dissabte, 11 de juliol de 2009

#talkingabout V - Classiques d'ara

Clàssiques d'ara from redall on Vimeo.



L'educació a les escoles i instituts, el sistema educatiu català, tal com diu Trina Milán, cap del servei d'Innovació del Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya, és l'empresa més gran del nostre país. Milers de treballadors en tenen cura diàriament, apliquen mètodes, currícula, adquireixen nous reptes que fa uns anys anaven destinats a les famílies, a la societat. L'escola sempre està al punt de mira, de fet, a tots ens afecta el que passi al sistema educatiu (o més aviat, ens hauria d'afectar). És allà on la societat adquireix nous hàbits, actituds, coneixement (i, malauradament, cada cop l'escola està més sola en aquesta tasca, el ritme trepidant del nostre món fa que l'educació a casa hagi passat a un segon terme). Per això som encara més exigents.

L'escola s'enfronta a nous reptes. Compta amb una nova llei aprovada (la LEC) en vistes a innovar i millorar els serveis que l'escola dóna d'acord a la nova realitat social, cultural i econòmica. Ara, què passarà amb l'adequació de nous continguts, matèries, ús de noves tecnologies a classe, noves relacions amb les AMPA, empreses,...? Està l'escola preparada per tants canvis? Pot un professor canviar el seu sistema de fer classe, passar de classes magistrals a classes més creatives comptant amb la participació i, per tant motivació, de tots els seus alumnes? Pot un equip directiu d'una escola buscar nous recursos i noves aliances al seu entorn?

Jo sóc optimista i crec que si. Tinc la sort d'estar rodejada de professors, a la família, entre els amics,... i que, m'expliquen el seu dia a dia i els veig desperts, motivats a canviar i a trobar el millor de cada un dels seus alumnes; a construir nous reptes a l'escola o a l'institut. Per tant, és l'actitud el que compta. No serà d'un dia per l'altre, està clar, però trobem símptomes de què les escoles volen i estan adaptant els serveis que doten d'acord a les noves realitats. Però no obviem que cal també el suport dels pares i mares, de l'entorn de l'escola perquè aquests canvis es duguin a terme i tinguin una extensió arreu.

I, quan parlo d'actituds és perquè trobem exemples, arreu de Catalunya que ens ho demostren. Com la Margalida Capellà, professora de Clàssiques de l'IES Cristófol Ferrer, de Premià de Mar. Que un bon dia va obrir un bloc per la seva assignatura, on ampliava continguts, penjava documents, imatges, vídeos de treballs dels seus alumnes i aquests l'han respost amb motivació i empenta. La Margalida ha adaptat la seva forma de fer classe buscant allò que desperta l'alumne. Que aquests volen internet, volen acció, rapidesa, històries atractives, creativitat,... doncs endavant, aprofitem-ho i intentem treure el millor de cada alumne, ensenyem també què és la xarxa i el profit que en poden treure, en aquest cas, sobre les clàssiques. I transmetre també que la xarxa és un espai per compartir, on es pot treballar col·laborativament, entre professors (com Chiron, pels professors de clàssiques) i entre alumnes. Un blog, El fil de les clàssiques, que ha rebut premis i que aquests han estat motivació pels alumnes a continuar. I els professors? Segur que n'hi haurà que no ho entendran, però n'hi ha d'altres que ja ho apliquen, que busquen una nova forma de fer classe; hi ha equips directius que es plantegen crear comunitat a través de la xarxa, amb pares, alumnes, professors i el propi entorn.

Això no és general, ho sé, però espero que a cada escola hi hagi una o dues Margalida Capellà que, com una taca d'oli, extenguin motivació i entusiasme, permetent noves actituds.

També en parla el Ricard Espelt

Lloc de gravació: Pati de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona
Dia: 08.07.2009
Material: Càmera Sony HDD DCR-SR52
Muntatge: iMovie
Música: Rap de les clàssiques, de Deka, alumne de l'IES Cristófol Ferrer

2 Comentários:

Trina Milan ha dit...

Gemma,
et felicito per aquesta entrada; al sistema educatiu necessitem tot el recolçament de la gent per seguir fent la feina. El fil de les clàssiques de Margalida és un gran bloc i una mostra de la bona feina que s'està fent. Una abraçada

MarcG ha dit...

Gemma,

Jo també penso que l'actitud és fonamental.

Però quan dic l'actitud no em refereixo només a la dels professors sinó també a la dels alumnes i, també, a la dels pares, (al capdevall, és de tota la societat).

Per desgràcia, no tots els professors tenen l'actitud adequada, però, personalment, el que em fa més por és l'actitud dels pares.

Hi ha expressions que fan molt mal, com per exemple "amb el que pago per a la teva escola ja estic fent molt per la teva educació".

Els pares hauríem de ser conscients que l'educació no és només tasca de l'escola, és tasca de tota la societat (on, evidentment, la família hi té un paper estelar).

També la societat hauria de donar uns missatges més 'adequats', uns missatges que afavorissin l'educació, que li proporcionéssin la importància que té (o que hauria de tenir).

Una societat que hauria d'inculcar els valors de l'esforç, de la superació personal, del respecte cap als educadors.

Però també hauríem (pares, societat) de ser més crítics amb l'educació, opinar, reflexionar, proposar idees ja des de ben petits, al cap i a la fi és de petits quan senten els fonaments de la seva educació.

Tornant a l'actitud, també és cabdal l'actitud dels alumnes.

Tanmateix, tal com comenta la Margalida, no existeix cap alumne que no vulgui aprendre, suposo que tot és qüestió de tenir destresa per 'guanyar-se'l'.

Ja veus, de sempre el tema de l'educació m'ha fet reflexionar.

Vull deixar clar que no sóc dels que pensa que tinguem un mal sistema d'educació, crec fermament que tenim un bon sistema, però això no treu que no puguem millorar-lo, oi?

Gemma Urgell - Viniesfera © 2008. Template by Dicas Blogger.

TOPO