dijous, 30 de juliol de 2009

Un sac d'entusiasme

Sempre diuen que la felicitat de la bona és la que dura un instant, només un moment. Que et fa somriure, sol o en companyia, i et sents flotar. Aquest estat de goig l'he tingut ara mateix, quan he arribat a casa i m'he trobat un paquet: “Un viñedo en la Toscana: El sueño de un amante del vino”, un llibre de Ferenc Máté que una amiga m'ha fet arribar. Amb una nota: “He pensat que et faria gràcia i pot ser una bona lectura vacacional. Elena”.

Són aquestes petites coses les que ens fan moure. Gestos, somriures, converses, complicitats. I perquè aquests instants màgics hi siguin sovint i ens provoquin l'ansiada felicitat, cal també entusiasme per detectar-los, per provocar-los, per assaborir-los.

I perquè dic tot això? Doncs perquè aquest matí, literalment, m'he quedat sense retrovisor i he conduït 30 quilòmetres sense ell i he somrigut (un altre moment màgic) mentre pensava que deuria ser una senyal que em deia: cal mirar endavant. I, una senyal perquè ha estat justament avui, que el juliol ja s'acaba i, amb això, deixo enrera un curs per avançar-ne cap a un altre (amb un agost que no compta al bellmig).

Deixo enrera un curs ple de moments màgics i molts d'aquests, més que en altres etapes, van precedits per la paraula nou/va: nous companys de viatge, nous reptes professionals, noves converses, noves eines, nous paisatges, nova casa, nous amics, nous projectes, noves ciutats, nou ordinador, nous costums, ... Podria fer una llista ben llarga, i sumar-li infinites llistes més de tot allò que no és nou però que fa que em mantingui dreta i que em dóna força, constància i estabilitat. I de tota la suma de vivències em surt un sac de felicitat i un altre d'entusiasme ben plens per fer front a un nou curs, al setembre, amb els llapis en punxa i estoig nou. Com el senyal que em feia avui el retrovisor: mira endavant i amb decisió.

Abans, però, els dies mandrosos d'agost: un saquet que m'espera amb un parell de viatges, nits de Festa Major, converses marítimes, passejades entre vinyes i bones lectures, encetades, evidentment, amb el llibre del moment màgic d'avui.

3 Comentários:

Laia Gomis ha dit...

Una molt bona reflexió, la vida està formada per aquells petits instants, elements que potser passarien desapercebuts però quan els assaborim descobrim que amaguen l'essència i la substància que ens empeny a seguir endavant!

Una abraçada!!!!

Laia

Pepa Loves ha dit...

Disfruta de les vacances i palante como los de Alicante!!!!;)

Gemma Urgell ha dit...

Gràcies Laia i Sonia!
Bones vacances! (tu més endavant Sònia, però paciència, que arriben ;-)

Petons!

Gemma Urgell - Viniesfera © 2008. Template by Dicas Blogger.

TOPO