diumenge, 26 d’octubre de 2008

La Catalunya oblidada


Això és el primer que ens va dir dissabte un bon amic del meu pare d'Horta de Sant Joan: "Som la Catalunya oblidada". Llunyana i ferèstega, però també amable i ordenada, així és la Terra Alta, el paradís rural. Hi he estat desenes de vegades, per feina, pel vi, d'escapada, per caminar,... I sempre és una descoberta. La gent és curtida, lligada a la terra, ells s'estimen allà on són; saben que per molta gent la Catalunya acaba a Falset o com a molt a Mòra, però a ells tant els hi fa, excepte mar, tenen de tot: bon vi, bon oli, els ports, rius... I uns pobles cuidats amb carrers amb vida i història.

Dissabte, de bon matí, cotxe i avall. Fins que no vaig ser a Mòra, no em vaig despertar. I llavors, enganxada al vidre gaudia dels marges, de les vinyes, de les oliveres, d'aquella comarca feta curosament amb les mans de l'home. Gandesa, Bòt, Horta de Sant Joan, canvi de cotxe (un 4x4) i cap als Ports. Camí amunt, ens vam creuar amb un senglar, vam veure alguna cabra salvatge i aquelles muntanyes, altes, rocalloses, i els boscos de pins i boix, frondosos. Després, cotxe aparcat, vam caminar, i tant que vam caminar, per cingles, creuant boscos,... fins que va arribar el primer rovelló, i el segon, i el tercer. Caminar amb el cap cot, mirant a sota els boixos, vam omplir un cistell per cap. Satisfets i molls, camí de tornada, darrera mirada als Ports, "Allò és Arnes, i allò Calaceit" i fins la propera.

Un bon dinar al Miralles d'Horta (rovellons, és clar!) un bon vi de la DO Terra Alta, concretament del Celler Xavier Clua, i carretera i amunt, cap a casa amb el cistell ben ple.

La Terra Alta té això, que t'abstreu, que et fa sentir autèntic. Que et mostra la millor simbiosi entre l'home i la natura, creant un paisatge que, ara, és únic al nostre país.

I, una excusa per tornar-hi? La setmana que ve, amb la XXI Festa del Vi de Gandesa

8 Comentários:

Laia ha dit...

Ei Gemma, al pròxim dia m'heu de portar a mi. A buscar rovellons i tambè a dinar. I així veure un altra cop aquesta terra tan maca que dius. T'estimo quapa!!

Oriol Pérez de Tudela ha dit...

m'has sorprès, tu, ara, tot d'una, tirant tan avall. A poc a poc ens anem coneixent més. Jo ja he expressat en altres ocasions el meu reconeixement cap a aquesta terra.

Gemma ha dit...

Laia, ja saps que amb els rovellons et guanyo. Pensa que tenim pendent fer la via verda!

Oriol, si, he llegit el teu blog... telepatia! La Terra Alta sempre m'ha tirat, no hi ha any que no hi vagi 2 o 3 cops, com a mínim!

jo ha dit...

Si senyora, gran zona els ports a més gran tria per anar a buscar bolets. L'altra zona (més que oblidada seria desconeguda) seria la part de castelló que toca amb teruel (Castellfort, Morella etc), grandiós!
Felicitats per l'escrit

Gemma ha dit...

Mr. Jo, voldria fer un intercanvi de llanega per rovelló? jajaja! Si, i també el Matarranya, gran zona desconeguda (on sé d'un lloc que podràs portar la Pepa i quedaràs com un rei...)

Manel Sastre ha dit...

Gemma, et recomano fer la ruta verda. L'hem feta unes quantes vegades i és increïble. Els paisatges, el contacte amb la natura... i al final, evidentment, un bon dinar o sopar al Miralles, com veig que ja has fet... per cert...has provat el crestó???

Miquel Casellas ha dit...

Si. El problema que no té platja, però això de la platja ja s'acaba.

joseps miravent ha dit...

vosaltres a Horta i nosaltres a Besalú, dominem tot catalunya de punta a punta. (ia ting els maillots)

Gemma Urgell - Viniesfera © 2008. Template by Dicas Blogger.

TOPO