És notícia el món rural?
Amb aquest encapçalament s’iniciava aquest matí una jornada de debat organitzada per la Fundació del Món Rural que girava entorn a la pluralitat territorial als mitjans de comunicació o com traslladar allò que passa al món rural a tota la societat.
El debat ha estat interessant, amb un públic format per responsables de comunicació d’associacions i institucions vinculades al món rural, periodistes,… Les conclusions han estat que el món rural té poca incidència en les pàgines dels principals diaris del país i, quan apareix, és per efectes negatius o d’alarma (incendis, tractorades, ús ineficient de l’aigua, increment dels preus dels aliments,...). Per aquest motiu s’han obert diferents propostes com que des del món rural cal donar un missatge més humanista i no tant victimista, que el món rural no és només agricultura, que cal fomentar l’orgull de pertànyer a la Catalunya no urbana, que cal incidir i fer pedagogia als periodistes, que caldria establir unes recomanacions sobre pluralitat territorial als mitjans públics,...
Però la jornada ha estat mancada de propostes més ambicioses i més actuals, des del meu punt de vista. Si es vol traslladar allò que passa al món rural cal apuntar en nous instruments de comunicació, nous mitjans més participatius que, actualment, tenim a la nostra disposició. No només tenim un corresponsal per província que escriu a un mitjà d’abast nacional, sinó que comptem amb centenars de blocs a Catalunya, molts d’ells vinculats en xarxa (Penedesfera, Osonosfera, Blocaires dels Pirineus,...) que són els periodistes del món rural, que expliquen què passa al seu voltant, què els preocupa i que, a més, molts d’ells són seguits i comentats per milers de persones més. I comptem amb eines 2.0 que poden facilitar aquest intercanvi de coneixement.
Considero que institucions com la Fundació del Món Rural, organitzadora de l’esdeveniment, sindicats com Unió de Pagesos, administracions locals, centres de recerca en desenvolupament rural, institucions del territori han d’aprofitar aquestes noves eines 2.0 per compartir el coneixement que ells tenen sobre el món rural i traslladar aquestes inquietuds directament a la societat, sense intermediaris. I, a més, podran rebre, al moment, visions, respostes, vincles, amb aquesta societat més urbana.
Projectes com Copons 2.0 és un model d'integració del món rural i el món urbà. Un exemple de com, des d'un poble petit de l'Anoia, es pretén crear xarxa i vincles forts entre els seus habitants i, al mateix temps comunicar una manera de fer i viure el món rural d'una forma fàcil, entenedora, de ciutadà a ciutadà i amb unes eines universals.
El debat ha estat interessant, amb un públic format per responsables de comunicació d’associacions i institucions vinculades al món rural, periodistes,… Les conclusions han estat que el món rural té poca incidència en les pàgines dels principals diaris del país i, quan apareix, és per efectes negatius o d’alarma (incendis, tractorades, ús ineficient de l’aigua, increment dels preus dels aliments,...). Per aquest motiu s’han obert diferents propostes com que des del món rural cal donar un missatge més humanista i no tant victimista, que el món rural no és només agricultura, que cal fomentar l’orgull de pertànyer a la Catalunya no urbana, que cal incidir i fer pedagogia als periodistes, que caldria establir unes recomanacions sobre pluralitat territorial als mitjans públics,...
Però la jornada ha estat mancada de propostes més ambicioses i més actuals, des del meu punt de vista. Si es vol traslladar allò que passa al món rural cal apuntar en nous instruments de comunicació, nous mitjans més participatius que, actualment, tenim a la nostra disposició. No només tenim un corresponsal per província que escriu a un mitjà d’abast nacional, sinó que comptem amb centenars de blocs a Catalunya, molts d’ells vinculats en xarxa (Penedesfera, Osonosfera, Blocaires dels Pirineus,...) que són els periodistes del món rural, que expliquen què passa al seu voltant, què els preocupa i que, a més, molts d’ells són seguits i comentats per milers de persones més. I comptem amb eines 2.0 que poden facilitar aquest intercanvi de coneixement.
Considero que institucions com la Fundació del Món Rural, organitzadora de l’esdeveniment, sindicats com Unió de Pagesos, administracions locals, centres de recerca en desenvolupament rural, institucions del territori han d’aprofitar aquestes noves eines 2.0 per compartir el coneixement que ells tenen sobre el món rural i traslladar aquestes inquietuds directament a la societat, sense intermediaris. I, a més, podran rebre, al moment, visions, respostes, vincles, amb aquesta societat més urbana.
Projectes com Copons 2.0 és un model d'integració del món rural i el món urbà. Un exemple de com, des d'un poble petit de l'Anoia, es pretén crear xarxa i vincles forts entre els seus habitants i, al mateix temps comunicar una manera de fer i viure el món rural d'una forma fàcil, entenedora, de ciutadà a ciutadà i amb unes eines universals.
No és cosa de dos dies. Per exemple, no tot el món rural compta amb banda ampla, ni tothom té accés o sap què és això de la 2.0. Però recordem que les generacions més joves (que són les que ens seguiran) ens empenyen amb grans nocions d’internet i saben com utilitzar moltes d’aquestes eines 2.0 que a nosaltres ens poden semblar estranyes.
I, el que està clar és que, si parlem de traslladar informació a la societat no es poden obviar aquests altres mitjans. Unim distàncies, trenquem mites, canviem el missatge i fem un Món Rural 2.0.
I, el que està clar és que, si parlem de traslladar informació a la societat no es poden obviar aquests altres mitjans. Unim distàncies, trenquem mites, canviem el missatge i fem un Món Rural 2.0.
Entrades
Crec que amb internet el volum d'informació és immensa i tothom pot escriure del que té més proper. Llavors tu escolliràs. AIxò de queixar-se del centralismes dels principals mitjans de comunicació es va acabant. Internet i els blocs han tranquet aquest epicentre i tothom té la seva porta a la xarxa. Ara només falta que la gent escrigui del que té més proper. Però és qüestió de canviar el xip.
L'oportunitat del món rural amb les noves tecnologies és el que el pot ajudar a sobreviure sense allunyar-se del ràpid desenvolupament del món. També és una eina molt útil pels que són minoria, pels que són poc escoltats, pels que tenen causes a defendre, pels petits, pels grans, pels nens, pels pares, pels mestres, pels avis, per la tieta soltera, pel que busca un animal, pels que volen lligar, pels que només busquen sexe, pels que estan farts de tot, pels no a tot, pels qui tenen examen,...no ho desaprofitem.
Al Penedès tenim la sort de tenir la jove Penedesfera en què amb els nostres blogs podem fer comunitat des del territori i denunciar el que veiem que no funciona al món rural (en pobles) o al suburbà (a les ciutats i a la costa).
Publica un comentari a l'entrada