Comunicació 2.0
L’associació X es vol donar a conèixer, vol difondre les seves activitats amb la finalitat, evidentment, d’obtenir més ingressos. Pensen que potser es podria fer una campanya de publicitat en un diari d’abast nacional. X compta amb un pressupost molt petit. Després de demanar tarifes a un parell de diaris, veu que és impensable anar en aquesta direcció, una pàgina quasi costa més que el seu pressupost total.
L’empresa Y, que està creixent any rera any es vol consolidar. Compta amb un pressupost acceptable de comunicació i, evidentment, el vol destinar a publicitat. Pensa que estaria bé fer un salt a la televisió ja que aquesta, pel que li diuen els especialistes, arriba a tothom. Després de demanar pressupostos a agències de mitjans, de controlar GRPS, shares i mandangues, veu que se li escapa de la previsió.
Z treballa en un gabinet de comunicació. S’encarreguen de fer notes de premsa i dossiers de premsa per enviar a aquells contactes que tenen i intentar que li publiquin la informació d’un o un altre client. Els redactors, locutors, periodistes, a més de la seva nota de premsa, en rep una mitjana de 100 més. Difícilment hi haurà espai per la informació que Z li ha enviat.
Mentrestant, des de fa força temps, per internet es mouen nous canals de comunicació, noves eines que faciliten la comunicació. Alguns com M, o com N, se n’han adonat i treballen en aquesta direcció. Utilitzen la nova web 2.0 per fer veritables campanyes, es fan també plans de comunicació 2.0 amb aquestes noves eines amb una doble finalitat: aconseguir i enriquir una millor comunicació i, la novetat, que aquesta és de manera directa, amb resposta i sense filtres amb els “influentials” i el consumidor final.
El passat juliol, a Londres, vaig comprar el llibre de Deirdre Breakenridge, “PR 2.0: New Media, New Tools, New Audiences”. Va ser una grata sorpresa trobar-me’l sense buscar-lo ni saber-ne res de l’escriptora. Ara, no puc evitar seguir els seus posts i acabo de començar el llibre.
La nova comunicació corporativa deixa d’emetre per començar a connectar. Et connectes?
L’empresa Y, que està creixent any rera any es vol consolidar. Compta amb un pressupost acceptable de comunicació i, evidentment, el vol destinar a publicitat. Pensa que estaria bé fer un salt a la televisió ja que aquesta, pel que li diuen els especialistes, arriba a tothom. Després de demanar pressupostos a agències de mitjans, de controlar GRPS, shares i mandangues, veu que se li escapa de la previsió.
Z treballa en un gabinet de comunicació. S’encarreguen de fer notes de premsa i dossiers de premsa per enviar a aquells contactes que tenen i intentar que li publiquin la informació d’un o un altre client. Els redactors, locutors, periodistes, a més de la seva nota de premsa, en rep una mitjana de 100 més. Difícilment hi haurà espai per la informació que Z li ha enviat.
Mentrestant, des de fa força temps, per internet es mouen nous canals de comunicació, noves eines que faciliten la comunicació. Alguns com M, o com N, se n’han adonat i treballen en aquesta direcció. Utilitzen la nova web 2.0 per fer veritables campanyes, es fan també plans de comunicació 2.0 amb aquestes noves eines amb una doble finalitat: aconseguir i enriquir una millor comunicació i, la novetat, que aquesta és de manera directa, amb resposta i sense filtres amb els “influentials” i el consumidor final.
El passat juliol, a Londres, vaig comprar el llibre de Deirdre Breakenridge, “PR 2.0: New Media, New Tools, New Audiences”. Va ser una grata sorpresa trobar-me’l sense buscar-lo ni saber-ne res de l’escriptora. Ara, no puc evitar seguir els seus posts i acabo de començar el llibre.
La nova comunicació corporativa deixa d’emetre per començar a connectar. Et connectes?
Entrades
Connecta't a una xarxa. Connectat
Share me on Google Docs please.
Publica un comentari a l'entrada