Dia W3C España. Privacitat i tendències

Xarxes socials i protecció de dades. Aquest és el tema que em va cridar l’atenció i pel qual vaig assistir al Día W3C, el passat dijous, 16 d’abril de 2009, a la Torre Agbar de Barcelona. La resta de ponències i taules rodones també eren molt interessants, però, tenint en compte el meu perfil no tecnològic, diguem que em van costar força de seguir. (Crec que encara no han penjat les ponències)

Sobre les xarxes socials, què més afegir que no s’hagi dit: doncs que les xarxes socials responen a les tres C de la web 2.0 (comunicació, comunitat i cooperació) i els seus usuaris tenen, com a trets característics, la disposició a compartir dades personals i la interacció entre tots els membres de la comunitat. És en aquest punt on rau l’interès d’aquesta taula rodona. Què passa amb aquestes dades personals, amb aquests continguts que generem?

Les xarxes socials introdueixen com a fet novedós l’intercanvi de documents massiu, la presència de menors, i el fet de compartir documents de tercers. Tot això dificulta el que fa referència al tractament i protecció de dades. En relació a les fotografies, continguts de la web que apareixen i poden afectar la nostra reputació o la nostra privacitat (sempre i quan no haguem penjat nosaltres aquests continguts), el dret ens empara. És a dir, quan es publica alguna cosa que va en contra nostra o que ens pot perjudicar i això està demostrat, evidentment tenim dret a reclamar i, segons Miguel Acosta, advocat de Garrigues, s’acostuma a guanyar aquestes reclamacions i normalment s’acaba despenjant aquest contingut.

On rau el problema és que només podem reclamar un cop el dany ja està fet, és a dir, la publicació ja està feta i, per tant, la nostra reputació o integritat ja està malmesa. Segons Hugo Zaragoza, de Yahoo Research, estem davant d’un canvi radical, i no es pot entendre la web d’avui en dia tenint com a referents normes i lleis antigues per suports comunicatius diferents, com són els mitjans de comunicació, el telèfon, les adreces postals,…

Segons la Memòria de 2008 de l’Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD), hi ha una creixent preocupació per la protecció de la privacitat a internet. En el portal 233grados, expliquen que el director de l’AEPD, Artemi Rallo, constata que hi ha grans reptes per la defensa de la privacitat i que s’estan iniciant contactes amb plataformes i aplicacions digitals com, per exemple, amb Tuenti, que s’ha compromès que en 3 mesos, buscarà els instruments per depurar els usuaris menors de 14 anys i cancel•larà tots els continguts d’algú quan es doni de baixa.

Per tant, el proper repte, ara que ja hi ha un ús molt ampli de les xarxes socials, és saber, com usuaris i generadors de contingut que som, què passa amb les dades que hi bolquem, què passa amb el nostre contingut quan ens donem de baixa, com es pot controlar l’accés de menors en determinades xarxes socials, entre moltes d’altres qüestions. I, el que també és important, qui ho controlarà?

Una altra idea del W3C que també vaig trobar molt interessant la va explicar Hugo Zaragoza de Yahoo Research, sobre les noves tendències a la web. Hugo, sobre la dada de què el 10% dels continguts de les xarxes socials són continguts interessants i la resta, un 90% és contingut “brossa”, considera que no és negatiu, “que el 10% d’un nombre molt elevat de contingut pot ser realment molt important i el repte en la investigació actual és com mostrar i donar més visibilitat als bons continguts i com, sense arribar a eliminar-la, “amagar” la informació “brossa”. La idea, doncs de la web 3.0, altrament anomenada web semàntica, és que cada vegada s’incrementarà la generació de continguts dels objectes estructurats i la capacitat de la web de llegir aquests objectes. Es passarà, doncs, de buscadors de web per pàgines a una buscadors d’objectes.