20 de gener de 2009

El 20 de gener vaig tenir la sensació que vivia un moment històric. Com cada dia, des del primer moment del dia vaig estar connectada a internet, però aquest cop, a www.cnn.com i seguint desenes de blogs que diàriament m’obren els ulls i em fan reflexionar sobre el poder que té la paraula i el llenguatge si s’utilitzen les noves tecnologies i internet. Barack Obama va pronunciar el seu primer discurs com a President dels Estats Units davant de 3 milions de persones a Washington i gran part del món per la TV i, també, com a novetat, per internet. Un fet que passarà a la història per diversos motius, entre ells, que és el primer President negre d’un país que, no fa pas gaire, aquests només eren esclaus.

El 20 de gener vaig sentir-me esperançada i feliç perquè el President Obama em transmet il•lusió i confiança. Em dóna més motius per creure en una classe política més justa, propera i més compromesa amb els seus ciutadans; més motivadora, més mobilitzadora; per creure en una societat més generosa i uns ciutadans més involucrats, més connectats i partícips de la realitat i el context que vivim.

El 20 de gener em va servir per autoconfirmar-me que diàriament es creen vincles i simpaties amb molta gent del món que no conec físicament però, d’alguna manera, si a través d’internet; ja sigui perquè els llegeixo als blogs, perquè els segueixo al Twitter o perquè són amics meus al Facebook. I que, aquell dia, els meus pensaments coincidien molt amb els d’ells. També he vist que molts amics (dels que puc anomenar físics) han creat un perfil i una personalitat pròpia digital i m’encanta seguir aquestes dues facetes, que, no deixen de ser una, al cap i a la fi, i que em provoca encara més proximitat.

El 20 de gener em vaig sentir feliç perquè aquesta nova era m’ha portat nous amics, noves oportunitats i noves esperances. M’ha obert un espai que vull entendre, raonar i viure’l. Per aquest motiu i molts altres, estic contenta per emprendre un viatge dissabte, a Nova York i a Boston, amb 4 persones més, algunes de les quals acabo de conèixer (coses que, sense la proximitat d’internet potser seria més complicat).

No anem a fer el turista, anem a aprendre, i a conèixer com persones, a través de les noves tecnologies i amb un bon ús de les idees i del llenguatge, han creat projectes motivadors que més persones han utilitzat per canviar de mica en mica el nostre món i fer-lo més just i més pròxim; projectes on tots som els protagonistes i ajuden a que tots poguem canviar aquest món. Yes, we can!

I, com va dir el flamant President: The world has changed and we must change with it.