dijous, 9 de juliol de 2009

El jazz i el vi o sobre els relats del vi

(Inspirada pel post de l’Alicia Estrada sobre “els vestits del vi”, i després d’un cap de setmana genial maridant vi i jazz a Vilafranca del Penedès, crec toca abandonar la ressaca de posts sobre vi en aquesta pàgina, que per algun motiu vaig anomenar Viniesfera, no?).

Rebem milers de missatges diaris, en format d’anuncis, webs, mails, twiits, cartells, notícies,... Això no és nou, però tampoc és nou l’evidència que, només ens sentim propers d’aquells missatges que responen a la nostra experiència; que ens connecten, que ens suggereixen sensacions o que ens semblen nous i innovadors.

Davant d’aquests milers de missatges, un cop més es fa evident la importància del relat, de les històries (o dels “vestits” com anomena Alicia) que es poden crear al voltant d’un producte o d’una persona i de com aquests són transmesos.

L’storytelling, que se sent (de nou) en articles i llibres sobre lideratge i management, pot ser una eina de comunicació útil pel sector del vi. Si es tracta d’explicar històries, anècdotes, relats sobre el vi i que aquests connectin amb el record i la memòria de qui ho escolta, aquest producte tan propi, en té moltes.

Perquè el vi marida amb moltes experiències. Vi amb gastronomia; amb medi ambient; amb joventut; amb història; amb paisatge; amb cultura; amb tradició; amb innovació; amb sostenibilitat; amb internet; amb comunicació; amb persones; amb cinema; amb música, amb l’art, i amb milers de coses més ... I no només el vi, sinó també el celler, la vinya, les persones que s’hi dediquen, segur que tenen milers d’històries per explicar i que aquestes poden calar en un client, un consumidor, un visitant d’una bodega.

Per això m’ha agradat el ViJazz Penedès. M’agrada pel concepte de maridar el vi amb una música com el Jazz, universal, pensada per la improvisació, que abarca molts gèneres i artistes. M’agrada que es vesteixi el vi del Penedès amb la universalitat del jazz; que seguidors d’aquesta música d’arreu del món es trobin amb una copa de xarel·lo en una plaça de Vilafranca i parlin amb l’enòleg i aquest els hi digui que aquell vi és com una cançó de Louis Amstrong: que té una mica d’improvisació, un toc de subtilesa; què és enèrgic i espontani; i, sobretot, que està elaborat per ser degustat amb molt bona música.

Tenim un producte amb moltes històries. Me n’expliques tu alguna?


(Us deixo una cançó de John Scofield que recomano que es begui amb un xarel·lo del Penedès)





1 Comentário:

Miquel Casellas ha dit...

Ara et toca visitar el congrés del paisatge que es fa a lavern. Ja hi deus haver anat. això ho tens tot molt apamat.

Gemma Urgell - Viniesfera © 2008. Template by Dicas Blogger.

TOPO