dilluns, 29 de setembre de 2008

Malenconia


Aquest cap de setmana he sentit la malenconia, que com diu l'Institut d'Estudis Catalans, és "una tristesa vaga, ombrívola i duradora". El setembre de per si ja acostuma a ser un mes complicat, tornada de vacances, els dies s'escurcen, sents el fred més proper,... I jo li sumo que dissabte, baixant de Barcelona cap a Bellvei, vaig sentir les vinyes més aprop que mai. S'amagava el sol d'un cel clar i serè, el de després de les pluges, amb els pàmpols que brillaven, la terra humida, que deixa crèixer les males herbes al costat d'uns ceps ja veremats. Vaig somriure, "com m'agrada el Penedès".

La plana, les vinyes, les oliveres, el mar al fons, pobles blancs, tractors matiners, en bicicleta pels camins, la verema, l'avi, trencar ametlles, prendre la fresca, ... Algunes d'aquestes coses encara les puc gaudir, les puc sentir, altres... malauradament, ja costa més.

I és això el que em fa estar trista, estimar una terra que mica en mica es desengruna. Polígons, urbanitzacions, pisos, cases iguals una a l'altra,... I ara què? Pisos buits, casas tristes, cada cop més atur.

Aquest cap de setmana pancartes han irromput Bellvei "Salvem el casc antic". L'ajuntament ha canviat les normes subsidiàries i, quina sorpresa!, això fa que el projecte de 16 pisos més piscina al bellmig del casc antic de Bellvei, allà on ara hi ha la casa més antiga del poble i un dels patis més bonics que encara queden desaparegui. Si a Calafell s'ha fet, han aconseguit una protecció del casc antic, potser és hora que a Bellvei fem alguna cosa, o serà massa tard.

No es pot seguir com fins ara, veient com apareixen noves promocions allà on hi ha cases velles, amb història; no podem deixar que l'obra vista de les façanes noves deteriori uns carrers blancs, amb llum; no podem deixar que s'utilitzin materials que no acorden per res amb els de la casa del costat; si us plau, una mica d'ordre!

Progrés, si, però no a qualsevol preu. No vull tornar a posar-me trista quan deixi el Penedès que m'enamora a la meva esquena.

5 Comentários:

Ricard Espelt ha dit...

Bona entrada!

oriol pérez de tudela ha dit...

Passar a l'acció:
1.- adquirir una casa del Casc Antic.
2.- mantenir-ne l'aspecte original.
3.- convèncer algun amic perquè faci el mateix.
4.- somniar que algun dia aquesta tasca prendrà força i que autònomament altres veïns actuaran igualment, per imitació.

P.D. m'agrada conèixer gent que sent melanconia per un territori.

Josep LLPDS ha dit...

A Bellvei s'ha de reconèixer que teniu un dels cascs antics més macos de la comarca -almenys als meus ulls-. No podeu deixar que aquest Ajuntament us arrebati la vostra història i trenqui el vostre patrimoni.
Que no en tenen prou aquests Convergents, amb el que volen fer al camp de golf de la Muga i amb les macro-urbanitzacions que ja teniu al poble?
En aquesta comarca, o fem una planificació del nostre creixement de forma consensuada (Pla Director Urbanístic), o els Ajuntaments abans no ens n'haguem adonat hauran destrossat tot el que encara queda.

Salutacions des de Llorenç!

Miquel Casellas ha dit...

No anem bé. Aquest pact de PP i CiU em preocupa una mica.

Gemma ha dit...

Gràcies Ricard, m'agrada que m'esperonis ;)

Oriol, si tingues prous diners, ja ho hauria fet, però aquestes cases són massa grans i massa cares...I si, m'agrada molt la meva terra (i tinc tractor, si vols te'l deixo ;)

Josep, si, cal un debat intens sobre la comarca. Això si, aquest ha de ser assossegat i amb solucions (que ja me'ls conec...)

Miquel, tant fa qui mani, crec que aquí ha fallat el sentit comú.

Gemma Urgell - Viniesfera © 2008. Template by Dicas Blogger.

TOPO