diumenge, 1 de març de 2009

"Tia, sempre estàs al facebook!" o què respondre quan em diuen coses semblants.





En un sopar amb amics ahir a la nit, entre plat i plat, i copa i copa, algunes de les converses es van iniciar amb un: “Tia, estàs sempre al Facebook!”; “Perquè canvies tant l’estat del Facebook?”; “Què és això del Twitter, quina gràcia té?”,... o d’altres com “vaig estar seguint l’evolució de debatdevi del passat dimecres a través del teu twitter, va anar bé, no?”; o la Pepa Loves, una altra lover del 2.0, que em va dir que a través del twitter estava aprenent molt i coneixent gent interessant i, fins i tot, es planteja crear un videoblog.

Les converses d’ahir em porten a recordar el programa Digitals, de COM Ràdio, on Marc Lòpez deia que al ciutadà ens falta saber que aquests canals són útils per moltes més coses a part de penjar fotos o estar en contacte amb els teus amics.

Així doncs, intentaré fer un exercici i així, tenir a punt respostes per converses com les d’ahir; idees per la gran pregunta:

Què em proporciona tenir perfil al facebook, al linkedin o al twitter; tenir un blog propi i un blog “comunitari”?


- fa incrementar la meva curiositat (que no és poca) i, per tant, em genera més ganes d’aprendre i més coneixement
- em permet conèixer gent amb inquietuds semblants a les meves; per tant, es creen noves xarxes de relació
- projectes en els quals estic implicada tenen més visibilitat;
- perquè crec que és molt més important ser-hi que no
- perquè diàriament em justifica que aquestes i d’altres xarxes socials construeixen ciutadania i trenquen fronteres
- perquè em permet seguir esdeveniments sense haver-hi de ser presencialment
- perquè puc saber què fan alguns polítics (no tots els que voldria seguir), i puc interrelacionar amb ells sense filtres
- perquè es construeix ciutadania
- perquè puc posar el meu gra de sorra en aquelles idees o causes que em preocupen, per tant, em sento més participativa amb el meu entorn
- perquè sóc periodista i actualment, la meva feina no pot prescindir d'aquestes eines
- perquè em dedico a la comunicació i, en molts casos, aquestes eines són l'eix del meu dia a dia
- perquè si, perquè m’agrada i perquè hi crec
- perquè constantment li vaig trobant noves utilitats i aquesta llista podria no tenir fi.

4 Comentários:

Miquel Casellas ha dit...

Pots agafar la primera resposta que et passi pel cap.

Rosa ha dit...

Hi havia una profe que em deia "Nunca te acostarás sin saber una cosa más". Entrant en el teu blog no paro d'aprendre coses noves, que a més a més de reciclar-me em va molt bé per posar-me el dia.

pepaloves ha dit...

ara si que has clavat a pepa loves!!, una lover del descobriment d'un nou mon, el ja famós 2.0, el de noves formes de coneixer gent,nous moviments,i una forma de comunicació que té molt de futur.

totalment dacord a en les respostes a la gran pregunta, es més important ser-hi que no, trenquen fronteres i creen nous vincles, no pares d'apendre i saps que en un futur tothom entrarà en aquesta nova era. olé!

i sempre pots incloure una de les respostes d'ahir,amb molta grácia,"nosatres anem amb ave i altres encara van amb rodalies!";D

lluiski ha dit...

barrufa com puja la canalla, ja en molaria conèixer gent com vosaltres!! :p

en la vida real conec poques persones que sigueu com vosaltres!!!!, només conec 1-2 persones!!!
encara falten mes xarxes de web 2.0 XING!!!!!

Gemma Urgell - Viniesfera © 2008. Template by Dicas Blogger.

TOPO