dimecres, 22 de juliol de 2009

Gestionar el risc, gestionar la tristesa


L’octubre passat vaig estar als Ports, a aquella Catalunya oblidada que ara es crema i que ja ha causat quatre morts i dos ferits greus que formaven part del GRAF (Grup de Recolzament d'Actuacions Forestals), un equip d'especialistes en la gestió de focs forestals, creat després dels grans incendis del 98. Aquests bombers especials, durant l'incendi, es dediquen a planificar l'extinció del foc identificant les oportunitats sobre el terrany, tant amb la distribució de mitjans com en l'ús del foc tècnic o actuacions sobre la vegetació per evitar la propagació del foc. Sens dubte una tasca heroica que mereix l'agraïment de tota la societat.

Porto dos dies colpida per aquest gran incendi en un territori que m’estimo i que hi tinc amics. Perquè els efectes d’un incendi no són només en un bosc, sinó que és a tot un territori, provocant una problemàtica socioeconòmica i ambiental molt gran; i, evidentment, també emocional. I més, en aquest cas, quan també és una tragèdia humana.

Dues terceres parts de la superície total de Catalunya és forestal i, la gran majoria d’aquests boscos són de titularitat privada. Els incendis d’ara són diferents dels de fa un temps. I, no només per la climatologia, sinó, sobretot, per l’abandonament de l’activitat agrària, l’èxode de la població rural i que els boscos no suposen la rendibilitat econòmica d’abans. A més, es produeix un increment de l’ús “urbà” de la muntanya. I aquests són factors que incrementen el risc. Tot això no ho dic jo, sinó que ho diuen experts, com els del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya, un centre que té com a objectiu la millora de la competitivitat del sector forestal, especialment en l’àmbit mediterrani, per mitjà de la recerca, la formació i la transferència de tecnologia.

La prevenció i l’extinció d’incendis és important, així com brillant la tasca del cos dels bombers. Però cal minimitzar els riscos d’incendi. Cal que incendis com aquest no tornin a passar. I, per això, és necessària una correcta gestió forestal i del risc d’incendis, buscar de nou la rendibilitat dels boscos, cercar noves oportunitats pels propietaris forestals (com la biomassa, les plantacions de plantes aromàtiques, les pastures a dins dels boscos, ...), contribuir en què no incrementi l’abandonament rural, així com generar, en la consciència social, els valors i la importància que tenen aquests espais en el nostre ecosistema.

Us recomano que llegiu el “Manual per a la comprensió i tractament informatiu dels incendis forestals”, obra de l'àrea d’Incendis Forestals i territori del CTFC, amb la col·laboració del cos de Bombers de la Generalitat de Catalunya. A mi m’ha servit per entendre millor el perquè dels boscos i dels incendis i, sobretot, què es pot fer per minimitzar el risc i gestionar-ho. Crec que els focs no són una batalla perduda. Cal consciència i, sobretot, molta gestió.

I, des d’aquí, el meu condol a les famílies i companys dels 4 bombers morts i els dos ferits, que, per les darreres informacions, el seu diagnòstic és força greu. Ànims a tot l'equip del GRAF, perquè continuïn amb aquesta valentia i professionalitat. I també, el meu més sincer suport a les persones d’Horta de Sant Joan, dels Ports de Besseit i de la Terra Alta.


(vull agrair als tècnics del CTFC, sobretot a l'Eduard Plana, per ajudar-me a entendre i a tenir consciència de la perillositat dels incendis i la importància de la seva gestió per disminuir els riscos)

4 Comentários:

Miquel Casellas ha dit...

ha estt molt fort.

Anònim ha dit...

Molt ben dit, Gemma. A veure si a força d'explicar-ho i repetir-ho s'estén la consciència que cal canviar unes quantes coses en el món forestal a Catalunya. Vivim a un pais de boscos. Quin greu pels GRAF i per tots els bombers. I per la Terra Alta, terra de bon vi i de millor gent.

Esther Miró

Alyebard ha dit...

Molt fort. Una abraçada a tota la gent de la Terra Alta i al cos de Bombers.

Gemma Urgell ha dit...

Si Esther, tenia els meus dubtes en publicar-ho... però, com tu dius, cal prendre consciència de que vivim en un país forestal i que cal gestionar-ho.
Una abraçada i felicitats per la feina que esteu fent des de TV3!

Albert, Miquel, si, molt fort. Però cal prendre mesures perquè no passi!

Gemma Urgell - Viniesfera © 2008. Template by Dicas Blogger.

TOPO