divendres, 28 d’agost de 2009

#talkinabout VI - Les revolucions perdudes

Les revolucions perdudes from redall on Vimeo.



Ara farà dos anys, quan em m'acomiadava d'una feina anterior, una companya, la Blanca, em va regalar un llibre: "Les revolucions perdudes". Contenta i orgullosa, me'l va lliurar, no era per menys, l'havia escrit el seu pare, el Josep M. Quintana. Des que conec a la Blanca que segueixo els posts del seu pare, reflexió, opinió de la bona, de la de lliurepensador sense embuts. Per això, per mi va ser un regal del destí, de la casualitat, que el Ricard em proposés dedicar-li a Quintana el proper #talkingabout, quan el va descobrir tot navegant per la xarxa; com diu el Josep M., "caient" al seu blog.

No vaig poder estar a l'entrevista per impediments de destins vacacionals, i, com em dedicà Quintana al llibre, malauradament vaig ser "la gran absent de la conversa". Només pels 9 minuts del vídeo, un es fa la idea de la vitalitat d'aquesta entrevista; on Quintana va parlar d'una generació (la dels meus pares), que es resumeix molt bé amb el mot desencís. Desencís respecte un projecte democràtic i per haver perdut la innocència que, durant la seva joventut, els donava força per revelar-se davant els sistemes fixats. Un terme molt ben explicat en la seva darrera novel·la, "Les revolucions perdudes", on partint de la guerra civil i de la revolució del 68, Quintana retrata la seva generació i la dels seus pares i fa una reflexió sobre la història dels vençuts i els vencedors.

També parla sense embuts del nostre sistema polític, reflexionant al voltant del sistema dels partits i la manca de lideratge dels nostres representants. S'atura a parlar de la revolució tecnològica, de com ja no es poden silenciar realitats i de què, possiblement, estem immersos en un canvi.

Però aquest canvi, cap a on ens portarà? Quintana manifesta que no ho sap, jo tampoc; però coincideixo amb ell quan diu que "els canvis importants només es fan a partir de les revolucions, de les crisis profundes". Ara, només falta treballar i lluitar perquè aquesta no sigui una revolució perduda.

També podeu llegir la reflexió que en fa el Ricard Espelt al seu blog

Lloc de gravació: Al jardi de casa Josep Ma Quintana, a Maó
Dia: 04.08.2009
Material: Càmera Sony HDD DCR-SR52
Muntatge: iMovie

Seja o primeiro a comentar

Gemma Urgell - Viniesfera © 2008. Template by Dicas Blogger.

TOPO