dimarts, 7 de juliol de 2009

V Congrés d'Internet, Política i Dret de la UOC (2na part)

Aquests són alguns apunts de la taula Participació política i xarxes socials. Només unes notes sobre les coses interessants que s'han dit:

Marta Cantijoch – UAB

Participació convencional – la que es desenvolupa en els marcs formals de les institucionals
Participació no convencional – desenvolupades i decidides per la pròpia ciutadania
(manifestacions,...)

Cau la militància en partits polítics i la forma de participació més gran, les eleccions. Així doncs, es pot dir que la participació convencional està disminuint i la no convencional està incrementant; i la insatisfacció ciutadana indiquen un creixement.

Hi ha 3 tipus de ciutadans: desafectats, crítics i institucionalitzats. Els crítics es mouen, participen.

Segons Cantijonch, Internet i les xarxes socials provoquen els següents canvis:
- alt nivell d'informació disponible i més pluralitat i en augment (els mitjans tradicionals marcaven l'agenda mediàtica – això a internet canvia).
- Incrementen els contactes a nivell horitzontal entre ciutadà i ciutadà – contactem amb gent diferent a nosaltres i, d'aquesta pluralitat aprenem.
- Rebem informació no sol·licitada (FB, Twitter,...) però que ens pot resultar interessant.
- Tenim el control sobre els continguts o la informació que hi ha a la xarxa- som capaços d'introduir temes a l'agenda “mediàtica” d'internet.

L'ús d'internet, especialment les xarxes socials promouen la participació en els mètodes no convencionals.

Es poden consultar aquests estudis sobre política i internet a www.polnetuab.net

José Antonio Donaire, diputat pel PSC al Parlament de Catalunya

Avisa que farà una intervenció molt personal. Sap què no és la política 2.0, però no el que és la política 2.0. La política 2.0 és un canvi de paradigma que és possible perquè hi ha un canvi tecnològic.

La política 2.0 és la crisi de l'autoritat (autoritas) – el model polític en el que funcionem està en crisis (partits polítics, institucions,...). Aquest canvi de les “autoritas” i un sistema de representació general provoca decepció i obliga a un canvi de paradigma.

La democràcia participativa incorpora el concepte d'intel·ligència col·lectiva; però el de democràcia deliberativa, a més d'incorporar aquest concepte és en si mateix un fi (que ciutadans discuteixin el que han de fer, és l'objectiu d'aquesta democràcia – no tant en quina conclusió arribem, sinó com arribem a aquesta determinada conclusió).

La democràcia deliberativa és incorporar l'autoritas en la intel·ligència col·lectiva

Models de Política 2.0:

Polítics 2.0 – serien la fase 1 (ús de les eines 2.0 per part dels polítics – blog, twitter,...).
Aporten transparència (Donaire té la seva agenda publicada al blog)
Interacció – facilitat d'interpel·lar directament amb un representant polític
Primera persona – parla com individu, al marge de les opinions generals de partit
Generen proximitat, afinitat
Però amb això no es va enlloc

Medis polítics 2.0 – les institucions polítiques comencen a adoptar mecanismes 2.0
Cal participació
Permet el tal·lent col·lectiu
Pots incorporar complexitat
Incorpores el concepte de meritocràcia
La xarxa crea autoritat, autoritas (i allò que diuen aquestes persones de la xarxa té més valor que una persona normal).
Parlament 2.0 tindrà participació legislativa directa properament (ara no està donant els resultats previstos).

Medis polititzats 2.0 – la política es farà fora de la política
Grups socials ciutadans que creen un sistema de coneixement i reforcen la posició
creació d'idees i intercanvi d'idees
creació de comunitats
ciberactivisme
ràpidament es partiditza

Espais polítics 2.0 - el model al qual aspirem és aquest
espai de trobada transevrsal
de diàleg i intercanvi
atenta contra la partitocràcia
amb identitats complexes.

Considera que la política es farà fora de la política i cal obrir espais transversals on es pugui opinar i contrastar idees.

"Defensem models de democràcia participativa, però cal que deliberem entre tots i que decideixin els que tenen legitimitat – no té clar que la xarxa per si sola decideixi pq pot generar conflictes (bretxa digital o l'efecte Chikiliquatre)"

Ricard Espelt, regidor de Copons

Un cas d'èxit que resumeix com hauria de ser la política 2.0: Copons 2.0

Espelt ha explicat el projecte de Copons 2.0; com un municipi fa que els ciutadans, troben solucions als seus problemes.

La finalitat de Copons 2.0 és diluir el mot problemes per buscar construcció, solucions, oportunitats,... Es busquen processos participatius per tal de buscar solucions als problemes on, l'administració, pels seus recursos limitats, no hi arriben.

Els joves intervenen en la política, perquè els canals són nous i són pròxims per ells. D'altra banda, la gent gran també hi arriba gràcies a jornades espontànees on gent introduïda a la xarxa i a internet, ensenya a l'altra gent a entra-hi, a crear el seu perfil, a com es creen els debats,...

Per arribar a aquesta finalitat s'han usat xarxes socials esteses i de programari lliure.

La política 2.0 et demana un canvi d'actitud, més propera i més constant.

Es pot veure la seva presentació aquí

1 Comentário:

Miquel Casellas ha dit...

Estas a tot arreu. Sembles una autèntica empresa. Molt bé. No et deixis la festa dels barris del Vendrell

Gemma Urgell - Viniesfera © 2008. Template by Dicas Blogger.

TOPO