instant, només un moment. Que et fa somriure, sol o en companyia, i et sents flotar. Aquest estat de goig l'he tingut ara mateix, quan he arribat a casa i m'he trobat un paquet: “Un viñedo en la Toscana: El sueño de un amante del vino”, un llibre de Ferenc Máté que una amiga m'ha fet arribar. Amb una nota: “He pensat que et faria gràcia i pot ser una bona lectura vacacional. Elena”.

Són aquestes petites coses les que ens fan moure. Gestos, somriures, converses, complicitats. I perquè aquests instants màgics hi siguin sovint i ens provoquin l'ansiada felicitat, cal també entusiasme per detectar-los, per provocar-los, per assaborir-los.

I perquè dic tot això? Doncs perquè aquest matí, literalment, m'he quedat sense retrovisor i he conduït 30 quilòmetres sense ell i he somrigut (un altre moment màgic) mentre pensava que deuria ser una senyal que em deia: cal mirar endavant. I, una senyal perquè ha estat justament avui, que el juliol ja s'acaba i, amb això, deixo enrera un curs per avançar-ne cap a un altre (amb un agost que no compta al bellmig).

Deixo enrera un curs ple de moments màgics i molts d'aquests, més que en altres etapes, van precedits per la paraula nou/va: nous companys de viatge, nous reptes professionals, noves converses, noves eines, nous paisatges, nova casa, nous amics, nous projectes, noves ciutats, nou ordinador, nous costums, ... Podria fer una llista ben llarga, i sumar-li infinites llistes més de tot allò que no és nou però que fa que em mantingui dreta i que em dóna força, constància i estabilitat. I de tota la suma de vivències em surt un sac de felicitat i un altre d'entusiasme ben plens per fer front a un nou curs, al setembre, amb els llapis en punxa i estoig nou. Com el senyal que em feia avui el retrovisor: mira endavant i amb decisió.

Abans, però, els dies mandrosos d'agost: un saquet que m'espera amb un parell de viatges, nits de Festa Major, converses marítimes, passejades entre vinyes i bones lectures, encetades, evidentment, amb el llibre del moment màgic d'avui.

dimecres, 22 de juliol de 2009

Gestionar el risc, gestionar la tristesa


L’octubre passat vaig estar als Ports, a aquella Catalunya oblidada que ara es crema i que ja ha causat quatre morts i dos ferits greus que formaven part del GRAF (Grup de Recolzament d'Actuacions Forestals), un equip d'especialistes en la gestió de focs forestals, creat després dels grans incendis del 98. Aquests bombers especials, durant l'incendi, es dediquen a planificar l'extinció del foc identificant les oportunitats sobre el terrany, tant amb la distribució de mitjans com en l'ús del foc tècnic o actuacions sobre la vegetació per evitar la propagació del foc. Sens dubte una tasca heroica que mereix l'agraïment de tota la societat.

Porto dos dies colpida per aquest gran incendi en un territori que m’estimo i que hi tinc amics. Perquè els efectes d’un incendi no són només en un bosc, sinó que és a tot un territori, provocant una problemàtica socioeconòmica i ambiental molt gran; i, evidentment, també emocional. I més, en aquest cas, quan també és una tragèdia humana.

Dues terceres parts de la superície total de Catalunya és forestal i, la gran majoria d’aquests boscos són de titularitat privada. Els incendis d’ara són diferents dels de fa un temps. I, no només per la climatologia, sinó, sobretot, per l’abandonament de l’activitat agrària, l’èxode de la població rural i que els boscos no suposen la rendibilitat econòmica d’abans. A més, es produeix un increment de l’ús “urbà” de la muntanya. I aquests són factors que incrementen el risc. Tot això no ho dic jo, sinó que ho diuen experts, com els del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya, un centre que té com a objectiu la millora de la competitivitat del sector forestal, especialment en l’àmbit mediterrani, per mitjà de la recerca, la formació i la transferència de tecnologia.

La prevenció i l’extinció d’incendis és important, així com brillant la tasca del cos dels bombers. Però cal minimitzar els riscos d’incendi. Cal que incendis com aquest no tornin a passar. I, per això, és necessària una correcta gestió forestal i del risc d’incendis, buscar de nou la rendibilitat dels boscos, cercar noves oportunitats pels propietaris forestals (com la biomassa, les plantacions de plantes aromàtiques, les pastures a dins dels boscos, ...), contribuir en què no incrementi l’abandonament rural, així com generar, en la consciència social, els valors i la importància que tenen aquests espais en el nostre ecosistema.

Us recomano que llegiu el “Manual per a la comprensió i tractament informatiu dels incendis forestals”, obra de l'àrea d’Incendis Forestals i territori del CTFC, amb la col·laboració del cos de Bombers de la Generalitat de Catalunya. A mi m’ha servit per entendre millor el perquè dels boscos i dels incendis i, sobretot, què es pot fer per minimitzar el risc i gestionar-ho. Crec que els focs no són una batalla perduda. Cal consciència i, sobretot, molta gestió.

I, des d’aquí, el meu condol a les famílies i companys dels 4 bombers morts i els dos ferits, que, per les darreres informacions, el seu diagnòstic és força greu. Ànims a tot l'equip del GRAF, perquè continuïn amb aquesta valentia i professionalitat. I també, el meu més sincer suport a les persones d’Horta de Sant Joan, dels Ports de Besseit i de la Terra Alta.


(vull agrair als tècnics del CTFC, sobretot a l'Eduard Plana, per ajudar-me a entendre i a tenir consciència de la perillositat dels incendis i la importància de la seva gestió per disminuir els riscos)

dissabte, 11 de juliol de 2009

#talkingabout V - Classiques d'ara

Clàssiques d'ara from redall on Vimeo.



L'educació a les escoles i instituts, el sistema educatiu català, tal com diu Trina Milán, cap del servei d'Innovació del Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya, és l'empresa més gran del nostre país. Milers de treballadors en tenen cura diàriament, apliquen mètodes, currícula, adquireixen nous reptes que fa uns anys anaven destinats a les famílies, a la societat. L'escola sempre està al punt de mira, de fet, a tots ens afecta el que passi al sistema educatiu (o més aviat, ens hauria d'afectar). És allà on la societat adquireix nous hàbits, actituds, coneixement (i, malauradament, cada cop l'escola està més sola en aquesta tasca, el ritme trepidant del nostre món fa que l'educació a casa hagi passat a un segon terme). Per això som encara més exigents.

L'escola s'enfronta a nous reptes. Compta amb una nova llei aprovada (la LEC) en vistes a innovar i millorar els serveis que l'escola dóna d'acord a la nova realitat social, cultural i econòmica. Ara, què passarà amb l'adequació de nous continguts, matèries, ús de noves tecnologies a classe, noves relacions amb les AMPA, empreses,...? Està l'escola preparada per tants canvis? Pot un professor canviar el seu sistema de fer classe, passar de classes magistrals a classes més creatives comptant amb la participació i, per tant motivació, de tots els seus alumnes? Pot un equip directiu d'una escola buscar nous recursos i noves aliances al seu entorn?

Jo sóc optimista i crec que si. Tinc la sort d'estar rodejada de professors, a la família, entre els amics,... i que, m'expliquen el seu dia a dia i els veig desperts, motivats a canviar i a trobar el millor de cada un dels seus alumnes; a construir nous reptes a l'escola o a l'institut. Per tant, és l'actitud el que compta. No serà d'un dia per l'altre, està clar, però trobem símptomes de què les escoles volen i estan adaptant els serveis que doten d'acord a les noves realitats. Però no obviem que cal també el suport dels pares i mares, de l'entorn de l'escola perquè aquests canvis es duguin a terme i tinguin una extensió arreu.

I, quan parlo d'actituds és perquè trobem exemples, arreu de Catalunya que ens ho demostren. Com la Margalida Capellà, professora de Clàssiques de l'IES Cristófol Ferrer, de Premià de Mar. Que un bon dia va obrir un bloc per la seva assignatura, on ampliava continguts, penjava documents, imatges, vídeos de treballs dels seus alumnes i aquests l'han respost amb motivació i empenta. La Margalida ha adaptat la seva forma de fer classe buscant allò que desperta l'alumne. Que aquests volen internet, volen acció, rapidesa, històries atractives, creativitat,... doncs endavant, aprofitem-ho i intentem treure el millor de cada alumne, ensenyem també què és la xarxa i el profit que en poden treure, en aquest cas, sobre les clàssiques. I transmetre també que la xarxa és un espai per compartir, on es pot treballar col·laborativament, entre professors (com Chiron, pels professors de clàssiques) i entre alumnes. Un blog, El fil de les clàssiques, que ha rebut premis i que aquests han estat motivació pels alumnes a continuar. I els professors? Segur que n'hi haurà que no ho entendran, però n'hi ha d'altres que ja ho apliquen, que busquen una nova forma de fer classe; hi ha equips directius que es plantegen crear comunitat a través de la xarxa, amb pares, alumnes, professors i el propi entorn.

Això no és general, ho sé, però espero que a cada escola hi hagi una o dues Margalida Capellà que, com una taca d'oli, extenguin motivació i entusiasme, permetent noves actituds.

També en parla el Ricard Espelt

Lloc de gravació: Pati de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona
Dia: 08.07.2009
Material: Càmera Sony HDD DCR-SR52
Muntatge: iMovie
Música: Rap de les clàssiques, de Deka, alumne de l'IES Cristófol Ferrer

dijous, 9 de juliol de 2009

El jazz i el vi o sobre els relats del vi

(Inspirada pel post de l’Alicia Estrada sobre “els vestits del vi”, i després d’un cap de setmana genial maridant vi i jazz a Vilafranca del Penedès, crec toca abandonar la ressaca de posts sobre vi en aquesta pàgina, que per algun motiu vaig anomenar Viniesfera, no?).

Rebem milers de missatges diaris, en format d’anuncis, webs, mails, twiits, cartells, notícies,... Això no és nou, però tampoc és nou l’evidència que, només ens sentim propers d’aquells missatges que responen a la nostra experiència; que ens connecten, que ens suggereixen sensacions o que ens semblen nous i innovadors.

Davant d’aquests milers de missatges, un cop més es fa evident la importància del relat, de les històries (o dels “vestits” com anomena Alicia) que es poden crear al voltant d’un producte o d’una persona i de com aquests són transmesos.

L’storytelling, que se sent (de nou) en articles i llibres sobre lideratge i management, pot ser una eina de comunicació útil pel sector del vi. Si es tracta d’explicar històries, anècdotes, relats sobre el vi i que aquests connectin amb el record i la memòria de qui ho escolta, aquest producte tan propi, en té moltes.

Perquè el vi marida amb moltes experiències. Vi amb gastronomia; amb medi ambient; amb joventut; amb història; amb paisatge; amb cultura; amb tradició; amb innovació; amb sostenibilitat; amb internet; amb comunicació; amb persones; amb cinema; amb música, amb l’art, i amb milers de coses més ... I no només el vi, sinó també el celler, la vinya, les persones que s’hi dediquen, segur que tenen milers d’històries per explicar i que aquestes poden calar en un client, un consumidor, un visitant d’una bodega.

Per això m’ha agradat el ViJazz Penedès. M’agrada pel concepte de maridar el vi amb una música com el Jazz, universal, pensada per la improvisació, que abarca molts gèneres i artistes. M’agrada que es vesteixi el vi del Penedès amb la universalitat del jazz; que seguidors d’aquesta música d’arreu del món es trobin amb una copa de xarel·lo en una plaça de Vilafranca i parlin amb l’enòleg i aquest els hi digui que aquell vi és com una cançó de Louis Amstrong: que té una mica d’improvisació, un toc de subtilesa; què és enèrgic i espontani; i, sobretot, que està elaborat per ser degustat amb molt bona música.

Tenim un producte amb moltes històries. Me n’expliques tu alguna?


(Us deixo una cançó de John Scofield que recomano que es begui amb un xarel·lo del Penedès)





dimarts, 7 de juliol de 2009

V Congrés d'Internet, Política i Dret de la UOC (2na part)

Aquests són alguns apunts de la taula Participació política i xarxes socials. Només unes notes sobre les coses interessants que s'han dit:

Marta Cantijoch – UAB

Participació convencional – la que es desenvolupa en els marcs formals de les institucionals
Participació no convencional – desenvolupades i decidides per la pròpia ciutadania
(manifestacions,...)

Cau la militància en partits polítics i la forma de participació més gran, les eleccions. Així doncs, es pot dir que la participació convencional està disminuint i la no convencional està incrementant; i la insatisfacció ciutadana indiquen un creixement.

Hi ha 3 tipus de ciutadans: desafectats, crítics i institucionalitzats. Els crítics es mouen, participen.

Segons Cantijonch, Internet i les xarxes socials provoquen els següents canvis:
- alt nivell d'informació disponible i més pluralitat i en augment (els mitjans tradicionals marcaven l'agenda mediàtica – això a internet canvia).
- Incrementen els contactes a nivell horitzontal entre ciutadà i ciutadà – contactem amb gent diferent a nosaltres i, d'aquesta pluralitat aprenem.
- Rebem informació no sol·licitada (FB, Twitter,...) però que ens pot resultar interessant.
- Tenim el control sobre els continguts o la informació que hi ha a la xarxa- som capaços d'introduir temes a l'agenda “mediàtica” d'internet.

L'ús d'internet, especialment les xarxes socials promouen la participació en els mètodes no convencionals.

Es poden consultar aquests estudis sobre política i internet a www.polnetuab.net

José Antonio Donaire, diputat pel PSC al Parlament de Catalunya

Avisa que farà una intervenció molt personal. Sap què no és la política 2.0, però no el que és la política 2.0. La política 2.0 és un canvi de paradigma que és possible perquè hi ha un canvi tecnològic.

La política 2.0 és la crisi de l'autoritat (autoritas) – el model polític en el que funcionem està en crisis (partits polítics, institucions,...). Aquest canvi de les “autoritas” i un sistema de representació general provoca decepció i obliga a un canvi de paradigma.

La democràcia participativa incorpora el concepte d'intel·ligència col·lectiva; però el de democràcia deliberativa, a més d'incorporar aquest concepte és en si mateix un fi (que ciutadans discuteixin el que han de fer, és l'objectiu d'aquesta democràcia – no tant en quina conclusió arribem, sinó com arribem a aquesta determinada conclusió).

La democràcia deliberativa és incorporar l'autoritas en la intel·ligència col·lectiva

Models de Política 2.0:

Polítics 2.0 – serien la fase 1 (ús de les eines 2.0 per part dels polítics – blog, twitter,...).
Aporten transparència (Donaire té la seva agenda publicada al blog)
Interacció – facilitat d'interpel·lar directament amb un representant polític
Primera persona – parla com individu, al marge de les opinions generals de partit
Generen proximitat, afinitat
Però amb això no es va enlloc

Medis polítics 2.0 – les institucions polítiques comencen a adoptar mecanismes 2.0
Cal participació
Permet el tal·lent col·lectiu
Pots incorporar complexitat
Incorpores el concepte de meritocràcia
La xarxa crea autoritat, autoritas (i allò que diuen aquestes persones de la xarxa té més valor que una persona normal).
Parlament 2.0 tindrà participació legislativa directa properament (ara no està donant els resultats previstos).

Medis polititzats 2.0 – la política es farà fora de la política
Grups socials ciutadans que creen un sistema de coneixement i reforcen la posició
creació d'idees i intercanvi d'idees
creació de comunitats
ciberactivisme
ràpidament es partiditza

Espais polítics 2.0 - el model al qual aspirem és aquest
espai de trobada transevrsal
de diàleg i intercanvi
atenta contra la partitocràcia
amb identitats complexes.

Considera que la política es farà fora de la política i cal obrir espais transversals on es pugui opinar i contrastar idees.

"Defensem models de democràcia participativa, però cal que deliberem entre tots i que decideixin els que tenen legitimitat – no té clar que la xarxa per si sola decideixi pq pot generar conflictes (bretxa digital o l'efecte Chikiliquatre)"

Ricard Espelt, regidor de Copons

Un cas d'èxit que resumeix com hauria de ser la política 2.0: Copons 2.0

Espelt ha explicat el projecte de Copons 2.0; com un municipi fa que els ciutadans, troben solucions als seus problemes.

La finalitat de Copons 2.0 és diluir el mot problemes per buscar construcció, solucions, oportunitats,... Es busquen processos participatius per tal de buscar solucions als problemes on, l'administració, pels seus recursos limitats, no hi arriben.

Els joves intervenen en la política, perquè els canals són nous i són pròxims per ells. D'altra banda, la gent gran també hi arriba gràcies a jornades espontànees on gent introduïda a la xarxa i a internet, ensenya a l'altra gent a entra-hi, a crear el seu perfil, a com es creen els debats,...

Per arribar a aquesta finalitat s'han usat xarxes socials esteses i de programari lliure.

La política 2.0 et demana un canvi d'actitud, més propera i més constant.

Es pot veure la seva presentació aquí

V Congrés d'Internet, Política i Dret de la UOC

Notes sobre el panel: Accès a la informació pública i xarxes socials

Publico les notes que he apuntat de la taula rodona "Accès a la informació pública i xarxes socials", del V Congrés d'Internet, Política i Dret de la UOC.

(això, que només són apunts ;-) )

Jose Manuel Alonso, Fundación CTIC / World Wide Web Consortium (W3C)

(La seva presentació la podeu consultar aquí)

Josema Alonso no creu que desapareguin els portals de les administracions, però si que cal que es puguin reutilitzar els seus continguts. Segons Alonso, la gent no utilitza en general els portals de les administracions i, principalment per aquest motiu, cal un canvi cultural en com es gestionen les dades públiques. S'està generant un moviment ciutadà que, gràcies a la 2.0, es pugui pensar que cal passar de la propietat de les dades per part de les administracions, a la custodia.

Per exemple, una de les idees més votades per la Iniciativa EU Ministerial Declaration (on es poden votar idees, iniciatives sobre open Governement perquè es traslladin a les polítiques públiques de la UE); és la de la reutilització dels continguts.

Segons Josema Alonso cal que les administracions facin els següents passos a l'hora de failitar la reutiltizació de les dades públiques:

1- Identificar els conjunt de dades que volem exposar i l'interés que poden tenir pels ciutadans i pels reutilitzadors
2- Representar les dades fent servir formats estàndards i que aquests es puguin barrejar amb altres continguts.
3- Com s'exposen aquestes dades (web, enllaços,...)

Exemples de projectes que usen dades públiques i es reutilitzen i mesclen amb altres dades amb finalitats socials i de servei:

DC.gov
Apps for Democracy – (concurs destinats a persones amb perfils informàtics perquè dissenyin i programin aplicacions en pro a finalitats socials i públiques)
Data.Gov
Mapumental (My Society). Pròximament en marxa – vincula dades de preus d'habitatge amb preu del transport públic i temps de trajecte).
Cruzar, Ajuntament de Saragossa. - es generen rutes amb informació sobre monuments, si pots anar amb nens, i les dades estan disponibles i oberts i es poden reutilitzar gratuïtament (l'aplicació té 2 vistes, una per persones i una per màquines)

Però el camí no es fàcil, hi ha molts reptes abans per convèncer les administracions; i aquests són els arguments que aquests apliquen per no fer el pas: seguretat, capacitats, règims de llicències entre països,... Això no ho ha de frenar.

Alberto Ortiz de Zárate, director d'Atenció Ciutadana País Basc

Es marca com a repte que, el 2033, un ciutadà no entengui el conte de “Vuelva usted mañana” de Larra.

E-Government està montat des dels Governs, però no s'aconsegueix la participació ciutadana; hi ha una adopció molt baixa de l'e-Gov per part de la ciutadania i això posa en evidència que estem en una crisi del model d'e-Gov.

Ara estem davant d'un nou paradigma: l'opengovernment que s'introdueix des del ciutadà; que té 3 pilars:
- serveis codissenyats amb els ciutadans
- transparència i la rendició de comptes (accountability)
- impuls a la innovació i ràpida implementació de propostes.

Davant l'opengovernment, tots els ciutadans som treballadors públics (i no només els funcionaris); i, en aquest nou paradigma, l'obertura de dades és un requisit per l'Open Government

Però l'Administració no és la única que ha de fer Open Government.

Per exemple, la web del ministeri d'energia va publicar la situació de totes les gasolineres a Espanya i, un ciutadà, partint d'aquella informació, va crear una aplicació molt més bona: http://elpreciodelagasolina.com , on pots consultar i contrastar situacions, preus de la gasolina,... Així doncs, es demostra que els ciutadans podem contribuir molt en l'Open Government.

O, un altre exemple, Conmidinero.com , una plataforma on es valora i es puntua si les administracions s'estan gastant bé els diners públics o no.

Jordi Graells, Subdirector de Continguts i Innovació d'Atenció Ciutadana

Aquí podeu trobar la seva presentació.

Cal reutilitzar la informació pública per canviar la pròpia administració; innovar és transformar el coneixement en valor. Segons Hammel, el nou lideratge ha de ser més distribuït i que compti amb la inteligència colectiva.

Si tothom està reutilitzant la informació que es troba en la xarxa, perquè no l'Administració?

Les publicacions de la Generalitat, sempre que estiguin protegides per drets d'autor, s'han de fer en llicències de Creative Commons (així ho diu en una normativa).

La informació que es genera al sector públic passi a ser domini públic (això no es permet, a hores d'ara, a nivell de legislació espanyola).

Graells ha explicat també les diferents iniciatives que s'estan duent a terme a la Generalitat de Catalunya en matèria d'Open Government.

diumenge, 28 de juny de 2009

La història del meu avi és també la història de tots

En els propers dies farà un any que es va morir el meu avi. Una sèrie de circumstàncies m'han donat valor per publicar aquest post (la esfereïdora història que publica el Jordi Graells al seu bloc en a propòsit de la futura Llei de fosses o que he acabat de llegir-me El lector, de Bernhard Schlink ).

Aquest document que penjo és una part de la història de vida del meu avi, el Joan Urgell i Vives, que vaig elaborar per una assignatura de Periodisme a la UAB, l'any 1999. N'he extret una recopil·lació de les seves “batalletes” des del 1931 fins al 1945, on va passar pel Front d'Aragó, la Batalla de l'Ebre i una desena de presons i camps de concentració; fins aconseguir la plena llibertat el 1945.

Gràcies a aquest treball (que vaig fer fa 10 anys i que he intentat milers de cops reescriure) vaig compartir moltes hores de conversa amb el meu avi i, el més important, ell es va obrir i em va explicar coses que ni la meva àvia, ni el meu pare, ni ningú de la família sabia. El recordo emocionant-se, pensatiu, amb moments de silenci, però conscient que calia transmetre uns episodis d'una història, la seva, la meva, la de tots, massa sovint silenciada. La guerra, la postguerra i el franquisme el van mantenir callat, com si volgués oblidar un passat que, en els darrers anys de la seva vida, tenia massa present.

Ara, un any després de la seva mort, vull contribuir en la nostra "Memòria Històrica" amb la seva pròpia història. Ara, que queden pocs avis de més de 90 anys, potser va sent hora que anem recopil·lant històries, per construir un millor present i futur.

I, tot i que ell va lluitar al bàndol dels republicans, tot i que s'autonomenava republicà i comunista, d'esquerres i catalanista; era conscient que, potser si hagués nascut en un altre poble, en un altre lloc, li hagués tocat lluitar a l'altre costat. Perquè, com diu Ismael Serrano en aquella cançó, “explícame tú quien gana cuando se acaba la guerra, si a los muertos los entierras, ganadores, perdedores, da igual del bando que sea

Espero que, allà on sigui, estigui content per compartir la seva història, que és també la de molts.

Els anys de la guerra de l'avi

diumenge, 21 de juny de 2009

#talkingabout IV - Yes WE did

Rahaf Harfoush from redall on Vimeo.




Fa uns dies, amb el Ricard Espelt, vam conèixer Rahaf Harfoush. Estava a Bilbao, presentant el seu llibre Yes we did, un recull de les notes que va fer durant la campanya de Barack Obama als Estats Units. Rahaf va cedir-nos uns minuts per explicar-nos què significa ser voluntari d'un moviment que està sent estudiat per tot el món; com hi va arribar a formar part i, sobretot, la importància del contacte, la presencialitat, la transmissió d'un relat i un missatge que la societat americana va saber fer-se propi i traslladar al veí, als amics, als companys de feina,... Com una taca d'oli, l'esperit Obama es va estendre de la mà de voluntaris i persones anònimes que creien en ell perquè creien un relat, uns valors, un missatge. Com diu Rahaf a la pregunta, "i ara què", el primer pas ja està fet, només falta seguir caminant entre tots plegats.

Una entrevista a una noia molt jove que ens va recordar els amics que vam fer als Estats Units. Joves compromesos amb el seu país, i que empraven eines tecnològiques per fins socials i polítics, que creien que el futur passava per donar poder a la ciutadania i que, per això, Obama, se'n va sortir. Marshall Ganz, el menys jove de tots els que vam entrevistar a Boston va col·laborar formant voluntaris i establint tota una xarxa arreu dels Estats Units. Ens va descriure com eren alguns d'aquests voluntaris. A Bilbao vam tancar el cercle i vam conèixer la Rahaf, una voluntària optimista, entusiasta, fidel a les seves idees que, tot i ser canadenca i no nordamericana, creia en uns valors i un missatge global: nosaltres, els ciutadans, podem.


Ricard Espelt is talkinabout too.

Lloc de gravació: ESI (Eurepean Software Instiute)/ Bilbao
Dia: 03.06.2009
Material: Càmera Sony HDD DCR-SR52
Muntatge: iMovie

diumenge, 14 de juny de 2009

Conclusions de la taula de política i internet a la Penedesfera 09

Escoltar, obrir-se, ser transparent, treballar en xarxa, adopció i adaptació de nous llenguatges; la importància del contingut per sobre de les eines; o que el futur passa per l'opinió de les persones són algunes de les conclusions que els ponents de la taula "Com la nova comunicació està transformant la política actual" de les 2nes jornades de la Penedesfera van resumir què és la política 2.0

Aquí en teniu el vídeo-conclusions:




Les conclusions que jo en treuria, de què és la política 2.0 i si aquesta nova forma de comunicar-se canviarà alguna cosa, són les següents:

- És evident que gran part de la societat està desencantada amb els polítics, fet que es remarca amb l'alt nivell d'abstencionisme que hi ha en les eleccions. Si els polítics adopten noves formes d'acostar-se amb els ciutadans, això pot canviar, però cal que aquestes noves formes siguin transparents, sinceres, i amb contingut.

- Però també cal un nou model polític, una nova forma de fer política que parteixi de l'escolta i la conversa amb la pròpia societat civil. Per això, cal que la societat s'organitzi, pressioni i demani una nova forma de ser governada.

- La nova política no vindrà desde dins de la pròpia política (polítics, partits polítics, institucions,...), sinó des de l'organització de la pròpia societat civil i la participació d'aquesta en les decisions.

- La societat en xarxa permet l'existència de noves organitzacions polítiques i nous models i, posa en evidència els sistema dels partits polítics tradicionals, on les decisions es prenen només en les altes esferes d'aquestes organitzacions.

- Existeixen polítics 2.0, però no política 2.0. Perquè aquesta existeixi realment cal que es defineixin polítiques que comptin amb una alta participació de la societat i una obertura en les decisions de les cúspides dels partits polítics. Així com les organitzacions empresarials, les organitzacions polítiques s'han adaptar a aquests canvis i redefinir-se.

- Les eines 2.0 només són eines. El que importa és el contingut i l'ús que se'n fan; no poden ser només un aparador. Requereixen d'un nou estil i un nou llenguatge que, ara per ara, usen molt pocs polítics.

Totes aquestes conclusions (i moltes més que es poden extreure de la taula rodona), posen en evidència la lentitud de les organiztacions polítiques i l'administració per adaptar-se i preparar-se als nous reptes. Hi ha polítics 2.0, però cal una política 2.0. D'altra banda, calen nodes i organització entre la societat civil on canalitzar la pressió cap al canvi per aconseguir una vertadera transformació de la política.

divendres, 12 de juny de 2009

Comença les 2nes Jornades Penedesfera: Primer, política 2.0, avui a les 18:00

Avui a les 18h comença la Taula de Política 2.0 a la Penedesfera: “Com les noves eines de comunicació estan transformant la política actual”.

La idea es poder visualitzar cinc visions: Ernest Benach, Izaskun Bilbao, Héctor Pérez, Genís Roca i Max Vives-Fierro i Planas, amb projectes darrera i observar que esta passant.

Podeu assistir virtualment a les Jornades de la Penedesfera per la retransmissió en directe i on-line que fa Ràdio i Televisió El Vendrell i participar en aquest liveblogging i/o també pel twitter posant el hashtag #Penedesfera als twitts.

Us convidem a fer-ho, el debat serà més ric i intens. (via @ricardespelt)

diumenge, 7 de juny de 2009

Avi, serà possible una nova forma de fer política?

Avui el meu avi hagués fet 91 anys. Si encara fos aquí, entre nosaltres, aquest matí m'hagués trucat i m'hagués demanat per acompanyar-lo en cotxe al col·legi electoral. Tot i que en els darrers anys estava molt descontent de la classe política, d'un sistema democràtic que no era el que ell havia somiat i pel que havia lluitat, considerava que, el seu vot era vital, un dret i un deure com a ciutadà. Aconseguir-ho li va costar una guerra, presó, amics i companys morts i una dictadura amb la por al cos. I com ell, milions de persones més. Massa sang per prendre-s'ho a la valenta.

I, ara, que ja es comencen a conèixer els primers resultats, m'enfado en saber que, a Catalunya, només un 37% hem exercit el dret a vot. M'enfado amb la classe política, m'enfado amb la gent que no ha anat a votar, m'enfado amb els mitjans de comunicació, m'enfado amb la dificultat per entendre què coi passa allà a Europa.

Ara és moment de parar-se a preguntar què està passant i intentar aprendre d'aquest gran fracàs. El descontentament de la societat civil; la primacia dels partits polítics enfront la independència del representant polític; l'estil i contingut de les campanyes electorals; la crítica feroç enlloc de la construcció positiva entre els partits; el seguidisme d'aquesta manera de fer dels polítics pels mitjans de comunicació i els tertulians de torn; la llunyania d'Europa i les seves institucions; l'ús d'un llenguatge i un estil que ja no és el que els ciutadans esperem. Aquests (i evidentment l'alt nivell d'abstenció) són alguns dels signes que ens mostren que això ja no funciona.

Tots ens hem de preguntar què està passant. Però sobretot, els partits polítics, els nostres representants, les institucions europees (però també les catalanes i espanyoles), i els mitjans de comunicació han de fer autocrítica i mirar de construir una nova forma de fer política. I nosaltres, els ciutadans, exigir que això es faci.

Avui, aquests resultats, haguéssin fastiguejat la celebració dels 91 anys del meu avi (segur que s'estaria pujant per les parets, i amb raó).

dijous, 4 de juny de 2009

Internet, una oportunidad para el vino catalán - La Vanguardia


El periodista Ramon Francàs publica avui a La Vanguardia un article titulat: Internet, una oportunitat pel vi català, on fa esment d'algunes de les principals iniciatives que s'estan fent a Catalunya i vinculen el vi i internet. Cal agrair al Ramon, l'aposta per aquest article, molt didàctic, i que rarament trobes en els mitjans de comunicació generalistes, on és difícil trobar informació sobre l'ús de les noves eines 2.0 en la societat actual.

Us el deixo aquí:

Internet, una oportunidad para el vino catalán -
LA VINOTECA CATALANA - La Vanguardia

RAMON FRANCÀS - Barcelona
Tras cursar estudios de dirección hotelera, Àlex Duran se inició como ayudante de sumiller del desaparecido restaurante barcelonés Reno antes de convertirse en jefe de sumillería del Drolma. En este restaurante del Hotel Majestic permaneció hasta que el establecimiento cuyos fogones regenta Fermí Puig obtuvo la estrella Michelin. Tras una etapa en el Hotel Great Eastern de Liverpool Street, en Londres, decidió cerrar su etapa como sumiller en el restaurante L´Orangerie del Gran Hotel La Florida e iniciar un nuevo camino personal centrado en la formación y enel asesoramiento. Ha formado a profesionales en la Escuela Superior de Hostelería y Turismo Sant Ignasi-Sarrià y desarrolla un proyecto con la Universitat Oberta de Catalunya también para formar a profesionales. Pero su gran apuesta, convencido de la importancia de las redes sociales en internet, ha sido sommelieralumni. org: una red vinícola independiente donde compartir conocimiento y actualidad sobre la cultura del vino o, lo que es lo mismo, un punto de encuentro para profesionales. Àlex Duran cree que la comunicación es "esencial" en el mundo del vino. A su juicio, "no se puede dar la espalda ni a internet ni a los social media".Duran entiende que la red "supone una vía directa de comunicación e interacción entre productores y consumidores que pasan a ser elementos de decisión que hay que tener en cuenta".
Uno de los prescriptores vinícolas a nivel mundial que mayor partido ha sacado a internet ha sido Gary Vaynerchuk. Su videoblog: (http:// garyvaynerchuk. com) y su sitio http:// tv. winelibrary. com se han convertido en referencia obligada para los amantes del vino.
En el Debatdevi impulsado por el Institut Català de la Vinya i el Vi (Incavi) de la Generalitat para buscar las soluciones que permitan revertir el bajo consumo de vinos catalanes en Catalunya se subrayó que el futuro de la comunicación y del comercio pasa por internet. De hecho, una de las conclusiones del Debatdevi recomendó incrementar la presencia de los vinos catalanes en Internet. Se cree necesario "fomentar que los vinos catalanes tengan presencia en las redes sociales del vino, y que las diferentes campañas de comunicación del sector cuenten con los social media".Para la responsable de comunicación del Incavi, Gemma Urgell, la irrupción de fenómenos como el del web 2.0 es "una gran oportunidad". Destaca la interacción y la posibilidad de "escuchar de forma directa a los consumidores de los vinos catalanes". Las nuevas tecnologías han permitido, según Urgell, que "todos nos podamos convertir en prescriptores".
Los pasos del vino catalán en internet, pese a lo incipiente de la dinámica, están siendo crecientes. Se han creado portales como www. vadevi. cat (un diario electrónico de vinos catalanes) o tiendas on line como las de las DO Montsant y Tarragona. La DO Montsant se ha lanzado a la utilización del Facebook o los códigos QR (un sistema para almacenar información en una matriz de puntos o un código de barras bidimensional), mientras que la DO Catalunya premia los mejores blogs. También se ha empezado a utilizar Facebook como vía comercial para dar a conocer vinos y bodegas, y a catar vinos catalanes de forma simultánea en diversos lugares aprovechando la red social Twitter (lo que se ha bautizado como un Taste Live Wine). El próximo 13 de junio, en el marco de la segunda edición de las jornadas de la Penedesfera (comunidad que reúne a los autores de blogs del Penedès), se celebrará en la Vil · la Casals de Sant Salvador (El Vendrell) la iniciativa Cava& Twitts para analizar los nuevos retos en Internet del vino y el cava. El Incavi también prepara para este año diversas jornadas sobre comercialización e innovación vinculadas al Debatdevi

dimecres, 27 de maig de 2009

Talkingabout III - Rellotge

Rellotge from redall on Vimeo.



Citilab és un espai que convida a la creació, al diàleg, a la innovació. I, això és el que va fluir el passat dissabte, en el marc d'InnovaCamp Mediterranea, on vam tenir la sort de talkingabout els media i el futur dels mitjans de comunicació amb Sílvia Cobo, també coneguda com @lolacomomola.

La Sílvia fa dos anys i mig que omple el seu blog amb continguts molt interessants sobre els mitjans de comunicació i els reptes que tenen (han tingut i tindran) davant la irrupció de nous canals i noves vies de comunicació. La Sílvia és periodista però, com molts, no treballa en cap mitjà i això li aporta una visió molt independent i personal sobre el que estan fent els grans media i com estan actuant en aquests moments.

La crisi econòmica està afectant arreu, però els mitjans de comunicació, a més, pateixen un "tsunami", com diu la Sílvia. Per una banda, a part de perdre gran part del finançament publicitari, tenen una crisi quasi identitària. Quin és el paper que han de tenir els mitjans de comunicació davant una societat cada cop més informada i més avesada a utilitzar, compartir i crear continguts d'actualitat a la xarxa? Com serà el periodisme del futur? El periodisme ciutadà existeix? Els mitjans de comunicació tenen entre els seus objectius el de divulgar, "ensenyar" a la societat. Estan fent aquesta tasca per la divulgació de les noves eines comunicatives?

Em quedo amb dues frases:
  • el futur passarà per micromitjans per microaudiències
  • les grans empreses de comunicació no han invertit en innovació i ara en paguen les conseqüències
Si una cosa està clara, és que el futur dels mitjans encara és incert. Però, sobretot, el temps va molt ràpid, costa pujar al tren de la innovació i, a les grans organitzacions, encara més. Qui sobreviurà?

El rellotge comença a marcar el temps.
___________________________________________________

Ricard Espelt is talkinabout too.

Lloc de gravació: Citilab/ Cornellà
Dia: 23.05.2009
Material: Càmera Sony HDD DCR-SR52
Muntatge: iMovie
Música: Rellotge, Joan Miquel Oliver

dijous, 21 de maig de 2009

Jornades de la Penedesfera - Com les noves eines de comunicació canvien la política


Ja fa cosa d'uns mesos, amb el Ricard Espelt ens vam aventurar a organitzar una de les taules rodones de les 2nes Jornades de la Penedesfera, un moviment en el qual, des del seu inici, els nostres blogs s'hi han vinculat. Després de mails, trucades, twitters i missatges de facebook, estem contents amb els ponents que hem aconseguit: Genís Roca, Héctor Pérez, Ernest Benach, Izaskun Bilbao i Max Vives (és el que té la xarxa, que et permet contactar amb gent de forma directa, sense filtres). Serà el dia 12, a partir de les 18:00 hores, a la Vil·la Casals de Sant Salvador – El Vendrell i porta per títol “Com les noves eines de comunicació estan canviant la política actual”.

Entre el Ricard i jo, representant a NuestraCausa, intentarem que sigui una taula fluida, que realment hi hagi comunicació entre els ponents i els assistents. No es pot entendre una taula rodona que parla de 2.0, sense conversa, sense escoltar i respondre (i em remeto a un post de @alorza).

Intentarem estructurar la jornada amb una breu intervenció d'uns 5-10 minuts per cada un dels ponents, per obrir un debat real 2.0 entre públic (on-line i off-line) i ponents. I, per fer-ho encara més obert, suggeriu preguntes, temes a debatre. Jo poso sobre la taula aquests:

  • Com veuen els partits polítics l'ús d'eines 2.0? Dónen llibertat als polítics perquè siguin sincers o els polítics no acaben de transmetre allò que volen per “por al partit”?
  • L'ús de les eines 2.0 s'han estés molt entre polítics europeus (i per tant, catalans i espanyols) arrel de Barack Obama. Aquestes eines, però, demanen un llenguatge i uns continguts molt diferents que la comunicació tradicional. Usen realment bé aquestes eines? Saben que també serveixen per escoltar?
  • S'ha de ser valent per tirar endavant projectes com Parlament 2.0 o Partido de Internet, per posar un exemple. Què és el que us mou a fer-ho?
Proposeu doncs, aquí mateix, al blog del Ricard Espelt o properament al de NuestraCausa altres preguntes i temes a tractar. Volem que sigui una taula 2.0 de veritat, on la veu de tots s'hi reflecteixi. Treurem aquests temes a debat i, sobretot, volem mans alçades demanant intervenir i preguntar (i, també, evidentment, a través de la xarxa amb els diferents canals que s'obriran).

I, sobretot, veniu a les 2nes Jornades de la Penedesfera, on entre un grup de bloggers amb molt d'entusiasme (Sònia, Sylvie, Ricard, Sergi, Guillem, Miquel, Josep i l'ànima mater de la Penedesfera, el Daniel) hem “suat” per aconseguir un programa que creiem molt digne i que reflecteix que aquest nou paradigma d'internet està provocant una revolució en la música, els mitjans de comunicació, l'empresa, la política i, evidentment, també en el vi.

dimecres, 20 de maig de 2009

Apunts sobre la jornada "Dinamització de comunitats virtuals"

Estic al VI Seminari especialitzat en gestió del coneixement del Programa Compartim, del Centre d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada. Aquestes són algunes notes que he apuntat de la intervenció de Dolors Reig sobre dinamització d'entorns virtuals, que crec que poden ser molt útils:

Algunes eines de participació:
A internet avui tot és possible, la tecnologia està avançant molt i, a més, cap al camí del software lliure. Prima la senzillesa (ex. Google, Twitter) i, per la dinamització de comunitats cal buscar també eines simples:
- E-Catalunya, és com el facebook, un entorn tancat, de transició entre la nova web i l'anterior. E-Catalunya pot servir com un primer entorn d'aprenentatge, un entorn controlat que donarà més flexibilitat. Són plataformes evangelitzadores de la web 2.0
- Eines útils pel treball en equip:

  • wikimatrix
  • EyeOs
  • Netvites
  • Huddle
  • Wiziq – per presentacions virtuals (videoconferència) on també s'admeten els chats

Microblogging

No només el twitter. També hi ha altres eines:
  • Tumbelogs – ofereixen l'avantatge de crear un grup de persones que creen un grup dins de Tumbelogs on poden interactuar entre elles. Ideal per comunitats en pràctica.
  • Posterous – d'una llista de distribució, amb mails, automàticament queda penjat el mail en un blog. Seria el primer pas d'alfabetització en la ment 2.0

A Twitter, tots en algun cop ens hem mostrat desconfiats al principi, però ara hi estem ben enganxats. Permet:
  • notícies a temps real
  • buscadors
  • apareixen eines en que pots extreure els enllaços que ells et proposen: Microplaza o Twitterfeed
Els usos que li donem a twitter, no se'ls podria arribar a imaginar ningú. També proporcionen els hashtags #, per afavorir els buscadors, o els tribes o grups.

Participació a les comunitats
És important la positivització en aquests espais. La participació va des d'enllaçar, veure, aprendre i liderar. Hi ha diferents rols: els trolls, els hoigans, l'spam els lunkers o participants

Si els participants de la comunitat participen o no, no és tan important com elevar el coneixement col·lectiu; el dinamitzador de la comunitat ha d'actuar com si tots els participants són líders potencials. És més important els objectius de la comunitat que els objectius individuals.

La visita ja és participació, cal, però:
  • publicar els resultats perquè reforça la participació
  • resumir i explicar l'evolució de la participació (a més, no cal tenir por, perquè a internet normalment tot acaba incrementant)
  • explicitar diferents nivells de participació
Què són els community manager – persona que s'encarrega de construir i fer crèixer i gestionar comunitats al voltant d'una marca o d'una causa.

És important el Peer to Peer, el diàleg, la comunicació horitzontal. Cal directivitat des del principi, lideratge (usar eines per fomentar aquest lideratge i participació).

Per l'èxit d'una comunitat cal:
  • Passió: Si volem ser experts en dinamització, cal esforç i passió.
  • Autenticitat: Amb internet, som més autèntics, cal ser nosaltres mateixos i tenir un llenguatge i un to propi de la conversa casual. Busquem persones, no grups, empreses, “support team”.
  • Escoltar, connectar, moderar
  • Distribuir la moderació de la comunitat, buscar líders interns
  • Ser experts en l'objecte social i en la tecnologia
  • Obrir canals múltiples de conversa (wiki, blogs, xarxes socials)
  • Definir bé els objectius, la cultura, les regles de participació
  • Comunicació amb l'exterior: diversitat, buscar connexions amb xarxes externes; buscar la cooperació.
  • Ser l'evangelista, el mediador entre la cultura de l'empresa i la de la comunitat. És interessant que el mediador sigui intern, però cal combinar amb col·laboració externa, perquè hi hagi una visió també més objectiva.
  • Cal buscar la participació allà on hi ha la gent (Social Media)
Les noves e-competències, segons Howard Gardner "Five minds for the future"
  • Mentalitat ètica
  • Disciplina
  • Síntesis
  • Creativitat
  • Respecte
  • Habilitats Socials

Us deixo aquí part de la presentació que ha fet la Dolors i que podeu trobar al seu blog:

Gemma Urgell - Viniesfera © 2008. Template by Dicas Blogger.

TOPO