diumenge, 7 de juny de 2009

Avi, serà possible una nova forma de fer política?

Avui el meu avi hagués fet 91 anys. Si encara fos aquí, entre nosaltres, aquest matí m'hagués trucat i m'hagués demanat per acompanyar-lo en cotxe al col·legi electoral. Tot i que en els darrers anys estava molt descontent de la classe política, d'un sistema democràtic que no era el que ell havia somiat i pel que havia lluitat, considerava que, el seu vot era vital, un dret i un deure com a ciutadà. Aconseguir-ho li va costar una guerra, presó, amics i companys morts i una dictadura amb la por al cos. I com ell, milions de persones més. Massa sang per prendre-s'ho a la valenta.

I, ara, que ja es comencen a conèixer els primers resultats, m'enfado en saber que, a Catalunya, només un 37% hem exercit el dret a vot. M'enfado amb la classe política, m'enfado amb la gent que no ha anat a votar, m'enfado amb els mitjans de comunicació, m'enfado amb la dificultat per entendre què coi passa allà a Europa.

Ara és moment de parar-se a preguntar què està passant i intentar aprendre d'aquest gran fracàs. El descontentament de la societat civil; la primacia dels partits polítics enfront la independència del representant polític; l'estil i contingut de les campanyes electorals; la crítica feroç enlloc de la construcció positiva entre els partits; el seguidisme d'aquesta manera de fer dels polítics pels mitjans de comunicació i els tertulians de torn; la llunyania d'Europa i les seves institucions; l'ús d'un llenguatge i un estil que ja no és el que els ciutadans esperem. Aquests (i evidentment l'alt nivell d'abstenció) són alguns dels signes que ens mostren que això ja no funciona.

Tots ens hem de preguntar què està passant. Però sobretot, els partits polítics, els nostres representants, les institucions europees (però també les catalanes i espanyoles), i els mitjans de comunicació han de fer autocrítica i mirar de construir una nova forma de fer política. I nosaltres, els ciutadans, exigir que això es faci.

Avui, aquests resultats, haguéssin fastiguejat la celebració dels 91 anys del meu avi (segur que s'estaria pujant per les parets, i amb raó).

9 Comentários:

Jordi Planas Manzano ha dit...

Totalment d'acord Gemma, excepte en els destinataris del teu enfado.

Crec que la població està farta, com jo, amb les enganyifes, les dues cares, el tot val, les promeses incomplides, etc... i no troba la sortida de la situació, recorda que no podem votar en negatiu. Sempre es mes del mateix...

Crec que l'ultima possibilitat la tenim en les TIC i el esperit 2.0, en una setmana hem de començar a treballar-ho... ;-)

MarcG ha dit...

Gemma,

Personalment crec que fa falta molta més pedagogia... des de ben petits!

A mi em va ensenyar a l'escola que si t'agrada el partit A havies de votar pel partit A. Si t'agradava el partit B, votaves al partit B.

Si no t'agradava cap partit havies de votar en blanc.

El que em va deixar clar el professor és que si no anaves a votar el missatge que donaves era que no estaves d'acord amb el sistema democràtic.

Potser és que la gent ja no s'enrecorda d'altres sistemes, com per exemple una dictadura...

Crec que en aquestes eleccions ha quedat més clar la desafecció de la societat envers la política.

I, sincerament, crec que a molts polítics ja els hi està bé aquesta situació... i per tant no hi fan res per solucionar-la.

Tal com diu el Jordi, les noves tecnologies poden ajudar a trencar aquesta desafecció.

Però, sobretot, el que fa falta és VOLUNTAT de capgirar aquesta situació.

Desgraciadament, crec que actualment hi ha molt poca gent que tingui voluntat real d'esmenar la situació.

Tinc un familiar (que enguany farà 80 anys) que sempre em diu que malaudarament a més d'un li fa falta un "18 de juliol" per a que es tregui la bena dels ulls.

Tant de bo no sigui així...

Gemma Urgell ha dit...

Jordi, els destinataris del meu "enfado" no són només els ciutadans. Sobretot són els polítics i els partits (i els mitjans també en gran part) i les institucions. I si, potser amb aquest nou paradigma de la societat en xarxa, alguna cosa es podrà canviar. I, se'ns gira la feina la setmana que ve ;-)

Marc, cal molta pedagogia, i, sobretot, que es trenquin les faixes dels partits polítics. Però no em de perdre l'esperança perquè això pugui canviar. Contenta per trobar-te aquí de nou!

Miquel Casellas ha dit...

A veure si ho entenen o els hi haurem de tornar a explicar.

Anònim ha dit...

N'hi ha per a tots; cal una catarsi per canviar les coses, i és ben clar que no funcionen.

NO em sento millor tractat pel poder ara que fa deu anys; m'insulten menys però em maltracten constantment a qualsevol rotonda i sóc víctima d'una munió de prohibicions, indicacions i intromissions en la meva manera de viure que no comprenc. Que són insults encoberts, al cap i a la fi, i que sobre tot no m'esperava de cap partit "d'esquerra". Càstic és la paraula que es mereixen. I com jo n'hi ha molts.

La única alternativa a aquesta democràcia és una actitud honesta de partits i de polítics . No ho he vist mai, i això preocupa. Societats antigues més llestes que nosaltres tenien la possibilitat d'escollir un tirà per arreglar les coses quan es posaven així; nosaltres no ho sabrem fer mai, encara que no existeixin els politics honestos; fa molta por ni tan sols pensar-hi. La percepció de qualsevol ciutadà ñes que qualsevol polític està més preocupat, ara per ara, per no haver de buscar feina en un entorn de crisi que en correspondre a l'encàrrec que han rebut i a la gent a la que es deuen. I això no és bó

Jordi

Pepa Loves ha dit...

Alguna cosa está fallant,que la gent no vagi a votar es perque els partits polítics,en certa manera no están representant al ciutadans,es una pena tant per el cantó dels ciutadants que no voten,com per la política que tenim actualment,si el meu avi aixequés el cap,com el teu,s'emprenyaria de mala manera,pero per les dues bandes!

Albert ha dit...

És molt greu que hi hagi abstenció, però per a mi la reflexió real és: que ha passat perquè en un país amb democràcia de 30 anys i despr´s de 40 anys de dictadura la gent s'hagi cansat de votar? Jo no en tinc ni idea però ha de ser alguna cosa molt greu. S'imagineu una persona que està 10 dies sense menjar i quan ho aconsegueix al cap de 7 hores de tornar a menjar el llença?
També circula una teoria que diu que la gent no va a votar pequè és l'únic aspecte en que tots els polítics hi estan d'acord i per tan no se'n refien.
El que està clar es que entre tots hem de fer alguna cosa ja.

Alyebard ha dit...

Jo no he arribat al nivell d'enfadar-me tant, però sempre, sempre vaig a votar, pels meus dos avis que com el teu la van ballar llarga per que el seu nét pogués votar. El que passa és que la gent ( al menys en el meu entorn) està desencantada. Crec que fa falta una reflexió molt forta a nivell social de perquè es va a votar.

martacarballo ha dit...

Hola Gemma,

Hem tingut un 3,7% de vots en blanc. És a dir, i si no m'equivoco, si el vot en blanc es presentés a les eleccions, seria mereixedor de 1 diputat, no???

Els partits polítics (principalment PP i PSOE)han realitzat una campanya exclusiva pels seus fidels, perquè problablement no els interessa massa la alta participació.

Nosaltres tenim el dret i el deure d'anar a votar, i exigir un lideratge del pais de qualitat.

Gemma Urgell - Viniesfera © 2008. Template by Dicas Blogger.

TOPO